Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentación
  • ca  sarabanda, n f
  • es  sarabanda
  • es  zarabanda
  • en  sarabande

Definición
Cançó i ball propis del segle XVI, de compàs ternari i temps viu, que s'interpretava amb acompanyament de guitarres i castanyoles.
  • ca  sardana, n f
  • es  sardana
  • en  sardana

Definición
Música que acompanya el ball homònim, de caràcter popular i tradicional a Catalunya, que ballen un nombre indeterminat de dansadors agafats per les mans formant un rogle, escrita en compàs binari i, de vegades, amb acompanyament coral.
  • ca  sarrussòfon, n m
  • es  sarrusófono
  • en  sarrusophone

Definición
Instrument musical de vent, del grup del metall, de tub cònic i de doble llengüeta.
  • ca  sarsuela, n f
  • es  zarzuela
  • en  zarzuela

Definición
Obra dramàtica musical, de caràcter menor i d'origen espanyol, en què alternen les parts cantades amb les recitades.
  • ca  sautillé [fr], n m
  • es  sautillé
  • en  sautillé

Definición
Colp d'arquet curt que es toca en els temps ràpids amb el centre de l'arquet, de manera que l'arquet rebota lleugerament sobre la corda.
  • ca  saxhorn, n m
  • es  saxcorno
  • es  saxhorno
  • en  saxhorn

Definición
Instrument musical de vent, del grup del metall, de tub cònic i embocadura hemisfèrica.
  • ca  saxòfon, n m
  • ca  saxo, n m sin. compl.
  • ca  saxofon, n m var. ling.
  • es  saxo
  • es  saxofón
  • es  saxófono
  • en  sax
  • en  saxophone

Definición
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, que consta d'un tub de metall encorbat en forma de U de braços desiguals, proveït de claus i amb embocadura semblant a la del clarinet, usat especialment en les bandes de música i en les orquestres de jazz.
  • ca  saxòfon, n m
  • ca  saxo, n m sin. compl.
  • ca  saxofon, n m var. ling.
  • es  saxo
  • es  saxofón
  • es  saxófono
  • en  sax
  • en  saxophone

Definición
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, que consta d'un tub de metall encorbat en forma de U de braços desiguals, proveït de claus i amb embocadura semblant a la del clarinet, usat especialment en les bandes de música i en les orquestres de jazz.
  • ca  saxofonista, n m, f
  • ca  saxòfon, n m, f sin. compl.
  • ca  saxofon, n m, f var. ling.
  • ca  saxofoniste | saxofonista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  saxofón
  • es  saxofonista
  • es  saxófono
  • en  saxophonist

Definición
Persona que toca el saxòfon.
  • ca  saxofonista, n m, f
  • ca  saxòfon, n m, f sin. compl.
  • ca  saxofon, n m, f var. ling.
  • ca  saxofoniste | saxofonista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  saxofón
  • es  saxofonista
  • es  saxófono
  • en  saxophonist

Definición
Persona que toca el saxòfon.