Vocabulari de la música

En la notació alfabètica utilitzada en els països d'influència anglòfona i germanòfona, nom que correspon a la nota re.

Tornant al començament de la composició per a repetir-la des del principi.

Moviment artístic iniciat a Munic a principis del segle XX, que suposa una rebel·lió contra les convencions artístiques i la tradició, i que musicalment es caracteritza per seguir els passos del futurisme amb la idea de la música soroll i la cacofonia.

Repetint la melodia des d'on està col·locat este signe fins on el trobem de nou.

En la teoria musical medieval dels segles XI al XVI, sistema d'estudiar la música pel mètode dels hexacords i de la mutació dels noms de les notes al passar de l'un a l'altre, generalment sol-mi per sol-la.

Composició musical destinada a ser ballada.

Instrument musical de percussió propi dels països àrabs, de cos en forma de copa i d'una sola membrana tensada en l'extrem més ample.

Que està escrita (una composició música vocal o instrumental) per a ser interpretada per un grup reduït d'intèrprets.

Modalitat de cant flamenc, de caràcter melancòlic i trist, amb corranda de quatre versos, i relativament popular a mitjan segle XIX.

Unitat de mesura usada per a indicar la diferència d'intensitat entre dos sons.