xeremia
xeremia
- ca xeremia, n f
- es chirimía
- en chirimia
Definición
Instrument musical semblant a la dolçaina, que s'usava en les cobles medievals i renaixentistes.
xeremia
xeremia
- ca caramella, n f
- ca xeremia, n f sin. compl.
- es caramillo
- es chirimía
- en shepherd's pipe
Definición
Espècie de flauta rústica, feta amb canya o fusta, que pot tindre embocadura de flabiol o bé de llengüeta.
xeremier | xeremiera
xeremier | xeremiera
- ca xeremier | xeremiera, n m, f
- es chirimía
- en chirimia player
Definición
Persona que toca la xeremia.
xerrac
xerrac
- ca xerrac, n m
- es sierra musical
- en musical saw
Definición
Instrument musical de percussió que consistix en una fulla d'acer fixada per un dels caps a un mànec de fusta, que es toca amb un arquet de violí o colpejant amb una baqueta.
xerrac
xerrac
- ca matraca, n f
- ca xerric-xerrac, n m
- ca batzoles, n f pl sin. compl.
- ca carranc (valencià), n m sin. compl.
- ca carrau, n m sin. compl.
- ca cigala (valencià), n f sin. compl.
- ca estribanelles (valencià), n f pl sin. compl.
- ca xerrac, n m sin. compl.
- es carraca
- es matraca
- en rattle
Definición
Instrument musical de percussió consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produïx un soroll sec i repetit, usat antigament per Setmana Santa en substitució de les campanes.
xerric-xerrac
xerric-xerrac
- ca matraca, n f
- ca xerric-xerrac, n m
- ca batzoles, n f pl sin. compl.
- ca carranc (valencià), n m sin. compl.
- ca carrau, n m sin. compl.
- ca cigala (valencià), n f sin. compl.
- ca estribanelles (valencià), n f pl sin. compl.
- ca xerrac, n m sin. compl.
- es carraca
- es matraca
- en rattle
Definición
Instrument musical de percussió consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produïx un soroll sec i repetit, usat antigament per Setmana Santa en substitució de les campanes.
xilòfon
xilòfon
- ca xilòfon, n m
- ca xilofon, n m var. ling.
- es xilofón
- es xilófono
- en xylophone
Definición
Instrument musical de percussió, constituït per una sèrie de làmines, generalment de fusta, ordenades horitzontalment segons les seues dimensions i el so que emeten, i que es fan sonar percudint-les amb dos baquetes.
xilòfon
xilòfon
- ca xilofonista, n m, f
- ca xilòfon, n m, f sin. compl.
- ca xilofon, n m, f var. ling.
- ca xilofoniste | xilofonista (valencià), n m, f var. ling.
- es xilofón
- es xilofonista
- es xilófono
- en xylophone player
Definición
Persona que toca el xilòfon.
xilofonista
xilofonista
- ca xilofonista, n m, f
- ca xilòfon, n m, f sin. compl.
- ca xilofon, n m, f var. ling.
- ca xilofoniste | xilofonista (valencià), n m, f var. ling.
- es xilofón
- es xilofonista
- es xilófono
- en xylophone player
Definición
Persona que toca el xilòfon.
xilofoniste | xilofonista (valencià) (*)
xilofoniste | xilofonista (valencià) (*)
- ca xilofonista, n m, f
- ca xilòfon, n m, f sin. compl.
- ca xilofon, n m, f var. ling.
- ca xilofoniste | xilofonista (valencià), n m, f var. ling.
- es xilofón
- es xilofonista
- es xilófono
- en xylophone player
Definición
Persona que toca el xilòfon.
