Back to top
  • ca  detector termoiònic de flama, n m
  • ca  detector de nitrogen-fòsfor, n m sin. compl.
  • ca  detector termoiònic, n m sin. compl.
  • ca  FTD, n m sigla
  • ca  NPD, n m sigla
  • ca  TID, n m sigla
  • es  detector de nitrógeno-fósforo, n m
  • es  detector termoiónico, n m
  • es  detector termoiónico de llama, n m
  • es  FTD, n m sigla
  • es  NPD, n m sigla
  • es  TID, n m sigla
  • en  flame thermionic detector, n
  • en  nitrogen-phosphorus detector, n
  • en  thermionic detector, n
  • en  FTD, n sigla
  • en  NPD, n sigla
  • en  TID, n sigla

Química analítica

Definición
Detector d'ionització de flama selectiu de compostos orgànics que contenen fòsfor i nitrogen emprat en cromatografia de gasos.

Nota

  • El detector termoiònic de flama té una alta selectivitat i baixos valors mínim detectables.

    El detector de flama alcalina és la versió actual del detector termoiònic de flama i utilitza rubidi, un metall alcalí, per a crear un plasma.
  • ca  espectrometria d'infraroig amb transformada de Fourier, n f
  • ca  FTIR, n f sigla
  • es  espectrometría infrarroja por transformada de Fourier, n f
  • es  FTIR, n f sigla
  • en  Fourier transform infrared spectrometry, n
  • en  FTIR, n sigla

Química analítica

Definición
Espectrometria d'infraroig consistent a descodificar la radiació no dispersada mitjançant una transformada de Fourier.

Nota

  • La transformada de Fourier és un mètode matemàtic que permet resoldre una ona complexa en els seus components sinusoidals i cosinusoidals. Els sistemes basats en l'algoritme de la transformada de Fourier usen un detector d'infraroig amb transformada de Fourier per a codificar l'espectre policromàtic de la font de radiació. Aquest sistema dona com a resultat un elevat poder de resolució amb relacions senyal/soroll 100 vegades superiors i velocitats 10.000 vegades superiors a les dels sistemes dispersius convencionals. Així, un espectròmetre d'infraroig amb transformada de Fourier agafa més de 80 interferogrames per segon i obté la transformada de Fourier per 4.000 punts en menys d'un segon per a produir un espectre d'infraroig de rutina.

    L'espectrometria d'infraroig amb transformada de Fourier va ser desenvolupada per astrònoms als anys cinquanta del segle XX per a estudiar els espectres dels estels llunyans, ja que els permetia aïllar els senyals febles del soroll ambiental.

    L'espectrometria d'infraroig amb transformada de Fourier ha obert noves vies per a aplicar l'espectrometria a anàlisi de traces, anàlisi de superfícies i microanàlisi de compostos orgànics i inorgànics amb un augment significatiu de les sensibilitats. A més, la seva elevada velocitat d'obtenció d'espectres ha permès acoblar-la a la cromatografia de gasos (GC-FTIR) i a la cromatografia de líquids (LC-FTIR), de manera que es poden obtenir l'espectre d'infraroig per a cada compost separat cromatogràficament i informació molecular específica del compost, la qual cosa permet identificar-lo.

    La sigla FTIR correspon a la denominació anglesa Fourier transform infrared spectrometry ('espectrometria d'infraroig amb transformada de Fourier').
  • ca  fucsina, n f
  • ca  clorhidrat de rosanilina, n m sin. compl.
  • ca  rosanilina, n f sin. compl.
  • es  clorhidrato de rosanilina, n m
  • es  fucsina, n f
  • es  rosanilina, n f
  • en  fuchsin, n
  • en  fuchsine, n
  • en  rosaniline, n
  • en  rosaniline hydrochloride, n
  • for  C20H20ClN3

Química orgànica

Definición
Colorant sintètic derivat del triaminotrifenilmetà que es presenta en forma de pols verda brillant i d'olor suau.

Nota

  • La fucsina és soluble en aigua i en alcohol. En solució aquosa, presenta un color vermell porpra.

    La magenta és la fucsina ordinària i té l'estructura bàsica de la pararosanilina ((H2NC6H4)2C=C6H4=NH2+ Cl−) amb un metil de més (vegeu les imatges 1 i 2). La fucsina comercial acostuma a contenir pararosanilina i altres homòlegs superiors.

    La fucsina s'obté per l'oxidació amb nitrobenzè d'una mescla d'anilina i ortotoluïdina i paratoluïdina.

    La solució aquosa de la fucsina es fa servir com a reactiu d'assaig de l'aldehid i, tot i que és vermella, per l'acció de l'aldehid agafa un color violeta. Va ser un dels primers colorants artificials que es van utilitzar, i ha anat tenint diferents noms i marques comercials.

    La seda té una gran afinitat amb aquest colorant, cosa que permet obtenir-ne d'una àmplia gamma de colors, que van des del roig fins als rosats. També tenyeix bé la llana i, amb més dificultat, el lli, el cotó i altres fibres vegetals. S'ha utilitzat com a colorant vermell en la indústria tèxtil i del cuir, i en microscòpia. És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants.
  • ca  fugacitat, n f
  • es  fugacidad, n f
  • en  fugacity, n
  • sbl  f

Química física

Definición
Variable intensiva que expressa la variació del potencial químic d'un gas real amb la pressió.

Nota

  • Matemàticament, la fugacitat s'expressa com $\mu_i = \mu_i^\circ + RT \ln{\frac{f_i}{p^\circ}}$, en què μi és el potencial químic de la substància, $\mu_i^\circ$ és el potencial químic estàndard de la substància i pº és la pressió estàndard.

    La fugacitat va ser introduïda per G. N. Lewis l'any 1901 com a generalització de l'expressió que es verifica per a un gas ideal, $\mu_i = \mu_i^\circ + RT \ln{\frac{p_i}{p^\circ}}$, en què pi representa la pressió parcial de la substància.

    Actualment, es considera que la fugacitat és l'activitat del gas en unitats de pressió, fi = ai pº.
  • ca  ful·lerè, n m
  • es  fulereno, n m
  • es  fullereno, n m
  • en  fullerene, n

Química inorgànica

Definición
Cadascuna de les formes al·lotròpiques del carboni formades per molècules independents que presenten xarxes bidimensionals i tridimensionals.

Nota

  • El ful·lerè més conegut és el buckminsterful·lerè, de fórmula C60, en què les molècules són poliedres esferoides de 60 àtoms de carboni i cada àtom està unit a uns altres tres àtoms de carboni. També se'n coneixen altres molècules, com ara el C72 i el C80, entre altres.

    El ful·lerè és la menys abundant de les formes al·lotròpiques del carboni.
  • ca  funció analítica, n f
  • es  función analítica, n f
  • en  analytical function, n

Química analítica

Definición
Funció que expressa la relació entre els valors d'una propietat mesurada i la concentració o la quantitat de l'anàlit o d'una altra magnitud.

Nota

  • Vegeu també corba analítica.
  • ca  funció d'avaluació, n f
  • ca  funció analítica d'avaluació, n f sin. compl.
  • es  función analítica de evaluación, n f
  • es  función de evaluación, n f
  • en  analytical evaluation function, n
  • en  evaluation function, n

Química analítica

Definición
Funció analítica que expressa la concentració o la quantitat d'un anàlit en funció del senyal mesurat.

Nota

  • Habitualment, es treballa en l'nterval de linealitat de la funció d'avaluació.

    La corba d'avaluació és la representació gràfica de la funció d'avaluació.

    L'invers de la funció d'avaluació es la funció de calibratge.

    La denominació funció analítica d'avaluació s'utilitza especialment quan no hi ha interferències o les interferències són negligibles.
  • ca  funció de calibratge, n f
  • ca  funció analítica de calibratge, n f sin. compl.
  • es  función analítica de calibración, n f
  • es  función de calibración, n f
  • en  analytical calibration function, n
  • en  calibration function, n

Química analítica

Definición
Funció analítica que expressa el senyal mesurat en funció de la concentració o de la quantitat d'un anàlit.

Nota

  • Habitualment, es treballa en l'interval de linealitat de la funció de calibratge.

    La corba de calibratge és la representació gràfica de la funció de calibratge.

    L'invers de la funció de calibratge és la funció d'avaluació.

    La denominació funció analítica de calibratge s'utilitza especialment quan no hi ha interferències o les interferències són negligibles.
  • ca  funció d'avaluació, n f
  • ca  funció analítica d'avaluació, n f sin. compl.
  • es  función analítica de evaluación, n f
  • es  función de evaluación, n f
  • en  analytical evaluation function, n
  • en  evaluation function, n

Química analítica

Definición
Funció analítica que expressa la concentració o la quantitat d'un anàlit en funció del senyal mesurat.

Nota

  • Habitualment, es treballa en l'nterval de linealitat de la funció d'avaluació.

    La corba d'avaluació és la representació gràfica de la funció d'avaluació.

    L'invers de la funció d'avaluació es la funció de calibratge.

    La denominació funció analítica d'avaluació s'utilitza especialment quan no hi ha interferències o les interferències són negligibles.
  • ca  funció d'estat, n f
  • es  función de estado, n f
  • en  state function, n

Química física

Definición
Funció d'una magnitud termodinàmica que defineix l'estat d'un sistema i que no depèn de com s'ha arribat a aquest estat.

Nota

  • Les variables d'estat més usades en les funcions d'estat són la pressió, el volum i la temperatura. La resta de magnituds termodinàmiques són funció d'aquestes tres.

    Per exemple, per a un sistema simple en què el nombre mínim de variables d'estat és de dues, una funció d'estat pot ser la del volum, V = V(T,p), o la de la pressió, p = p(T,V).