Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fotofísica, n f
  • es  fotofísica, n f
  • en  photophysics, n

Química física

Definición
Ciència que estudia els processos d'excitació i desactivació a través de transicions espectroscòpiques.

Nota

  • Els fotons que intervenen en els processos d'absorció tenen una longitud d'ona compresa entre 200 i 700 nm, la qual és capaç de produir transicions electròniques en les molècules, de manera que el resultat de l'absorció és la formació de molècules excitades electrònicament.

    La desactivació radiant i la desactivació no radiant són processos fotofísics que s'esdevenen en diferents escales de temps, però tenen en comú que contribueixen a escurçar el temps de vida de les molècules excitades.

    Una altra família important de processos fotofísics són els processos de quenching bimolecular, a través dels quals una molècula excitada perd l'energia d'excitació per la interacció amb una altra molècula diferent. El quenching bimolecular, en escurçar el temps de vida de les molècules excitades, entra en competició amb els processos fotoquímics que es puguin dur a terme.

    L'eficiència d'un procés fotofísic es mesura a través del rendiment quàntic.

    Alguns processos fotofísics i l'escala de temps a què es produeixen són la fluorescència (a 10−12-10−6 s), la fosforescència (a 10−6-10−1 s) i l'encreuament entre sistemes (a 10−12-10−4 s).

    Vegeu també fotoquímica.
  • ca  fotoionització, n f
  • es  fotoionización, n f
  • en  photoionisation, n
  • en  photoionization, n

Química física

Definición
Expulsió d'un electró d'una espècie després que hagi absorbit radiació electromagnètica.

Nota

  • En el cas que, abans de provocar la fotoionització, un làser s'encarregui de promoure l'espècie a un nivell vibracional excitat, de manera que la ionització es dugui a terme des d'aquest nivell vibracional, la fotoionització es pot utilitzar per a separar isotopòmers. La clau d'aquest procés rau en l'alta selectivitat que té la radiació làser per a excitar un isotopòmer específic.
  • ca  fotoisomerització, n f
  • es  fotoisomerización, n f
  • en  photoisomerisation, n
  • en  photoisomerization, n

Química física

Definición
Isomerització geomètrica d'una molècula després que hagi absorbit radiació electromagnètica.

Nota

  • En el cas que la fotoisomerització estigui precedida d'una absorció de radiació làser que porti la molècula a un nivell vibracional excitat en concret, la fotoisomerització es pot utilitzar per a separar isotopòmers. La clau d'aquest procés rau en l'alta selectivitat que té la radiació làser per a excitar un isotopòmer específic.

    Vegeu també isòmer cis-trans.
  • ca  fotòlisi de flaix, n f
  • ca  fotòlisi de centelleig, n f sin. compl.
  • ca  fotòlisi de llampec, n f sin. compl.
  • es  fotolisis de destello, n f
  • es  fotólisis de destello, n f
  • es  fotolisis de flash, n f
  • es  fotólisis de flash, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • en  flash photolysis, n

Química física

Definición
Tècnica experimental que permet realitzar l'estudi cinètic de reaccions molt ràpides fent incidir sobre la mescla de reacció un pols de llum d'intensitat molt elevada i molt poca durada, d'aproximadament 10 µs, que provoqui l'inici de la reacció objecte de l'anàlisi que es vol dur a terme.

Nota

  • La reacció s'inicia perquè el flaix excita electrònicament les espècies que han de reaccionar i les converteix en espècies altament reactives.

    L'evolució cinètica de la reacció es pot seguir, per exemple, registrant espectres electrònics, espectres d'infraroig o espectres Raman, entre d'altres, a certs intervals de temps.

    L'aplicació dels làsers de polsos per a produir el flaix permet estudiar reaccions en l'escala del picosegon o, fins i tot, del femtosegon.

    Vegeu també reacció ràpida i espectroscòpia de femtosegon.
  • ca  fotòlisi de flaix, n f
  • ca  fotòlisi de centelleig, n f sin. compl.
  • ca  fotòlisi de llampec, n f sin. compl.
  • es  fotolisis de destello, n f
  • es  fotólisis de destello, n f
  • es  fotolisis de flash, n f
  • es  fotólisis de flash, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • en  flash photolysis, n

Química física

Definición
Tècnica experimental que permet realitzar l'estudi cinètic de reaccions molt ràpides fent incidir sobre la mescla de reacció un pols de llum d'intensitat molt elevada i molt poca durada, d'aproximadament 10 µs, que provoqui l'inici de la reacció objecte de l'anàlisi que es vol dur a terme.

Nota

  • La reacció s'inicia perquè el flaix excita electrònicament les espècies que han de reaccionar i les converteix en espècies altament reactives.

    L'evolució cinètica de la reacció es pot seguir, per exemple, registrant espectres electrònics, espectres d'infraroig o espectres Raman, entre d'altres, a certs intervals de temps.

    L'aplicació dels làsers de polsos per a produir el flaix permet estudiar reaccions en l'escala del picosegon o, fins i tot, del femtosegon.

    Vegeu també reacció ràpida i espectroscòpia de femtosegon.
  • ca  fotòlisi de flaix, n f
  • ca  fotòlisi de centelleig, n f sin. compl.
  • ca  fotòlisi de llampec, n f sin. compl.
  • es  fotolisis de destello, n f
  • es  fotólisis de destello, n f
  • es  fotolisis de flash, n f
  • es  fotólisis de flash, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • es  fotólisis por destello, n f
  • en  flash photolysis, n

Química física

Definición
Tècnica experimental que permet realitzar l'estudi cinètic de reaccions molt ràpides fent incidir sobre la mescla de reacció un pols de llum d'intensitat molt elevada i molt poca durada, d'aproximadament 10 µs, que provoqui l'inici de la reacció objecte de l'anàlisi que es vol dur a terme.

Nota

  • La reacció s'inicia perquè el flaix excita electrònicament les espècies que han de reaccionar i les converteix en espècies altament reactives.

    L'evolució cinètica de la reacció es pot seguir, per exemple, registrant espectres electrònics, espectres d'infraroig o espectres Raman, entre d'altres, a certs intervals de temps.

    L'aplicació dels làsers de polsos per a produir el flaix permet estudiar reaccions en l'escala del picosegon o, fins i tot, del femtosegon.

    Vegeu també reacció ràpida i espectroscòpia de femtosegon.
  • ca  fotoluminescència, n f
  • es  fotoluminiscencia, n f
  • en  photoluminescence, n

Química física

Definición
Luminescència en què una substància emet llum després que hagi estat excitada mitjançant radiació electromagnètica.
  • ca  fotomultiplicador, n m
  • ca  tub fotomultiplicador, n m
  • es  fotomultiplicador, n m
  • es  tubo fotomultiplicador, n m
  • en  photomultiplier, n
  • en  photomultiplier tube, n

Química analítica

Definición
Dispositiu electrònic basat en l'efecte fotoelèctric que es caracteritza per una resposta ràpida i una sensibilitat elevada, utilitzat per a convertir l'energia radiant en un senyal elèctric.

Nota

  • Un fotomultiplicador consta d'un fotocàtode, una sèrie d'electrodes anomenats dínodes, cadascun d'ells a un potencial menys negatiu que el precedent, i un ànode. Tot el sistema treballa en el buit per a evitar pèrdues d'electrons per col·lisions amb els àtoms. La radiació que arriba al fotocàtode provoca l'emissió d'electrons primaris. Aquests electrons primaris són accelerats cap al primer dínode. En incidir-hi, cada fotoelectró provoca l'emissió de més fotoelectrons, els quals, tot seguit, són accelerats fins al següent dínode. Aquest procés es repeteix en cada dínode i constitueix el procés multiplicador. Finalment, tots els fotoelectrons són recollits per l'ànode i donen lloc a un corrent elèctric que pot ser mesurat en el circuit exterior. Aquest corrent elèctric pot ser discontinu (per impuls), la qual cosa depèn del flux de fotons incident, o bé continu. En el primer cas, el nombre de fotons incident per unitat de temps és tan baix que és possible separar el paquet de fotoelectrons produït per cada fotó, i aleshores el dispositiu funciona com un comptador de fotons. En el segon cas, el corrent elèctric és directament proporcional al flux incident; en un fotomultiplicador amb 9 o 10 dínodes, s'originen de 106 a 107 fotoelectrons per a cada fotó incident.

    El fotomultiplicador va ser ideat per W. Zworykin el 1936.

    Usualment, un fotomultiplicador és emprat per a mesurar nivells molt baixos de radiacions corresponents a les regions de l'infraroig proper, del visible, de l'ultraviolat i de l'ultraviolat llunyà, per la qual cosa, segons el nivell d'energia dels fotons, s'empren com a fotocàtodes els materials que tinguin l'emissivitat més gran en cadascuna de les regions espectrals.
  • ca  fotoquímica, n f
  • es  fotoquímica, n f
  • en  photochemistry, n

Química física

Definición
Camp de la química que estudia els processos químics que deriven de la interacció amb radiació electromagnètica.

Nota

  • Els processos fotoquímics són reaccions que tenen lloc a partir de les molècules excitades electrònicament. S'utilitza el terme procés fotoquímic primari quan els productes de la reacció fotoquímica es formen directament a partir de les molècules excitades electrònicament, i procés fotoquímic secundari quan es formen a partir d'intermediaris que s'han generat en processos fotoquímics primaris. Sigui com sigui, tots dos tipus de processos fan possible que les reaccions poc afavorides tèrmicament, per a les quals l'única energia necessària per a superar l'energia d'activació és la calor, resultin viables.

    El fet que la reacció fotoquímica es produeixi amb molècules en estats excitats obre rutes alternatives a les que imposen els estats fonamentals. En aquest sentit, cal dir que la majoria de reaccions fotoquímiques orgàniques s'inicien des dels estats singlet o triplet excitats de més baixa energia d'algun dels reactius presents en la mescla de reacció.

    Alguns dels processos fotoquímics més rellevants són la fotoisomerització cis-trans del retinal i la generació d'oxigen singlet, 1O2, mitjançant la fotosensibilització, molt útil en la teràpia fotodinàmica contra els tumors.

    L'eficiència d'un procés fotoquímic es mesura mitjançant el rendiment quàntic.

    Vegeu també fotofísica.
  • ca  fotosensibilització, n f
  • es  fotosensibilización, n f
  • en  photosensitisation, n
  • en  photosensitization, n

Química física

Definición
Procés fotoquímic a través del qual es forma una espècie excitada electrònicament.

Nota

  • La fotosensibilització no es produeix per l'absorció directa de fotons, sinó perquè una altra espècie en un estat excitat ha absorbit prèviament radiació electromagnètica i cedeix la seva energia d'excitació a l'espècie que experimenta la fotosensibilització mitjançant una col·lisió.

    Un exemple de fotosensibilització és la reacció fotoquímica que s'empra per a generar oxigen singlet, 1O2, a fi i efecte de combatre els tumors en la teràpia fotodinàmica. En aquest cas, la molècula que transfereix energia a l'oxigen triplet, 3O2, perquè es converteixi en oxigen singlet sol ser una porfirina.