Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  n-, pfx
  • es  n-, pfx
  • en  n-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que la cadena hidrocarbonada d'un compost no té ramificacions i és lineal.

Nota

  • Per exemple, n-butà.

    Sovint l'ús de la forma prefixada n- s'obvia, ja que és obligatori indicar quin és el tipus de ramificació que presenta un isòmer no lineal. Per exemple, l'isobutà és un dels isòmers ramificats del butà que té un metil unit al carboni 2.
  • ca  N-, pfx
  • es  N-, pfx
  • en  N-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar un substituent que es troba unit a un nitrogen en un compost.

Nota

  • Per exemple, els dos metils de la N,N-dimetilformamida estan units al nitrogen de l'amida.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  acetanilida, n f
  • ca  N-fenilacetamida, n f
  • es  acetanilida, n f
  • es  N-fenilacetamida, n f
  • en  acetanilide, n
  • en  N-phenylacetamide, n
  • for  C6H6NHCOCH3

Química orgànica

Definición
Amida que s'obté per l'acetilació de l'anilina amb àcid acètic glacial, que es presenta com una substància cristal·lina, neutra i estable.

Nota

  • L'acetanilida és soluble en els dissolvents orgànics i molt poc soluble en aigua.

    Es fa servir en medicina, com a analgèsic i antipirètic, i en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions de peròxid d'hidrogen i com a additiu en vernissos nitrocel·lulòsics.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  dimetilglioxima, n f
  • ca  N,N'-dihidroxi-2,3-butandiimina, n f sin. compl.
  • ca  DMG, n f sigla
  • es  dimetilglioxima, n f
  • es  N,N'-dihidroxi-2,3-butandiimina, n f
  • es  DMG, n f sigla
  • en  dimethylglyoxime, n
  • en  N,N'-dihydroxy-2,3-butanediimine, n
  • en  DMG, n sigla
  • for  CH3C(NOH)C(NOH)CH3

Química analítica

Definición
Lligand multidentat orgànic molt utilitzat com a agent precipitant en anàlisi gravimètrica per la seva capacitat de precipitar quantitativament el níquel(II) a pH 8 i el pal·ladi(II) a pH 1 en forma de quelats.

Nota

  • La dimetilglioxima també forma complexos solubles amb el Fe2+, el Co2+ i el Zn2+, per la qual cosa cal afegir dimetilglioxima en excés en el cas que aquests cations estiguin presents en la precipitació del Ni2+ (vegeu la imatge).

    Una altra aplicació de la dimetilglioxima és la determinació per voltamperometria de redissolució per adsorció de níquel i cobalt, que aprofita l'adsorció a l'elèctrode de mercuri dels complexos d'aquests ions metàl·lics.

    La sigla DMG correspon a la inicial dels formants de la denominació anglesa dimethylglyoxime ('dimetilglioxima').
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  dimetilacetamida, n f
  • ca  N,N-dimetilacetamida, n f sin. compl.
  • ca  DMA, n f sigla
  • es  dimetilacetamida, n f
  • es  N,N-dimetilacetamida, n f
  • es  DMA, n f sigla
  • en  dimethyl acetamide, n
  • en  N,N-dimethylacetamide, n
  • en  DMA, n sigla
  • for  CH3CON(CH3)2

Química orgànica

Definición
Amida que es presenta com un líquid i té un punt d'ebullició de 220 ºC.

Nota

  • La dimetilacetamida és miscible en aigua i dissolvents orgànics.

    Es fa servir com a producte intermediari en síntesi orgànica i com a dissolvent apròtic polar.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  dimetilformamida, n f
  • ca  N,N-dimetilformamida, n f sin. compl.
  • ca  DMF, n f sigla
  • es  dimetilformamida, n f
  • es  N,N-dimetilformamida, n f
  • es  DMF, n f sigla
  • en  dimethylformamide, n
  • en  N,N-dimethylformamide, n
  • en  DMF, n sigla
  • for  HCON(CH3)2

Química orgànica

Definición
Amida que es presenta com un líquid blanc, de forta olor d'amina, i té un punt de fusió de −61 ºC i un punt d'ebullició de 152,8 ºC.

Nota

  • La dimetilformamida és miscible en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, excepte en els hidrocarburs halogenats. És tòxica per absorció cutània i irrita la pell, els ulls i les mucoses.

    S'obté per la reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic.

    Es fa servir com a dissolvent apròtic polar de líquids i gasos, com a catalitzador en reaccions de carboxilació, en síntesi orgànica i com a portador de gasos.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  naftalè, n m
  • es  naftaleno, n m
  • en  naphthalene, n
  • for  C10H8

Química orgànica

Definición
Hidrocarbur aromàtic bicíclic format per dos anells de benzè condensats, que es presenta com un sòlid que té un punt de fusió de 80 ºC i un punt d'ebullició de 218 ºC i sublima a temperatura ambient.

Nota

  • El naftalè és insoluble en aigua i soluble en benzè, alcohol i èter.

    Es pot obtenir per destil·lació de combustibles fòssils, preferentment els sòlids com l'hulla o pissarres bituminoses. També es pot obtenir a partir d'algunes fraccions del petroli, a les quals s'apliquen processos que transformen els hidrocarburs alifàtics en aromàtics.

    Es fa servir com a producte intermediari de síntesi en la formació de diversos productes, com ara anhídrid ftàlic, naftol i derivats del decahidronaftalè. A més, té diverses utilitats directes, com ara fungicida, antisèptic, lubricant i trencador d'emulsions i tanins sintètics.
  • ca  nefelometria, n f
  • es  nefelometría, n f
  • en  nephelometry, n

Química analítica

Definición
Mètode d'anàlisi quantitativa basat en la mesura de la intensitat de llum que és dispersada o reflectida a noranta graus per les partícules d'una suspensió, que és proporcional a la concentració de partícules que formen la fase dispersa.

Nota

  • La nefelometria se sol utilitzar per a la determinació de traces.

    Vegeu també turbidimetria.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  negre d'eriocrom T, n m
  • ca  1-[1-hidroxinaftilazo]-6-nitro-2-naftol-4-sulfonat de sodi, n m sin. compl.
  • ca  NET, n m sigla
  • es  1-[1-hidroxinaftilazo]-6-nitro-2-naftol-4-sulfonato de sodio, n m
  • es  negro de eriocromo T, n m
  • es  NET, n m sigla
  • en  eriochrome black T, n
  • en  sodium 1-[1-hydroxynaphthylazo]-6-nitro-2-naphthol-4-sulfonate, n
  • en  EBT, n sigla
  • for  C20H12N3O7SNa

Química analítica

Definición
Indicador metal·locròmic del grup dels azocolorants amb valors de pKa de 6,3 i 11,5.

Nota

  • El protó fortament àcid del grup sulfònic del negre d'eriocrom T, que es troba en posició 4 respecte al grup azo, és el primer que se cedeix en medi aquós, la qual cosa fa que, a la pràctica, només es considerin dos hidrògens àcids, els corresponents als dos grups hidroxils. Per aquesta raó el negre d'eriocrom T es representa de manera abreujada segons H2F−. Aquests dos hidrògens presenten uns valors de pKa de 6,3 i 11,5. A valors de pH 2: M2+ + HF−(blau) → MF(vermell) + H+.
  • ca  neó, n m
  • es  neón, n m
  • en  neon, n
  • sbl  Ne

Química inorgànica

Definición
Element del grup 18, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 10 i massa atòmica 20,1797.

Nota

  • Es coneixen fins a divuit isòtops del neó, dels quals tres són estables, 20Ne, 21Ne i 22Ne.

    El neó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -249 ºC i un punt d'ebullició de -246 ºC.

    A l'atmosfera terrestre es troba en una abundància molt baixa, del 0,002 %.

    S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat.

    Es presenta en forma de molècules monoatòmiques. La seva reactivitat és nul·la i no se'n coneixen compostos.

    Es fa servir en els llums de neó, formats per tubs de descàrrega en què el neó està a baixa pressió i fa una llum característica de color taronja.