Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nitrogen, n m
  • es  nitrógeno, n m
  • en  nitrogen, n
  • sbl  N

Química inorgànica

Definición
Element del grup 15, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,007.

Nota

  • Es coneixen fins a quinze isòtops del nitrogen, dels quals dos són estables (14N i 15N).

    El nitrogen es presenta com un gas incolor, inodor i insípid, amb un punt de fusió de -210 ºC i un punt d'ebullició de -196 ºC.

    Es troba en gran quantitat en forma elemental a l'atmosfera terrestre, de la qual constitueix el 78 %. També es troba en dipòsits minerals en forma de nitrat, tot i que en una quantitat molt més reduïda.

    S'obté mitjançant destil·lació fraccionada de l'aire liquat.

    El nitrogen elemental en condicions normals es troba en forma de molècules diatòmiques. Es diferencia de la resta d'elements del seu grup per la gran tendència a donar enllaços múltiples, la qual cosa fa que la seva molècula, en què els dos àtoms estan units per triple enllaç, sigui molt poc reactiva. El nitrogen no reacciona a temperatura ambient amb la majoria de les substàncies. Ara bé, a alta temperatura reacciona amb l'oxigen i amb alguns metalls per a formar nitrurs. A baixa temperatura i alta pressió, en presència de catalitzadors, reacciona amb l'hidrogen per a formar amoníac.

    Presenta principalment els estats d'oxidació -3, +3 i +5.

    S'utilitza principalment com a matèria primera, per a la síntesi de l'amoníac i, a partir d'aquest compost, per a la síntesi de tots els derivats nitrogenats. També té ús com a atmosfera inerta i com a líquid criogènic. Dels seus compostos, els principals són l'amoníac i l'àcid nítric.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  nitrosació, n f
  • es  nitrosación, n f
  • en  nitrosation, n
  • en  nitrozation, n

Química orgànica

Definición
Reacció d'un compost, generalment una amina o un fenol, amb àcid nitrós, per la qual un àtom d'hidrogen del compost se substitueix per un grup nitrosil.

Nota

  • La nitrosació no respon a un únic mecanisme de reacció. Els productes difereixen en funció del compost de partida.

    El fenol es nitrosa en solució aquosa d'àcid nitrós, en medi àcid, fins i tot a temperatura ambient a través d'una substitució electròfila aromàtica (vegeu la imatge 1).

    Els productes que s'obtenen de la reacció de l'àcid nitrós amb les amines depenen de si són amines alifàtiques o aromàtiques i, sobretot, de si són amines primàries, amines secundàries o amines terciàries (vegeu la imatge 2).

    Les amines secundàries donen nitrosamines, mentre que les amines terciàries no en poden formar en no disposar del protó per a evolucionar a nitrosoderivat en l'etapa quarta de la reacció (vegeu la imatge 3).

    D'altra banda, les amines primàries no s'aturen en la formació de la nitrosamina i acaben produint la sal de diazoni corresponent.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  nitrosamina, n f
  • es  nitrosamina, n f
  • en  nitrosamine, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup nitrosil unit al nitrogen d'una amina, ja sigui alifàtica o aromàtica, de fórmula general RR'NN=O.

Nota

  • Per exemple, la N-nitroso-N-metilanilina ((CH3)(C6H5)NN=O) (vegeu la imatge).

    Les nitrosamines s'obtenen per la nitrosació d'una amina secundària.

    En la indústria alimentària sovint es produeixen en reaccionar un nitrit amb les amines presents en els aliments. També són presents en herbicides i cosmètics.

    Es fan servir en les indústries del cuir i del cautxú, i en les foneries de ferro.

    També es formen en el cos humà com a conseqüència de la ingestió de drogues que contenen amines i pels nitrits resultants de la conversió bacteriana dels nitrats. Se'ls reconeixen propietats cancerígenes.
  • ca  grup nitrosil, n m
  • ca  nitrosil, n m sin. compl.
  • es  grupo funcional nitrosilo, n m
  • es  grupo nitrosilo, n m
  • es  nitrosilo, n m
  • en  nitrosyl group, n
  • for  −N=O

Química orgànica

Definición
Grup funcional univalent format per un àtom d'oxigen i un de nitrogen, el qual té la valència lliure.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  nitroso-, pfx
  • es  nitroso-, pfx
  • en  nitroso-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que un compost orgànic conté un grup nitrosil.

Nota

  • Generalment, s'utilitza la forma prefixada nitroso- en les nitrosamines, com en la N-nitrosodimetilamina ((CH3)2NN=O), o quan el grup nitrosil està unit directament a un àtom de carboni, com en el 4-nitrosofenol (HOC6H4N=O) (vegeu les imatges 1 i 2).
  • ca  nivell d'energia, n m
  • es  nivel de energia, n m
  • en  energy level, n

Química física

Definición
Cadascun dels estats quàntics caracteritzats per un valor concret de l'energia del sistema.
  • ca  no-electròlit, n m
  • es  no electrolito, n m
  • en  nonelectrolyte, n

Química analítica

Definición
Substància no iònica que no es dissocia en ions quan es dissol.

Nota

  • Els no-electròlits donen solucions no conductores de l'electricitat quan es dissolen.
  • ca  no-metall, n m
  • es  no metal, n m
  • en  nonmetal, n

Química inorgànica

Definición
Cadascun dels elements que no presenten caràcter metàl·lic, situats en la taula periòdica dels elements a la dreta de la línia divisòria fixada pels elements bor, silici, arsènic, tel·luri i àstat.

Nota

  • Els no-metalls són electronegatius i formen molècules o sòlids covalents, generalment poc conductors de l'electricitat i amb l'enllaç clarament direccional, o bé participen en forma d'anions en la formació de compostos iònics.

    Els seus òxids presenten caràcter neutre o àcid.

    Els no-metalls típics formen compostos iònics amb els metalls electropositius i formen anions en solució aquosa.

    Els hidrurs i halurs dels no-metalls són molècules discretes, i els seus òxids són o bé estables en forma molecular o bé reaccionen amb l'aigua i donen oxoàcids.

    Tant poden ser aïllants com semiconductors. Habitualment, a temperatures baixes, són mals conductors de l'electricitat i la calor. Ara bé, si la diferència energètica entre la banda de valència i la banda de conducció és petita, a altes temperatures poden conduir l'electricitat, de manera que, al contrari del que caracteritza un metall, la conductivitat elèctrica en els no-metalls augmenta amb la temperatura.

    Vegeu també metall.
  • ca  nobeli, n m
  • es  nobelio, n m
  • en  nobelium, n
  • sbl  No

Química inorgànica

Definición
Element catorzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 102 i massa atòmica 259.

Nota

  • Es coneixen fins a quinze isòtops del nobeli, tots ells inestables i artificials.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

    El seu ús es limita a la recerca científica.
  • ca  nom semisistemàtic, n m
  • ca  nom semitrivial, n m sin. compl.
  • es  nombre semisistemático, n m
  • es  nombre semitrivial, n m
  • en  semisystematic name, n
  • en  semitrivial name, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Nom d'un compost en què tan sols una part segueix les normes de nomenclatura.