Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nombre de plats efectius, n m
  • ca  nombre de plats teòrics efectius, n m sin. compl.
  • es  número de platos efectivos, n m
  • es  número de platos teóricos efectivos, n m
  • en  effective theoretical plate number, n
  • sbl  Neff

Química analítica

Definición
Paràmetre que indica l'eficàcia de la columna en funció de la ^resolució de pics^ i del factor de separació.

Nota

  • Matemàticament, el nombre de plats efectius s'expressa com Neff = 16Rs2/(1 - α)2, en què Rs és la resolució de pics i α és el factor de separació.

    Vegeu també nombre de plats.
  • ca  nombre de plats, n m
  • ca  nombre de plats teòrics, n m sin. compl.
  • es  número de platos, n m
  • es  número de platos teóricos, n m
  • en  number of theoretical plates, n
  • en  plate number, n
  • en  theoretical plate number, n
  • sbl  n, n

Química analítica

Definición
Paràmetre que indica l'eficàcia de la columna en funció del temps d'elució o del volum d'elució i de l'amplada d'un pic cromatogràfic.

Nota

  • La teoria del nombre de plats es basa en el fet de considerar que la columna cromatogràfica és constituïda per nombroses capes estretes, anomenades plats teòrics. Es considera que en cada plat teòric s'estableix l'equilibri del component entre la fase mòbil i la fase estacionària, i el desplaçament de l'anàlit a través de la columna cromatogràfica es tracta com una transferència de la fase mòbil des d'un plat fins al següent.

    L'eficàcia de la columna augmenta en fer-ho el nombre de transferències, és a dir, en augmentar el nombre de plats, que es defineix com N = 16(tR/ωb)2, en què tR és el temps de retenció de l'anàlit i ωb és l'amplada del pic cromatogràfic a la base expressada en unitats de temps. En aquesta expressió les quantitats de l'interior dels parèntesis han de ser compatibles, de manera que el quocient no tingui dimensió. Per tant, si el numerador és el volum de retenció, l'amplada del pic cromatogràfic cal que s'expressi en unitats de volum: N = 16(VR/ωb)2.

    Els valors mitjans del nombre de plats oscil·len entre els 104 de les columnes reblertes als 105 de les columnes capil·lars. Com més gran és el valor, més gran és l'eficàcia del sistema cromatogràfic i millor se separen els components de la mostra. Per a valors d'entre 1.000 i 3.000 es considera una eficàcia de la columna elevada, per bé que actualment en algunes tècniques cromatogràfiques es poden aconseguir valors superiors a 100.000.

    El nombre de plats és directament proporcional a la longitud de la columna cromatogràfica (L), de manera que la denominada altura de plat, o altura equivalent a un plat teòric (H), és H = L/N.

    S'ha de tenir en compte que les columnes cromatogràfiques es comporten sovint com si tinguessin un nombre de plats diferent per a diferents soluts en una mescla. Els pics gaussians, que són simètrics, s'originen quan el constant de distribució és constant i independent de la quantitat de solut. En realitat, quasi sempre s'obtenen pics asimètrics, ja que el coeficient de distribució sol variar amb la quantitat de solut. El càlcul del nombre de plats teòrics per a pics asimètrics és més complicat que per a pics gaussians i té en compte un factor d'asimetria. La teoria del nombre de plats explica satisfactòriament la forma dels pics cromatogràfics però falla en intentar justificar-ne l'eixamplament. D'altra banda, es basa en unes suposades condicions d'equilibri que, tenint en compte el moviment continu de la fase mòbil, no són reals.

    Vegeu també nombre de plats efectius.
  • ca  nombre de plats efectius, n m
  • ca  nombre de plats teòrics efectius, n m sin. compl.
  • es  número de platos efectivos, n m
  • es  número de platos teóricos efectivos, n m
  • en  effective theoretical plate number, n
  • sbl  Neff

Química analítica

Definición
Paràmetre que indica l'eficàcia de la columna en funció de la ^resolució de pics^ i del factor de separació.

Nota

  • Matemàticament, el nombre de plats efectius s'expressa com Neff = 16Rs2/(1 - α)2, en què Rs és la resolució de pics i α és el factor de separació.

    Vegeu també nombre de plats.
  • ca  constant catalítica, n f
  • ca  nombre de recanvi, n m sin. compl.
  • es  constante catalítica, n f
  • es  número de recambio, n m
  • en  catalytic constant, n
  • en  turnover number, n

Química física

Definición
Nombre de molècules de reactiu convertides en productes per centre actiu i per unitat de temps.

Nota

  • En termes del mecanisme de Michaelis-Menten, la constant catalítica és igual al quocient entre la velocitat màxima de la reacció i la concentració del catalitzador. Té unitats de min−1 o s−1.

    La constant catalítica dona una idea de l'eficiència catalítica d'un catalitzador.
  • ca  nomenclatura química, n f
  • ca  nomenclatura, n f sin. compl.
  • es  nomenclatura, n f
  • es  nomenclatura química, n f
  • en  chemical nomenclature, n
  • en  nomenclature, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Conjunt de regles per a anomenar els compostos i les substàncies de manera inequívoca mitjançant uns criteris unificats.

Nota

  • La nomenclatura química té com a objectiu proporcionar un nom diferent per a cadascun dels compostos, tant els coneguts com els que se sintetitzen per primera vegada. Les regles de la IUPAC constitueixen la nomenclatura química d'ús més general arreu del món. Aquestes recomanacions, que es revisen regularment, també permeten donar informació de l'estructura del compost a partir del nom sistemàtic.

    Les denominacions que es donaven als compostos en el passat feien referència a alguna característica peculiar, el color o l'origen del compost en qüestió. Posteriorment, els noms van passar a fer referència a alguna propietat del compost, com ara el lloc d'origen o el seu descobridor. Actualment encara es conserven alguns d'aquests noms trivials, ja que han estat admesos per la IUPAC per a l'ús, tot i que els noms sistemàtics corresponents s'usen més habitualment, atès que tenen una significació estructural precisa.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  nomenclatura additiva, n f
  • es  nomenclatura de adición, n f
  • en  additive nomenclature, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Nomenclatura que es basa en un àtom o una agrupació d'àtoms al que s'addicionen altres àtoms o agrupacions d'àtoms.

Nota

  • En química inorgànica, la nomenclatura additiva s'utilitza per a anomenar els complexos, els àcids inorgànics, els compostos organometàl·lics i altres molècules simples i els ions.

    Són exemples d'aplicació de la nomenclatura additiva triamminatriclorurocobalt(III) ([CoCl3(NH3)3]) i 1,2,3,4-tetrahidronaftalè (vegeu la imatge).
  • ca  nomenclatura de classe funcional, n f
  • ca  nomenclatura radicofuncional, n f sin. compl.
  • es  nomenclatura de clase funcional, n f
  • es  nomenclatura radico-funcional, n f
  • en  functional class nomenclature, n
  • en  radicofunctional nomenclature, n

Química orgànica

Definición
Nomenclatura que es basa a anomenar la classe funcional d'un compost seguida dels substituents escrits com a paraules separades.

Nota

  • En la nomenclatura de classe funcional, els compostos s'anomenen anteposant el nom de la funció al nom dels substituents, citats segons l'ordre alfabètic i amb l'últim en forma adjectivada.

    Són exemples d'aplicació de la nomenclatura de classe funcional èter etil metílic (CH3CH2OCH3), clorur de butil (CH3CH2CH2CH2Cl) i cetona dipropílica (CH3CH2CH2COCH2CH2CH3).
  • ca  nomenclatura de composició, n f
  • es  nomenclatura de composición, n f
  • en  compositional nomenclature, n

Química inorgànica

Definición
Nomenclatura que es basa en l'estequiometria o la composició dels compostos, sense donar informació estructural.

Nota

  • En la nomenclatura de composició, als noms dels components dels compostos, que poden ser àtoms o agrupacions poliatòmiques, s'hi afegeixen prefixos multiplicadors per a indicar l'estequiometria del compost. Els components es divideixen formalment en electropositius i electronegatius.

    Són exemples d'aplicació de la nomenclatura de composició trioxigen (O3, o ozó), clorur de sodi (NaCl), triclorur de fòsfor (PCl3), cianur de sodi (NaCN) i acetat de sodi (NaO2CCH3).
  • ca  nomenclatura inorgànica, n f
  • es  nomenclatura inorgánica, n f
  • en  inorganic nomenclature, n

Química inorgànica

Definición
Nomenclatura dels compostos corresponents a la química inorgànica.

Nota

  • Existeixen diferents tipus de nomenclatura inorgànica. Per a la nomenclatura additiva i la nomenclatura substitutiva cal conèixer la connectivitat del compost que es vol anomenar. Si no es coneix o no és rellevant, s'utilitza la nomenclatura de composició.
  • ca  nomenclatura orgànica, n f
  • es  nomenclatura orgánica, n f
  • en  organic nomenclature, n

Química orgànica

Definición
Nomenclatura dels compostos corresponents a la química orgànica.

Nota

  • Existeixen diferents tipus de nomenclatura orgànica. La nomenclatura substitutiva és la preferent en química orgànica. No obstant això, s'usen també la nomenclatura de classe funcional, la nomenclatura additiva i la nomenclatura subtractiva, i, en casos més puntuals, la nomenclatura conjuntiva, la nomenclatura de reemplaçament i la nomenclatura d'agregats d'unitats idèntiques.