Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  oregonador, n m
  • es  oregonator, n m
  • en  oregonator, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció capaç d'explicar les oscil·lacions químiques originades en algunes reaccions autocatalítiques, proposat inicialment per a descriure la reacció de Belousov-Zhabotinski.

Nota

  • Les etapes més importants de la reacció de Belousov-Zhabotinski, segons l'oregonador, són les següents:
    A + Y → X + C
    X + Y → 2C
    A + X → 2X + 2Z
    2X → A + P
    B + Z → Y + P
    En aquestes etapes, A és BrO3-, B és una espècie orgànica oxidable (habitualment l'àcid malònic), C és HOBr, P són altres productes (oxidats o reduïts), X és HBrO2, Y és Br- i Z és Ce4+.

    Si s'accepta el compliment d'aquest mecanisme i es mantenen constants les concentracions d'A, B, C i D controlant els seus fluxos d'entrada i de sortida, les espècies X, Y i Z experimentaran oscil·lacions de les concentracions respectives al llarg del temps, essencialment a causa del caràcter autocatalític de la tercera etapa.

    La denominació oregonador és un acrònim de Oregon, que és el nom de l'estat nord-americà on treballa el grup de Richard Noyes, descobridor del mecanisme, i oscil·lador.

    Vegeu també reacció oscil·lant.
  • ca  organoborà, n m
  • es  organoborano, n m
  • en  organoborane, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels hidrocarburs del bor que es formen mitjançant una reacció d'addició regioselectiva de borà a un alquè.

Nota

  • L'organoborà que es fa servir de manera més freqüent en addicions regioselectives a alquens és el més simple, anomenat borà (BH3), el qual també existeix en forma dímera, el diborà (B2H6). Com a resultat de l'addició regioselectiva del borà a un alquè s'obté un trialquilborà (R3B), un dialquilborà (R2HB) o un alquilborà (RH2B).

    El principal interès dels organoborans és la síntesi orgànica, ja que són productes intermediaris en la síntesi d'alcohols òpticament purs, cetones o alquens estereoespecífics.
  • ca  organoclorat, n m
  • es  organoclorado, n m
  • en  organochlorine, n
  • en  organochlorine compound, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen clor.

Nota

  • D'entre els organoclorats, tenen un interès especial els plaguicides clorats, que són hidrocarburs policíclics amb diversos substituents de clor.

    Són organoclorats el diclorodifeniltricloroetà, l'aldrín, el dieldrín i el clordà.
  • ca  organofosforat, n m
  • es  organofosforado, n m
  • en  organophosphorous, n
  • en  organophosphorus compound, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen fòsfor.

Nota

  • Hi ha diferents grups d'organofosforats que tenen interès. Els fosfolípids es troben àmpliament distribuïts en la natura formant part de la lecitina, de determinades proteïnes i dels àcids nucleics; els èsters de l'àcid fosfínic i de l'àcid fosfònic s'utilitzen com a plastificants, insecticides i retardants de flama; els pirofosfats inhibeixen la colinesterasa i s'utilitzen com a insecticides o neurogasos, i els èsters fosfòrics de glicerol, glicol i sorbitol, entre altres, componen fertilitzants i presenten una excel·lent solubilitat, la qual cosa permet penetrar fins a les capes profundes del sòl i actuar sobre les arrels de les plantes.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  compost organometàl·lic, n m
  • ca  organometall, n m sin. compl.
  • es  compuesto organometálico, n m
  • en  organometallic compound, n

Química inorgànica

Definición
Cadascun dels compostos que contenen enllaços metall-carboni, sempre que l'àtom de carboni formi part d'una molècula orgànica.

Nota

  • Els complexos de metalls amb cianur no es consideren compostos organometàl·lics, encara que poden ser presents en complexos amb altres lligands que sí que s'hi considerin.

    Els lligands orgànics que intervenen en compostos organometàl·lics es poden classificar segons dues característiques principals: l'hapticitat i el nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni (vegeu la imatge).

    L'hapticitat, que pot variar per a un mateix lligand, es representa amb el símbol η i el nombre d'àtoms units a l'àtom central com a superíndex a la dreta, i s'expressa amb el prefix corresponent (monohapto-, trihapto-, pentahapto-, etc.). Per exemple, si el ciclopentadienil (C5H5-) s'enllaça a un àtom de carboni s'anomena monohaptociclopentadienil (η1-C5H5); si s'enllaça a tres, trihaptopentadienil (η3-C5H5), i si s'enllaça a cinc, pentahaptopentadienil (η5-C5H5).

    El nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni és útil a l'hora d'explicar la regla dels 18 electrons.

    Els lligands es consideren espècies neutres, fins i tot si són anions en estat lliure (per exemple, C5H5, en lloc de C5H5-).

    Per a lligands d'hapticitat variable, el nombre d'electrons varia d'acord amb la variació de l'hapticitat. Això no vol dir, però, que el nombre d'electrons hagi de ser igual a l'hapticitat. Per exemple, existeixen lligands monohapto d'un o de tres electrons.

    En la taula de la imatge es mostren alguns lligands i s'hi indica l'hapticitat i el nombre d'electrons.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  orto-, pfx
  • es  orto-, pfx
  • en  ortho-, pfx
  • sbl  o-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,2.

Nota

  • Per exemple, l'o-metilfenol té un metil en la posició 2 respecte del grup hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal, de manera que se li atribueix la posició 1 (vegeu la imatge). Un altre exemple és l'o-xilè, l'isòmer orto del xilè, en què els metils es troben en les posicions 1 i 2.

    Quan orto- no funciona com un prefix d'un compost sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu sense guionet i amb cursiva.

    La IUPAC recomana utilitzar la forma prefixada numèrica 1,2- en lloc de orto- i o-.

    Vegeu també meta- i para-.
  • ca  orto-, pfx
  • es  orto-, pfx
  • en  ortho-, pfx

Química inorgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar la forma més alta d'hidratació d'un àcid.

Nota

  • La IUPAC creu que el prefix orto- no s'ha utilitzat consistentment en el passat i l'elimina en tots els casos que no és estrictament necessari per a desfer ambigüitats amb altres compostos. Només el manté per a l'àcid ortotel·lúric i l'àcid ortoperiòdic.

    Vegeu també meta-.
  • ca  -osa, sfx
  • es  -osa, sfx
  • en  -ose, sfx

Química orgànica

Definición
Forma sufixada que serveix per a designar els glícids, generalment d'origen natural, que tenen 3, 4, 5 o 6 àtoms de carboni, i que pot anar precedida del prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

Nota

  • Per exemple, la glucosa, la fructosa, la galactosa i la mannosa, que són aldohexoses; la sacarosa, la maltosa i la lactosa, que són disacàrids, o la cel·lulosa i l'amilosa, que són polímers.
  • ca  osmi, n m
  • es  osmio, n m
  • en  osmium, n
  • sbl  Os

Química inorgànica

Definición
Element del grup 8, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 76 i massa atòmica 190,23.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops de l'osmi, dels quals set són estables (184Os, 186Os, 187Os, 188Os, 189Os, 190Os i 192Os).

    L'osmi es presenta com un metall de color blanc argentat, amb un punt de fusió d'aproximadament 3.050 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 5.030 ºC.

    És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí.

    Químicament es comporta com el ruteni, si bé és més reactiu.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +4.

    Es fa servir sobretot en aliatges de gran duresa.
  • ca  osmol, n m
  • es  osmol, n m
  • en  osmol, n

Química física

Definición
Unitat de mesura del nombre de mols d'un compost que contribueixen a la pressió osmòtica d'una solució.

Nota

  • Convé no confondre l'osmol amb l'osmolalitat, quan la concentració es dona en molalitats, ni amb l'osmolaritat, quan la concentració es dona en molaritats.

    L'osmol no és una unitat de mesura del sistema internacional d'unitats.