Back to top
  • ca  òxid àcid, n m
  • es  óxido ácido, n m
  • en  acidic oxide, n

Química inorgànica

Definición
Cadascun dels òxids d'un no-metall que donen una solució àcida en dissoldre's en aigua, o una sal en reaccionar amb una base o amb un òxid bàsic.
  • ca  òxid bàsic, n m
  • es  óxido básico, n m
  • en  basic oxide, n

Química inorgànica

Definición
Cadascun dels òxids d'un metall que donen una solució bàsica en dissoldre's en aigua, o una sal en reaccionar amb un àcid o amb un òxid àcid.
  • ca  oxirà, n m
  • ca  epoxietà, n m sin. compl.
  • ca  òxid d'etilè, n m sin. compl.
  • es  epoxietano, n m
  • es  óxido de etileno, n m
  • es  oxirano, n m
  • en  epoxyethane, n
  • en  ethylene oxide, n
  • en  oxirane, n
  • for  C2H4O

Química orgànica

Definición
Epòxid que a temperatura ambient es presenta com un gas, que liqua aproximadament a 12 ºC i te un punt d'ebullició de 10,73 ºC.

Nota

  • L'oxirà és l'epòxid més simple. Té una densitat de 0,8711 g/cm3 (20/20 ºC). És miscible amb aigua i amb dissolvents orgànics.

    S'obté per l'oxidació catalítica de l'etilè en corrent d'aire, en presència de catalitzadors a base de plata.

    Com qualsevol dels epòxids, és molt reactiu; l'atac de qualsevol nucleòfil provoca l'obertura de l 'anell i, si el nucleòfil és l'aigua, es forma l'etilenglicol, que s'utilitza per a l'obtenció d'anticongelants, detergents i resines acríliques i per a la fumigació de la fruita per la seva acció contra els fongs, entre altres usos.
  • ca  òxid de mesitil, n m
  • ca  4-metil-3-penten-2-ona, n f sin. compl.
  • ca  4-metilpent-3-en-2-ona, n f sin. compl.
  • es  4-metil-3-penten-2-ona, n f
  • es  4-metilpent-3-en-2-ona, n f
  • es  óxido de mesitilo, n m
  • en  mesityl oxide, n
  • en  4-methyl-3-penten-2-one, n
  • en  4-methylpent-3-en-2-one, n
  • for  (CH3)2C=CHCOCH3

Química orgànica

Definición
Cetona que es presenta com un líquid oliós i incolor d'olor semblant a la mel i té un punt d'ebullició de 130 ºC i un punt de fusió de −46,4 ºC.

Nota

  • L'òxid de mesitil és soluble en aigua, alcohols i èters.

    S'obté per deshidratació de l'alcohol-dicetona.

    Es fa servir principalment com a dissolvent d'èters i èsters de la cel·lulosa, resines viníliques, laques i tints, i com a eliminador d'esmalts i pintures. També s'utilitza en la flotació de minerals, com a repel·lent d'insectes i en síntesi orgànica per a produir cetona isobutil metílica.
  • ca  òxid de propilè, n m
  • ca  1,2-epoxipropà, n m sin. compl.
  • ca  2-metiloxirà, n m sin. compl.
  • es  1,2-epoxipropano, n m
  • es  2-metiloxirano, n m
  • es  óxido de propileno, n m
  • en  1,2-epoxypropane, n
  • en  2-methyloxirane, n
  • en  propylene oxide, n
  • for  C3H6O

Química orgànica

Definición
Epòxid que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 63 ºC.

Nota

  • L'òxid de propilè és soluble en alcohol i èter, i parcialment soluble en aigua.

    Les vies d'obtenció de l'òxid de propilè són les característiques dels epòxids. Vegeu epoxidació.

    L'òxid de propilè és de gran interès industrial, ja que s'utilitza per a obtenir propilenglicol de polièters, tensioactius i detergents, i com a producte intermediari de síntesi.
  • ca  oxidabilitat al permanganat, n f
  • ca  índex d'oxidabilitat, n m sin. compl.
  • es  índice de oxidabilidad, n m
  • es  oxidabilidad al permanganato, n f
  • en  permanganate index, n
  • en  permanganate oxidability, n

Medi ambient, Química analítica

Definición
Paràmetre que indica el contingut de matèria orgànica present en una solució aquosa, sense distingir si és biodegradable o no.

Nota

  • L'oxidabilitat al permanganat s'expressa en mil·ligrams d'oxigen per litre de mostra.

    L'oxidabilitat al permanganat s'obté quan s'escalfa a reflux la mostra amb una quantitat coneguda de permanganat de potassi en medi àcid i se'n valora l'excés al final del procés. Habitualment, aquest reflux es manté durant un període de deu minuts. En aquestes condicions, el permanganat es redueix a Mn2+.

    Tot i que el permanganat de potassi ha estat àmpliament utilitzat com a agent oxidant en la determinació de compostos orgànics en aigües, presenta l'inconvenient que alguns substrats (aminoàcids, cetones, àcids carboxílics insaturats) no s'oxiden, motiu pel qual l'oxidabilitat al permanganat nomes s'utilitza en aigües poc contaminades o bé en aigües potables.

    Els valors d'oxidabilitat al permanganat són orientatius. S'obtenen resultats més exactes quan es fa servir el dicromat de potassi en medi fortament àcid.

    Vegeu també demanda química d'oxigen.
  • ca  oxidació, n f
  • es  oxidación, n f
  • en  oxidation, n

Química inorgànica

Definición
Pèrdua d'electrons en una oxidació reducció, que implica un augment de l'estat d'oxidació d'un àtom.
  • ca  oxidació reducció, n f
  • ca  oxidoreducció, n f sin. compl.
  • ca  redox, n f sin. compl.
  • es  oxidación-reducción, n f
  • es  reacción de oxidación-reducción, n f
  • es  redox, n f
  • en  oxidation-reduction, n
  • en  oxidoreduction, n
  • en  oxireduction, n
  • en  redox, n

Química inorgànica

Definición
Procés en què existeix transferència d'electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l'altre és reduït.

Nota

  • Originalment, l'oxidació reducció feia referència a la reacció d'un element o compost amb l'oxigen. Així, s'associava l'oxidació amb l'augment del contingut d'oxigen en el producte de reacció, i la reducció, per oposició, s'associava amb la disminució del contingut en oxigen.

    De fet, quan aquesta reacció es produeix de manera lenta i la calor que es desprèn es dissipa en el medi sense que augmenti la temperatura de la substància que reacciona amb l'oxigen, es parla de oxidació. Ara bé, si la reacció es produeix de manera ràpida i va acompanyada d'un gran augment de la temperatura i, fins i tot, d'emissió de llum, es parla de combustió.

    Actualment, per extensió de significat, el terme oxidació ha passat a fer referència a una pèrdua d'electrons i reducció, a un guany d'electrons. Per exemple, Zn(s) + 2 H+(aq) → Zn2+(aq) + H2(g). El zinc metàl·lic pateix una pèrdua de dos electrons i s'oxida a catió Zn2+. Simultàniament, cada protó en dissolució aquosa experimenta un guany d'un electró i es redueix a hidrogen elemental, i cada dos àtoms d'hidrogen originen una molècula biatòmica, H2.

    Un agent oxidant fort és capaç d'oxidar moltes altres substàncies i, per tant, de reduir-se fàcilment; mentre que un agent reductor fort s'oxida fàcilment i redueix altres substàncies. Aquests conceptes tenen un significat termodinàmic i no fan referència als aspectes cinètics. De fet, una reacció pot ser termodinàmicament favorable però ser tan lenta que no s'observi. Així, l'oxigen atmosfèric és un bon agent oxidant, però moltes substàncies, inclosa la matèria orgànica, són cinèticament estables a l'aire.

    La manera com una oxidació reducció afecta una espècie ve donada per l'estat d'oxidació.

    Molt pocs elements es troben com a tals en la natura. La majoria formen part de compostos en què es troben en un estat d'oxidació positiu o, menys sovint, negatiu. L'obtenció de tots aquests elements es fa mitjançant reaccions d'oxidació reducció, utilitzant els agents reductors o els agents oxidants adequats, o bé mitjançant electròlisi, en què un corrent elèctric és el responsable de transportar els electrons en el sentit adequat (vegeu la imatge).
  • ca  agent oxidant, n m
  • ca  oxidant, n m sin. compl.
  • es  agente oxidante, n m
  • es  oxidante, n m
  • en  oxidant, n
  • en  oxidizing agent, n

Química inorgànica

Definición
Substància que en una oxidació reducció es redueix pel guany d'electrons sobre una altra substància, a la qual oxida.
  • ca  oxidació reducció, n f
  • ca  oxidoreducció, n f sin. compl.
  • ca  redox, n f sin. compl.
  • es  oxidación-reducción, n f
  • es  reacción de oxidación-reducción, n f
  • es  redox, n f
  • en  oxidation-reduction, n
  • en  oxidoreduction, n
  • en  oxireduction, n
  • en  redox, n

Química inorgànica

Definición
Procés en què existeix transferència d'electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l'altre és reduït.

Nota

  • Originalment, l'oxidació reducció feia referència a la reacció d'un element o compost amb l'oxigen. Així, s'associava l'oxidació amb l'augment del contingut d'oxigen en el producte de reacció, i la reducció, per oposició, s'associava amb la disminució del contingut en oxigen.

    De fet, quan aquesta reacció es produeix de manera lenta i la calor que es desprèn es dissipa en el medi sense que augmenti la temperatura de la substància que reacciona amb l'oxigen, es parla de oxidació. Ara bé, si la reacció es produeix de manera ràpida i va acompanyada d'un gran augment de la temperatura i, fins i tot, d'emissió de llum, es parla de combustió.

    Actualment, per extensió de significat, el terme oxidació ha passat a fer referència a una pèrdua d'electrons i reducció, a un guany d'electrons. Per exemple, Zn(s) + 2 H+(aq) → Zn2+(aq) + H2(g). El zinc metàl·lic pateix una pèrdua de dos electrons i s'oxida a catió Zn2+. Simultàniament, cada protó en dissolució aquosa experimenta un guany d'un electró i es redueix a hidrogen elemental, i cada dos àtoms d'hidrogen originen una molècula biatòmica, H2.

    Un agent oxidant fort és capaç d'oxidar moltes altres substàncies i, per tant, de reduir-se fàcilment; mentre que un agent reductor fort s'oxida fàcilment i redueix altres substàncies. Aquests conceptes tenen un significat termodinàmic i no fan referència als aspectes cinètics. De fet, una reacció pot ser termodinàmicament favorable però ser tan lenta que no s'observi. Així, l'oxigen atmosfèric és un bon agent oxidant, però moltes substàncies, inclosa la matèria orgànica, són cinèticament estables a l'aire.

    La manera com una oxidació reducció afecta una espècie ve donada per l'estat d'oxidació.

    Molt pocs elements es troben com a tals en la natura. La majoria formen part de compostos en què es troben en un estat d'oxidació positiu o, menys sovint, negatiu. L'obtenció de tots aquests elements es fa mitjançant reaccions d'oxidació reducció, utilitzant els agents reductors o els agents oxidants adequats, o bé mitjançant electròlisi, en què un corrent elèctric és el responsable de transportar els electrons en el sentit adequat (vegeu la imatge).