Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  oxigen, n m
  • es  oxígeno, n m
  • en  oxygen, n
  • sbl  O

Química inorgànica

Definición
Element del grup 16, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 8 i massa atòmica 15,999.

Nota

  • Es coneixen fins a quinze isòtops de l'oxigen, dels quals tres són estables (16O, 17O i 18O).

    L'oxigen es presenta com un gas incolor, inodor i insípid, amb un punt de fusió de -219 ºC i un punt d'ebullició de -183 ºC.

    Es troba a la natura en estat lliure i forma el 21 % de l'atmosfera terrestre.

    S'obté mitjançant destil·lació fraccionada de l'aire que prèviament ha estat liquat. També es pot obtenir a escala molt més petita per l'electròlisi de l'aigua.

    La forma estable de l'oxigen en condicions normals és l'oxigen molecular, format per molècules diatòmiques. En molt més petita proporció es troba una altra forma al·lotròpica de l'oxigen, l'ozó. Després del fluor, és l'element més electronegatiu. Té una reactivitat elevada i forma compostos binaris amb quasi tots els elements, amb els quals reacciona directament, i en molts casos violentament. Pot reaccionar també amb un gran nombre de compostos en reaccions d'oxidació. A temperatura ambient, la molècula d'oxigen és poc reactiva, però a temperatures més elevades reacciona directament amb la majoria d'elements i amb una gran varietat de compostos orgànics en reaccions de combustió.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació -2, encara que pot presentar estats d'oxidació majors en compostos com els peròxids (O22-) o els superòxids (O2-).

    S'utilitza principalment en la indústria de l'acer, sobretot per als convertidors Bessemer. Té molts altres usos industrials i sintètics, especialment allà on es requereix un oxidant que sigui com menys nociu millor per al medi ambient. Dels seus compostos, el més important és l'aigua, però també cal destacar els peròxids, especialment el peròxid d'hidrogen, de gran utilitat com a agent oxidant o antisèptic.
  • ca  oxigen dissolt, n m
  • ca  OD, n m sigla
  • es  oxígeno disuelto, n m
  • es  OD, n m sigla
  • en  dissolved oxygen, n
  • en  DO, n sigla

Medi ambient, Química analítica

Definición
Paràmetre que indica la concentració d'oxigen lliure dissolt en aigua a una temperatura i pressió determinades.

Nota

  • El valor de l'oxigen dissolt és baix, ja que la solubilitat de gasos en aigua és petita (està determinada per la llei de Henry). La constant d'equilibri de O2 (g) $\rightleftharpoons$ O2(aq) és K = 1,3·10−3 mol/(l · atm) a 298 K.

    L'oxigenació de l'aigua està relacionada, des d'un punt de vista químic, amb els equilibris que tenen lloc en solució aquosa i, per tant, influeix en les característiques d'oxidació reducció de l'aigua i en la precipitació o en la redissolució de les sals.

    Des de la perspectiva biològica, l'oxigen dissolt es determina per a conèixer la qualitat de l'aigua, ja que l'oxigenació influeix en la biodiversitat d'espècies i, per tant, determina que els canvis biològics siguin produïts per bacteris aerobis o anaerobis. Una mostra d'aigua pura, a 25 ºC, que estigui en equilibri amb aire sec a 1 atm de pressió, té un oxigen dissolt de 8,4 mg/l. Aquesta concentració disminueix en augmentar la concentració de sals en l'aigua.

    En l'anàlisi quantitativa de l'oxigen dissolt s'ha de tenir molta cura en el mostratge, que s'ha de realitzar amb uns dispositius especials i s'ha de tractar just després d'agafar la mostra perquè la concentració d'oxigen es mantingui constant i la valoració al laboratori sigui correcta.

    La majoria de mètodes per a determinar l'oxigen dissolt son mètodes volumètrics que es basen en reaccions d'oxidació reducció, com, per exemple, el mètode de Winkler.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  oxima, n f
  • es  oxima, n f
  • en  oxime, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos amb un grup hidroxiimino, derivats formalment de la condensació d'un aldehid o d'una cetona amb hidroxilamina, de fórmula general RR'C=NOH, en què R' pot ser un àtom d'hidrogen.

Nota

  • El mecanisme de reacció per a la formació d'una oxima és una addició nucleòfila de la hidroxilamina seguida de l'eliminació d'aigua (vegeu la imatge 1).

    Les oximes derivades d'aldehids i cetones no simètrics presenten isomeria cis-trans, per tant, tenen l'isòmer cis i l'isòmer trans, de propietats ben diferenciades (vegeu la imatge 2).

    Les oximes tenen utilitat en la purificació i la caracterització de compostos carbonílics per la facilitat amb què regeneren el compost carbonílic de partida, i també com a productes intermediaris de síntesi, ja que les oximes es generen amb facilitat.

    La reacció més important que experimenten és la transposició de Beckmann, que permet obtenir la caprolactama (vegeu la imatge 3).

    Per reducció, les oximes donen amines primàries (vegeu la imatge 4).
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  oxirà, n m
  • ca  epoxietà, n m sin. compl.
  • ca  òxid d'etilè, n m sin. compl.
  • es  epoxietano, n m
  • es  óxido de etileno, n m
  • es  oxirano, n m
  • en  epoxyethane, n
  • en  ethylene oxide, n
  • en  oxirane, n
  • for  C2H4O

Química orgànica

Definición
Epòxid que a temperatura ambient es presenta com un gas, que liqua aproximadament a 12 ºC i te un punt d'ebullició de 10,73 ºC.

Nota

  • L'oxirà és l'epòxid més simple. Té una densitat de 0,8711 g/cm3 (20/20 ºC). És miscible amb aigua i amb dissolvents orgànics.

    S'obté per l'oxidació catalítica de l'etilè en corrent d'aire, en presència de catalitzadors a base de plata.

    Com qualsevol dels epòxids, és molt reactiu; l'atac de qualsevol nucleòfil provoca l'obertura de l 'anell i, si el nucleòfil és l'aigua, es forma l'etilenglicol, que s'utilitza per a l'obtenció d'anticongelants, detergents i resines acríliques i per a la fumigació de la fruita per la seva acció contra els fongs, entre altres usos.
  • ca  grup oxo, n m
  • ca  oxo, n m sin. compl.
  • es  grupo funcional oxo, n m
  • es  grupo oxo, n m
  • en  oxo group, n
  • for  =O

Química orgànica

Definición
Grup funcional que consta d'un àtom d'oxigen amb un enllaç doble.
  • ca  oxo-, pfx
  • es  oxo-, pfx
  • en  oxo-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar la presència d'un grup oxo en un compost que el conté repetidament o en el qual no és el grup funcional principal.

Nota

  • La forma prefixada oxo- és pròpia de les cetones i dels aldehids. Per exemple, àcid 3-oxopentanoic (CH3CH2COCH2COOH) i àcid 3-oxopentandial (CO(CH2CHO)2).
  • ca  oxoàcid, n m
  • ca  oxiàcid, n m sin. compl.
  • es  oxiácido, n m
  • es  oxoácido, n m
  • en  oxoacid, n
  • en  oxyacid, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Cadascun dels àcids amb un oxigen unit a un hidrogen àcid.

Nota

  • Els oxoàcids inorgànics presenten enllaços del tipus hidrogen-oxigen-heteroàtom amb una fórmula general HmXOn. Si X és un no-metall o un semimetall, aquestes espècies acostumen a ser àcides. Amb molt poques excepcions, principalment els oxoàcids de fòsfor, l'hidrogen està enllaçat exclusivament amb l'oxigen i no amb l'heteroàtom.

    La força àcida dels oxoàcids depèn de diversos factors.

    Si té més d'un hidrogen ionitzable, les constants d'acidesa segueixen l'ordre Ka1 > Ka2 > Ka3. Com a regla general, les successives constants d'acidesa estan separades per uns cinc ordres de magnitud, per exemple per a l'àcid fosfòric: pKa1 = 2,1, pKa2 = 7,2 i pKa3 = 12,4.

    L'acidesa és més gran com més electronegatiu és l'heteroàtom. A més, l'acidesa s'incrementa per l'addició de grups atraients d'electrons (per exemple -F o -CF3) sobre l'heteroàtom. Així, en les següents sèries va augmentant el valor de Ka: H3PO4 < H2SO4 < HClO4, també HIO3 < HBrO3 < HClO3 i H2SO4 < HSO3F.

    L'acidesa augmenta en augmentar el nombre d'àtoms d'oxigen que conté l'oxoàcid. Per exemple, per als oxoàcids del clor, Ka augmenta en el sentit HClO < HClO2 < HClO3 < HClO4. De nou aquí es veu que la diferència entre les successives constants d'acidesa és d'aproximadament cinc ordres de magnitud.

    Els oxoàcids més importants des del punt de vista industrial són l'àcid sulfúric i l'àcid nítric.

    Qualsevol àcid carboxílic (RCOOH) és un exemple d'oxoàcid orgànic.
  • ca  ozó, n m
  • es  ozono, n m
  • en  ozone, n
  • for  O3

Química inorgànica

Definición
Forma al·lotròpica de l'oxigen que es presenta com un gas inestable d'olor penetrant, que es descompon fàcilment i dona oxigen molecular (O2).

Nota

  • L'ozó es forma a les capes altes de l'atmosfera terrestre quan l'oxigen absorbeix radiació ultraviolada procedent del sol. La capa d'ozó que en resulta és vital per a protegir la vida terrestre de les radiacions ultraviolades d'alta energia.

    Comercialment s'obté per descàrregues elèctriques en el si d'oxigen.

    És un dels agents oxidants coneguts més fort i reacciona amb un gran nombre de compostos, tant orgànics com inorgànics. És tòxic fins i tot a molt petita concentració.

    S'utilitza principalment com a bactericida i fungicida.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  ozònid, n m
  • ca  1,2,4-trioxolà, n m sin. compl.
  • es  1,2,4-trioxolano, n m
  • es  ozónido, n m
  • en  1,2,4-trioxolane, n
  • en  ozonide, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels intermediaris de reacció de diferents ozonòlisis, els quals són molt inestables, exploten amb facilitat i, generalment, no són aïllats.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  ozonòlisi, n f
  • es  ozonolisis, n f
  • es  ozonólisis, n f
  • en  ozonolysis, n

Química orgànica

Definición
Degradació d'un enllaç doble per l'oxidació amb l'ozó com a agent oxidant, que es produeix en condicions suaus de temperatura.

Nota

  • En les diverses etapes successives d'una ozonòlisi, l'ozó actua com a electròfil sobre l'enllaç doble. Inicialment, aquesta unió s'aconsegueix de manera que els oxígens extrems de l'ozó resten units als carbonis que estaven units entre si mitjançant l'enllaç doble, com a conseqüència d'haver-se trencat els enllaços π i amb l'enllaç σ intacte (vegeu la imatge). D'aquesta manera es forma un molozònid (o 1,2,3-trioxolà), que és un intermediari de reacció que s'acaba transformant en un altre intermediari de reacció, l'ozònid. La posterior hidròlisi dels ozònids en condicions reductores condueix a la formació d'aldehids i de cetones. Ara bé, en condicions oxidants, un aldehid continua el procés d'oxidació fins a àcid carboxílic.

    L'ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d'aldehids, cetones i àcids carboxílics. A més a més, es fa servir per a la localització d'enllaços dobles en alquens i d'enllaços triples en alquins, mitjançant la identificació dels fragments originats.