Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  tio-, pfx
  • es  tio-, pfx
  • en  thio-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar la presència d'un àtom de sofre, el qual, generalment, substitueix un àtom d'oxigen en un compost.

Nota

  • La forma prefixada tio- s'anteposa a l'afix que denota un àtom d'oxigen o al grup que el conté. Per exemple, és el cas de l'etantiol (CH3CH2SH), a partir de l'etanol, o del ciclopentantiol (C5H9SH), a partir del ciclopentanol (vegeu la imatge).
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  sulfur, n m
  • ca  tioèter, n m sin. compl.
  • es  sulfuro, n m
  • es  tioéter, n m
  • en  sulfide, n
  • en  thioether, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un àtom de sofre unit a dos àtoms de carboni, de fórmula general RSR'.

Nota

  • Tant els sulfurs simètrics com els sulfurs asimètrics es poden preparar per un mètode anàleg a la síntesi de Williamson d'èters (vegeu la imatge 1).

    Els sulfurs s'oxiden fàcilment a sulfòxid amb la posterior oxidació a sulfona, encara que la reacció es pot aturar en sulfòxid si l'agent oxidant és el periodat de sodi (vegeu la imatge 2).

    La IUPAC recomana no utilitzar la denominació tioèter.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  tiofè, n m
  • es  tiofeno, n m
  • en  thiophene, n
  • for  C4H4S

Química orgànica

Definición
Compost heterocíclic format per un anell de 5 àtoms amb un àtom de sofre com a heteroàtom que es presenta com un líquid incolor que té un punt d'ebullició de 84,2 ºC i un punt de fusió de −38,2 ºC.

Nota

  • El tiofè té una densitat d'1,0649 g/cm3 (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en alcohol, èter, acetona i benzè.

    Químicament, es tracta d'un compost aromàtic que experimenta la substitució electròfila aromàtica en la posició α respecte del sofre.

    S'obté a partir de la destil·lació fraccionada del quitrà d'hulla, en què es troba en petites concentracions. Es destil·la conjuntament amb el benzè, la qual cosa justifica que el benzè ordinari contingui al voltant d'un 0,5 % de tiofè. Industrialment se sintetitza fent passar una mescla d'hidrocarburs C4 a través d'un reactor a 600 ºC durant un temps curt de contacte (aproximadament 1 minut) (vegeu la imatge 2). També és possible sintetitzar-lo per ciclització de compostos 1,4-dicarbonílics, tot escalfant-los en presència d'un sulfur inorgànic.

    El tiofè es fa servir com a dissolvent i en la síntesi de productes farmacèutics.
  • ca  -tiol, sfx
  • es  -tiol, sfx
  • en  -thiol, sfx

Química orgànica

Definición
Forma sufixada que es fa servir per a designar un tiol en què el grup tiol és el grup funcional principal, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

Nota

  • Per exemple, és el cas de l'etantiol (CH3CH2SH).
  • ca  grup tiol, n m
  • ca  tiol, n m sin. compl.
  • es  grupo funcional tiol, n m
  • es  grupo tiol, n m
  • es  tiol, n m
  • en  thiol group, n
  • for  −SH

Química orgànica

Definición
Grup funcional anàleg al grup hidroxil, amb un àtom de sofre en lloc d'oxigen.
  • ca  tiol, n m
  • ca  mercaptà, n m sin. compl.
  • es  mercaptano, n m
  • es  tiol, n m
  • en  mercaptan, n
  • en  thiol, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup tiol, el qual està enllaçat directament a un àtom de carboni de la cadena hidrocarbonada.

Nota

  • En nomenclatura substitutiva, el nom del compost es forma afegint el sufix -tiol al nom del compost fonamental quan n'és el grup funcional principal. Per exemple, etantiol (CH3CH2SH) i benzentiol (C6H5SH).

    En casos simples es pot mantenir el nom trivial del compost indicant el reemplaçament de l'oxigen per sofre mitjançant el prefix tio-. Per exemple, tiofenol (C6H5SH).

    Si el grup tiol no és el grup funcional principal, s'utilitza el prefix mercapto-. Per exemple, àcid mercaptoacètic (HSCH2COOH).

    Els tiols fan una olor molt desagradable i tenen punts d'ebullició més baixos que no els dels alcohols corresponents, la qual cosa indica que estan menys associats, a causa de la menor polarització de l'enllaç sofre-hidrogen. D'altra banda, són més àcids que els alcohols i no tan miscibles amb l'aigua. Els tiols tenen un comportament semblant al dels alcohols, perquè són objecte de reaccions d'oxidació molt variades i, amb oxidants suaus com el peròxid d'hidrogen o l'aire, originen disulfurs (RSSR), alguns dels quals, com la cistina i l'àcid lipoic, tenen una gran importància biològica. D'altra banda, amb oxidants enèrgics com l'àcid nítric, originen àcids sulfònics (RSO3H).

    Els tiols són un dels constituents del petroli. Es fan servir com a notificadors d'escapament de gasos en canonades de gas combustible, com a estabilitzadors de polímers i, en síntesi orgànica, com a productes intermediaris en la preparació d'herbicides, insecticides i fungicides. També s'utilitzen en la indústria farmacèutica.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  tiourea, n f
  • es  tiourea, n f
  • en  thiourea, n
  • for  (NH2)2C=S

Química orgànica

Definición
Amida que es presenta com un sòlid de cristalls blancs brillants que té un punt de fusió d'entre 180 ºC i 182 ºC.

Nota

  • La tiourea té una densitat d'1,406 g/cm3. És soluble en aigua freda i alcohol i poc soluble en èter.

    S'obté per escalfament del tiocianat d'amoni.

    Té aplicació en síntesi orgànica per a la producció de colorants, fàrmacs i preparats per als cabells. També s'utilitza com a reactiu analític, en la preparació de papers fotogràfics i fotocòpies, com a accelerador de la vulcanització del cautxú, com a inhibidor de fongs i com a repel·lent d'insectes.
  • ca  titani, n m
  • es  titanio, n m
  • en  titanium, n
  • sbl  Ti

Química inorgànica

Definición
Element del grup 4, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 22 i massa atòmica 47,867.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del titani, dels quals cinc són estables (46Ti, 47Ti, 48Ti, 49Ti i 50Ti).

    El titani es presenta com un metall blanc argentat, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.667 ºC i un punt d'ebullició de 3.285 ºC. És més dur, resistent i lleuger que l'acer.

    És el novè element més abundant en l'escorça terrestre. Els seus minerals més importants són la ilmenita i el rútil.

    S'obté mitjançant el mètode de Kroll, en el qual el mineral de partida es transforma en tetraclorur de titani i s'escalfa fins a posar-se roent amb l'addició de carbó i un corrent de clor. A continuació el tetraclorur de titani es redueix amb magnesi a 800ºC en una atmosfera inerta d'argó i heli.

    El titani pur és molt resistent a la corrosió a temperatura ambient i no és atacat ni per l'aire, ni per la humitat ni per les bases aquoses o els àcids diluïts. A temperatures elevades és molt més reactiu i reacciona directament amb la majoria dels no-metalls, descompon el vapor d'aigua i és l'únic element que crema en una atmosfera de nitrogen per a formar el nitrur.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +4.

    El consum de titani creix ràpidament. Es fa servir com a material estructural en la fabricació d'avions i en acers especials, en forma de ferrotitani. L'òxid de titani és un dels pigments blancs més utilitzat avui dia.
  • ca  valoració, n f
  • ca  anàlisi titulomètrica, n f sin. compl.
  • ca  titulació, n f sin. compl.
  • ca  titulometria, n f sin. compl.
  • es  titulación, n f
  • es  valoración, n f
  • en  titration, n
  • en  titrimetric analysis, n
  • en  titrimetry, n

Química analítica

Definición
Tècnica analítica per la qual es determina la quantitat d'un anàlit mitjançant una reacció directa o indirecta amb un agent valorant afegit en increments de quantitat coneguda.

Nota

  • La quantitat d'agent valorant utilitzat en una valoració es pot mesurar a partir de la massa, amb un instrument de pesada, o a partir del volum consumit, si s'utilitza una solució de concentració coneguda. En el segon cas, la valoració s'anomena volumetria.

    Qualsevol reacció en una valoració ha de complir uns requisits. Ha de ser estequiomètrica, és a dir, els productes de la reacció han de ser coneguts i romandre inalterables sense reaccions secundàries. Ha de tenir una constant d'equilibri elevada. Ha de ser ràpida, per tant, si cal, es treballa en calent o es fa servir un catalitzador per a augmentar la velocitat de reacció. I, finalment, el punt final s'ha de poder detectar de manera simple, mitjançant un indicador o bé instrumentalment (amb un potenciòmetre, un espectrofotòmetre, un conductímetre, un amperímetre, etc.).

    Segons el tipus de reacció emprada, es distingeix entre valoració acidobàsica, basada en reaccions de transferència de protons (en medi aquós i no aquós); valoració d'oxidació reducció, basada en reaccions d'oxidació reducció; valoració de precipitació, basada en la formació d'un precipitat, i complexometria, basada en la formació d'un complex.

    També es pot distingir entre valoració directa, quan la reacció s'esdevé entre l'anàlit i l'agent valorant; valoració indirecta, quan es fa reaccionar estequiomètricament l'anàlit amb una altra espècie que es valora amb l'agent valorant, i valoració per retrocés, quan es valora l'excés d'agent valorant addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit.
  • ca  solució valorant, n f
  • ca  solució titulant, n f sin. compl.
  • ca  titulant, n m sin. compl.
  • ca  valorant, n m sin. compl.
  • es  disolución titulante, n f
  • es  disolución valorante, n f
  • es  solución titulante, n f
  • es  solución valorante, n f
  • es  titulante, n m
  • es  valorante, n m
  • en  titrant, n
  • en  titrant solution, n

Química analítica

Definición
Solució estandarditzada que conté l'agent valorant.