Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  valoració, n f
  • ca  anàlisi titulomètrica, n f sin. compl.
  • ca  titulació, n f sin. compl.
  • ca  titulometria, n f sin. compl.
  • es  titulación, n f
  • es  valoración, n f
  • en  titration, n
  • en  titrimetric analysis, n
  • en  titrimetry, n

Química analítica

Definición
Tècnica analítica per la qual es determina la quantitat d'un anàlit mitjançant una reacció directa o indirecta amb un agent valorant afegit en increments de quantitat coneguda.

Nota

  • La quantitat d'agent valorant utilitzat en una valoració es pot mesurar a partir de la massa, amb un instrument de pesada, o a partir del volum consumit, si s'utilitza una solució de concentració coneguda. En el segon cas, la valoració s'anomena volumetria.

    Qualsevol reacció en una valoració ha de complir uns requisits. Ha de ser estequiomètrica, és a dir, els productes de la reacció han de ser coneguts i romandre inalterables sense reaccions secundàries. Ha de tenir una constant d'equilibri elevada. Ha de ser ràpida, per tant, si cal, es treballa en calent o es fa servir un catalitzador per a augmentar la velocitat de reacció. I, finalment, el punt final s'ha de poder detectar de manera simple, mitjançant un indicador o bé instrumentalment (amb un potenciòmetre, un espectrofotòmetre, un conductímetre, un amperímetre, etc.).

    Segons el tipus de reacció emprada, es distingeix entre valoració acidobàsica, basada en reaccions de transferència de protons (en medi aquós i no aquós); valoració d'oxidació reducció, basada en reaccions d'oxidació reducció; valoració de precipitació, basada en la formació d'un precipitat, i complexometria, basada en la formació d'un complex.

    També es pot distingir entre valoració directa, quan la reacció s'esdevé entre l'anàlit i l'agent valorant; valoració indirecta, quan es fa reaccionar estequiomètricament l'anàlit amb una altra espècie que es valora amb l'agent valorant, i valoració per retrocés, quan es valora l'excés d'agent valorant addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit.
  • ca  cromatografia en capa prima, n f
  • ca  cromatografia en capa fina, n f sin. compl.
  • ca  TLC, n f sigla
  • es  cromatografía en capa fina, n f
  • es  TLC, n f sigla
  • en  thin-layer chromatography, n
  • en  TLC, n sigla

Química analítica

Definición
Cromatografia plana en què la fase estacionària es disposa en forma d'una capa fina sobre una superfície plana de suport inert.

Nota

  • En cromatografia en capa prima, la superfície plana inerta pot ser una placa de vidre, de plàstic o de metall.

    En cromatografia en capa prima, la fase estacionària és un adsorbent. Habitualment, s'utilitza el mateix material que en la cromatografia en columna: òxid d'alumini, gel de sílice, terra de diatomees, etc.

    Per a dur a terme la separació cromatogràfica en cromatografia en capa prima es diposita una gota de la mescla prop d'un extrem de la placa, la qual es disposa en una cambra d'elució que conté un eluent, de manera que el nivell de l'eluent resta per sota del punt d'aplicació de la mostra sobre la capa prima. L'eluent puja per la capa prima per capil·laritat i arrosega cadascun dels components de la mescla en funció del seu grau d'adsorció amb la fase estacionària. Passat un cert temps, es treu la placa de la cambra, s'asseca i es marca la situació dels diferents components de la mostra. Aquests components es poden identificar per la distància que han recorregut en un determinat temps.

    La sigla TLC correspon a la denominació anglesa thin-layer chromatography ('cromatografia en capa prima').
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  trinitrotoluè, n m
  • ca  2,4,6-trinitrotoluè, n m sin. compl.
  • ca  1-metil-2,4,6-trinitrobenzè, n m sin. compl.
  • ca  trilita, n f sin. compl.
  • ca  TNT, n m sigla
  • es  2,4,6-trinitrotolueno, n m
  • es  1-metil-2,4,6-trinitrobenceno, n m
  • es  trilita, n f
  • es  trinitrotolueno, n m
  • es  TNT, n m sigla
  • en  2,4,6-trinitrotoluene, n
  • en  1-methyl-2,4,6-trinitrobenzene, n
  • en  trilite, n
  • en  trinitrotoluene, n
  • en  TNT, n sigla
  • for  C7H5N3O6

Química orgànica

Definición
Compost derivat del toluè amb un grup nitro en para i dos en orto, que es presenta com un sòlid cristal·lí de color groc en forma d'agulles i té un punt de fusió de 82 ºC.

Nota

  • El trinitrotoluè té una densitat d'1,654 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, però és insoluble en aigua.

    S'obté per nitració del toluè amb una mescla sulfonítrica. Com a subproductes es produeixen els isòmers 2,3,4-trinitrotoluè i 2,4,5-trinitrotoluè, que es poden separar rentant la mescla amb una solució aquosa de sulfit de sodi.

    A temperatura ambient es necessita un detonador perquè exploti, i per això s'usa com a explosiu segur per a municions i demolicions. També s'usa com a producte intermediari de síntesi per a l'obtenció de colorants.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  toluè, n m
  • es  tolueno, n m
  • en  toluene, n
  • for  C6H5CH3

Química orgànica

Definición
Hidrocarbur aromàtic que es presenta com un líquid incolor amb un punt d'ebullició de 110,7 ºC i un punt de fusió de −94,5 ºC.

Nota

  • El toluè té una densitat de 0,866 g/cm3 (20/4 ºC). És soluble en alcohol, benzè i èter, i insoluble en aigua.

    És present en el quitrà de carbó, del qual s'obté per destil·lació fraccionada. També s'obté per reformat catalític del petroli.

    Té el comportament químic propi dels hidrocarburs aromàtics, per bé que l'anell és més reactiu que el del benzè, ja que el metil és un grup activador feble de la reacció de substitució electròfila aromàtica (vegeu la imatge 2). A més, la cadena lateral pot experimentar un procés d'oxidació amb facilitat, una reacció característica de qualsevol arè.

    Es fa servir en gasolines d'aviació i d'alt octanatge. Té un ampli ventall d'utilitats; com a dissolvent per a pintures, revestiments, gomes, resines, adhesius en joguines de plàstic i models d'aeroplans, entre d'altres; com a producte de partida per a l'obtenció de compostos com el fenol, l'àcid benzoic, derivats del benzil i el benzoïl, la sacarina, colorants, fàrmacs i perfums, entre d'altres, i per a l'obtenció d'altres productes d'enorme interès en processos industrials, com el monòmer toluendiisocianat i la caprolactama. També s'utilitza per a fabricar explosius, com el trinitrotoluè, i detergents, com el sulfonat de toluè.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  toluïdina, n f
  • ca  metilanilina, n f sin. compl.
  • es  metilanilina, n f
  • es  toluidina, n f
  • en  methylaniline, n
  • en  toluidine, n
  • for  CH3C6H4NH2

Química orgànica

Definición
Cadascun dels tres isòmers de l'amina derivada del toluè amb un grup amino en orto, meta o para respecte del metil.

Nota

  • Les toluïdines són poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics, i presenten una elevada toxicitat.

    S'obtenen per reducció dels nitrotoluens corresponents.

    S'utilitzen en síntesi orgànica i en l'obtenció de colorants. L'isòmer orto també es fa servir com a accelerador de la vulcanització.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  toluïl, n m
  • es  toluilo, n m
  • en  toluyl, n
  • for  CH3C6H4CO−

Química orgànica

Definición
Cadascun dels grups acil derivats d'un dels isòmers orto, meta o para de l'àcid toluic que han perdut el grup hidroxil.

Nota

  • El toluïl podria ser un intermediari de reacció, amb càrrega positiva sobre el carboni carbonílic, o un substituent, com el seu èster o amida (vegeu la imatge).
  • ca  tonicitat, n f
  • es  tonicidad, n f
  • en  tonicity, n

Química física

Definición
Mesura del gradient de pressió osmòtica entre dues solucions separades per una membrana semipermeable.

Nota

  • Si els soluts que poden travessar la membrana semipermeable arriben al seu equilibri de fases (igualtat de potencials químics o de potencials electroquímics), la diferència de pressió osmòtica només dependrà dels soluts que no poden passar per la membrana semipermeable. Aquest gradient de pressió osmòtica farà que el dissolvent (habitualment, aigua) passi del costat de menys pressió osmòtica (més potencial químic del dissolvent) al de més pressió osmòtica (menys potencial químic del dissolvent) fins que s'igualin les pressions osmòtiques (i els potencials químics del dissolvent) i s'estableixi un equilibri osmòtic.

    Una solució pot ser isotònica, hipertònica o hipotònica respecte d'una altra.

    La tonicitat és important en les cèl·lules. Per exemple, quan s'injecta sèrum intravenós, ha de ser isotònic amb la solució de dins dels glòbuls vermells. Si el sèrum és hipertònic, l'aigua sortirà dels glòbuls vermells i els arrugarà, cosa que provocarà un mal transport d'oxigen per part de l'hemoglobina. En cas contrari, si el sèrum és hipotònic, entrarà aigua dins dels glòbuls vermells i es trencaran, cosa que també produirà un mal funcionament del transport d'oxigen.
  • ca  tori, n m
  • es  torio, n m
  • en  thorium, n
  • sbl  Th

Química inorgànica

Definición
Element segon de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 90 i massa atòmica 232,0377.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del tori, tots ells inestables, encara que en la natura es troba el 232Th, amb una vida mitjana d'1,39 × 1010 anys.

    El tori es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.750 ºC i un punt d'ebullició de 4.850 ºC.

    És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    S'obté mitjançant l'extracció amb dissolvents.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +4.

    Es fa servir principalment en reactors nuclears i en la fabricació de làmpades especials.
  • ca  traça, n m
  • es  traza
  • en  trace

Química analítica

Definición
Component d'una mostra que hi és contingut en una concentració d'entre 10−2 i 10−10 %.

Nota

  • Anteriorment, el terme traça es referia als components d'una mostra que, per la seva baixa concentració, no es podien determinar per anàlisi quantitativa clàssica. Amb el progrés dels mètodes analítics, però, aquesta definició va ser modificada.

    La IUPAC divideix les traces en subgrups segons la seva concentració en la mostra: traça (100-10-4 ppm), microtraça (10-4-10-7 ppm), nanotraça (10-7-10-10 ppm), picotraça (10-10-10-13 ppm).
  • ca  aproximació de l'estat estacionari, n f
  • ca  tractament de l'estat estacionari, n m sin. compl.
  • es  aproximación del estado estacionario, n f
  • es  tratamiento del estado estacionario, n m
  • en  steady state approximation, n
  • en  steady state treatment, n

Química física

Definición
Mètode aproximat basat en el concepte d'estat estacionari que permet obtenir una equació de velocitat en l'estudi cinètic d'una reacció amb moltes etapes elementals i un mecanisme de reacció complex.

Nota

  • L'aproximació de l'estat estacionari simplifica notablement la resolució del sistema d'equacions d'un mecanisme de reacció.

    Són exemples de reaccions en les quals és aplicable l'aproximació de l'estat estacionari les combustions en fase gas i, en general, un bon nombre de reaccions atmosfèriques. Les reaccions atmosfèriques presenten la característica de procedir a través de la formació d'espècies radicalàries, les quals solen ser molt reactives i desapareixen a velocitats pràcticament iguals a les de la formació.