Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  transistor d'efecte de camp, n m
  • ca  transistor unipolar, n m
  • ca  FET, n m sigla
  • es  transistor de efecto de campo, n m
  • es  transistor unipolar, n m
  • es  FET, n m sigla
  • en  field effect transistor, n
  • en  unipolar transistor, n
  • en  FET, n sigla

Química analítica

Definición
Dispositiu electrònic basat habitualment en un semiconductor de tipus p que actua com a substrat o base, en el qual han estat creades dues regions de tipus n per processos d'implantació o difusió, anomenades font i drenador. Sobre la superfície del semiconductor es diposita una capa d'òxid aïllant, normalment de diòxid de silici. Finalment, en la zona de la porta o comporta, situada entre la font i el drenador, i damunt d'aquestes es diposita una capa de metall, que actua com a contacte elèctric en el cas del transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, o una membrana selectiva d'ions en el cas del transistor d'efecte de camp selectiu d'ions.

Nota

  • La sigla FET correspon a la denominació anglesa field effect transistor ('transistor d'efecte de camp').
  • ca  transmitància, n f
  • ca  factor de transmissió, n m sin. compl.
  • es  factor de transmisión, n m
  • es  transmitancia, n f
  • en  transmission factor, n
  • en  transmittance, n
  • sbl  τ
  • sbl  T

Química analítica, Química física

Definición
Raó entre la intensitat radiant d'un feix emergent de radiació electromagnètica que travessa una mostra i la intensitat radiant del feix incident.

Nota

  • Generalment, la transmitància s'expressa en forma de transformada de Laplace, la qual és molt útil per a la resolució de problemes numèrics de control.

    La transmitància d'una mostra adopta un valor o un altre en funció de quina sigui la freqüència a la qual es mesura la intensitat del feix incident i el transmès.
  • ca  transparència, n f
  • es  transparencia, n f
  • en  transparency, n
  • sbl  T

Química física

Definición
Relació entre la intensitat de la radiació electromagnètica que travessa una substància i la intensitat de la radiació incident.

Nota

  • La transparència ve donada per T = It/I0, en què It és la radiació que emet i I0 és la radiació incident.

    Per a una substància determinada, la transparència és funció de la longitud d'ona de la radiació incident.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  transposició, n f
  • ca  reordenació intramolecular, n f sin. compl.
  • es  reordenación intramolecular, n f
  • es  transposición, n f
  • en  molecular rearrangement, n
  • en  rearrangement, n

Química orgànica

Definición
Reacció en la qual es produeix la migració d'un àtom o d'una agrupació d'àtoms des d'una posició a una altra dins d'una molècula.

Nota

  • S'han observat transposicions des d'un àtom de carboni cap a un altre àtom de carboni, des d'un àtom de carboni cap a un àtom de nitrogen i des d'un àtom de carboni cap a un àtom d'oxigen.

    El mecanisme de reacció més habitual és l'iònic, en què un carbocatió és l'intermediari de reacció. De vegades, però, ho és un radical.

    La diferència d'estabilitat entre els diferents carbocations és la força impulsora de la transposició, en la qual augmenta el nombre de substituents alquil units directament al carboni amb càrrega positiva considerant l'estabilitat relativa següent: carboni terciari ~ carboni benzílic > carboni secundari ~ carboni al·lílic > carboni primari > carboni metílic.

    Tot i que el desplaçament d'àtoms d'hidrogen és el més habitual, també es produeixen transposicions d'alquil, la més habitual de les quals és la transposició de metil. Tot i que es donen transposicions sense canvi en l'esquelet carbonat, són majoritàries les transposicions amb transformació de l'esquelet. La principal transposició sense canvi d'esquelet és l'al·lílica, que es dona en aquells compostos que poden formar un carbocatió estabilitzat per ressonància (vegeu la imatge 1). Són múltiples les transposicions amb transformació de l'esquelet carbonat, com la redistribució en la molècula d'un hidrocarbur insaturat amb formació de l'alquè més estable o la transposició de Wolff, en la qual l'α-diazocetona (RCOCHN≡N) perd una molècula de nitrogen i es forma una cetena (O=C=CHR) (vegeu les imatges 2 i 3).
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  transposició pinacolínica, n f
  • es  transposición pinacolínica, n f
  • en  pinacol rearrangement, n
  • en  pinacol-pinacolone rearrangement, n

Química orgànica

Definición
Transposició que es dona en 1,2-diols per tractament àcid i amb eliminació d'aigua, per la qual es converteixen en compostos carbonílics amb la migració d'un substituent o un hidrogen.

Nota

  • La denominació transposició pinacolínica conté l'adjectiu pinacolínic -a , que fa referència al pinacol, un 1,2-diol simple que, en medi àcid, origina una transposició de la qual resulta la pinacolona, que és una cetona.
  • ca  treball d'adhesió, n m
  • es  trabajo de adhesión, n m
  • en  work of adhesion, n
  • sbl  wA

Química física

Definición
Treball necessari per a separar dues fases per unitat d'àrea.

Nota

  • En cas que les dues fases siguin líquides, el treball d'adhesió necessari per a separar una columna de líquid A d'1 cm2 de secció en contacte amb un altra d'un líquid B ve donat per wA = σA + σB − σAB, en què σA i σB són les energies superficials de les noves interfícies líquid-aire i σAB és la de la interfície entre A i B.

    Quan un líquid està en contacte amb un sòlid, apareixen tres tipus d'energies superficials, ja que es generen tres interfícies. El treball d'adhesió es calcula llavors com wA = σL (1 + cos θ), en què σL és l'energia superficial corresponent a la interfície líquid-aire i θ és l'angle de contacte.

    Quan les dues fases són sòlides, no existeix una teoria unificada que permeti calcular el treball d'adhesió i el problema es tracta segons les característiques de les substàncies i de les forces que les mantenen unides.
  • ca  treball de cohesió, n m
  • es  trabajo de cohesión, n m
  • en  work of cohesion, n
  • sbl  wC

Química física

Definición
Treball necessari per a vèncer les forces atractives entre molècules d'una mateixa substància.

Nota

  • El treball de cohesió ve donat per wc = 2σA, en què σA és l'energia superficial.
  • ca  treball pressió-volum, n m
  • ca  treball hidroestàtic, n m sin. compl.
  • es  trabajo hidrostático, n m
  • es  trabajo presión-volumen, n m
  • en  hydrostatic work, n
  • en  pressure-volume work, n

Química física

Definición
Treball realitzat durant l'expansió o la compressió d'un líquid.

Nota

  • L'expressió del treball pressió-volum ve donada en funció de la pressió externa exercida sobre el sistema, independentment de si el treball es fa de manera reversible o irreversible, per w = −pextdV. Normalment, aquesta expressió també s'utilitza per al treball irreversible.
  • ca  treball pressió-volum, n m
  • ca  treball hidroestàtic, n m sin. compl.
  • es  trabajo hidrostático, n m
  • es  trabajo presión-volumen, n m
  • en  hydrostatic work, n
  • en  pressure-volume work, n

Química física

Definición
Treball realitzat durant l'expansió o la compressió d'un líquid.

Nota

  • L'expressió del treball pressió-volum ve donada en funció de la pressió externa exercida sobre el sistema, independentment de si el treball es fa de manera reversible o irreversible, per w = −pextdV. Normalment, aquesta expressió també s'utilitza per al treball irreversible.
  • ca  treball útil, n m
  • es  trabajo útil, n m
  • en  useful work, n

Química física

Definición
Treball bescanviat entre un sistema termodinàmic i el medi que, sumat al treball pressió-volum, dona una interpretació física de l'energia de Gibbs.

Nota

  • Tenint en compte el concepte de treball útil introduït més tard que el de treball pressió-volum, l'expressió general del treball en un procés en què el sistema es troba en equilibri mecànic ve donada per δw = −pdV + δwútil.

    En un procés reversible, la variació de l'energia de Gibbs és igual al treball útil bescanviat pel sistema. Per exemple, en una pila, entesa com un dispositiu que permet obtenir energia elèctrica a partir d'una reacció, la major part del treball cedit al medi és en forma elèctrica, ja que la part corresponent al treball pressió-volum és negligible. Per tant, el treball extret de la pila, quan funciona de manera reversible, és el màxim possible i coincideix amb la variació de l'energia de Gibbs de la reacció que té lloc a la pila canviada de signe.