configuració
configuració
- ca esquema, n m
- ca configuració, n m sin. compl.
- ca model, n m sin. compl.
- es esquema
- fr schème
- en pattern
Definición
En lingüística distribucional, organització sistemàtica i estructurada d'unitats lingüístiques.
configuració
configuració
- ca configuració, n f
- es configuración
- fr configuration
- en configuration
Definición
Esquema o conjunt ordenat d'elements lingüístics.
Nota
- En semàntica, per exemple, els trets [moble] i [seient] del mot cadira constitueixen una configuració semàntica, per tal com el tret [seient] està lligat de manera indissociable al tret [moble]. S'aplica també al camp fonològic i gramatical. S'oposa a aglomerat.
configuració estructural
configuració estructural
- ca configuració estructural, n f
- es configuración estructural
- fr configuration structurale
- en structural configuration
Definición
Representació de l'estructura jeràrquica de constituents en llengües amb un ordre fix.
configuracionalitat
configuracionalitat
- ca configuracionalitat, n f
- es configuracionalidad
- fr configurationalité
- en configurationality
Definición
Propietat de llengües com ara l'anglés o el francés que presenten un ordre fix d'elements i una estructura de constituents fortament jerarquitzada a partir de la qual es poden definir les funcions sintàctiques.
Nota
- Aquest tipus de llengües s'anomenen configuracionals i s'oposen a les no configuracionals.
conflicte de naturalitat
conflicte de naturalitat
- ca conflicte de naturalitat, n m
- es conflicto de naturalidad
- fr conflit de naturalité
- en conflict of naturalness
Definición
En morfologia natural, situació en la qual es produeix una contradicció entre allò que és natural en un paràmetre fonològic o morfològic i allò que és natural en un altre.
Nota
- Per exemple, el conflicte entre la tendència a reduir els mots excessivament llargs i la tendència a la transparència morfològica.
conflicte homonímic
conflicte homonímic
- ca conflicte homonímic, n m
- es conflicto homonímico
- fr conflit homonymique
- en homonymic clash
Definición
Competència entre mots que etimològicament presentaven formes diferents, però que han confluït a causa de l'evolució fonètica.
Nota
- Per evitar aquesta confluència, els parlants tendeixen a donar prioritat a una de les formes i a substituir l'altra forma. En el dialecte apitxat, per exemple, el conflicte homonímic que es produeix entre els mots casa i caça tendeix a resoldre's substituint aquest darrer pel mot cacera.
conflicte lingüístic
conflicte lingüístic
- ca conflicte lingüístic, n m
- es conflicto lingüístico
- fr conflit linguistique
- en language conflict
Definición
Competència entre dues llengües en contacte que provoca el desplaçament total o parcial d'una d'elles en els diversos àmbits d'ús lingüístic.
confusió fonològica
confusió fonològica
- ca confusió fonològica, n f
- es confusión fonológica
- fr confusion phonologique
- en phonemic merger
Definición
Procés diacrònic pel qual dos fonemes convergeixen i acaben identificant-se.
Nota
- Per exemple, la confusió dels fonemes /b/ i /v/ en el dialecte apitxat.
conglomerat
conglomerat
- ca conglomerat, n m
- es conglomerado
- fr congloméré
- en conglomerate
Definición
En la terminologia d'Émile Benveniste, unitat lèxica formada per la fusió dels diferents elements d'un sintagma.
Nota
- Així, maldecap o nogensmenys.
congruència
congruència
- ca congruència, n f
- es congruencia
- fr congruence
- en congruence
Definición
Correspondència entre els diversos nivells d'anàlisi lingüística.
