conjunció completiva
conjunció completiva
- ca conjunció completiva, n f
- es conjunción completiva
- fr conjonction complétive
- en completive conjunction
Definición
Conjunció subordinant que introdueix una oració que desenvolupa una funció equivalent a la d'un sintagma nominal.
Nota
- Per exemple, que en l'oració Volia que anàrem a Eivissa. Són completives les conjuncions que i si.
conjunció concessiva
conjunció concessiva
- ca conjunció concessiva, n f
- es conjunción concesiva
- fr conjonction concessive
- en concessive conjunction
Definición
Conjunció subordinant que introdueix una oració que indica un obstacle per al que s'enuncia en l'oració principal, que no impedeix, però, la seua realització.
Nota
- Per exemple, encara que en l'oració Vam anar a la festa encara que estàvem molt cansats. Diferents lingüistes han defensat que les conjuncions concessives pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants. Són concessives les conjuncions o locucions conjuntives malgrat que, encara que, tot i que, baldament, a pesar que.
conjunció condicional
conjunció condicional
- ca conjunció condicional, n f
- es conjunción condicional
- fr conjonction conditionnelle
- en conditional conjunction
Definición
Conjunció subordinant que introdueix una oració, anomenada pròtasi, que indica la condició necessària per al desenvolupament del que s'enuncia en l'oració principal, o apòdosi.
Nota
- Per exemple, si en l'oració Si no arribes a temps, telefona'ns. Diferents lingüistes han defensat que les conjuncions condicionals pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants. Són condicionals les conjuncions si, mentre i les locucions conjuntives a condició que, en cas que, si bé, posat que.
conjunció consecutiva
conjunció consecutiva
- ca conjunció consecutiva, n f
- es conjunción consecutiva
- fr conjonction consécutive
- en consecutive conjunction
Definición
Conjunció que introdueix una oració que indica la conseqüència derivada de l'esdeveniment designat per l'oració principal.
Nota
- Per exemple, així que en l'oració Això ja s'ha acabat, així que tots cap a casa, i la conjunció que, en correlació amb el quantificador tan, en l'oració Va arribar tan tard que no va poder parlar amb ningú. Tradicionalment, es considera que són coordinants locucions conjuntives del tipus així que, de manera que, o siga que (o o sigui que), i subordinant la conjunció que quan es troba en correlació amb un quantificador (tan… que, tant… que, tal… que). Diferents lingüistes han defensat que les unes i les altres pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants. Les conjuncions del primer tipus també s'anomenen il·latives.
conjunció coordinant
conjunció coordinant
- ca conjunció coordinant, n f
- es conjunción coordinante
- fr conjonction de coordination
- en coordinate conjunction
Definición
Conjunció que uneix oracions, sintagmes o constituents d'un sintagma equivalents sintàcticament.
Nota
- Les conjuncions coordinants poden ser adversatives, consecutives, copulatives, disjuntives, distributives, explicatives i il·latives. Amb l'excepció de les conjuncions adversatives i les consecutives, les conjuncions coordinants poden enllaçar més de dos elements. Aquest fet, i el tipus de relació semàntica i sintàctica que s'estableix en les oracions adversatives i consecutives, ha dut alguns lingüistes a considerar que les adversatives i les consecutives pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants.
conjunció copulativa
conjunció copulativa
- ca conjunció copulativa, n f
- es conjunción copulativa
- fr conjonction copulative
- en copulative conjunction
Definición
Conjunció coordinant que uneix additivament elements sintàcticament equivalents.
Nota
- Per exemple, i en l'oració Pere escura els plats i Maria els eixuga. Són copulatives les conjuncions i i ni.
conjunció disjuntiva
conjunció disjuntiva
- ca conjunció disjuntiva, n f
- es conjunción disyuntiva
- fr conjonction disjonctive
- en disjunctive conjunction
Definición
Conjunció coordinant que uneix elements que s'exclouen o alternen entre si.
Nota
- Per exemple, o en l'oració Treballarà o continuarà estudiant. Té un valor disjuntiu la conjunció o, que pot ser reforçada amb l'adverbi bé.
conjunció distributiva
conjunció distributiva
- ca conjunció distributiva, n f
- es conjunción distributiva
- fr conjonction distributive
- en distributive conjunction
Definición
Conjunció coordinant que indica una relació d'alternança.
Nota
- Per exemple, ara en l'oració Ara ve, ara se'n va. Són distributives les conjuncions i les locucions conjuntives ara… ara, adés… adés, no sols (solament)… sinó, ni… ni.
conjunció exceptiva
conjunció exceptiva
- ca conjunció exceptiva, n f
- es conjunción exceptiva
- fr conjonction exceptive
- en exceptive conjunction
Definición
En algunes propostes d'anàlisi gramatical, conjunció que introdueix allò que queda exclòs d'un conjunt.
Nota
- Són conjuncions exceptives llevat o excepte: Van convidar a tothom excepte a nosaltres, Llevat de tu ningú no es va adonar de l'error. Tradicionalment aquests mots no han estat analitzats com a conjuncions sinó com a preposicions.
conjunció explicativa
conjunció explicativa
- ca conjunció explicativa, n f
- es conjunción explicativa
- fr conjonction explicative
- en explicative conjunction
Definición
Conjunció coordinant que introdueix una oració que aclareix el sentit de l'anterior.
Nota
- Per exemple, és a dir en l'oració Ens va dir que hi anàrem, és a dir, que estàvem convidats a la festa. Són explicatives les locucions això és, és a dir, o siga (o sia, o sigui).
