connector
connector
- ca enllaç, n m
- ca connector, n m sin. compl.
- es conector
- es enlace
- fr connecteur
- fr mot de liaison
- en connective
- en link
Definición
Element que atorga coherència gramatical i semàntica a les diferents parts de l'oració o a les diverses oracions d'un text.
Nota
- Són enllaços les conjuncions o locucions conjuntives, les preposicions i adverbis del tipus consegüentment. Normalment es diferencien els enllaços extraoracionals dels intraoracionals. El terme sinònim connector s'usa sobretot quan la connexió és interoracional i assumeix una funció de cohesió textual.
connector
connector
- ca connector, n m
- es conector
- fr connecteur
- en connector
Definición
En la terminologia de Roman Jakobson, categoria gramatical que delimita un element relatat (l'esdeveniment o els protagonistes del relat) per referència a un altre element relatat.
Nota
- La categoria de la veu, per exemple, és un connector, per tal com especifica la relació que s'estableix entre l'esdeveniment i els protagonistes d'un relat. També són connectors el mode i la taxi. S'oposa a designador.
connector adverbial
connector adverbial
- ca connector parentètic, n m
- ca connector adverbial, n m sin. compl.
- ca connector discursiu, n m sin. compl.
- es conector adverbial
- es conector discursivo
- es conector parentético
- fr connecteur adverbial
- fr marqueur discursif
- fr marqueur parenthétique
- en adverbial connector
- en connective adjunct
- en discourse connector
Definición
Mot o expressió morfològicament invariable que té una funció discursiva i estableix una relació semàntica (d'addició, disjunció inclusiva, oposició o contrast, conseqüència) entre l'oració a què s'adjunta en forma d'incís (en posició inicial, final o interior) i l'oració precedent, i a vegades entre parts d'una oració.
Nota
- La classe dels connectors parentètics està integrada per elements de categories lèxiques diferents, com adverbis (consegüentment) o construccions amb un alt grau de lexicalització de naturalesa diversa, com sintagmes preposicionals (amb tot, en canvi, per tant), construccions amb verbs en forma personal (és a dir, això és, o sia) o amb verbs en forma no personal (no obstant això, comptat i debatut).
connector argumental
connector argumental
- ca connector argumental, n m
- es conector argumental
- fr connecteur argumental
- en argumental connective
Definición
En la terminologia d'Oswald Ducrot, connector que relaciona dues unitats lingüístiques i presenta un argument com a dirigit cap a una conclusió.
Nota
- En una seqüència del tipus p però r, la conjunció però és un connector argumental amb el qual el locutor argumenta vers una conclusió no q indicant més o menys el següent: «sí, p és veritat, i per això tindries tendència a concloure q; però no ho has de fer així perquè r (atés que r ha sigut presentat com un argument més fort per a no q que no pas p per a q)».
connector discursiu
connector discursiu
- ca connector parentètic, n m
- ca connector adverbial, n m sin. compl.
- ca connector discursiu, n m sin. compl.
- es conector adverbial
- es conector discursivo
- es conector parentético
- fr connecteur adverbial
- fr marqueur discursif
- fr marqueur parenthétique
- en adverbial connector
- en connective adjunct
- en discourse connector
Definición
Mot o expressió morfològicament invariable que té una funció discursiva i estableix una relació semàntica (d'addició, disjunció inclusiva, oposició o contrast, conseqüència) entre l'oració a què s'adjunta en forma d'incís (en posició inicial, final o interior) i l'oració precedent, i a vegades entre parts d'una oració.
Nota
- La classe dels connectors parentètics està integrada per elements de categories lèxiques diferents, com adverbis (consegüentment) o construccions amb un alt grau de lexicalització de naturalesa diversa, com sintagmes preposicionals (amb tot, en canvi, per tant), construccions amb verbs en forma personal (és a dir, això és, o sia) o amb verbs en forma no personal (no obstant això, comptat i debatut).
connector parentètic
connector parentètic
- ca connector parentètic, n m
- ca connector adverbial, n m sin. compl.
- ca connector discursiu, n m sin. compl.
- es conector adverbial
- es conector discursivo
- es conector parentético
- fr connecteur adverbial
- fr marqueur discursif
- fr marqueur parenthétique
- en adverbial connector
- en connective adjunct
- en discourse connector
Definición
Mot o expressió morfològicament invariable que té una funció discursiva i estableix una relació semàntica (d'addició, disjunció inclusiva, oposició o contrast, conseqüència) entre l'oració a què s'adjunta en forma d'incís (en posició inicial, final o interior) i l'oració precedent, i a vegades entre parts d'una oració.
Nota
- La classe dels connectors parentètics està integrada per elements de categories lèxiques diferents, com adverbis (consegüentment) o construccions amb un alt grau de lexicalització de naturalesa diversa, com sintagmes preposicionals (amb tot, en canvi, per tant), construccions amb verbs en forma personal (és a dir, això és, o sia) o amb verbs en forma no personal (no obstant això, comptat i debatut).
connexió
connexió
- ca connexió, n f
- es conexión
- fr connexion
- en connection
Definición
En la terminologia de Lucien Tesnière, relació estructural que s'estableix entre els elements constitutius d'una oració i que la configura com a tal.
Nota
- Aquesta relació no es basa en la morfologia, sinó en la dependència entre la unitat rectora i la regida. Així, una oració com ara Jaume dorm es compon de les dues unitats lèxiques Jaume i dorm, i de la connexió entre aquestes, sense la qual no hi hauria oració.
connexió sintàctica
connexió sintàctica
- ca connexió sintàctica, n f
- es conexión sintáctica
- fr connexion syntaxique
- en syntactic connection
Definición
Conjunt de condicions que possibiliten que un complex lèxic constituït per mots formen una expressió o sintagma significatiu.
connexió textual
connexió textual
- ca connexió textual, n f
- es conexión textual
- fr connexion textuelle
- en discourse connection
Definición
Relació sintàctica i semàntica que s'estableix entre els diferents constituents d'un text i entre aquests i els elements del context discursiu i situacional.
connotació
connotació
- ca connotació, n f
- es connotación
- fr connotation
- en connotation
Definición
Conjunt de valors afectius o d'associacions secundàries que un terme és capaç d'evocar, suggerir o implicar.
Nota
- La connotació és una associació extrasemàntica que, sense alterar el concepte, l'enriqueix afegint-hi altres valors. Així, roig està connotat amb un cert sentit polític, amb la idea de perill, de passió, etc. La connotació és, però, sensible a les variacions de tipus local, temporal, social i personal, fet que dificulta determinar-ne els límits. Alguns autors utilitzen aquest terme com a substitut de comprensió. S'oposa a denotació.
