convenció
convenció
- ca convenció, n f
- es convención
- fr convention
- en convention
Definición
En general, qualsevol procediment d'ús lingüístic o metalingüístic comunament acceptat.
Nota
- Per exemple, l'ús dels claudàtors ([ ]) per a representar els sons i de les barres (/ /) per a representar els fonemes.
convenció contextualitzadora
convenció contextualitzadora
- ca convenció contextualitzadora, n f
- es convención contextualizadora
- fr convention de contextualisation
- en contextualisation convention
Definición
En l'anàlisi de la conversa, element verbal o no verbal que actua com a indici que els participants en una conversa han d'interpretar a través d'un procés d'inferència per a entendre, d'una forma situada, local, el sentit del que està passant i poder, així, fer-hi la seua contribució.
convenció d'associació
convenció d'associació
- ca convenció d'associació, n f
- es convención de asociación
- fr convention d'association
- en association convention
Definición
En fonologia autosegmental, condició de bona formació de les representacions fonològiques autosegmentals, segons la qual totes les unitats portadores d'un autosegment han d'estar lligades almenys a un autosegment; tots els autosegments han d'estar associats almenys a una unitat portadora d'autosegment, i les línies d'associació no han de creuar-se.
convenció del tret del nucli
convenció del tret del nucli
- ca convenció del tret del nucli, n f
- es convención de rasgo de núcleo
- fr convention de trait de tête
- en head feature convention
Definición
En la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, postulat que exigeix que els trets d'un sintagma coincidisquen amb els del nucli.
Nota
- Per exemple, un sintagma serà nominal i plural si el seu nucli és un nom plural.
convencionalitat
convencionalitat
- ca convencionalitat, n f
- es convencionalidad
- fr conventionnalité
- en conventionality
Definición
Propietat dels signes lingüístics segons la qual existeix un acord social a l'hora d'atribuir un determinat significat a un significant concret.
Nota
- V. arbitrarietat.
convencionalització d'implicatura
convencionalització d'implicatura
- ca convencionalització d'implicatura, n f
- es convencionalización de implicatura
- fr conventionalisation d'implicature
- en conventionalization of implicature
Definición
Procediment d'extensió del significat d'una unitat o construcció lingüística que consisteix a fixar, mitjançant un procés de rutinització, un valor originàriament implicat per determinats contextos d'ús de la unitat o construcció.
Nota
- En moltes llengües, el valor de probabilitat implicat pel significat temporal del futur ha arribat a convencionalitzar-se i a convertir-se en un dels significats d'aquesta forma verbal. Aquest és el cas, per exemple, del castellà, en què són perfectament normals oracions com ara Ahora estarán durmiendo.
convergència
convergència
- ca convergència, n f
- es convergencia
- fr convergence
- en convergence
Definición
En sociolingüística, procés d'aproximació de dos dialectes, sobretot en situacions en què una varietat no estàndard rep la influència de la varietat estàndard.
Nota
- S'oposa a divergència.
convergència
convergència
- ca convergència, n f
- es convergencia
- fr convergence
- en convergence
Definición
En gramàtica històrica, afinitat establida entre llengües no relacionades genèticament però que en la seua evolució arriben a tenir estructures semblants.
Nota
- Generalment es diferencia la convergència amb base geogràfica, que es dona entre llengües que formen àrees contínues sobre els mapes lingüístics i que s'explica pel contacte cultural entre zones pròximes, de la convergència fortuïta, que es dona entre llengües no pròximes geogràficament.
convers -a
convers -a
- ca convers -a, adj
- es converso ‑sa
- fr converse
- en converse
Definición
Dit de la unitat lèxica que estableix una relació opositiva amb una altra, segons la qual el significat de l'una pressuposa el de l'altra.
Nota
- Són termes conversos els parells comprar/vendre, donar/rebre, marit de / muller de, més gran que / més petit que. En el parell comprar/vendre, per exemple, s'estableix una relació de tipus causa-efecte: el subjecte de vendre és l'objecte indirecte de comprar, i el subjecte de comprar és l'objecte indirecte de vendre.
conversa
conversa
- ca conversa, n f
- es conversación
- fr conversation
- en conversation
Definición
Forma d'activitat lingüística en la qual participen, de manera alternativa i més o menys lliure, dos o més interlocutors.
Nota
- La conversa consta d'una sèrie de torns de parla, intervencions i intercanvis.
