coordinació adversativa no excloent
coordinació adversativa no excloent
- ca coordinació adversativa no excloent, n f
- es coordinación adversativa no excluyente
- fr coordination adversative non exclusive
- en non-excluding adversative coordination
- en partial adversative coordination
Definición
Coordinació adversativa en què el segon element coordinat estableix una oposició parcial o una restricció sobre el primer, però no una incompatibilitat.
Nota
- S'expressa mitjançant la conjunció adversativa però. Per exemple, És molt llest però poc treballador.
còpia
còpia
- ca còpia, n f
- es copia
- fr copie
- en copy
Definición
En gramàtica generativa, transformació que consisteix a reproduir un constituent oracional en una altra posició de l'oració.
Nota
- Aquesta transformació, generalment va seguida de l'elisió o de la cliticització de l'element primitiu. Per a donar compte de l'oració A Enric, ningú no li ha telefonat, per exemple, es pot partir d'una estructura profunda formada per l'oració Ningú ha telefonat a Enric i considerar que el sintagma preposicional a Enric ha sigut copiat en una posició extraoracional i pronominalitzat. Aquest tipus de transformacions han sigut abandonades en els darrers models generativistes.
copretèrit
copretèrit
- ca copretèrit, n m
- es copretérito
- fr co-prétérit
- en copreterite
Definición
En la terminologia d'Andrés Bello, imperfet d'indicatiu.
Nota
- Per exemple, telefonava. El terme fa referència al fet que l'imperfet normalment assenyala esdeveniments que coexisteixen amb uns altres esdeveniments del passat, com en Vaig veure com trencava els vidres.
còpula
còpula
- ca còpula, n f
- es cópula
- fr copule
- en copula
Definición
Element de relació que uneix o bé els dos termes d'una oració copulativa (subjecte i element predicatiu) o bé dos elements independents i sintàcticament equivalents.
Nota
- Són còpules les conjuncions copulatives (i, ni) i els verbs copulatius (ser, estar, semblar).
cordes vocals
cordes vocals
- ca cordes vocals, n f pl
- es cuerdas vocales
- fr cordes vocales
- en vocal cords
Definición
Conjunt dels quatre músculs membranosos i mòbils que formen la glotis.
Nota
- Les cordes vocals modifiquen el grau de sonoritat de les diferents articulacions, que està determinat per la vibració o no de les cordes: en el primer cas, es tracta de sons sonors; en el segon, de sords. Quasi totes les llengües conegudes fan ús de la vibració de les cordes com a tret distintiu. A més a més, produeixen variacions del to i de la qualitat de la veu, segons que la posició siga tensa o fluixa.
corografia
corografia
- ca corografia, n f
- es corografía
- fr chorographie
- en chorography
Definición
Branca de la toponímia que estudia els noms propis de lloc en relació amb les característiques físiques de l'espai en què es troben.
coronal
coronal
- ca coronal, adj
- es coronal
- fr coronal -ale
- en coronal
Definición
En la teoria dels trets distintius postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret fonològic que es realitza, pel que fa al mode d'articulació, amb un acostament de la part anterior de la llengua (el predors o l'àpex) al paladar.
Nota
- Són coronals /l, ɾ, r, n, t, d, s, z, ʃ, ʒ/.
corpus
corpus
- ca corpus, n m
- es corpus
- fr corpus
- en corpus
Definición
Conjunt més o menys tancat d'enunciats o textos que es prenen com a base per a l'anàlisi i la descripció sistemàtica d'una llengua o d'un determinat aspecte d'una llengua.
Nota
- En els estudis de gramàtica descriptiva i estructural es parteix, generalment, d'un corpus per tal de fonamentar l'anàlisi lingüística. En els estudis generativistes, en canvi, no s'utilitzen, per tal com la finalitat d'aquesta gramàtica no consisteix a analitzar un nombre finit d'enunciats sinó a donar compte de la capacitat humana de generar infinits enunciats.
correcció
correcció
- ca correcció, n f
- es corrección
- fr correction
- en correctness
Definición
Grau d'adequació d'un enunciat no sols a la gramàtica d'una llengua sinó també a una varietat de la llengua definida com a norma de referència.
Nota
- Aquesta varietat està determinada per una capa de població generalment reduïda però socialment dominant.
correferència
correferència
- ca correferència, n f
- ca identitat referencial, n f sin. compl.
- es correferencia
- es identidad referencial
- fr coréférence
- fr identité référentielle
- en coreference
- en referential identity
Definición
Relació sintacticosemàntica establida entre els elements nominals d'una oració que remeten a un mateix referent.
Nota
- La correferència es pot indicar per mitjà del formalisme de la coindexació, que consisteix a assignar un mateix subíndex als diferents nominals correferents. En l'oració Joan digué que ell no hi aniria, els dos subjectes admeten una lectura correferencial i una lectura no correferencial, que es poden representar, respectivament, com segueix: Joani digué que elli no hi aniria i Joani digué que ellj no hi aniria. La correferència s'obté per mitjà de procediments anàforics i catafòrics.
