correlació
correlació
- ca correlació, n f
- es correlación
- fr corrélation
- en correlation
Definición
En fonologia estructural, relació sistemàtica entre dues sèries de fonemes que s'oposen per la presència o absència d'un determinat tret pertinent, o marca de correlació.
Nota
- Per exemple, la correlació de sonoritat que s'estableix entre els fonemes consonàntics /p, b/, /t, d/, /k, g/, /s, z/, /ʃ, ʒ/ i /f, v/. Altres correlacions freqüents són les de quantitat, timbre, nasalitat, melodia, tonicitat, etc. Quan un fonema pertany a diferents correlacions, aquest fonema i les parelles correlatives formen un feix de correlacions.
correlació
correlació
- ca correlació, n f
- es correlación
- fr corrélation
- en correlation
Definición
En glossemàtica, relació entre els functius d'una funció que poden alternar en el mateix lloc d'una cadena.
Nota
- La correlació és, doncs, una relació de dependència entre dos membres d'un paradigma.
correlació de preposicions
correlació de preposicions
- ca correlació de preposicions, n f
- es correlación de preposiciones
- fr corrélation de prépositions
- en preposition correlation
Definición
Construcció complexa formada per dues preposicions, cadascuna amb el seu complement.
Nota
- Per exemple, la correlació des de… fins a… (des de València fins a Girona) o a… per… (a quatre quilòmetres per minut).
correlació de temps
correlació de temps
- ca correlació de temps, n f
- ca consecutio temporum [la], n f sin. compl.
- ca seqüència de temps, n f sin. compl.
- es concordancia temporal
- es consecutio temporum
- es correlación de tiempos
- es secuencia de tiempos
- fr concordance de temps
- fr consecutio temporum
- fr séquence de temps
- en consecutio temporum
- en sequence of tenses
Definición
Concepte pres de la gramàtica llatina amb què es designa la selecció que el temps de les oracions principals exerceix sobre el de les oracions subordinades.
Nota
- Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
correlació gramatical
correlació gramatical
- ca correlació gramatical, n f
- es correlación gramatical
- fr corrélation grammaticale
- en grammatical correlation
Definición
Interrelació que es dona entre dos o més elements d'una oració de manera que la presència d'un condiciona la de l'altre, tant si està implícit com explícit.
Nota
- Tots dos membres s'anomenen correlatius. En l'expressió Tan prompte plou com fa sol, tan prompte i com estableixen una correlació gramatical.
correspondència
correspondència
- ca correspondència, n f
- es correspondencia
- fr correspondance
- en correspondence
Definición
En semàntica, suposada relació directa entre les formes lingüístiques i l'entitat que denoten, com en el cas de les onomatopeies.
Nota
- Tanmateix, la dificultat de verificar aquesta teoria ha fet que s'anomene sovint correspondència fal·laç.
correspondència
correspondència
- ca correspondència, n f
- es correspondencia
- fr correspondance
- en correspondence
Definición
En gramàtica històrica, relació que s'estableix entre termes pertanyents a llengües diferents que, a pesar dels canvis produïts en la seua evolució, provenen d'un ètim comú en la llengua mare.
Nota
- El terme llatí MATER, per exemple, ha donat el català mare, el castellà madre i el francés mère.
cortesia
cortesia
- ca principi de cortesia, n m
- ca cortesia, n f sin. compl.
- es cortesía
- es principio de cortesía
- fr politesse
- fr principe de politesse
- en politeness
- en politeness principle
Definición
En l'anàlisi de la conversa, principi que regula les interaccions en una conversa i que posseeix un caràcter universal malgrat que es puga manifestar de manera peculiar en cada llengua.
Nota
- G. Leech entén la cortesia com un principi paral·lel al de cooperació, que, com aquest, pot desglossar-se en una sèrie de màximes; per exemple, la màxima del tacte (que minimitza el cost de l'altre i maximitza el benefici de l'altre), la màxima d'aprovació (que minimitza el menyspreu de l'altre i maximitza l'elogi de l'altre) o la màxima d'acord (que minimitza el desacord entre els interlocutors i maximitza l'acord).
cosa
cosa
- ca cosa, n f
- es cosa
- fr chose
- en thing
Definición
En lingüística cognitiva, regió delimitada d'un domini cognitiu que és designada pels noms.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, el significat, o pol semàntic, d'un nom està constituït per la cosa que designa. El nom colze, per exemple, designa una regió concreta del domini cognitiu del braç. El nom segon, d'altra banda, designa una regió del domini cognitiu minut. S'oposa a relació.
cost
cost
- ca cost, n m
- es coste
- fr coût
- en cost
Definición
En fonologia generativa, criteri de valoració d'una teoria basat en el nombre de trets necessaris per a formalitzar-la.
