monofonemàtic -a
monofonemàtic -a
- ca monofonemàtic -a, adj
- es monofonemático ‑ca
- fr monophonématique
- en monophonematic
Definición
Dit del segment fònic que funciona com un sol fonema.
Nota
- Per a alguns autors, per exemple, els fonemes africats són monofonemàtics.
monoftongació
monoftongació
- ca monoftongació, n f
- es monoftongación
- fr monophtongaison
- en monophthongization
Definición
Procés de reducció d'un diftong o d'un triftong en una sola vocal.
Nota
- Per exemple, el pas de la forma llatina AURUM a or.
monolingüe
monolingüe
- ca monolingüe, adj
- ca unilingüe, adj sin. compl.
- es monolingüe
- es unilingüe
- fr monolingue
- fr unilingue
- en monolingual
- en unilingual
Definición
Dit del text escrit en una sola llengua.
Nota
- S'oposa a bilingüe i plurilingüe.
monolingüe
monolingüe
- ca monolingüe, adj
- ca unilingüe, adj sin. compl.
- es monolingüe
- fr monolingue
- en monolingual
Definición
Dit de la persona que coneix i pot utilitzar sols una llengua i, per extensió, del territori o de l'àmbit en què només hi ha una llengua.
Nota
- S'oposa a bilingüe i plurilingüe.
monolingüisme
monolingüisme
- ca monolingüisme, n m
- ca unilingüisme, n m sin. compl.
- es monolingüismo
- es unilingüismo
- fr monolinguisme
- fr unilinguisme
- en monolingualism
- en unilingualism
Definición
Ús i coneixement actiu d'una sola llengua.
Nota
- S'oposa a bilingüisme i plurilingüisme.
monorema
monorema
- ca monorema, n m
- es monorrema
- fr monorhème
- en monorheme
Definición
Oració constituïda per un sol mot, com ara Alerta!
Nota
- El terme monorema va ser introduït pel lingüista Albert Sechehaye i fou représ pel seu col·lega Charles Bally.
monosèmia
monosèmia
- ca monosèmia, n f
- es monosemia
- fr monosémie
- en monosemy
Definición
Propietat dels signes lingüístics que tenen un sol significat.
Nota
- Així ocorre amb la majoria dels termes científics. S'oposa a polisèmia.
monosèmic -a
monosèmic -a
- ca monosèmic -a, adj
- es monosémico ‑ca
- fr monosémique
- en monosemic
Definición
Que té un sol significat.
Nota
- En lexicografia s'usa per a referir-se a les entrades que tenen una única accepció. S'oposa a polisèmic.
mora
mora
- ca mora, n f
- es mora
- fr more
- en mora
Definición
Tradicionalment, unitat prosòdica equivalent a una síl·laba breu.
mora
mora
- ca mora, n f
- es mora
- fr more
- en mora
Definición
En fonologia mètrica, cadascuna de les unitats de pes de què es compon una síl·laba.
Nota
- Les síl·labes lleugeres contenen una única mora; les pesants, dues: l'una, integrada per la vocal i els fonemes precedents, i l'altra, integrada per la resta d'elements.
