morf
morf
- ca morf, n m
- es morfo
- fr morphe
- en morph
Definición
Realització fonològica d'un morfema.
Nota
- Per exemple, el morfema de futur d'indicatiu adopta en català el morf /ɾá/ en unes formes verbals (cantaràs, cantarà, cantaran) i /ɾé/ en la resta, si es tracta dels parlars occidentals (cantaré, cantarem, cantareu), o bé /ɾé/ (cantaré) i /ɾɛ́/ (cantarem i cantareu), si es tracta dels parlars orientals. L'oposició entre morfema i morf és semblant a la que s'estableix entre fonema i fon.
morfema
morfema
- ca morfema, n m
- es morfema
- fr morphème
- en morpheme
Definición
Mínima unitat lingüística en la qual conflueixen propietats relacionades amb diferents nivells de l'anàlisi gramatical.
Nota
- Els morfemes tenen, en general, una forma fonològica, o morf, associada a un significat i a propietats morfològiques i sintàctiques. Per exemple, el morfema representat gràficament per don del mot dona, fonològicament té la forma /dɔ́n/, semànticament presenta un significat parafrasejable per 'femella adulta de l'espècie humana', morfològicament és una arrel nominal que pren una ‑a com a marca de gènere femení i sintàcticament té un caràcter comptable. Hi ha morfemes, però, que no tenen forma fonològica i morfemes que no tenen un significat. En el primer cas, és parla de morfemes zero o amb morf buit, i en el segon, de morfemes buits. Partint de criteris diferents, els morfemes es classifiquen en lèxics i gramaticals, o flexius; additius i derivatius; lligats, o dependents, i lliures, o independents; continus i discontinus, i morfema zero.
morfema
morfema
- ca morfema, n m
- es morfema
- fr morphème
- en morpheme
Definición
En la terminologia d'André Martinet, monema amb significat gramatical.
morfema
morfema
- ca morfema, n m
- es morfema
- fr morphème
- en morpheme
Definición
En la gramàtica tradicional, unitat significativa mínima amb significat gramatical, això és, cadascuna de les unitats lingüístiques que expressen accidents (gènere, nombre, persona, etc.) o relacions (article, pronom, preposicions, etc.).
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, els morfemes contrasten amb els lexemes.
morfema additiu
morfema additiu
- ca morfema additiu, n m
- es morfema aditivo
- fr morphème additif
- en additive morpheme
Definición
Morfema que es lliga per addició, com ara arrels, prefixos, sufixos, etc.
morfema buit
morfema buit
- ca morfema buit, n m
- es morfema vacio
- fr morphème vide
- en empty morpheme
Definición
Constituent morfològic que contribueix a la bona formació d'un mot però que no té associat cap significat inherent.
Nota
- En l'adjectiu apegalós, per exemple, es poden diferenciar l'arrel verbal apeg- (del verb apegar) i el sufix adjectivador ‑os (que apareix també en agradós, derivat de agradar), però també el sufix al, que és necessari per a la bona formació d'aquest mot, però que no hi aporta cap significat.
morfema continu
morfema continu
- ca morfema continu, n m
- es morfema continuo
- fr morphème continu
- en continuous morpheme
Definición
Morfema prototípic que es realitza amb un únic morf.
Nota
- Per exemple, la negació amb l'adverbi no enfront de la negació en francés amb ne… pas. S'oposa a morfema discontinu.
morfema dependent
morfema dependent
- ca morfema lligat, n m
- ca morfema dependent, n m sin. compl.
- es morfema dependiente
- fr morphème lié
- en bound morpheme
Definición
Morfema que no pot constituir un mot tot sol i que necessita, per tant, unir-se a un lexema.
Nota
- Per exemple, el morfema plural o el morfema diminutiu. S'oposa a morfema lliure.
morfema derivatiu
morfema derivatiu
- ca morfema derivatiu, n m
- es morfema derivativo
- fr morphème dérivatif
- en derivational morpheme
Definición
Morfema que, unit a una base lèxica, forma un mot derivat.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑dor, que s'afig a una base verbal com menja per a formar el nom menjador, o el prefix in-, que s'afig a la base adjectival evitable per a formar l'adjectiu inevitable.
morfema discontinu
morfema discontinu
- ca morfema discontinu, n m
- es morfema discontinuo
- fr morphème discontinu
- en discontinuous morpheme
Definición
Morfema que es realitza per mitjà de dos morfs separats.
Nota
- Per exemple, la formació del mot abonyegar a partir del prefix a- i el sufix ‑egar afegits simultàniament a la base nominal bony.
