pronom reassumptiu
pronom reassumptiu
- ca pronom reassumptiu, n m
- es pronombre de apoyo
- es pronombre reasuntivo
- fr pronom résomptif
- en resumptive pronoun
Definición
Pronom feble pleonàstic que, en algunes oracions relatives, remet al mateix antecedent que el pronom relatiu.
Nota
- Per exemple, en l'oració Aquest és el xicot que no sabia si te l'havia presentat, el pronom de tercera persona (l') és un pronom reassumptiu, perquè té el mateix antecedent que el relatiu que (el sintagma nominal el xicot).
pronom recíproc
pronom recíproc
- ca pronom recíproc, n m
- es pronombre recíproco
- fr pronom réciproque
- en reciprocal pronoun
Definición
Pronom personal que s'utilitza en oracions que contenen dos o més subjectes per a indicar que les entitats que denoten realitzen i reben mútuament l'acció verbal.
Nota
- Per exemple, el pronom es de l'oració Albert i Sofia s'acomiadaren a l'estació. Els pronoms recíprocs pertanyen a la classe de les anàfores. [V. anàfora]
pronom reflexiu
pronom reflexiu
- ca pronom reflexiu, n m
- es pronombre reflexivo
- fr pronom réfléchi
- en reflexive pronoun
Definición
Pronom personal amb funció de complement directe o indirecte que té el mateix referent que el subjecte de l'oració.
Nota
- Per exemple, el pronom de l'oració Em trobe molt a gust. Els pronoms reflexius pertanyen a la classe de les anàfores. [V. anàfora]
pronom relatiu
pronom relatiu
- ca pronom relatiu, n m
- ca relatiu, n m sin. compl.
- es pronombre relativo
- es relativo
- fr pronom relatif
- fr relatif
- en relative
- en relative pronoun
Definición
Pronom que desenvolupa una funció sintàctica en l'oració que introdueix i que alhora serveix de nexe de subordinació i permet que aquesta oració s'inserisca en una estructura sintàctica superior.
Nota
- En l'oració M'agrada el xic que vam conéixer ahir, per exemple, el pronom de relatiu que funciona com a complement directe dins l'oració de relatiu (que vam conéixer ahir) i enllaça aquesta oració amb el nom xic. Els pronoms de relatiu solen tenir un antecedent amb el qual estableixen una relació anafòrica, com ocorre amb el nom xic en l'exemple anterior. Hi ha, però, pronoms relatius que es poden usar sense cap antecedent. Així, el relatiu qui té com a antecedent el nom persona en És la persona de qui et vaig parlar, però no té cap antecedent en Qui haja acabat, ja se'n pot anar. A més de que i qui, també són pronoms relatius el relatiu tònic què i el relatiu compost el qual (i les variants flexives els quals, la qual i les quals). Encara que a vegades s'inclouen entre els pronoms relatius, no són pronoms sinó adverbis els relatius com, quan i on.
pronom tònic
pronom tònic
- ca pronom fort, n m
- ca pronom tònic, n m sin. compl.
- es pronombre fuerte
- es pronombre tónico
- fr forme forte du pronom
- fr pronom tonique
- en stressed pronoun
Definición
Pronom personal que, des del punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de tenir accent d'intensitat.
Nota
- Sintàcticament, els pronoms forts poden desenvolupar qualsevol de les funcions del sintagma nominal i ocupen posicions argumentals. Es classifiquen segons la persona gramatical a què fan referència; es parla així de pronoms de primera persona del singular (jo, mi) o del plural (nosaltres), de segona persona del singular (tu) o del plural (vosaltres) i de tercera persona (ell, si mateix i les variants morfològiques d'ambdós).
pronominal
pronominal
- ca pronominal, n m
- es pronominal
- fr pronominal
- en pronominal
Definición
En la teoria del règim i del lligam, classe de nominals diferent de les anàfores i de les expressions referencials que no poden tenir un antecedent dins de la categoria regent en què es troben.
Nota
- Aquesta classe està constituïda per pronoms plens com ara ell, el o li i per categories buides com ara el subjecte el·líptic de l'oració finita (pro). L'agramaticalitat de la interpretació correferencial de l'oració *En Joani no eli veié, es deu a la impossibilitat que el pronominal el tinga com a antecedent un sintagma nominal situat en la categoria regent, corresponent ací a l'oració.
pronominalització
pronominalització
- ca pronominalització, n f
- es pronominalización
- fr pronominalisation
- en pronominalization
Definición
Procés de substitució d'una categoria sintagmàtica per un pronom.
Nota
- En l'oració Lluïsa va escriure una carta a Carles la pronominalització consistiria a substituir els sintagmes una carta i a Carles pels pronoms li i la respectivament: Lluïsa li la va escriure.
pronominalització
pronominalització
- ca pronominalització, n f
- ca transformació pronominal, n f sin. compl.
- es pronominalización
- fr pronominalisation
- en pronominalization
Definición
En gramàtica generativa, transformació que substitueix una categoria sintagmàtica per un pronom.
Nota
- En les aproximacions generativistes més recents, aquesta transformació ha sigut eliminada i normalment s'accepta que els pronoms es generen a la base.
pronúncia
pronúncia
- ca pronúncia, n f
- es pronunciación
- fr prononciation
- en pronunciation
Definición
Manera com s'emet un fonema o una seqüència de fonemes.
pronunciació
pronunciació
- ca pronunciació, n f
- es pronunciación
- fr prononciation
- en pronunciation
Definición
Emissió de sons articulats per mitjà dels recursos fisiològics adequats.
