prosodema
prosodema
- ca prosodema, n m
- es prosodema
- fr prosodème
- en prosodeme
Definición
En glossemàtica, unitat mínima de caràcter suprasegmental en el pla de l'expressió, com l'accent, el to, el timbre, etc.
prosodèmica
prosodèmica
- ca prosodèmica, n f
- es prosodémica
- fr prosodémique
- en prosodemics
Definición
En glossemàtica, branca de la cenemàtica que estudia els prosodemes.
Nota
- Equival al que en altres terminologies s'anomena prosòdia o fonologia suprasegmental.
prosòdia
prosòdia
- ca prosòdia, n f
- es prosodia
- fr prosodie
- en prosody
Definición
En gramàtica tradicional, part de la gramàtica que s'ocupa dels aspectes normatius relacionats amb l'accentuació i pronúncia dels mots.
prosòdia
prosòdia
- ca prosòdia, n f
- es prosodia
- fr prosodie
- en prosody
Definición
En lingüística, branca de la fonologia que estudia els fenòmens suprasegmentals, com ara l'accent, el to i l'entonació.
Nota
- Contrasta amb la fonologia segmental o, en fonologia estructural, la fonemàtica.
pròtasi
pròtasi
- ca pròtasi, n f
- ca antecedent, n f sin. compl.
- es prótasis
- fr protase
- en protasis
Definición
Oració subordinada que en el període condicional s'anteposa a l'apòdosi, o oració principal, i indica la condició necessària perquè s'acomplisca una determinada conseqüència.
Nota
- L'oració Si t'agrada el disc és la pròtasi de l'oració condicional Si t'agrada el disc, te'l regalaré.
pròtesi
pròtesi
- ca pròtesi, n f
- es prótesis
- fr prothèse
- en prothesis
Definición
Addició d'un fonema no etimològic al començament d'un mot, com ara la /e/ de espatla, provinent del llatí SPATŬLA, o de esport, provinent de l'anglés sport.
protoforma
protoforma
- ca protoforma, n f
- es protoforma
- fr protoforme
- en proto-form
Definición
Forma lingüística no documentada però reconstruïda per mitjà de la comparació entre formes documentades en llengües afins o entre formes d'una mateixa llengua per projecció de regles.
Nota
- La protoforma es distingeix amb un asterisc. És el cas de *GRATIIRE > (a)grair.
protollengua
protollengua
- ca protollengua, n f
- es protolengua
- fr protolangue
- en proto-language
Definición
Estat primitiu d'una llengua parlada en una àrea i en una època determinades i que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.
Nota
- S'utilitza sobretot per a referir-se al sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques. Així, es parla del protogermànic o del protoromànic.
protònic -a
protònic -a
- ca pretònic -a, adj
- ca protònic -a, adj sin. compl.
- es pretónico ‑ca
- fr prétonique
- en pretonic
Definición
Dit de la síl·laba o de qualsevol element fonològic que, en l'interior d'un mot, ocupa una posició immediatament anterior a la síl·laba tònica, com ar en armari.
prototip
prototip
- ca prototip, n m
- es prototipo
- fr prototype
- en prototype
Definición
Exemplar més representatiu d'una categoria o, d'una manera abstracta, conjunt de trets o propietats que es consideren característiques d'aquesta categoria.
Nota
- El prototip d'ocell, per exemple, pot identificar-se amb el teuladí o, d'una manera abstracta, amb l'animal ovípar que té bec, plomes i ales i que pot volar. La noció de prototip juga un paper molt important en la lingüística cognitiva i en la teoria de prototips, en què és utilitzada per a establir moltes categories o classes d'elements.
