Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de la negociació col·lectiva

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  jubilació forçosa, n f
  • ca  jubilació obligatòria, n f sin. compl.
  • es  jubilación forzosa
  • es  jubilación obligatoria
  • fr  retraite obligatoire
  • en  compulsory retirement
  • en  mandatory retirement

Gestió de recursos humans > Extinció de la relació laboral

Definición
Jubilació d'un treballador en arribar a l'edat fixada pel govern, segons les disponibilitats de la seguretat social i del mercat laboral, o pactada en una negociació col·lectiva.
  • ca  atur encobert, n m
  • es  paro encubierto
  • fr  chômage latent
  • en  concealed unemployment
  • en  hidden unemployment

Mercat laboral

Definición
Atur real que no apareix com a atur registrat.

Nota

  • L'atur encobert es manifesta, per exemple, a les ocupacions domèstiques.
  • ca  concertació, n f
  • es  concertación
  • fr  concertation
  • en  concertation

Conceptes generals

Definición
Acció de diverses persones de posar-se d'acord sobre alguna cosa.
  • ca  conciliació, n f
  • es  conciliación
  • fr  conciliation
  • en  conciliation

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

Definición
Procediment extrajudicial de solució de conflictes col·lectius que consisteix a contrastar, les parts, les respectives pretensions i mirar d'arribar a un acord davant d'un tercer que vetlla perquè l'acord sigui just i conforme amb la legislació laboral, però que no proposa ni decideix res.

Nota

  • Si la conciliació acaba sense avinença, el conciliador ha d'indicar a totes dues parts la possibilitat d'acollir-se a un arbitratge o a una mediació.
  • ca  conciliador | conciliadora, n m, f
  • es  conciliador | conciliadora
  • fr  conciliateur | conciliatrice
  • en  conciliation officer
  • en  conciliator

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

Definición
Persona designada per a conduir una conciliació.
  • ca  conciliador | conciliadora, n m, f
  • es  conciliador | conciliadora
  • fr  conciliateur | conciliatrice
  • en  conciliation officer
  • en  conciliator

Relacions col·lectives > Conflictes laborals

Definición
Persona designada per a conduir una conciliació.
  • ca  concertar un contracte, v intr
  • ca  subscriure un contracte, v intr
  • es  celebrar un contrato
  • fr  conclure un contrat
  • fr  passer un contrat
  • en  conclude a contract, to

Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació

Definición
Donar definitivament la conformitat, cadascuna de les parts, a un contracte.
  • ca  condicions de treball, n f pl
  • es  condiciones de trabajo
  • fr  conditions de travail
  • en  conditions of employment
  • en  working conditions

Organització del treball i condicions

Definición
Conjunt de circumstàncies característiques que determinen una situació professional, establertes o no per un conveni col·lectiu o per un contracte de treball.

Nota

  • Per exemple, les condicions de treball poden afectar la jornada laboral, l'horari, el sistema de remuneració o el règim de treball per torns.
  • ca  contraprestació, n f
  • es  contraprestación
  • fr  contrepartie
  • en  consideration

Organització del treball i condicions > Retribució

Definición
Prestació que cada part contractant proporciona a l'altra part, d'acord amb un contracte onerós.
  • ca  índex de preus de consum, n m
  • ca  IPC, n m sigla
  • es  índice de precios al consumo
  • es  índice de precios de consumo
  • es  IPC sigla
  • fr  indice des prix à la consommation
  • fr  IPC sigla
  • en  consumer price index
  • en  CPI sigla

Conceptes generals

Definición
Índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat.