Si hi ha un peix apreciat de nord a sud i de llevant fins a ponent és la tonyina, un peix teleosti de l'ordre dels perciformes, de la família dels túnids, amb el dors blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós i un depredador actiu. La carn de la tonyina és ferma i nutritiva, conté àcids grassos omega-3, vitamines dels grups B i D, minerals i, sobretot, proteïnes d’alt valor biològic. Es consumeix fresca o en conserva.
I com a bon peix que és rep un enfilall de noms tot al llarg de la costa: tonyina, bacora, bacoreta, golfàs, orqueda, etc. I en els estadis més joves, golfàs, tonyineta o tonyinola.
Com a petita mostra gastronòmica de la tonyina i com que és un peix que es menja a tot arreu, us presentem dos plats, un d’asiàtic i un d’americà. El plat asiàtic és el gimbap, un plat coreà que consisteix en un rotlle fet d'algues i arròs, sovint farcit amb carn, verdures o tonyina de llauna. En català, a banda de la forma transcrita del coreà (gimbap), també se’n diu rotlle d’algues i arròs o rotlle d’arròs coreà.
El plat americà és la causa limenya, una delícia de la cuina peruana elaborada amb puré de patates i altres ingredients, formant capes. L’original porta tonyina i alvocat, però ja se sap que quan un plat és bo provoca la creativitat dels cuiners; per tant, es poden trobar causes limenyes amb capes de mango, de gambes, de pollastre... del que hi hagi al rebost.
Totes les coses bones tenen una cara dolenta. En el cas de la tonyina, com que és un peix tan apreciat, la gran demanda ha provocat una sobrepesca que ha posat en perill l’espècie. Així doncs el nostre consell és que en mengeu amb moderació.
Podeu trobar aquests termes al Cercaterm i al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia.
