Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "aerosfera" dins totes les àrees temàtiques

agrassó agrassó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

agrassera agrassera

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agrassera, n f
  • es  agracera
  • fr  carafe à verjus

<Utillatge de cuina>

Definició
Atuell en què a l'edat mitjana es guardava l'agràs.
arrossega la barra de divisió a la part superior de la barra de desplaçament (tu) arrossega la barra de divisió a la part superior de la barra de desplaçament (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  arrossega la barra de divisió a la part superior de la barra de desplaçament (tu)
  • ca  arrossegueu la barra de divisió a la part superior de la barra de desplaçament (vós)
  • en  drag the split bar at the top of the scroll bar

<Localització > Fraseologia>

arrossera arrossera

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  arrossera, n f
  • es  arrocera, n f
  • es  olla arrocera, n f
  • fr  autocuiseur de riz, n m
  • fr  cuiseur à riz, n m
  • fr  cuiseur de riz, n m
  • fr  cuit-riz, n m
  • fr  rizeuse, n f
  • en  rice cooker, n
  • en  rice steamer, n
  • de  Reiskocher, n m
  • zh  电饭锅, n
  • zh  diànfànguō, n

<Utillatge de cuina>

Definició
Aparell en forma d'olla, generalment elèctric, destinat a la cocció de l'arròs, que funciona amb molt poca aigua, aprofitant el vapor que s'hi condensa.

Nota

  • 1. La majoria d'arrosseres són elèctriques, però també n'hi de gas i per a microones.
  • 2. La denominació xinesa diànfànguō fa referència, específicament, a l'arrossera elèctrica.
astenosfera astenosfera

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  astenosfera, n f
  • es  astenosfera
  • fr  asthénosphère
  • en  asthenosphere

<Geografia física > La Terra>, <Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Part del mantell superior situada sota la litosfera, de consistència relativament plàstica i viscosa i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement.

Nota

  • El seu límit superior és molt variable: de 60 a 100 km sota els oceans i de 100 a 300 km sota els continents, encara que pot ser més som en alguns escuts estables. El seu límit inferior, en canvi, no està ben determinat.
astenosfera astenosfera

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  astenosfera, n f
  • es  astenosfera
  • fr  asthénosphère
  • en  asthenosphere

<Geografia física > La Terra>, <Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Part del mantell superior situada sota la litosfera, de consistència relativament plàstica i viscosa i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement.

Nota

  • El seu límit superior és molt variable: de 60 a 100 km sota els oceans i de 100 a 300 km sota els continents, encara que pot ser més som en alguns escuts estables. El seu límit inferior, en canvi, no està ben determinat.

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Geofísica>

Definició

Nota

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Geofísica>

Definició

Nota

astenosfera astenosfera

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  astenosfera, n f
  • es  astenosfera
  • en  asthenosphere

<Gestió ambiental > Conceptes generals>

Definició
Part del mantell superior situada sota la litosfera, de consistència relativament plàstica i viscosa, i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement.