Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "aerosfera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera, n f
- es actividad potencialmente contaminadora de la atmósfera
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Ambient atmosfèric > Tractaments >
Definició
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera, n f
- es actividad potencialmente contaminadora de la atmósfera
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Ambient atmosfèric > Tractaments >
Definició
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera, n f
- es actividad potencialmente contaminadora de la atmósfera
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, de l'Estat, estableix, en l'article 3.a, que les activitats potencialment contaminadores són les que per la seva pròpia naturalesa, ubicació o pels processos tecnològics utilitzats constitueixen una font de contaminació, i que per les característiques que tenen pot ser que s'hagin de sotmetre a un règim de control estricte.
La mateixa disposició també regula les activitats potencialment contaminadores, en l'article 13, el qual estableix que ho són les que recull el catàleg de l'annex IV. El mateix article també estableix que el Govern de l'Estat, amb la participació de les comunitats autònomes (CA), ha de revisar aquest annex IV almenys cada cinc anys i, si cal, l'ha d'actualitzar.
El segon apartat d'aquest mateix article estableix que han de rebre autorització administrativa de les CA la construcció, el muntatge, l'explotació, el trasllat o la modificació substancial de les instal·lacions en què es desenvolupa alguna de les activitats que el mateix annex IV recull com a més contaminants.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrassó, n m
- ca agrassó (fruit), n m sin. compl.
- ca gaixiva, n f sin. compl.
- ca gaixiva (fruit), n f sin. compl.
- ca agrassera, n f alt. sin.
- ca agrassons, n m pl alt. sin.
- ca burba (fruit), n f alt. sin.
- ca burbera, n f alt. sin.
- ca burberes, n f pl alt. sin.
- ca burbes, n f pl alt. sin.
- ca burbes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca gaixives, n f pl alt. sin.
- ca grosella, n f alt. sin.
- ca grosella d'Europa, n f alt. sin.
- ca groseller, n m alt. sin.
- ca grosellers, n m pl alt. sin.
- ca raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
- ca riba blanca (fruit), n f alt. sin.
- ca riber, n m alt. sin.
- ca riber espinós, n m alt. sin.
- ca ribes, n f pl alt. sin.
- ca agrasom, n m var. ling.
- ca agrasons, n m pl var. ling.
- ca agressons, n m pl var. ling.
- ca búrberes (fruit), n f pl var. ling.
- ca gatxiva, n f var. ling.
- ca gatxiva (fruit), n f var. ling.
- ca pinsós, n m pl var. ling.
- nc Ribes uva-crispa L.
- nc Ribes grossularia L. var. ling.
<Botànica > saxifragàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrassó, n m
- ca agrassó (fruit), n m sin. compl.
- ca gaixiva, n f sin. compl.
- ca gaixiva (fruit), n f sin. compl.
- ca agrassera, n f alt. sin.
- ca agrassons, n m pl alt. sin.
- ca burba (fruit), n f alt. sin.
- ca burbera, n f alt. sin.
- ca burberes, n f pl alt. sin.
- ca burbes, n f pl alt. sin.
- ca burbes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca gaixives, n f pl alt. sin.
- ca grosella, n f alt. sin.
- ca grosella d'Europa, n f alt. sin.
- ca groseller, n m alt. sin.
- ca grosellers, n m pl alt. sin.
- ca raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
- ca riba blanca (fruit), n f alt. sin.
- ca riber, n m alt. sin.
- ca riber espinós, n m alt. sin.
- ca ribes, n f pl alt. sin.
- ca agrasom, n m var. ling.
- ca agrasons, n m pl var. ling.
- ca agressons, n m pl var. ling.
- ca búrberes (fruit), n f pl var. ling.
- ca gatxiva, n f var. ling.
- ca gatxiva (fruit), n f var. ling.
- ca pinsós, n m pl var. ling.
- nc Ribes uva-crispa L.
- nc Ribes grossularia L. var. ling.
<Botànica > saxifragàcies>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agrassera, n f
- es agracera
- fr carafe à verjus
<Utillatge de cuina>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aire del sòl, n m
- ca atmosfera del sòl, n f sin. compl.
- es aire del suelo
- es atmósfera del suelo
- fr air du sol
- fr atmosphère du sol
- en soil air
- en soil atmosphere
<Geografia física > Ciència del sòl>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aire del sòl, n m
- ca atmosfera del sòl, n f sin. compl.
- es aire del suelo
- es atmósfera del suelo
- fr air du sol
- fr atmosphère du sol
- en soil air
- en soil atmosphere
<Geografia física > Ciència del sòl>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all capil·lar, n m
- ca all de barranc, n m alt. sin.
- ca all de garrofera, n m alt. sin.
- ca all de roca, n m alt. sin.
- nc Allium moschatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all capil·lar, n m
- ca all de barranc, n m alt. sin.
- ca all de garrofera, n m alt. sin.
- ca all de roca, n m alt. sin.
- nc Allium moschatum L.
<Botànica > liliàcies>