bronquer
bronquer
- ca bronquer, n m
- es broquel
Definició
Posició de les vergues i veles quan s'abroqueren.
bronqueret
bronqueret
- ca bronqueret, n m
Definició
Posició de la verga i vela de velatxo ben bracejada per sotavent, amb el vent en fatxa i el bolitx de sobrevent aguantat, perquè ajudi a caure mes aviat la proa en la virada per avant.
brontofòbia
brontofòbia
- ca brontofòbia, n f
- es brontofobia
Definició
Por excessiva als trons i les tempestes.
brontologia
brontologia
- ca brontologia, n f
Definició
Branca de la meteorologia especialitzada en l'estudi de les tempestes.
brontòmetre
brontòmetre
- ca brontòmetre, n m
Definició
Aparell per a observar o inscriure els fenòmens que s'esdevenen durant el pas d'una tempesta.
bronze
bronze
- ca bronze, n m
- es bronce
Definició
Aliatge de coure i estany, sovint amb petites proporcions d'altres elements.
broquet
broquet
- ca broquet, n m
- es boquilla
Definició
Peça de l'extrem del respirador de superfície i dels reguladors de l'escafandre autònom, que el submarinista es col·loca a la boca i s'ajusta a la forma de l'arc dental.
brudau
brudau
- ca brudau, n m
Definició
Part de l'art on van lligats els suros.
brufada
brufada
- ca brufada, n f
- es nube de verano
Definició
Núvols que es formen als cims de les muntanyes i que baixen ràpidament convertint-se en tempestes de pedra o aigua.
brufar
brufar
- ca brufar, v intr
Definició
Esquitxar la mar.