Diccionari nàutic

Posició de les vergues i veles quan s'abroqueren.

Posició de la verga i vela de velatxo ben bracejada per sotavent, amb el vent en fatxa i el bolitx de sobrevent aguantat, perquè ajudi a caure mes aviat la proa en la virada per avant.

Por excessiva als trons i les tempestes.

Branca de la meteorologia especialitzada en l'estudi de les tempestes.

Aparell per a observar o inscriure els fenòmens que s'esdevenen durant el pas d'una tempesta.

Aliatge de coure i estany, sovint amb petites proporcions d'altres elements.

Peça de l'extrem del respirador de superfície i dels reguladors de l'escafandre autònom, que el submarinista es col·loca a la boca i s'ajusta a la forma de l'arc dental.

Part de l'art on van lligats els suros.

Núvols que es formen als cims de les muntanyes i que baixen ràpidament convertint-se en tempestes de pedra o aigua.

Esquitxar la mar.