badaine
badaine
- ca badaine, n m
- es badano
Definició
Piola fermada en forma de gassa.
badaine
badaine
- ca badaine, n m
- ca badaina, n f sin. compl.
- es badano
- es escoplo
Definició
Enformador de fulla estreta i gruixuda emprat per a fer mosses i forats a la fusta, picant sobre el mànec amb una maça.
badan
badan
- ca badan, n m
- es badán
Definició
Embarcació àrab d'un sol pal i vela llatina, pròpia de la regió d'Aden.
badana
badana
- ca badana, n f
- es badana
Definició
Pell prima d'ovella o de moltó, assaonada amb adobs vegetals, de molta flexibilitat i suavitat, emprada per a fer guarniments als caps.
badasses
badasses
- ca badasses, n f pl
- es badazas
Definició
Cordes fixes posades a distància a la ralinga del gràtil de les bosses, amb què s'uneixen a les veles per a augmentar-les.
baderna
baderna
- ca baderna, n f
- es baderna
Definició
Tros de corda, de trena o de caixeta, emprat per a subjectar el cable de l'argue, per a trincar la canya del timó o per a collar una vela.
baderna d'una vela
baderna d'una vela
- ca baderna d'una vela, n f
- es baderna de una vela
Definició
Baderna amb una longitud d'1,5 a 2 m, usada per a apagar la vela.
baderna del cabrestant
baderna del cabrestant
- ca baderna del cabrestant, n f
- es baderna del cabrestante
Definició
Baderna amb una longitud d'1,5 a 2 m, usada per a subjectar el cable al virador quan es mou el cabrestant.
baderna del timó
baderna del timó
- ca baderna del timó, n f
- es baderna del timón
Definició
Baderna amb una longitud d'1,5 a 2 m, usada per a subjectar la canya del timó.
badernar
badernar
- ca abadernar, v intr
- ca badernar, v intr sin. compl.
- es abadernar
Definició
Subjectar amb badernes.
