Diccionari nàutic

Canoa per a quatre tripulants de 9 m d'eslora màxima, 75 cm de mànega mínima i 30 kg de pes mínim, amb una obertura mínima del buc de 4,1 m, que s'utilitza en aigües tranquil·les.

Bot molt llarg i de poca mànega, semblant a la canoa, que voga amb rems de punta i usa timó, i que serveix a les embarcacions baleneres i a algunes de guerra.

Modalitat de piragüisme consistent a navegar amb canoa utilitzant una vela com a mitjà de propulsió.

Canoa per a un tripulant, les mides de la qual varien segons si es competeix en curses de pista, eslàloms o descensos.

Embarcació de regates amb rem amb escullera fixa a proa i popa i escàlem en la borda.

Persona que tripula una canoa.

Piragüista que competeix amb una canoa.

Peça de fusta que, entestada al medís i fixada a la cara interior de l'estamenera, reforça la quaderna.

Preu públic pagat en per la prestació d'un servei al públic, pel desenvolupament d'activitats industrials o comercials a l'àmbit portuari o bé per l'ocupació o l'aprofitament del domini públic portuari en virtut d'una concessió.

Cànon que cal pagar per l'abocament de productes o residus a les zones de domini públic marítim terrestre.