Diccionari nàutic

Gran vela de proa que forma una gran bossa i que és hissada en els iots per a navegar amb vents llargs.

Cap que serveix per a moure una embarcació quan no hi ha cap més mitjà per a propulsar-la.

Lligar amb les espies.

Estrella principal de la constel·lació de Verge, la situació de la qual figura en l'almanac nàutic.

Part de l'arbre situada entre la cofa i el seu tamboret o entra la creueta i el tamboret corresponent.

Part superior d'un pal.

Dic de poca amplada disposat perpendicularment o inclinat a la riba del mar o d'un curs d'aigua que protegeix la riba de l'embat de l'aigua desviant-ne el curs o rompent les onades abans que hi arribin.

Puny de pena d'una vela llatina.

Espigó a través del qual la sorra no pot passar.

Espigó amb obertures prou grans que permeten el pas de quantitats apreciables de càrrega litoral.