estaiar
estaiar
- ca estaiar, v tr
Definició
Fermar un pal per mitjà d'un estai.
estaiar
estaiar
- ca estaiar, v tr
Definició
Inclinar els pals de l'arboradura del vaixell cap a proa, tesant els estais fins que quedin ben tibants.
estalles
estalles
- ca estalles, n f pl
Definició
Aparell compost de corda i dos botons o quadernals, un dels quals es posa ferm a terra i l'altre s'enganxa a una embarcació per treure-la fora de l'aigua.
estamenera
estamenera
- ca estamenera, n f
Definició
Part alta de la quaderna o de cadascuna de les peces de fusta que van pernades als medissos i els prolonguen fins a la coberta de l'embarcació.
estampa
estampa
- ca estampa, n f
- ca escut, n m sin. compl.
Definició
Superfície a la part exterior de la mitja popa del buc d'alguns vaixells, on va inscrit el nom del vaixell i el del port de registre.
estampa
estampa
- ca espill, n m
- ca estampa, n f sin. compl.
Definició
Petita mampara transversal que porten algunes embarcacions menors gairebé a la popa.
estanc -a
estanc -a
- ca estanc -a, adj
- es estanco
Definició
Que és perfectament hermètic.
estanca
estanca
- ca estanca, n f
Definició
Divisió entre dos departaments d'un vaixell, que es duu a terme mitjançant posts o altres materials.
estanquitat
estanquitat
- ca estanquitat, n f
- es estanqueidad
Definició
Qualitat d'estanc.
estanquitzar
estanquitzar
- ca estanquitzar, v tr
Definició
Fer estanc un recipient o un compartiment.