Diccionari de llengües del món

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

bali

Khoisan, Àfrica > Tanzània

ca hadza
ca bali sin. compl.
ca hadzapi sin. compl.
ca hatsa sin. compl.
ca kangeju sin. compl.
ca kindiga sin. compl.
ca tindiga sin. compl.
ca wakingdiga sin. compl.
ca watindega sin. compl.
ar هادجا
cy Hadza
cy Bali sin. compl.
cy Hadzapi sin. compl.
cy Hatsa sin. compl.
cy Kangeju sin. compl.
cy Kindiga sin. compl.
cy Tindiga sin. compl.
cy Wakingdiga sin. compl.
cy Watindega sin. compl.
de Hadza
de Bali sin. compl.
de Hadzabe sin. compl.
de Hadzapi sin. compl.
de Hatsa sin. compl.
de Kangeju sin. compl.
de Kindiga sin. compl.
de Tindiga sin. compl.
de Wakingdiga sin. compl.
de Watindega sin. compl.
en Hadza
en Bali sin. compl.
en Hadzabi sin. compl.
en Hadzapi sin. compl.
en Hatsa sin. compl.
en Kangeju sin. compl.
en Kindiga sin. compl.
en Tindiga sin. compl.
en Wakindiga sin. compl.
en Watindiga sin. compl.
es hatsa
es bali sin. compl.
es hadza sin. compl.
es hadzapi sin. compl.
es kangeju sin. compl.
es kindiga sin. compl.
es tindiga sin. compl.
es wakingdiga sin. compl.
es watindega sin. compl.
eu hadzera
eu bali sin. compl.
eu hadza sin. compl.
eu hadzapi sin. compl.
eu hatsa sin. compl.
eu kangeju sin. compl.
eu kindiga sin. compl.
eu tindiga sin. compl.
eu wakingdiga sin. compl.
eu watindega sin. compl.
fr hadza
fr bali sin. compl.
fr hadzapi sin. compl.
fr hatsa sin. compl.
fr kangeju sin. compl.
fr kindiga sin. compl.
fr tindiga sin. compl.
fr wakindiga sin. compl.
fr watindega sin. compl.
gl hadza
gl bali sin. compl.
gl hadzapi sin. compl.
gl hatsa sin. compl.
gl kangeju sin. compl.
gl kindiga sin. compl.
gl tindiga sin. compl.
gl wakingdiga sin. compl.
gl watindega sin. compl.
gn hadsa
gn bali sin. compl.
gn hadzapi sin. compl.
gn hatsa sin. compl.
gn kangeju sin. compl.
gn kindiga sin. compl.
gn tindiga sin. compl.
gn wakingdiga sin. compl.
gn watindega sin. compl.
it hadza
it bali sin. compl.
it hadzapi sin. compl.
it hatsa sin. compl.
it kangeju sin. compl.
it kindiga sin. compl.
it tindiga sin. compl.
it wakingdiga sin. compl.
it watindega sin. compl.
pt hadza
pt bali sin. compl.
pt hadzapi sin. compl.
pt hatsa sin. compl.
pt kangeju sin. compl.
pt kindiga sin. compl.
pt tindiga sin. compl.
pt wakingdiga sin. compl.
pt watindega sin. compl.
tmh Tahadzat
tmh bali sin. compl.
tmh hadzapi sin. compl.
tmh Hatsa sin. compl.
tmh kangeju sin. compl.
tmh kindiga sin. compl.
tmh tindiga sin. compl.
tmh wakingdiga sin. compl.
tmh watindega sin. compl.
zh Hadza
zh Bali sin. compl.
zh hadzapi sin. compl.
zh hatsa sin. compl.
zh kangeju sin. compl.
zh kindiga sin. compl.
zh tindiga sin. compl.
zh wakingdiga sin. compl.
zh watindega sin. compl.
num Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > Tanzània

Definició

Els hadza són un grup etnolingüístic establert tradicionalment a la regió est i sud del llac Eyasi, situat al nord de Tanzània. Hi ha cert desacord al voltant de la classificació de la llengua hadza i alguns autors inclouen aquesta llengua dins la família khoisan.

Els grups etnolingüístics que tenen més contacte amb els hadzes són els iraqws, els izanzus i els datogues. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).

El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisans.

Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.

bali

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

ca mungaka
ca bali sin. compl.
ca munga'ka sin. compl.
ca nga'ka sin. compl.
ca ngaaka sin. compl.
de Mungaka
de Bali sin. compl.
de Munga'ka sin. compl.
de Nga'ka sin. compl.
de Ngaaka sin. compl.
en Mungaka
en Bali sin. compl.
en Munga'ka sin. compl.
en Nga'ka sin. compl.
en Ngaaka sin. compl.
es mungaka
es bali sin. compl.
es munga'ka sin. compl.
es nga'ka sin. compl.
es ngaaka sin. compl.
eu mungaka
eu bali sin. compl.
eu munga'ka sin. compl.
eu nga'ka sin. compl.
eu ngaaka sin. compl.
fr mungaka
fr bali sin. compl.
fr mga'ka sin. compl.
fr munga'ka sin. compl.
fr ngaaka sin. compl.
gl mungaka
gl bali sin. compl.
gl munga'ka sin. compl.
gl nga'ka sin. compl.
gl ngaaka sin. compl.
it mungaka
it bali sin. compl.
it munga'ka sin. compl.
it nga'ka sin. compl.
it ngaaka sin. compl.
nl Mungaka
nl Bali sin. compl.
nl Mga'ka sin. compl.
nl Munga'ka sin. compl.
nl Ngaaka sin. compl.
pt mungaka
pt bali sin. compl.
pt munga'ka sin. compl.
pt nga'ka sin. compl.
pt ngaaka sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definició

El mungaka (o bali) és parlat pel poble bali, que té el seu origen a Chamba (a la zona del riu Faro, a la frontera entre Nigèria i el Camerun) i es va establir a la plana de Benue al segle XVII.

Al començament del segle XX, va arribar al Camerun un grup de missioners procedents de Suïssa i del sud d'Alemanya, els quals van adoptar el mungaka com a llengua de comunicació. Aquest fet va afavorir que el mungaka esdevingués llengua franca a bona part de la zona del nord-oest.

baliwon

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

ca ga-dang
ca baliwon sin. compl.
ca gaddang pagà sin. compl.
ca ginabwal sin. compl.
ar غا- دانغ
cy Ga-dang
cy Baliwon sin. compl.
cy Gaddang paganaidd sin. compl.
cy Ginabwal sin. compl.
de Ga'dang
de Baliwon sin. compl.
de Ga Dang sin. compl.
de Ginabwal sin. compl.
de Pagan Gaddang sin. compl.
en Ga'dang
en Baliwon sin. compl.
en Ginabwal sin. compl.
en Pagan Gaddang sin. compl.
es ga-dang
es baliwon sin. compl.
es gaddang pagano sin. compl.
es ginabwal sin. compl.
eu ga-dangera
eu baliwon sin. compl.
eu ga-dang sin. compl.
eu gaddangera paganoa sin. compl.
eu ginabwal sin. compl.
fr ga'dang
fr baliwon sin. compl.
fr ga-dang sin. compl.
fr « gaddang païen » sin. compl.
fr ginabwal sin. compl.
gl ga-dang
gl baliwon sin. compl.
gl gaddang pagán sin. compl.
gl ginabwal sin. compl.
gn ga-dang
gn baliwon sin. compl.
gn gaddang pagáno sin. compl.
gn ginabwal sin. compl.
it ga-dang
it baliwon sin. compl.
it gaddang pagano sin. compl.
it ginabwal sin. compl.
pt ga-dang
pt baliwon sin. compl.
pt gaddang pagão sin. compl.
pt ginabwal sin. compl.
zh 伽－当语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició

El terme ga-dang (que no s'ha de confondre amb gaddang) fa referència a un dels grups indígenes del nord de Luzon, on viuen també els ilocano, els ifugao, els inibaloi, els isinai, els kallahan i els ilongot.

La denominació ga-dang deriva de ga, 'calor' o 'foc', i dang, 'cremar', i significa 'cremat pel sol'. Probablement, aquest nom fa referència al color de pell dels ga-dang, més fosc que el d'altres grups indígenes de la regió.

El ga-dang és lingüísticament proper al gaddang. De fet, hi ha autors que consideren que els ga-dang (també anomenats gaddang pagans) són un subgrup gaddang.

balkar

Altaica > Turquesa > Occidental o kiptxak > Pontocaspià, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia

ca karatxai-balkar
ca balkar sin. compl.
cod Къарачай-малкъар тил (Karatxai-malkar til)
ar الكاراشانية
cy Karachai
cy Balkar sin. compl.
cy Karachai-balkar sin. compl.
de Karatschaisch
de Balkarisch sin. compl.
de Karatschai-Balkarisch sin. compl.
de Karatschaiisch sin. compl.
de Karatschaisch-Balkarisch sin. compl.
en Karachay
en Balkar sin. compl.
en Karachay-Balkar sin. compl.
es karachái
es balkar sin. compl.
es karachai-balkar sin. compl.
eu karatxaiera
eu balkarera sin. compl.
eu karachayera sin. compl.
eu karatxai-balkarera sin. compl.
fr karatchaï
fr balkar sin. compl.
fr karatchaï-balkar sin. compl.
gn karachái
gn karachái-valkar sin. compl.
gn valkar sin. compl.
it karachay
it balkar sin. compl.
it karachay-balkar sin. compl.
ja カラチャイ語
ja バルカル語、カラチャイ・バルカル語 sin. compl.
nl Karatsjai
pt karachai
ru Карачаево-балкарский язык
ru Балкарский sin. compl.
ru Карачаевский sin. compl.
ru Горско-тюркский sin. compl.
ru Горско-татарский sin. compl.
ru Татарско-джагатайский sin. compl.
tmh karatxai
zh 卡拉查语
zh 巴尔卡尔语 sin. compl.
zh 卡拉查－巴尔卡尔语 sin. compl.
scr Alfabet ciríl·lic

Altaica > Turquesa > Occidental o kiptxak > Pontocaspià, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia

Definició

L'opinió predominant entre els historiadors és que balkars i karatxais -els dos pobles que parlen karatxai-balkar- són descendents d'una fusió complexa entre huns, kiptxaks, khàzars, antics búlgars, alans i diversos pobles caucàsics de la regió.

La llengua té dos dialectes principals: el karatxai i el balkar, pràcticament idèntics entre si. La llengua estàndard s'ha creat sobre la base del dialecte karatxai, però presenta la tendència a formar dues variants i alguns experts opinen que hi ha dos models estàndard de llengua. Els karatxais i els balkars es consideren un sol poble amb dos grups ètnics i una mateixa llengua.

La llengua no es troba amenaçada d'extinció gràcies, en bona part, a l'aïllament geogràfic de la majoria dels seus pobles, a grans altituds a les muntanyes del Caucas. Així, han pogut mantenir les tradicions, la divisió en clans i famílies, i la transmissió de la llengua de pares a fills.

Des de l'any 1991, el karatxai-balkar té presència a les escoles nacionals de les dues repúbliques on els balkars i els karatxais són nació titular (República dels Kabardins i dels Balkars, i República dels Karatxais i dels Txerquessos). La llengua també és present a la universitat.

Tot i que hi ha registres escrits en karatxai-balkar des del segle XVIII, les primeres publicacions periòdiques daten dels anys 1920. Durant la deportació ordenada per Stalin (1944-1957) totes les publicacions es van interrompre. S'han editat diccionaris, gramàtiques, obres literàries, manuals universitaris i llibres escolars, i s'han traduït obres del rus i del kabardí al karatxai-balkar, i viceversa.

Hi ha una diàspora balkar-karatxai que es va originar al segle XIX per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris karatxais, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. Aquests grups es troben actualment a Armènia, l'Azerbaidjan i Turquia (a Eskisehir, Ankara i altres ciutats), i també, en una segona emigració, a països occidentals com ara Alemanya i els EUA (Nova Jersey). El 1944 hi va haver una segona diàspora important, quan Stalin els va deportar a l'Àsia Central.

ballante

Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal

ca balante
ca balanda sin. compl.
ca balant sin. compl.
ca balanta sin. compl.
ca ballante sin. compl.
ca belante sin. compl.
ca blante sin. compl.
ca brase sin. compl.
ca brassa sin. compl.
ca bulanda sin. compl.
ar بالانتي
cy Balante
cy Balanda sin. compl.
cy Balant sin. compl.
cy Balanta sin. compl.
cy Ballante sin. compl.
cy Belante sin. compl.
cy Blante sin. compl.
cy Brase sin. compl.
cy Brassa sin. compl.
cy Bulanda sin. compl.
de Balante
de Balanda sin. compl.
de Balant sin. compl.
de Balanta sin. compl.
de Ballante sin. compl.
de Belante sin. compl.
de Blante sin. compl.
de Brase sin. compl.
de Brassa sin. compl.
de Bulanda sin. compl.
en Balanta
en Alante sin. compl.
en Balanda sin. compl.
en Balant sin. compl.
en Balante sin. compl.
en Ballante sin. compl.
en Belante sin. compl.
en Brassa sin. compl.
en Bulanda sin. compl.
en Frase sin. compl.
es balanta
es balanda sin. compl.
es balant sin. compl.
es balante sin. compl.
es ballante sin. compl.
es belante sin. compl.
es blante sin. compl.
es brase sin. compl.
es brassa sin. compl.
es bulanda sin. compl.
eu balantera
eu balanda sin. compl.
eu balant sin. compl.
eu balanta sin. compl.
eu ballante sin. compl.
eu belante sin. compl.
eu blante sin. compl.
eu brase sin. compl.
eu brassa sin. compl.
eu bulanda sin. compl.
fr balante
fr balanda sin. compl.
fr balant sin. compl.
fr balanta sin. compl.
fr ballante sin. compl.
fr belante sin. compl.
fr blante sin. compl.
fr brase sin. compl.
fr brassa sin. compl.
fr bulanda sin. compl.
gl balanta
gl balanda sin. compl.
gl balant sin. compl.
gl ballante sin. compl.
gl belante sin. compl.
gl brante sin. compl.
gl brase sin. compl.
gl brassa sin. compl.
gl bulanda sin. compl.
gn valánta
gn balánta sin. compl.
gn valánda sin. compl.
gn valánt sin. compl.
gn vallánte sin. compl.
gn velánte sin. compl.
gn vlante sin. compl.
gn vrase sin. compl.
gn vrassa sin. compl.
gn vulánda sin. compl.
it balante
it balanda sin. compl.
it balant sin. compl.
it balanta sin. compl.
it ballante sin. compl.
it belante sin. compl.
it blante sin. compl.
it brase sin. compl.
it brassa sin. compl.
it bulanda sin. compl.
ja バランタ語
nl Balante
nl Balanda sin. compl.
nl Balant sin. compl.
nl Balanta sin. compl.
nl Balante sin. compl.
nl Ballante sin. compl.
nl Blante sin. compl.
nl Brase sin. compl.
nl Brassa sin. compl.
nl Bulanda sin. compl.
pt balanta
pt balanda sin. compl.
pt balant sin. compl.
pt balante sin. compl.
pt ballante sin. compl.
pt belante sin. compl.
pt blante sin. compl.
pt brase sin. compl.
pt brassa sin. compl.
pt bulanda sin. compl.
ru Баланте
ru Брасе sin. compl.
ru Балант sin. compl.
ru Бланте sin. compl.
ru Брасса sin. compl.
ru Баланта sin. compl.
ru Баланда sin. compl.
ru Беланте sin. compl.
ru Буланда sin. compl.
ru Балланте sin. compl.
zh 巴兰特语
zh 巴兰塔、巴兰、巴兰达、巴利安特、贝兰特、布兰达、布拉萨、布兰特、布拉塞 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal

Definició

També hi ha comunitats de parlants de balante a Gàmbia.

El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.

balo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun

ca balo
de Balo
en Balo
es balo
eu balo
fr balo
gl balo
it balo
nl Balo
pt balo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun

Definició

El balo és parlat a la subdivisió Akwaya, al sud-oest del Camerun. Segons algunes fonts, la llengua balo es compon de tres variants: les parlades als pobles d'Alunfa, Alunti i Batabi. Altres autors consideren l'alunfa una llengua independent pròxima al balo. Les úniques dades sobre els nombre de parlants de balo de què disposem també inclouen els parlants d'alunfa: unes 2.230 persones.

Pel que fa a la classificació, el balo i l'alunfa han estat inclosos dins del grup tivoide; també s'han considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.

balutxi

Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Afganistan, Àsia > Iran, Àsia > Pakistan

ca balutxi
cod bal´dÅ
ar بالوتشية
cy Balwchi
cy Balochi sin. compl.
cy Baloci sin. compl.
cy Baluchi sin. compl.
cy Baluci sin. compl.
de Belutschisch
de Balochi sin. compl.
de Baluchi sin. compl.
de Beluchi sin. compl.
de Belutschi sin. compl.
en Balochi
en Baloci sin. compl.
en Baluchi sin. compl.
en Baluci sin. compl.
es baluchí
es balochi sin. compl.
es baloci sin. compl.
es baluci sin. compl.
es belucho sin. compl.
eu balochiera
eu balochi sin. compl.
eu baloci sin. compl.
eu baluchi sin. compl.
eu baluci sin. compl.
fr baloutche
fr balochi sin. compl.
fr baloci sin. compl.
fr baloutchi sin. compl.
fr baluchi sin. compl.
fr baluci sin. compl.
gl baluchi
gl balochi sin. compl.
gl baloci sin. compl.
gl baluci sin. compl.
gn valuchi
gn valochi sin. compl.
gn valosi sin. compl.
gn valuchi sin. compl.
gn valuci sin. compl.
it beluci
it baluchi sin. compl.
it baluci sin. compl.
ja バローチ語
ja バルチ語 sin. compl.
nl Baluchi
nl Balochi sin. compl.
nl Baloci sin. compl.
nl Baluci sin. compl.
nl Beloetjsi sin. compl.
pt baluchi
pt balochi sin. compl.
pt baloci sin. compl.
pt baluci sin. compl.
ru Белуджский
ru Балочи sin. compl.
ru Балучи sin. compl.
zh 俾路支语
zh 拜罗兹语、俾卢其语、巴卢兹语、巴洛其语 sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Afganistan, Àsia > Iran, Àsia > Pakistan

Definició

Els balutxis són originaris de la costa meridional de la mar Càspia, d'on van emigrar durant el primer mil·leni després de Crist cap al seu territori actual, al sud-est de l'Iran i el sud-oest de Pakistan.

Es distingeixen quatre dialectes principals de balutxi: el septentrional, el meridional, l'occidental i l'oriental.

Els balutxis tenen una rica tradició oral de literatura popular. Al segle XX hi ha hagut escriptors notables en balutxi. El balutxi té difusió sobretot a la premsa pakistanesa, especialment a les ciutats de Quetta i Karachi.

bamankan

Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Mali, Àfrica > Senegal

ca bàmbara
ca bamankan sin. compl.
cod bamana
cod banmana
ar بامبارا
cy Bambara
cy Bamankan sin. compl.
de Bambara
de Bamana sin. compl.
de Bamanankan sin. compl.
de Bamankan sin. compl.
de Banmana sin. compl.
en Bambara
en Bamanakan sin. compl.
en Bamanankan sin. compl.
es bambara
es bamankan sin. compl.
eu bambarera
eu bamankan sin. compl.
fr bambara
fr bamankan sin. compl.
gl bambara
gl bamankan sin. compl.
gn vambara
gn vamankan sin. compl.
it bambara
it bamankan sin. compl.
ja バンバラ語
ja バマンカン語 sin. compl.
nl Bambara
nl Bamankan sin. compl.
pt bambara
pt bamankan sin. compl.
ru Бамбара
ru Баман sin. compl.
ru Бамана sin. compl.
ru Баманан sin. compl.
ru Баманкан sin. compl.
zh 班巴拉语
zh 巴曼坎语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
scr Alfabet n ko
num Sistema aràbic
num Sistema n ko

Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Mali, Àfrica > Senegal

Definició

El grup ètnic bàmbara s'autodenomina bamana o banmana, és a dir, 'el que no accepta cap amo'. L'apel·latiu bàmbara els ha estat assignat pels seus enemics i significa 'infidel' o 'bàrbar'.

Com a llengua de la primera ètnia de Mali, el bàmbara s'utilitza com a llengua franca a tot el país. Es calcula que el coneix el 80% de la població.

El bàmbara consta de diversos dialectes, entre els quals el somono, el segu, el san, el beledugu, el ganadugu, el wasulu i el sikasso.

A més, la varietat bàmbara estàndard gaudeix d'una notable difusió, tant escrita com per a la ràdio i la televisió, i és àmpliament utilitzada en l'ensenyament.

bàmbara

Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Mali, Àfrica > Senegal

ca bàmbara
ca bamankan sin. compl.
cod bamana
cod banmana
ar بامبارا
cy Bambara
cy Bamankan sin. compl.
de Bambara
de Bamana sin. compl.
de Bamanankan sin. compl.
de Bamankan sin. compl.
de Banmana sin. compl.
en Bambara
en Bamanakan sin. compl.
en Bamanankan sin. compl.
es bambara
es bamankan sin. compl.
eu bambarera
eu bamankan sin. compl.
fr bambara
fr bamankan sin. compl.
gl bambara
gl bamankan sin. compl.
gn vambara
gn vamankan sin. compl.
it bambara
it bamankan sin. compl.
ja バンバラ語
ja バマンカン語 sin. compl.
nl Bambara
nl Bamankan sin. compl.
pt bambara
pt bamankan sin. compl.
ru Бамбара
ru Баман sin. compl.
ru Бамана sin. compl.
ru Баманан sin. compl.
ru Баманкан sin. compl.
zh 班巴拉语
zh 巴曼坎语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
scr Alfabet n ko
num Sistema aràbic
num Sistema n ko

Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Mali, Àfrica > Senegal

Definició

bàmbara

Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal

ca mandinga
ca bàmbara sin. compl.
ca diula sin. compl.
ca malinke sin. compl.
ca mandinka sin. compl.
ca maninka sin. compl.
ca manna kankan sin. compl.
ar ماندينغا
cy Mandinga
cy Bambara (Mali) sin. compl.
cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
cy Maninka (Mali) sin. compl.
cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
de Manding
de Bambara (Mali) sin. compl.
de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
de Mandinka (Senegal) sin. compl.
de Maninka (Mali) sin. compl.
de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
en Manding
en Bambara sin. compl.
en Diula sin. compl.
en Kankan Maninka sin. compl.
en Malinke sin. compl.
en Mandinka sin. compl.
en Maninka sin. compl.
es mandinga
es bambara (Malí) sin. compl.
es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
es mandinka (Senegal) sin. compl.
es maninka (Malí) sin. compl.
es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
eu mandinkera
eu bambarera sin. compl.
eu diulera sin. compl.
eu kankan maninkera sin. compl.
eu malinkera sin. compl.
eu mandinkera sin. compl.
eu maninkera sin. compl.
fr mandingue
fr ainsi que manding sin. compl.
fr bambara (Mali) sin. compl.
fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
fr mande et socé sin. compl.
fr mandingo sin. compl.
fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
fr mandinque sin. compl.
fr maninka (Mali) sin. compl.
fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
gl mandé
gl bambara sin. compl.
gl diula sin. compl.
gl malinke sin. compl.
gl mandinka sin. compl.
gl maninka sin. compl.
gl mannka kankan sin. compl.
gn mandinga
gn diula sin. compl.
gn malinke sin. compl.
gn mandinka sin. compl.
gn maninka sin. compl.
gn mannka kankan sin. compl.
gn vámbara sin. compl.
it mandingo
it bambara sin. compl.
it dioula sin. compl.
it malinke sin. compl.
it mandinka sin. compl.
it maninka sin. compl.
it mannka kankan sin. compl.
ja マンディンカ語
ja マニンカ語、マリンケ語、バンバラ語、ジュラ語、マンカ・カンカン語 sin. compl.
nl Mandinga
nl Bambara sin. compl.
nl Diula sin. compl.
nl Malinke sin. compl.
nl Mandinka sin. compl.
nl Maninka sin. compl.
nl Mannka Kankan sin. compl.
pt mandinga
pt bambara (Mali) sin. compl.
pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
pt mandinka (Senegal) sin. compl.
pt maninka (Mali) sin. compl.
pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
ru Мандинго
ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
ru Бамбара (Мали) sin. compl.
ru Манинка (Мали) sin. compl.
ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
zh 曼丁加语
zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
scr Alfabet n ko
num Sistema aràbic
num Sistema n ko

Definició

El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.

El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.

El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).

El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.

Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.

Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.

La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.

A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.

La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.