guaymí
guaymí
Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
- ca guaymí
- ca chiriquí sin. compl.
- ca movere sin. compl.
- ca ngabere sin. compl.
- ca ngöbe sin. compl.
- ca valiente sin. compl.
- cod ngobere
- ar غوايمي
- cy Guaymí
- cy Chiriquí sin. compl.
- cy Movere sin. compl.
- cy Ngabere sin. compl.
- cy Ngöbe sin. compl.
- cy Valiente sin. compl.
- de Guaymí
- de Chiriquí sin. compl.
- de Movere sin. compl.
- de Ngabere sin. compl.
- de Ngöbe sin. compl.
- de Ngobe-Bugle sin. compl.
- de Valiente sin. compl.
- en Guaymí
- en Chiriqui sin. compl.
- en Movere sin. compl.
- en Ngäbere sin. compl.
- en Ngobere sin. compl.
- en Valiente sin. compl.
- es guaimí
- eu guaymiera
- eu chiriqui sin. compl.
- eu movere sin. compl.
- eu ngabere sin. compl.
- eu ngobe sin. compl.
- eu ngoberera sin. compl.
- eu valiente sin. compl.
- fr guaimi
- fr chiriquí sin. compl.
- fr movere sin. compl.
- fr ngabere sin. compl.
- fr ngöbe sin. compl.
- fr valiente sin. compl.
- gn guaimi
- gn chiriquí sin. compl.
- gn movere sin. compl.
- gn ngabere sin. compl.
- gn ngöbe sin. compl.
- gn valiente sin. compl.
- it guaymí
- it chiriquí sin. compl.
- it movere sin. compl.
- it ngabere sin. compl.
- it ngöbe sin. compl.
- it valiente sin. compl.
- ja グアイミ語
- ja チリキ語 sin. compl.
- ja モベレ語 sin. compl.
- ja ンゴベ語 sin. compl.
- ja ンガベレ語 sin. compl.
- ja バリエンテ語 sin. compl.
- nl Guaymí
- nl Chiriquí sin. compl.
- nl Movere sin. compl.
- nl Ngabere sin. compl.
- nl Ngöbe sin. compl.
- nl Valiente sin. compl.
- pt guaymí
- pt chiriquí sin. compl.
- pt movere sin. compl.
- pt ngabere sin. compl.
- pt ngöbe sin. compl.
- pt valiente sin. compl.
- ru Гуайми
- ru Чирики sin. compl.
- ru Мовере sin. compl.
- ru Нгебере sin. compl.
- ru Нгобере sin. compl.
- ru Валиенте sin. compl.
- zh 瓜伊米语
- zh 奇利基语、恩格贝热语、恩格贝语、莫维热语、瓦连特语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
Definició
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.
La llengua guaymí està formada per quatre variants dialectals: Tolé, San Lorenzo i Cricamola, d'una banda, i valiente, la variant més diferenciada, de l'altra. La comprensió entre totes les variants, malgrat tot, és molt elevada.
La llengua guaymí està formada per quatre variants dialectals: Tolé, San Lorenzo i Cricamola, d'una banda, i valiente, la variant més diferenciada, de l'altra. La comprensió entre totes les variants, malgrat tot, és molt elevada.
guaymí sabanero
guaymí sabanero
Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
- ca bocotà
- ca bocotà de chiriquí sin. compl.
- ca bogotà sin. compl.
- ca bokotà sin. compl.
- ca buglere sin. compl.
- ca guaymí sabanero sin. compl.
- ca murire sin. compl.
- ca sabanero sin. compl.
- cod buglé
- ar بوكوتا
- cy Bocotá
- cy Bocotá de chiriquí sin. compl.
- cy Bogotá sin. compl.
- cy Bokotá sin. compl.
- cy Buglere sin. compl.
- cy Guaymí sabanero sin. compl.
- cy Murire sin. compl.
- cy Sabanero sin. compl.
- de Bocota
- de Bocota de Chiriquí sin. compl.
- de Bogota sin. compl.
- de Bokota sin. compl.
- de Buglere sin. compl.
- de Guaymí Sabanero sin. compl.
- de Murire sin. compl.
- en Bocota
- en Bocota de Chiriqui sin. compl.
- en Bogota sin. compl.
- en Bokota sin. compl.
- en Buglere sin. compl.
- en Guaymí Sabanero sin. compl.
- en Murire sin. compl.
- en Sabanero sin. compl.
- en Veraguas Sabanero sin. compl.
- es bocotá
- es bocotá de chiriquí sin. compl.
- es bogiotá sin. compl.
- es bokotá sin. compl.
- es buglere sin. compl.
- es guaimí sabanero sin. compl.
- es murire sin. compl.
- es sabanero sin. compl.
- eu bocotera
- eu bogota sin. compl.
- eu bokota sin. compl.
- eu buglere sin. compl.
- eu buglerera sin. compl.
- eu chiriquiko bocotera sin. compl.
- eu murire sin. compl.
- eu sabanero sin. compl.
- eu sabanero guaymiera sin. compl.
- fr bogota
- fr bocota sin. compl.
- fr bocota de chiriqui sin. compl.
- fr bokota sin. compl.
- fr buglere sin. compl.
- fr guaimi sabanero sin. compl.
- fr murire sin. compl.
- fr sabanero sin. compl.
- gn vokota
- gn guaymi savanéro sin. compl.
- gn murire sin. compl.
- gn savanéro sin. compl.
- gn vogota sin. compl.
- gn vokota chiriki-gua sin. compl.
- it bocotà
- it bocotà de chiriquí sin. compl.
- it bogotà sin. compl.
- it bokotà sin. compl.
- it buglere sin. compl.
- it guaymí sabanero sin. compl.
- it murire sin. compl.
- it sabanero sin. compl.
- ja ボコタ語
- ja ボゴタ語 sin. compl.
- ja ムリレ語 sin. compl.
- ja グアイミ・ サバネロ語 sin. compl.
- ja サバネロ語 sin. compl.
- ja ブグレレ語 sin. compl.
- ja チリｷのボコタ語 sin. compl.
- nl Bocotá
- nl Bocotá de Chiriquí sin. compl.
- nl Bogotá sin. compl.
- nl Bokotá sin. compl.
- nl Buglere sin. compl.
- nl Guaymí Sabanero sin. compl.
- nl Murire sin. compl.
- nl Sabanero sin. compl.
- pt bocotá
- pt bocotá de chiriquí sin. compl.
- pt bogotá sin. compl.
- pt bokotá sin. compl.
- pt buglere sin. compl.
- pt guaymí sabanero sin. compl.
- pt murire sin. compl.
- pt sabanero sin. compl.
- ru Бокота
- ru Бугле sin. compl.
- ru Богота sin. compl.
- ru Мурире sin. compl.
- ru Буглере sin. compl.
- ru Верагуас сабанеро sin. compl.
- ru Сабанеро sin. compl.
- ru Бокота-де-чирики sin. compl.
- ru Гуайми сабанерo sin. compl.
- zh 波克塔语
- zh 波克达语 sin. compl.
- zh 波哥大语 sin. compl.
- zh 穆利热语 sin. compl.
- zh 布格勒热语 sin. compl.
- zh 萨巴内罗语 sin. compl.
- zh 萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
- zh 波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
- scr Alfabet de creació independent
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
Definició
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.
El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.
Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.
Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.
El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.
Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.
Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.
guazacapan
guazacapan
Xinca, Amèrica > Guatemala
- ca guazacapan
- cy Guazacapan
- de Guazacapan
- en Guazacapan
- es guazacapán
- eu guazacapanera
- eu guazacapan sin. compl.
- fr guazacapan
- gl guazacapán
- gn guasakapan
- it guazacapan
- pt guazacapan
Xinca, Amèrica > Guatemala
Definició
El guazacapan és una de les quatre llengües que, juntament amb el yupiltepeque (extingit), el jumaytepeque i el chiquimulilla, formen la família xinca. Es tracta de les úniques llengües de Guatemala que no pertanyen a la gran família maia, tot i que han sofert una forta influència de les llengües maies veïnes.
Sembla que el territori xinca havia estat força més ampli que en l'actualitat (departament de Santa Rosa i part dels de Jutiapa i Jalapa), tant a Guatemala com en àrees frontereres d'Hondures i d'El Salvador.
Queden tan sols uns quants parlants o semiparlants d'edat avançada de guazacapan i de tota la família xinca, família que es troba al límit de l'extinció. Segons el cens de 1992, però, 297 persones es consideraven xinques.
No es disposa de coneixements aprofundits sobre les llengües xinca, ja que no han estat gaire estudiades.
Sembla que el territori xinca havia estat força més ampli que en l'actualitat (departament de Santa Rosa i part dels de Jutiapa i Jalapa), tant a Guatemala com en àrees frontereres d'Hondures i d'El Salvador.
Queden tan sols uns quants parlants o semiparlants d'edat avançada de guazacapan i de tota la família xinca, família que es troba al límit de l'extinció. Segons el cens de 1992, però, 297 persones es consideraven xinques.
No es disposa de coneixements aprofundits sobre les llengües xinca, ja que no han estat gaire estudiades.
gubat
gubat
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca sorsogon (waray)
- ca gubat sin. compl.
- ca sorsogon bikol sin. compl.
- ca sorsogon del sud sin. compl.
- ar سورسوغون (واراي)
- cy Sorsogon (Waray)
- cy Gubat sin. compl.
- cy Sorsogon bikol sin. compl.
- cy Sorsogon deheuol sin. compl.
- de Sorsogon (Waray)
- de Bicol Sorsogon sin. compl.
- de Gubat sin. compl.
- de Süd-Sorsogon sin. compl.
- en Waray Sorsogon
- en Bikol Sorsogon sin. compl.
- en Gubat sin. compl.
- en Southern Sorsogon sin. compl.
- es sorsogón (warayano)
- es gubat sin. compl.
- es sorsogón bicolano sin. compl.
- es sorsogón meridional sin. compl.
- eu waray sorsogonera
- eu gubat sin. compl.
- eu hegoaldeko sorsogonera sin. compl.
- eu sorsogon bikol sin. compl.
- eu waray sorsogon sin. compl.
- fr sorsogon (waray)
- fr gubat sin. compl.
- fr sorsogon bicol sin. compl.
- fr sorsogon du sud sin. compl.
- gl sorsogon (waraio)
- gl gubat sin. compl.
- gl sorsogon bicol sin. compl.
- gl sorsogon do sur sin. compl.
- gn sorsogon (waray)
- gn gubat sin. compl.
- gn sorsogon del sur sin. compl.
- gn sorsogon vikol sin. compl.
- it sorsogon (waray)
- it gubat sin. compl.
- it sorsogon bikol sin. compl.
- pt sorsogon (waray)
- pt gubat sin. compl.
- pt sorsogon bicol sin. compl.
- pt sorsogon do sul sin. compl.
- zh 索索贡语（瓦莱）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El terme sorsogon s'utilitza per a referir-se a una província situada a l'extrem de la península de Bicol, i a dues llengües que es parlen en aquesta regió (sorsogon masbate i sorsogon waray).
Sembla que el terme sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar quin era el seu nom. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
Els parlants d'aquesta llengua generalment tenen el tagal, el bikol o el masbatenyo com a segona llengua. El sorsogon (waray) limita amb el sorsogon (masbate) i el bikol.
El sorsogon (waray) és lingüísticament propera al waray-waray.
Sembla que el terme sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar quin era el seu nom. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
Els parlants d'aquesta llengua generalment tenen el tagal, el bikol o el masbatenyo com a segona llengua. El sorsogon (waray) limita amb el sorsogon (masbate) i el bikol.
El sorsogon (waray) és lingüísticament propera al waray-waray.
gude
gude
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gude
- ca cheke sin. compl.
- ca goude sin. compl.
- ca mapodi sin. compl.
- ca mapuda sin. compl.
- ca mocigin sin. compl.
- ca motchekin sin. compl.
- ca mudaye sin. compl.
- ca shede sin. compl.
- ca tchade sin. compl.
- de Gude
- de Cheke sin. compl.
- de Mapodi sin. compl.
- de Tchade sin. compl.
- en Gude
- en Cheke sin. compl.
- en Goude sin. compl.
- en Mapodi sin. compl.
- en Mocigin/Mochekin sin. compl.
- en Mudaye sin. compl.
- en Shede/Chade sin. compl.
- es gude
- es cheke sin. compl.
- es goude sin. compl.
- es mapodi sin. compl.
- es mocigin/Mochekin sin. compl.
- es mudaye sin. compl.
- es shede/Chade sin. compl.
- eu gude
- eu cheke sin. compl.
- eu goude sin. compl.
- eu mapodi sin. compl.
- eu mocigin/Mochekin sin. compl.
- eu mudaye sin. compl.
- eu shede/Chade sin. compl.
- fr goudé
- fr cheke sin. compl.
- fr gude sin. compl.
- fr mapodi sin. compl.
- fr tchade sin. compl.
- gl gude
- gl cheke sin. compl.
- gl goude sin. compl.
- gl mapodi sin. compl.
- gl mocigin/Mochekin sin. compl.
- gl mudaye sin. compl.
- gl shede/Chade sin. compl.
- it gude
- it cheke sin. compl.
- it goude sin. compl.
- it mapodi sin. compl.
- it mocigin/Mochekin sin. compl.
- it mudaye sin. compl.
- it shede/Chade sin. compl.
- nl Gude
- nl Cheke sin. compl.
- nl Mapodi sin. compl.
- nl Tchade sin. compl.
- pt gude
- pt cheke sin. compl.
- pt goude sin. compl.
- pt mapodi sin. compl.
- pt mocigin/Mochekin sin. compl.
- pt mudaye sin. compl.
- pt shede/Chade sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
guelebda
guelebda
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca glavda
- ca galavda sin. compl.
- ca galvaxdaxa sin. compl.
- ca gelebda sin. compl.
- ca glanda sin. compl.
- ca guelebda sin. compl.
- de Glavda
- de Galavda sin. compl.
- de Glanda sin. compl.
- de Guelebda sin. compl.
- en Glavda
- en Galavda sin. compl.
- en Galvachdacha sin. compl.
- en Gelebda sin. compl.
- en Glanda sin. compl.
- en Guelebda sin. compl.
- es glavda
- es galavda sin. compl.
- es galvachdacha sin. compl.
- es gelebda sin. compl.
- es glanda sin. compl.
- es guelebda sin. compl.
- eu glavda
- eu galavda sin. compl.
- eu galvachdacha sin. compl.
- eu gelebda sin. compl.
- eu glanda sin. compl.
- eu guelebda sin. compl.
- fr glavda
- fr galavda sin. compl.
- fr glanda sin. compl.
- fr guelebda sin. compl.
- gl glavda
- gl galavda sin. compl.
- gl galvachdacha sin. compl.
- gl gelebda sin. compl.
- gl glanda sin. compl.
- gl guelebda sin. compl.
- it glavda
- it galavda sin. compl.
- it galvachdacha sin. compl.
- it gelebda sin. compl.
- it glanda sin. compl.
- it guelebda sin. compl.
- nl Glavda
- nl Galavda sin. compl.
- nl Glanda sin. compl.
- nl Guelebda sin. compl.
- pt glavda
- pt galavda sin. compl.
- pt galvachdacha sin. compl.
- pt gelebda sin. compl.
- pt glanda sin. compl.
- pt guelebda sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El glavda és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües mandara, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).
A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.
Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.
Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).
A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.
Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.
Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.
guemshek
guemshek
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca zulgo-gemzek
- ca gemjek sin. compl.
- ca guemshek sin. compl.
- ca zulgo sin. compl.
- ca zulgwa sin. compl.
- de Gemzek
- de Gemjek sin. compl.
- de Guemshek sin. compl.
- de Zulgo sin. compl.
- de Zulgwa sin. compl.
- en Zulgo-gemzek
- en Gemjek sin. compl.
- en Guemshek sin. compl.
- en Zulgo sin. compl.
- en Zulgwa sin. compl.
- es zulgo-gemzek
- es gemjek sin. compl.
- es guemshek sin. compl.
- es zulgo sin. compl.
- es zulgwa sin. compl.
- eu zulgo-gemzek
- eu gemjek sin. compl.
- eu guemshek sin. compl.
- eu zulgo sin. compl.
- eu zulgwa sin. compl.
- fr zulgo-Gemzek
- fr gemjek sin. compl.
- fr guemshek sin. compl.
- fr zulgo sin. compl.
- fr zulgwa sin. compl.
- gl zulgo-gemzek
- gl gemjek sin. compl.
- gl guemshek sin. compl.
- gl zulgo sin. compl.
- gl zulgwa sin. compl.
- it zulgo-gemzek
- it gemjek sin. compl.
- it guemshek sin. compl.
- it zulgo sin. compl.
- it zulgwa sin. compl.
- nl Zulgwa
- nl Gemjek sin. compl.
- nl Guemshek sin. compl.
- nl Zulgo sin. compl.
- pt zulgo-gemzek
- pt gemjek sin. compl.
- pt guemshek sin. compl.
- pt zulgo sin. compl.
- pt zulgwa sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El zulgo-gemzek és lingüísticament molt proper a les llengües merey, uldemé, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
guennaken
guennaken
Chon, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca gününa-kena
- ca guennaken sin. compl.
- ca pampa sin. compl.
- ca payniken sin. compl.
- ca puelche sin. compl.
- ca serrano sin. compl.
- cod gününa jàxëc (Tagununt yacek)
- ar غونونية-كينا
- cy Gününa-kena
- cy Guennaken sin. compl.
- cy Pampa sin. compl.
- cy Payniken sin. compl.
- cy Puelche sin. compl.
- cy Serrano sin. compl.
- de Gününa-Küne
- de Gennaken sin. compl.
- de Günaken sin. compl.
- de Pampa sin. compl.
- de Payniquen sin. compl.
- de Puelche sin. compl.
- de Serrano sin. compl.
- en Gununa-Kena
- en Guennaken sin. compl.
- en Pampa sin. compl.
- en Payniken sin. compl.
- en Puelche sin. compl.
- en Serrano sin. compl.
- es gününa-kena
- es guennaken sin. compl.
- es pampa sin. compl.
- es payniken sin. compl.
- es puelche sin. compl.
- es serrano sin. compl.
- eu gununa-kena
- eu guennaken sin. compl.
- eu pampa sin. compl.
- eu payniken sin. compl.
- eu puelche sin. compl.
- eu serrano sin. compl.
- fr gününa këna
- fr aonnikén sin. compl.
- fr gennaken sin. compl.
- fr gunua-kena sin. compl.
- fr pampa sin. compl.
- fr payniken sin. compl.
- fr puelche sin. compl.
- fr tehuelche sin. compl.
- gl gününa-kena
- gl guennaken sin. compl.
- gl pampa sin. compl.
- gl payniken sin. compl.
- gl puelche sin. compl.
- gl serrano sin. compl.
- gn gununa-kena
- gn guennaken sin. compl.
- gn pampa sin. compl.
- gn payniken sin. compl.
- gn puelche sin. compl.
- gn serrano sin. compl.
- it gününa-kena
- it guennaken sin. compl.
- it pampa sin. compl.
- it payniken sin. compl.
- it puelche sin. compl.
- it serrano sin. compl.
- ja ゲンナケン語
- ja パンパ語 sin. compl.
- ja セラーノ語 sin. compl.
- ja ゲンナケン語 sin. compl.
- ja パイニケン語 sin. compl.
- ja プエルチェ語 sin. compl.
- nl Gününa-Kena
- nl Guennaken sin. compl.
- nl Pampa sin. compl.
- nl Payniken sin. compl.
- nl Puelche sin. compl.
- nl Serrano sin. compl.
- pt gününa-kena
- pt guennaken sin. compl.
- pt pampa sin. compl.
- pt payniken sin. compl.
- pt puelche sin. compl.
- pt serrano sin. compl.
- ru Геннакен
- ru Пайникен
- ru Пампа sin. compl.
- ru Инакен sin. compl.
- ru Пуэльче sin. compl.
- ru Серрано sin. compl.
- ru Яхыч-геннакен sin. compl.
- sw Gününa-kena
- sw Guennaken sin. compl.
- sw Pampa sin. compl.
- sw Payniken sin. compl.
- sw Puelche sin. compl.
- sw Serrano sin. compl.
- tmh Tagununt-takunt
- zh 古诺纳-肯纳
- zh 帕姆玛 sin. compl.
- zh 普埃车 sin. compl.
- zh 森拉诺 sin. compl.
- zh 配尼肯 sin. compl.
- zh 古恩纳肯 sin. compl.
Chon, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena, teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.
El gününa-kena era força diferent de la resta de llengües chon. Per això alguns autors la consideren aïllada.
Aquesta llengua es va extingir als anys 60-70 del segle passat. Això no obstant, encara existeix el grup ètnic, anomenat pampa, que comprèn unes 200 persones i es troba establert a l'oest de la província de Buenos Aires. Els pampa van ser assimilats pels mapuche i actualment parlen espanyol i mapuche.
El gününa-kena era força diferent de la resta de llengües chon. Per això alguns autors la consideren aïllada.
Aquesta llengua es va extingir als anys 60-70 del segle passat. Això no obstant, encara existeix el grup ètnic, anomenat pampa, que comprèn unes 200 persones i es troba establert a l'oest de la província de Buenos Aires. Els pampa van ser assimilats pels mapuche i actualment parlen espanyol i mapuche.
güenoa
güenoa
Charrúa, Amèrica > Argentina, Amèrica > Brasil, Amèrica > Uruguai
- ca charrúa
- ca güenoa sin. compl.
- ar تشاروية
- cy Charrúa
- cy Güenoa sin. compl.
- de Charrúa
- de Güenoa sin. compl.
- de Tscharrúa sin. compl.
- en Charrúa
- en Güenoa sin. compl.
- es charrúa
- es güenoa sin. compl.
- eu charruera
- eu güenoa sin. compl.
- fr charrua
- fr güenoa sin. compl.
- gl charrúa
- gl güenoa sin. compl.
- gn charrúa
- gn guenoa sin. compl.
- it charrua
- ja チャルーア語
- ja ゲノア語 sin. compl.
- nl Charrúa
- nl Güenoa sin. compl.
- pt charrúa
- pt güenoa sin. compl.
- pt wenoa sin. compl.
- ru Чарруа
- ru Гвеноа sin. compl.
- sw Charrúa
- sw Güenoa sin. compl.
- tmh Tacarwat
- zh 查鲁阿
- zh 奎诺阿 sin. compl.
Charrúa, Amèrica > Argentina, Amèrica > Brasil, Amèrica > Uruguai
Definició
L'Uruguai és l'únic país de tot el continent sud-americà on ja no es parla cap llengua ameríndia.
El territori que ocupaven les dues llengües de la família charrúa, charrúa i chana, anava des de la regió del Paraná fins a la costa Atlàntica i des del delta del Río de la Plata fins a la Laguna dos Patos, abraçant tot l'Uruguai i una petita part de l'Argentina i el Brasil.
El 1831, poc després que Uruguai assolís la independència, el govern va dur a terme un campanya contundent de repressió contra la població ameríndia, amb un episodi destacat anomenat la «massacre de Salsipuedes». Molt pocs van poder evitar la mort o bé ser capturats. Els supervivents van ser assimilats dins la societat blanca. Els darrers charrúas, dos homes i dues dones, van ser duts a París i exhibits com a 'salvatges'.
El territori que ocupaven les dues llengües de la família charrúa, charrúa i chana, anava des de la regió del Paraná fins a la costa Atlàntica i des del delta del Río de la Plata fins a la Laguna dos Patos, abraçant tot l'Uruguai i una petita part de l'Argentina i el Brasil.
El 1831, poc després que Uruguai assolís la independència, el govern va dur a terme un campanya contundent de repressió contra la població ameríndia, amb un episodi destacat anomenat la «massacre de Salsipuedes». Molt pocs van poder evitar la mort o bé ser capturats. Els supervivents van ser assimilats dins la societat blanca. Els darrers charrúas, dos homes i dues dones, van ser duts a París i exhibits com a 'salvatges'.
gueren
gueren
Botocudo, Amèrica > Brasil
- ca botocudo
- ca aimoré sin. compl.
- ca aymoré sin. compl.
- ca borun sin. compl.
- ca gueren sin. compl.
- ca krenak sin. compl.
- ar بوتوكودو
- cy Botocudo
- cy Aimoré sin. compl.
- cy Aymoré sin. compl.
- cy Borun sin. compl.
- cy Gueren sin. compl.
- cy Krenak sin. compl.
- de Botocudo
- de Aimoré sin. compl.
- de Aymoré sin. compl.
- de Borun sin. compl.
- de Gueren sin. compl.
- de Krenak sin. compl.
- en Botocudo
- en Aimoré sin. compl.
- en Aymoré sin. compl.
- en Borun sin. compl.
- en Gueren sin. compl.
- en Krenak sin. compl.
- es botocudo
- es aimoré sin. compl.
- es aymoré sin. compl.
- es borun sin. compl.
- es gueren sin. compl.
- es krenak sin. compl.
- es krenakí sin. compl.
- eu botocudoera
- eu aimoré sin. compl.
- eu aymoré sin. compl.
- eu borun sin. compl.
- eu botocudo sin. compl.
- eu gueren sin. compl.
- eu krenak sin. compl.
- fr botocudo
- fr aimoré sin. compl.
- fr aymoré sin. compl.
- fr borun sin. compl.
- fr gueren sin. compl.
- fr krenak sin. compl.
- gl botocudo
- gl aimoré sin. compl.
- gl aymoré sin. compl.
- gl borun sin. compl.
- gl gueren sin. compl.
- gl krenak sin. compl.
- it botocudo
- it aimoré sin. compl.
- it aymoré sin. compl.
- it borun sin. compl.
- it gueren sin. compl.
- it krenak sin. compl.
- ja ボトクド語
- nl Botocudo
- nl Aimoré sin. compl.
- nl Aymoré sin. compl.
- nl Borun sin. compl.
- nl Gueren sin. compl.
- nl Krenak sin. compl.
- pt botocudo
- pt aimoré sin. compl.
- pt aymoré sin. compl.
- pt borun sin. compl.
- pt gueren sin. compl.
- pt krenak sin. compl.
- ru Ботокудский
- ru Борун sin. compl.
- ru Айморе sin. compl.
- ru Герено sin. compl.
- ru Кренак sin. compl.
- zh 波托库多语
- zh 博伦、克雷纳科、盖伦、埃莫勒、阿伊莫勒 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Botocudo, Amèrica > Brasil
Definició
No s'ha de confondre amb el laklano, també anomenat botocudo o xokleng, una llengua de la família je. De fet, el terme botocudo s'ha aplicat a diversos grups ètnics de la regió amazònica, ja que fa referència als discos de fusta amb què tradicionalment es guarnien llavis i orelles.
El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).
D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.
No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.
El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).
D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.
No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.
