Back to top
grec modern grec modern

Indoeuropea > Grega, Europa > Albània, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Romania, Europa > Xipre

  • ca  grec
  • ca  grec modern sin. compl.
  • cod  ελληνικά (elliniká)
  • ar  اليونانية
  • cy  Groeg
  • de  Griechisch
  • de  Neugriechisch sin. compl.
  • de  Romaic sin. compl.
  • en  Greek
  • en  Neo-Hellenic sin. compl.
  • en  Romaic sin. compl.
  • es  griego
  • eu  greziera
  • fr  grec
  • fr  néo-grec sin. compl.
  • fr  romaique sin. compl.
  • gl  grego
  • gl  neogrego sin. compl.
  • gl  romaico sin. compl.
  • gn  griégo
  • it  greco
  • it  neogreco sin. compl.
  • it  romaico sin. compl.
  • ja  ギリシア語
  • ja  近代ギリシア語 sin. compl.
  • ja  現代ギリシア語 sin. compl.
  • nl  Grieks
  • nl  Nieuwgrieks sin. compl.
  • oc  grèc
  • oc  neogrèc sin. compl.
  • pt  grego
  • pt  grego moderno sin. compl.
  • pt  romaico sin. compl.
  • ru  Греческий язык
  • ru  Новогреческий sin. compl.
  • sw  Kigiriki
  • sw  Neo-hellenic sin. compl.
  • sw  Romaic sin. compl.
  • tmh  Tayunant
  • tmh  Tarumanit sin. compl.
  • tmh  tayunanit tamaynutt sin. compl.
  • zh  希腊语

Indoeuropea > Grega, Europa > Albània, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Romania, Europa > Xipre

Definició
La llarga història de la llengua grega comença vers l'any 2000 abans de la nostra era i es divideix en cinc períodes: el del grec micènic (1450 aC-1150 aC), el del grec clàssic (800 aC-300 aC), el del grec hel·lenístic (300 aC-300 dC), el del grec mitjà (300-1600) i el del grec modern (d'ençà del 1600). Els dos primers períodes es poden refondre en un de sol: el del grec antic, i els tres darrers, en un altre: el del grec postclàssic.

A partir del segle IV abans de la nostra era, va aparèixer una varietat comuna a tot el món grec, l'anomenada koiné, basada principalment en l'àtic. D'ençà d'aleshores, i gairebé fins avui dia, hi ha hagut una pugna entre dos models de llengua escrita, un de més acostat a la llengua col·loquial i un altre de més proper a la llengua antiga. Ni en l'època medieval ni, encara menys, durant la dominació turca de Grècia, no es va arribar a establir una nova varietat escrita unificada.

Amb la independència de Grècia (1830), el grec va esdevenir l'idioma oficial de l'Estat. La qüestió de quina havia de ser la llengua escrita es va tornar a plantejar. Al segle XIX, es va oposar a la varietat popular (dimotikí) una varietat arcaïtzant (katharévussa), pròxima, però no igual, a la llengua clàssica. A la fi d'aquest segle, els escriptors van adoptar la dimotikí, que, durant el segle XX, es va anar imposant com a llengua comuna grega.
grikwa grikwa

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xiri
  • ca  grikwa sin. compl.
  • ca  griqua sin. compl.
  • ca  gry sin. compl.
  • ca  xirigowab sin. compl.
  • ca  xirikwa sin. compl.
  • ca  !xrikwa sin. compl.
  • ar  شيري
  • cy  Xiri
  • cy  Grikwa sin. compl.
  • cy  Griqua sin. compl.
  • cy  Gry sin. compl.
  • cy  Xirigowab sin. compl.
  • cy  Xirikwa sin. compl.
  • cy  !xrikwa sin. compl.
  • de  Xiri
  • de  Grikwa sin. compl.
  • de  Griqua sin. compl.
  • de  Gry sin. compl.
  • de  Xirigowab sin. compl.
  • de  Xirikwa sin. compl.
  • de  !xrikwa sin. compl.
  • en  Xiri
  • en  Gri sin. compl.
  • en  Grikwa sin. compl.
  • en  Griqua sin. compl.
  • en  Gry sin. compl.
  • en  Xirigowab sin. compl.
  • en  Xirikwa sin. compl.
  • en  Xrikwa sin. compl.
  • es  xiri
  • es  grikwa sin. compl.
  • es  griqua sin. compl.
  • es  gry sin. compl.
  • es  xirigowab sin. compl.
  • es  xirikwa sin. compl.
  • es  !xrikwa sin. compl.
  • eu  xiri
  • eu  grikwa sin. compl.
  • eu  griqua sin. compl.
  • eu  gry sin. compl.
  • eu  xiri sin. compl.
  • eu  xirigowab sin. compl.
  • eu  xirikwa sin. compl.
  • eu  xrikwa sin. compl.
  • fr  xiri
  • fr  grikwa sin. compl.
  • fr  griqua sin. compl.
  • fr  gry sin. compl.
  • fr  xirigowab sin. compl.
  • fr  xirikwa sin. compl.
  • fr  !xrikwa sin. compl.
  • gl  xiri
  • gl  grikwa sin. compl.
  • gl  griqua sin. compl.
  • gl  gry sin. compl.
  • gl  xirigowab sin. compl.
  • gl  xirikwa sin. compl.
  • gl  !xrikwa sin. compl.
  • gn  xiri
  • gn  grikwa sin. compl.
  • gn  griqua sin. compl.
  • gn  gry sin. compl.
  • gn  xirigowab sin. compl.
  • gn  xirikwa sin. compl.
  • gn  !xrikwa sin. compl.
  • it  xiri
  • it  grikwa sin. compl.
  • it  griqua sin. compl.
  • it  gry sin. compl.
  • it  xirigowab sin. compl.
  • it  xirikwa sin. compl.
  • it  !xrikwa sin. compl.
  • pt  xiri
  • pt  grikwa sin. compl.
  • pt  griqua sin. compl.
  • pt  gry sin. compl.
  • pt  xirigowab sin. compl.
  • pt  xirikwa sin. compl.
  • pt  !xrikwa sin. compl.
  • tmh  Xiri
  • tmh  Grikwa sin. compl.
  • tmh  griqua sin. compl.
  • tmh  gry sin. compl.
  • tmh  xirigowab sin. compl.
  • tmh  xirikwa sin. compl.
  • tmh  !xrikwa sin. compl.
  • zh  希利语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El xiri s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de xiri, encara que, segons alguns autors, aquesta llengua està extingida.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
griqua griqua

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xiri
  • ca  grikwa sin. compl.
  • ca  griqua sin. compl.
  • ca  gry sin. compl.
  • ca  xirigowab sin. compl.
  • ca  xirikwa sin. compl.
  • ca  !xrikwa sin. compl.
  • ar  شيري
  • cy  Xiri
  • cy  Grikwa sin. compl.
  • cy  Griqua sin. compl.
  • cy  Gry sin. compl.
  • cy  Xirigowab sin. compl.
  • cy  Xirikwa sin. compl.
  • cy  !xrikwa sin. compl.
  • de  Xiri
  • de  Grikwa sin. compl.
  • de  Griqua sin. compl.
  • de  Gry sin. compl.
  • de  Xirigowab sin. compl.
  • de  Xirikwa sin. compl.
  • de  !xrikwa sin. compl.
  • en  Xiri
  • en  Gri sin. compl.
  • en  Grikwa sin. compl.
  • en  Griqua sin. compl.
  • en  Gry sin. compl.
  • en  Xirigowab sin. compl.
  • en  Xirikwa sin. compl.
  • en  Xrikwa sin. compl.
  • es  xiri
  • es  grikwa sin. compl.
  • es  griqua sin. compl.
  • es  gry sin. compl.
  • es  xirigowab sin. compl.
  • es  xirikwa sin. compl.
  • es  !xrikwa sin. compl.
  • eu  xiri
  • eu  grikwa sin. compl.
  • eu  griqua sin. compl.
  • eu  gry sin. compl.
  • eu  xiri sin. compl.
  • eu  xirigowab sin. compl.
  • eu  xirikwa sin. compl.
  • eu  xrikwa sin. compl.
  • fr  xiri
  • fr  grikwa sin. compl.
  • fr  griqua sin. compl.
  • fr  gry sin. compl.
  • fr  xirigowab sin. compl.
  • fr  xirikwa sin. compl.
  • fr  !xrikwa sin. compl.
  • gl  xiri
  • gl  grikwa sin. compl.
  • gl  griqua sin. compl.
  • gl  gry sin. compl.
  • gl  xirigowab sin. compl.
  • gl  xirikwa sin. compl.
  • gl  !xrikwa sin. compl.
  • gn  xiri
  • gn  grikwa sin. compl.
  • gn  griqua sin. compl.
  • gn  gry sin. compl.
  • gn  xirigowab sin. compl.
  • gn  xirikwa sin. compl.
  • gn  !xrikwa sin. compl.
  • it  xiri
  • it  grikwa sin. compl.
  • it  griqua sin. compl.
  • it  gry sin. compl.
  • it  xirigowab sin. compl.
  • it  xirikwa sin. compl.
  • it  !xrikwa sin. compl.
  • pt  xiri
  • pt  grikwa sin. compl.
  • pt  griqua sin. compl.
  • pt  gry sin. compl.
  • pt  xirigowab sin. compl.
  • pt  xirikwa sin. compl.
  • pt  !xrikwa sin. compl.
  • tmh  Xiri
  • tmh  Grikwa sin. compl.
  • tmh  griqua sin. compl.
  • tmh  gry sin. compl.
  • tmh  xirigowab sin. compl.
  • tmh  xirikwa sin. compl.
  • tmh  !xrikwa sin. compl.
  • zh  希利语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El xiri s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de xiri, encara que, segons alguns autors, aquesta llengua està extingida.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
groenlandès groenlandès

Esquimoalèutica > Esquimal > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Grenlàndia

  • ca  inuit
  • ca  groenlandès sin. compl.
  • cod  inuktitut
  • cod  inupiaq
  • cod  kalaallisut
  • ar  إينوتية
  • cy  Inuit
  • cy  Esgimöeg sin. compl.
  • cy  Glasynyseg sin. compl.
  • de  Inuit
  • de  Eskimoisch sin. compl.
  • de  Grönländisch sin. compl.
  • en  Inuit
  • en  Eskimo sin. compl.
  • en  Greenlandic sin. compl.
  • en  Inuktitut sin. compl.
  • en  Inupiat sin. compl.
  • en  Inupiatun sin. compl.
  • es  inuí
  • es  esquimal sin. compl.
  • es  groenlandés sin. compl.
  • es  inuit sin. compl.
  • eu  inuitera
  • eu  groenlandiera sin. compl.
  • fr  inuit
  • fr  eskimo du groenland sin. compl.
  • fr  groenlandais sin. compl.
  • fr  inuit groenlandais sin. compl.
  • gl  inuit
  • gl  esquimó sin. compl.
  • gl  groenlandés sin. compl.
  • gn  inuit
  • gn  eskimal sin. compl.
  • gn  groenlandes sin. compl.
  • it  inuit
  • it  eschimese sin. compl.
  • it  groenlandese sin. compl.
  • it  inuktitut sin. compl.
  • it  inupiatun sin. compl.
  • it  kalaallisut sin. compl.
  • ja  イヌイット語
  • ja  エスキモ-語、グリ-ンランド語 sin. compl.
  • nl  Inuit
  • nl  Eskimotaal sin. compl.
  • nl  Groenlands sin. compl.
  • pt  inuíte
  • pt  esquimó sin. compl.
  • pt  gronelandês sin. compl.
  • pt  inuit sin. compl.
  • pt  inuíta sin. compl.
  • ru  Инуит
  • ru  Инупиак sin. compl.
  • ru  Инуитский sin. compl.
  • ru  Инуктитут sin. compl.
  • ru  Инупиатун sin. compl.
  • ru  Эскимосский sin. compl.
  • ru  Гренландский sin. compl.
  • zh  因纽特语
  • zh  爱斯基摩语、格林兰语 sin. compl.

Esquimoalèutica > Esquimal > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Grenlàndia

Definició
L'inuit consisteix en una cadena de dialectes parlats almenys en 165 establiments que van de Norton Sound (al nord-oest d'Alaska) fins a la costa oriental de Groenlàndia. Els tres dialectes més coneguts de l'inuit són l'inupiaq (Alaska), l'inuktitut (Canadà) i el groenlandès (Groenlàndia).

Dins la branca esquimal de la família esquimoalèutica, l'inuit té un parentiu especialment estret amb el iupik, parlat actualment al centre d'Alaska. A causa de la dispersió geogràfica, no hi ha un estàndard inuit. A Groenlàndia, on viuen més de la meitat dels inuits, els infants són escolaritzats en l'inuit groenlandès, la qual cosa propicia el creixement de parlants d'inuit a Groenlàndia, on la majoria d'adults són bilingües en inuit i en danès.

Actualment hi ha diaris, revistes, novel·les i llibres escolars en inuit a Groenlàndia, escrits en alfabet llatí. L'actual ortografia, molt acurada fonèticament, va ser introduïda el 1973. Al Canadà i Alaska, on les comunitats lingüístiques inuits són menors i més disperses, la llengua inuit no gaudeix pràcticament de mesures de protecció o promoció.

Els inuits, també coneguts com a esquimals (per bé que aquesta no és la designació pròpia), comparteixen una mateixa cultura, malgrat la dispersió geogràfica, basada tradicionalment en una vida nòmada vinculada al mar, amb el peix i els mamífers marins com a mitjà bàsic de subsistència.
gros ventre gros ventre

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  hidatsa
  • ca  gros ventre sin. compl.
  • ca  hinatsa sin. compl.
  • ca  hiraca sin. compl.
  • ca  minitari sin. compl.
  • ca  minnetaree sin. compl.
  • cod  hidatsa
  • de  Hidatsa
  • de  Hinatsa sin. compl.
  • de  Hiraca sin. compl.
  • de  Minitari sin. compl.
  • en  Hidatsa
  • en  Hinatsa sin. compl.
  • en  Hiraca sin. compl.
  • en  Minitari sin. compl.
  • en  Minnetaree sin. compl.
  • es  hidatsa
  • es  hinatsa sin. compl.
  • es  hiraca sin. compl.
  • es  minitari sin. compl.
  • es  minnetaree sin. compl.
  • eu  hidatsa
  • eu  hinatsa sin. compl.
  • eu  hiraca sin. compl.
  • eu  minitari sin. compl.
  • eu  minnetaree sin. compl.
  • fr  hidatsa
  • fr  gros ventre sin. compl.
  • fr  hinatsa sin. compl.
  • fr  hiraca sin. compl.
  • fr  minitari sin. compl.
  • gl  hidatsa
  • gl  hinatsa sin. compl.
  • gl  hiraca sin. compl.
  • gl  minitari sin. compl.
  • gl  minnetaree sin. compl.
  • it  hidatsa
  • it  hinatsa sin. compl.
  • it  hiraca sin. compl.
  • it  minitari sin. compl.
  • it  minnetaree sin. compl.
  • nl  Hidatsa
  • nl  Hinatsa sin. compl.
  • nl  Hiraca sin. compl.
  • nl  Minitari sin. compl.
  • pt  hidatsa
  • pt  hinatsa sin. compl.
  • pt  hiraca sin. compl.
  • pt  minitari sin. compl.
  • pt  minnetaree sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
No s'ha de confondre el hidatsa/gros ventre amb l'atsina/gros ventre, llengua algonquina parlada fins recentment al nord de Montana.

Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

Hi ha evidències que en el passat els crows i els hidatses integraven un únic grup amb una única llengua pròpia. En algun moment durant el segle XVIII, però, els crows es van escindir i van migrar cap a l'oest. A partir d'aquell moment, la llengua dels crows i la dels hidatses es van anar diferenciant fins al punt de no ser intercomprensibles.
Abans d'instal·lar-se a la reserva (1845), el territori propi dels hidatses s'estenia a la confluència del riu Missouri i el Knife, a Dakota del Nord. El grup mantenia contactes pacífics amb els colonitzadors des del final del segle XVIII. Va patir una davallada demogràfica considerable a causa d'una epidèmia de xarampió el 1837.

La comunitat hidatsa comparteix la reserva Fort Berthold amb la manda (també sioux) i l'arikara (grup que parla una llengua de la família caddo). Les tres comunitats es coneixen com The Three Affiliated Tribes.

Tots els parlants actuals de hidatsa són adults. La llengua ja no es transmet als infants, de manera que viu un estadi avançat d'extinció.

El terme hidatsa significa 'la gent dels salzes' i en principi donava nom tan sols a una de les comunitats hidatses.
gry gry

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  xiri
  • ca  grikwa sin. compl.
  • ca  griqua sin. compl.
  • ca  gry sin. compl.
  • ca  xirigowab sin. compl.
  • ca  xirikwa sin. compl.
  • ca  !xrikwa sin. compl.
  • ar  شيري
  • cy  Xiri
  • cy  Grikwa sin. compl.
  • cy  Griqua sin. compl.
  • cy  Gry sin. compl.
  • cy  Xirigowab sin. compl.
  • cy  Xirikwa sin. compl.
  • cy  !xrikwa sin. compl.
  • de  Xiri
  • de  Grikwa sin. compl.
  • de  Griqua sin. compl.
  • de  Gry sin. compl.
  • de  Xirigowab sin. compl.
  • de  Xirikwa sin. compl.
  • de  !xrikwa sin. compl.
  • en  Xiri
  • en  Gri sin. compl.
  • en  Grikwa sin. compl.
  • en  Griqua sin. compl.
  • en  Gry sin. compl.
  • en  Xirigowab sin. compl.
  • en  Xirikwa sin. compl.
  • en  Xrikwa sin. compl.
  • es  xiri
  • es  grikwa sin. compl.
  • es  griqua sin. compl.
  • es  gry sin. compl.
  • es  xirigowab sin. compl.
  • es  xirikwa sin. compl.
  • es  !xrikwa sin. compl.
  • eu  xiri
  • eu  grikwa sin. compl.
  • eu  griqua sin. compl.
  • eu  gry sin. compl.
  • eu  xiri sin. compl.
  • eu  xirigowab sin. compl.
  • eu  xirikwa sin. compl.
  • eu  xrikwa sin. compl.
  • fr  xiri
  • fr  grikwa sin. compl.
  • fr  griqua sin. compl.
  • fr  gry sin. compl.
  • fr  xirigowab sin. compl.
  • fr  xirikwa sin. compl.
  • fr  !xrikwa sin. compl.
  • gl  xiri
  • gl  grikwa sin. compl.
  • gl  griqua sin. compl.
  • gl  gry sin. compl.
  • gl  xirigowab sin. compl.
  • gl  xirikwa sin. compl.
  • gl  !xrikwa sin. compl.
  • gn  xiri
  • gn  grikwa sin. compl.
  • gn  griqua sin. compl.
  • gn  gry sin. compl.
  • gn  xirigowab sin. compl.
  • gn  xirikwa sin. compl.
  • gn  !xrikwa sin. compl.
  • it  xiri
  • it  grikwa sin. compl.
  • it  griqua sin. compl.
  • it  gry sin. compl.
  • it  xirigowab sin. compl.
  • it  xirikwa sin. compl.
  • it  !xrikwa sin. compl.
  • pt  xiri
  • pt  grikwa sin. compl.
  • pt  griqua sin. compl.
  • pt  gry sin. compl.
  • pt  xirigowab sin. compl.
  • pt  xirikwa sin. compl.
  • pt  !xrikwa sin. compl.
  • tmh  Xiri
  • tmh  Grikwa sin. compl.
  • tmh  griqua sin. compl.
  • tmh  gry sin. compl.
  • tmh  xirigowab sin. compl.
  • tmh  xirikwa sin. compl.
  • tmh  !xrikwa sin. compl.
  • zh  希利语
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El xiri s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de xiri, encara que, segons alguns autors, aquesta llengua està extingida.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
gu gu

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo

  • ca  gun
  • ca  alada sin. compl.
  • ca  alada-gbe sin. compl.
  • ca  egun sin. compl.
  • ca  ge sin. compl.
  • ca  gu sin. compl.
  • ca  gugbe sin. compl.
  • ca  gun-alada sin. compl.
  • ca  gun-gbe sin. compl.
  • ca  mina sin. compl.
  • ca  seto-gbe sin. compl.
  • ca  toli-gbe sin. compl.
  • ar  غونية
  • cy  Gun
  • cy  Alada sin. compl.
  • cy  Alada-gbe sin. compl.
  • cy  Egun sin. compl.
  • cy  Ge sin. compl.
  • cy  Gu sin. compl.
  • cy  Gugbe sin. compl.
  • cy  Gun-alada sin. compl.
  • cy  Gun-gbe sin. compl.
  • cy  Mina sin. compl.
  • cy  Seto-gbe sin. compl.
  • cy  Toli-gbe sin. compl.
  • de  Gun
  • de  Alada sin. compl.
  • de  Alada-Gbe sin. compl.
  • de  Egun sin. compl.
  • de  Ge sin. compl.
  • de  Gu sin. compl.
  • de  Gugbe sin. compl.
  • de  Gun-Alada sin. compl.
  • de  Gun-Gbe sin. compl.
  • de  Mina sin. compl.
  • de  Seto-Gbe sin. compl.
  • de  Toli-Gbe sin. compl.
  • en  Gun
  • en  Alada sin. compl.
  • en  Alada-Gbe sin. compl.
  • en  Egun sin. compl.
  • en  Goun sin. compl.
  • en  Gu sin. compl.
  • en  Gugbe sin. compl.
  • en  Gun-Alada sin. compl.
  • en  Gun-Gbe sin. compl.
  • en  Seto-Gbe sin. compl.
  • en  Toli-Gbe sin. compl.
  • es  gun
  • es  alada sin. compl.
  • es  alada-gbe sin. compl.
  • es  egun sin. compl.
  • es  ge sin. compl.
  • es  gu sin. compl.
  • es  gugbe sin. compl.
  • es  gun-alada sin. compl.
  • es  gun-gbe sin. compl.
  • es  mina sin. compl.
  • es  seto-gbe sin. compl.
  • es  toli-gbe sin. compl.
  • eu  gun
  • eu  alada sin. compl.
  • eu  alada-gbe sin. compl.
  • eu  egun sin. compl.
  • eu  ge sin. compl.
  • eu  gu sin. compl.
  • eu  gugbe sin. compl.
  • eu  gun-alada sin. compl.
  • eu  gun-gbe sin. compl.
  • eu  mina sin. compl.
  • eu  seto-gbe sin. compl.
  • eu  toli-gbe sin. compl.
  • fr  gun
  • fr  alada sin. compl.
  • fr  alada-gbe sin. compl.
  • fr  egun sin. compl.
  • fr  ge sin. compl.
  • fr  gu sin. compl.
  • fr  gugbe sin. compl.
  • fr  gun-alada sin. compl.
  • fr  gun-gbe sin. compl.
  • fr  mina sin. compl.
  • fr  seto-gbe sin. compl.
  • fr  toli-gbe sin. compl.
  • gl  gun
  • gl  alada sin. compl.
  • gl  alada-gbe sin. compl.
  • gl  egun sin. compl.
  • gl  ge sin. compl.
  • gl  gu sin. compl.
  • gl  gugbe sin. compl.
  • gl  gun-alada sin. compl.
  • gl  gun-gbe sin. compl.
  • gl  mina sin. compl.
  • gl  seto-gbe sin. compl.
  • gl  toli-gbe sin. compl.
  • gn  gun
  • gn  alada sin. compl.
  • gn  alada-gbe sin. compl.
  • gn  egun sin. compl.
  • gn  ge sin. compl.
  • gn  gu sin. compl.
  • gn  gugbe sin. compl.
  • gn  gun-alada sin. compl.
  • gn  gun-gbe sin. compl.
  • gn  mina sin. compl.
  • gn  seto-gbe sin. compl.
  • gn  toli-gbe sin. compl.
  • it  gun
  • it  alada sin. compl.
  • it  alada-gbe sin. compl.
  • it  egun sin. compl.
  • it  ge sin. compl.
  • it  gu sin. compl.
  • it  gugbe sin. compl.
  • it  gun-alada sin. compl.
  • it  gun-gbe sin. compl.
  • it  mina sin. compl.
  • it  seto-gbe sin. compl.
  • it  toli-gbe sin. compl.
  • ja  グン語
  • nl  Gun
  • nl  Alada sin. compl.
  • nl  Alada-Gbe sin. compl.
  • nl  Egun sin. compl.
  • nl  Ge sin. compl.
  • nl  Gu sin. compl.
  • nl  Gugbe sin. compl.
  • nl  Gun-Alada sin. compl.
  • nl  Gun-Gbe sin. compl.
  • nl  Mina sin. compl.
  • nl  Seto-Gbe sin. compl.
  • nl  Toli-Gbe sin. compl.
  • pt  gun
  • pt  alada sin. compl.
  • pt  alada-gbe sin. compl.
  • pt  egun sin. compl.
  • pt  ge sin. compl.
  • pt  gu sin. compl.
  • pt  gugbe sin. compl.
  • pt  gun-alada sin. compl.
  • pt  gun-gbe sin. compl.
  • pt  mina sin. compl.
  • pt  seto-gbe sin. compl.
  • pt  toli-gbe sin. compl.
  • ru  Гун
  • ru  Ге sin. compl.
  • ru  Гу sin. compl.
  • ru  Мина sin. compl.
  • ru  Эгун sin. compl.
  • ru  Алада sin. compl.
  • ru  Гугбе sin. compl.
  • ru  Гун-гбе sin. compl.
  • ru  Сето-гбе sin. compl.
  • ru  Толи-гбе sin. compl.
  • ru  Алада-гбе sin. compl.
  • ru  Гун-алада sin. compl.
  • zh  衮语
  • zh  戈语、米纳语、阿拉达语、阿拉达-戈贝语、衮-阿拉达语、衮-戈贝语、埃衮语、固语、固戈贝语、塞托-戈贝语、托里-戈贝语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo

Definició
El grup gbe de la branca kwa, al qual pertany el gun, constitueix un contínuum lingüístic d'unes vint llengües parlades principalment a Togo, Benín i Ghana.

Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.
guacanahua guacanahua

Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú

  • ca  esse ejja
  • ca  chama (despectiu) sin. compl.
  • ca  chuncho sin. compl.
  • ca  echoja sin. compl.
  • ca  ese eja sin. compl.
  • ca  guacanahua sin. compl.
  • ca  guarayo sin. compl.
  • ca  huarayo sin. compl.
  • ca  tiatinagua sin. compl.
  • cod  ese'ejja (isi'ijja)
  • ar  إيسي إيخا
  • cy  Esse Ejja
  • cy  Chama (enw difrïol) sin. compl.
  • cy  Chuncho sin. compl.
  • cy  Echoja sin. compl.
  • cy  Ese eja sin. compl.
  • cy  Guacanahua sin. compl.
  • cy  Guarayo sin. compl.
  • cy  Huarayo sin. compl.
  • cy  Tiatinagua sin. compl.
  • de  Ese'ejja
  • de  Chama (abwertend) sin. compl.
  • de  Ese Eja sin. compl.
  • de  Guarayo sin. compl.
  • de  Tambopata-Huarayo sin. compl.
  • de  Tiatinaguae sin. compl.
  • en  Ese Ejja
  • en  Chama (derogatory) sin. compl.
  • en  Chuncho sin. compl.
  • en  Echoja sin. compl.
  • en  Ese Eja sin. compl.
  • en  Guacanawa sin. compl.
  • en  Guaraní sin. compl.
  • en  Huarayo sin. compl.
  • en  Tiatinagua sin. compl.
  • es  ese ejja
  • es  chama (despectivo) sin. compl.
  • es  chuncho sin. compl.
  • es  echoja sin. compl.
  • es  ese eja sin. compl.
  • es  guacanahua sin. compl.
  • es  guacanawa sin. compl.
  • es  guarayo sin. compl.
  • es  huarayo sin. compl.
  • es  tiatinagua sin. compl.
  • eu  ese'ejjera
  • eu  chama (mespretxuzkoa) sin. compl.
  • eu  chuncho sin. compl.
  • eu  echoja sin. compl.
  • eu  ese eja sin. compl.
  • eu  guacanahua sin. compl.
  • eu  guarayo sin. compl.
  • eu  huarayo sin. compl.
  • eu  tiatinagua sin. compl.
  • fr  ese ejja
  • fr  chama (péjoratif) sin. compl.
  • fr  chuncho sin. compl.
  • fr  echoja sin. compl.
  • fr  ese eja sin. compl.
  • fr  ese exa sin. compl.
  • fr  guacanahua sin. compl.
  • fr  guarayo sin. compl.
  • fr  huarayo sin. compl.
  • fr  tiatinagua sin. compl.
  • gl  esse ejja
  • gl  chama (despectivo) sin. compl.
  • gl  chuncho sin. compl.
  • gl  echoja sin. compl.
  • gl  ese eja sin. compl.
  • gl  guacanahua sin. compl.
  • gl  guarayo sin. compl.
  • gl  huarayo sin. compl.
  • gl  tiatinagua sin. compl.
  • gn  ese ejja
  • gn  chama (ñembohorýramo) sin. compl.
  • gn  chuncho sin. compl.
  • gn  echoja sin. compl.
  • gn  ese eja sin. compl.
  • gn  guakanahua sin. compl.
  • gn  guakanawa sin. compl.
  • gn  guarayo sin. compl.
  • gn  huarayo sin. compl.
  • gn  tiatinagua sin. compl.
  • it  esse ejja
  • it  chama (spregiativo) sin. compl.
  • it  chuncho sin. compl.
  • it  echoja sin. compl.
  • it  ese eja sin. compl.
  • it  guacanahua sin. compl.
  • it  guarayo sin. compl.
  • it  huarayo sin. compl.
  • it  tiatinagua sin. compl.
  • ja  エセエハ語
  • ja  チャマ語(軽蔑語)、ウラヨ語 sin. compl.
  • ja  ワラヨ語、ワカナワ語、エチョハ語、チュンチョ語、ティアティナワ語 sin. compl.
  • nl  Esse Ejja
  • nl  Chama (minachtend) sin. compl.
  • nl  Chuncho sin. compl.
  • nl  Echoja sin. compl.
  • nl  Ese Eja sin. compl.
  • nl  Guacanahua sin. compl.
  • nl  Guarayo sin. compl.
  • nl  Huarayo sin. compl.
  • nl  Tiatinagua sin. compl.
  • pt  esse ejja
  • pt  chama (depreciativo) sin. compl.
  • pt  chuncho sin. compl.
  • pt  echoja sin. compl.
  • pt  ese eja sin. compl.
  • pt  guacanahua sin. compl.
  • pt  guarayo sin. compl.
  • pt  huarayo sin. compl.
  • pt  tiatinagua sin. compl.
  • ru  Эссе-эхха
  • ru  Эсе эха sin. compl.
  • ru  Чунчо sin. compl.
  • ru  Эсеха sin. compl.
  • ru  Эчоха sin. compl.
  • ru  Уарайо sin. compl.
  • ru  Эсеэха sin. compl.
  • ru  Эссейя sin. compl.
  • ru  Гуарайо sin. compl.
  • ru  Гуаканава sin. compl.
  • ru  Тиатинагуа sin. compl.
  • ru  Чама (уничижительно) sin. compl.
  • sw  Ese ejja
  • sw  Chama (despectivo) sin. compl.
  • sw  Chuncho sin. compl.
  • sw  Echoja sin. compl.
  • sw  Ese eja sin. compl.
  • sw  Guacanahua sin. compl.
  • sw  Guacanawa sin. compl.
  • sw  Guarayo sin. compl.
  • sw  Huarayo sin. compl.
  • sw  Tiatinagua sin. compl.
  • tmh  Tassijat
  • zh  埃塞埃哈
  • zh  华拉尤 sin. compl.
  • zh  厄楚哈 sin. compl.
  • zh  楚恩楚 sin. compl.
  • zh  瓜拉尼 sin. compl.
  • zh  埃塞埃哈 sin. compl.
  • zh  瓜卡纳瓦 sin. compl.
  • zh  迪亚迪纳瓜 sin. compl.
  • zh  查玛(已不用) sin. compl.

Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú

Definició
Esse ejja és el nom emprat per a designar l'ètnia integrada pels clans bahuajja, sonene i esse'eja. Aquesta ètnia és originària probablement del departament de Madre de Dios, al Perú, i es va dispersar a causa de les espoliacions dels europeus i de les campanyes d'explotació del cautxú dutes a terme a la zona durant el segle XIX.

Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
guaga-tagare guaga-tagare

Carib, Amèrica > Veneçuela

  • ca  chaima
  • ca  chayma sin. compl.
  • ca  guaga-tagare sin. compl.
  • ca  sayma sin. compl.
  • ca  warapiche sin. compl.
  • ar  شايمية
  • cy  Chaima
  • cy  Chayma sin. compl.
  • cy  Guaga-tagare sin. compl.
  • cy  Sayma sin. compl.
  • cy  Warapiche sin. compl.
  • de  Chaima
  • de  Chayma sin. compl.
  • de  Guaga-Tagare sin. compl.
  • de  Sayma sin. compl.
  • de  Warapiche sin. compl.
  • en  Chaima
  • en  Chayma sin. compl.
  • en  Guaga-Tagare sin. compl.
  • en  Sayma sin. compl.
  • en  Warapiche sin. compl.
  • es  chaima
  • es  chayma sin. compl.
  • es  guaga-tagare sin. compl.
  • es  sayma sin. compl.
  • es  warapiche sin. compl.
  • eu  chaimera
  • eu  chayma sin. compl.
  • eu  guaga-tagare sin. compl.
  • eu  sayma sin. compl.
  • eu  warapiche sin. compl.
  • fr  chaima
  • fr  chayma sin. compl.
  • fr  guaga-tagare sin. compl.
  • fr  sayma sin. compl.
  • fr  warapiche sin. compl.
  • gn  chaima
  • gn  chayma sin. compl.
  • gn  guaga-tagare sin. compl.
  • gn  sayma sin. compl.
  • gn  warapiche sin. compl.
  • it  chaima
  • it  chayma sin. compl.
  • it  guaga-tagare sin. compl.
  • it  sayma sin. compl.
  • it  warapiche sin. compl.
  • ja  チャイマ語
  • ja  サイマ語 sin. compl.
  • ja  ワラピチェ語 sin. compl.
  • ja  グウアガ・タガレ語 sin. compl.
  • nl  Chaima
  • nl  Chayma sin. compl.
  • nl  Guaga-Tagare sin. compl.
  • nl  Sayma sin. compl.
  • nl  Warapiche sin. compl.
  • pt  chaima
  • pt  chayma sin. compl.
  • pt  guaga-tagare sin. compl.
  • pt  sayma sin. compl.
  • pt  warapiche sin. compl.
  • ru  Чайма
  • ru  Сайма sin. compl.
  • ru  Варапиче sin. compl.
  • ru  Гуага-тагаре sin. compl.
  • zh  查伊玛语
  • zh  查伊玛 sin. compl.
  • zh  萨伊玛 sin. compl.
  • zh  瓦拉皮彻 sin. compl.
  • zh  瓜加-塔加雷 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Carib, Amèrica > Veneçuela

Definició
A principi del segle XXI el chaima havia arribat a un estadi d'extinció gairebé total, després de dos segles de retrocés en l'ús i el nombre de parlants. La comunitat mateixa afirma que en restaven només dos parlants competents. Fins i tot el grup ètnic havia deixat d'aparèixer als censos de població. En els darrers anys, els canvis constitucionals, que preveuen mesures de protecció dels pobles indígenes, han propiciat la reaparició del grup chaima als censos.

A més, gràcies a la voluntat de preservació cultural dels dirigents indígenes, uns quants adults han après la llengua patrimonial i han pogut elaborar llibres de text per a infants i altres materials. Els nous parlants no són lingüistes, sinó intel·lectuals i professionals de diversos àmbits. A més dels coneixements proporcionats pels dos darrers parlants, s'ha completat la informació amb textos descriptius de la llengua escrits per colonitzadors i missioners des del segle XVIII.

El repte més immediat consisteix a elaborar una ortografia consensuada per a la llengua que superi les arbitrarietats de l'escriptura colonial. També cal redactar gramàtiques pedagògiques i diccionaris. Els chaimes tenen el suport de les institucions nacionals. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts les consideren llengües diferenciades.
guagua guagua

Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  piaroa
  • ca  de'aruwa sin. compl.
  • ca  guagua sin. compl.
  • ca  kuakua sin. compl.
  • ca  piaroa-maco sin. compl.
  • ca  u'wuthuja sin. compl.
  • ca  wothuha sin. compl.
  • ca  wuöthuja sin. compl.
  • cod  wóthuha
  • ar  البياروا
  • cy  Piaroa
  • cy  De'aruwa sin. compl.
  • cy  Guagua sin. compl.
  • cy  Kuakua sin. compl.
  • cy  Piaroa-maco sin. compl.
  • cy  U'wuthuja sin. compl.
  • cy  Wothuha sin. compl.
  • cy  Wuöthuja sin. compl.
  • de  Piaroa
  • de  De'aruwa sin. compl.
  • de  Guagua sin. compl.
  • de  Kuakua sin. compl.
  • de  Piaroa-Maco sin. compl.
  • de  U'wuthuja sin. compl.
  • de  Wothuha sin. compl.
  • de  Wuöthuja sin. compl.
  • en  Piaroa
  • en  De'aruwa sin. compl.
  • en  Guagua sin. compl.
  • en  Kuakua sin. compl.
  • en  Piaroa-Maco sin. compl.
  • en  Quaqua sin. compl.
  • en  Wothuha sin. compl.
  • en  Wóthuha sin. compl.
  • es  piaroa
  • es  de'aruwa sin. compl.
  • es  guagua sin. compl.
  • es  kuakua sin. compl.
  • es  piaroa-maco sin. compl.
  • es  u'wuthuja sin. compl.
  • es  wothuha sin. compl.
  • es  wuöthuja sin. compl.
  • eu  piaroera
  • eu  de'aruwa sin. compl.
  • eu  guagua sin. compl.
  • eu  kuakua sin. compl.
  • eu  piaroa-maco sin. compl.
  • eu  u'wuthuja sin. compl.
  • eu  wothuha sin. compl.
  • eu  wuöthuja sin. compl.
  • fr  piaroa
  • fr  de'aruwa sin. compl.
  • fr  guagua sin. compl.
  • fr  kuakua sin. compl.
  • fr  piaroa-maco sin. compl.
  • fr  u'wuthuja sin. compl.
  • fr  wothuha sin. compl.
  • fr  wuöthuja sin. compl.
  • gn  piaroa
  • gn  de'aruwa sin. compl.
  • gn  guagua sin. compl.
  • gn  kuakua sin. compl.
  • gn  piaroa-maco sin. compl.
  • gn  u'wuthuja sin. compl.
  • gn  wothuha sin. compl.
  • gn  wuöthuja sin. compl.
  • it  piaroa
  • it  de'aruwa sin. compl.
  • it  guagua sin. compl.
  • it  kuakua sin. compl.
  • it  piaroa-maco sin. compl.
  • it  u'wuthuja sin. compl.
  • it  wothuha sin. compl.
  • it  wuöthuja sin. compl.
  • ja  ピアロア語
  • ja  ウウツハ語 sin. compl.
  • ja  ウォツハ語 sin. compl.
  • ja  ウオツハ語 sin. compl.
  • ja  クアクア語 sin. compl.
  • ja  グアグア語 sin. compl.
  • ja  デアルワ語 sin. compl.
  • ja  ピアロア・マコ語 sin. compl.
  • nl  Piaroa
  • nl  De'aruwa sin. compl.
  • nl  Guagua sin. compl.
  • nl  Kuakua sin. compl.
  • nl  Piaroa-Maco sin. compl.
  • nl  U'wuthuja sin. compl.
  • nl  Wothuha sin. compl.
  • nl  Wuöthuja sin. compl.
  • pt  piaroa
  • pt  de'aruwa sin. compl.
  • pt  guagua sin. compl.
  • pt  kuakua sin. compl.
  • pt  piaroa-maco sin. compl.
  • pt  u'wuthuja sin. compl.
  • pt  wothuha sin. compl.
  • pt  wuöthuja sin. compl.
  • ru  Пиароа
  • ru  Вотуа sin. compl.
  • ru  Уотуа sin. compl.
  • ru  Гуагуа sin. compl.
  • ru  Куакуа sin. compl.
  • ru  Де'арува sin. compl.
  • ru  Пиароа-мако sin. compl.
  • zh  皮亚罗亚语
  • zh  皮亚罗亚-马可、乌图哈、沃图哈、德阿鲁瓦、夸夸、瓜瓜 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definició
Els piaroes mantenen molts lligams històrics amb els sàlibes. Sembla que les llengües d'ambdós grups podrien pertànyer a la mateixa família, però el parentiu encara no ha estat prou ben estudiat. La família sàliba incloïa una tercera llengua, l'ature, ja extingida.

La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.

El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.

Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.

Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.