guarayo
guarayo
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
- ca guarayú
- ca guarayo sin. compl.
- ca guarayu sin. compl.
- ca ñañañe sin. compl.
- ar غوارايو
- cy Guarayo
- cy Guarayu sin. compl.
- cy Guarayú sin. compl.
- cy Ñañañe sin. compl.
- de Guarayo
- de Guarayu sin. compl.
- de Guarayú sin. compl.
- de Ñañañe sin. compl.
- en Guarayo
- en Guarayu sin. compl.
- en Guarayú sin. compl.
- en Ñañañe sin. compl.
- es guarayo
- es guarayu sin. compl.
- es guarayú sin. compl.
- es ñañañe sin. compl.
- eu guarayoera
- eu guarayu sin. compl.
- eu guarayú sin. compl.
- eu ñañañe sin. compl.
- fr guarayo
- fr guarayu sin. compl.
- fr guarayú sin. compl.
- fr ñañañe sin. compl.
- gn guarajo
- gn guarayu sin. compl.
- gn guarayú sin. compl.
- gn ñañañe sin. compl.
- it guarayo
- it guarayu sin. compl.
- it guarayú sin. compl.
- it ñañañe sin. compl.
- ja グアラヨ語
- nl Guarayo
- nl Guarayu sin. compl.
- nl Guarayú sin. compl.
- nl Ñañañe sin. compl.
- pt guarayo
- pt guarayu sin. compl.
- pt guarayú sin. compl.
- pt ñañañe sin. compl.
- ru Гуарайо
- ru Няняне sin. compl.
- ru Гуарайю sin. compl.
- zh 瓜拉佑语
- zh 瓜拉予 sin. compl.
- zh 瓜拉裕 sin. compl.
- zh 尼亚尼亚涅 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
Definició
No s'ha de confondre amb el guarayo del Paraguai. La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí. Sembla que els guarayos i els pausernes formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents. El cens de 1992 mostra una situació estable i, fins i tot, un feble augment en el nombre de joves parlants de guarayo. En alguns pobles encara hi ha parlants monolingües.
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents. El cens de 1992 mostra una situació estable i, fins i tot, un feble augment en el nombre de joves parlants de guarayo. En alguns pobles encara hi ha parlants monolingües.
guarayú
guarayú
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
- ca guarayú
- ca guarayo sin. compl.
- ca guarayu sin. compl.
- ca ñañañe sin. compl.
- ar غوارايو
- cy Guarayo
- cy Guarayu sin. compl.
- cy Guarayú sin. compl.
- cy Ñañañe sin. compl.
- de Guarayo
- de Guarayu sin. compl.
- de Guarayú sin. compl.
- de Ñañañe sin. compl.
- en Guarayo
- en Guarayu sin. compl.
- en Guarayú sin. compl.
- en Ñañañe sin. compl.
- es guarayo
- es guarayu sin. compl.
- es guarayú sin. compl.
- es ñañañe sin. compl.
- eu guarayoera
- eu guarayu sin. compl.
- eu guarayú sin. compl.
- eu ñañañe sin. compl.
- fr guarayo
- fr guarayu sin. compl.
- fr guarayú sin. compl.
- fr ñañañe sin. compl.
- gn guarajo
- gn guarayu sin. compl.
- gn guarayú sin. compl.
- gn ñañañe sin. compl.
- it guarayo
- it guarayu sin. compl.
- it guarayú sin. compl.
- it ñañañe sin. compl.
- ja グアラヨ語
- nl Guarayo
- nl Guarayu sin. compl.
- nl Guarayú sin. compl.
- nl Ñañañe sin. compl.
- pt guarayo
- pt guarayu sin. compl.
- pt guarayú sin. compl.
- pt ñañañe sin. compl.
- ru Гуарайо
- ru Няняне sin. compl.
- ru Гуарайю sin. compl.
- zh 瓜拉佑语
- zh 瓜拉予 sin. compl.
- zh 瓜拉裕 sin. compl.
- zh 尼亚尼亚涅 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
Definició
No s'ha de confondre amb el guarayo del Paraguai. La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí. Sembla que els guarayos i els pausernes formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents. El cens de 1992 mostra una situació estable i, fins i tot, un feble augment en el nombre de joves parlants de guarayo. En alguns pobles encara hi ha parlants monolingües.
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents. El cens de 1992 mostra una situació estable i, fins i tot, un feble augment en el nombre de joves parlants de guarayo. En alguns pobles encara hi ha parlants monolingües.
guarayu-ta
guarayu-ta
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca pauserna
- ca guarasu-g'wé sin. compl.
- ca guarasu'we sin. compl.
- ca guarasug'we sin. compl.
- ca guarasugwé sin. compl.
- ca guarayu-ta sin. compl.
- ca paucerne sin. compl.
- cod guarasu-g'wé
- ar باوسيرنا
- cy Pauserna
- cy Guarasu-g'wé sin. compl.
- cy Guarasu'we sin. compl.
- cy Guarasug'we sin. compl.
- cy Guarasugwé sin. compl.
- cy Paucerne sin. compl.
- de Pauserna
- de Guarasu-G'wé sin. compl.
- de Guarasu'we sin. compl.
- de Guarasug'we sin. compl.
- de Guarasugwé sin. compl.
- de Guarayu-Ta sin. compl.
- de Paucerne sin. compl.
- en Pauserna
- en Guarasu-G'wé sin. compl.
- en Guarasu'we sin. compl.
- en Guarasug'we sin. compl.
- en Guarayu-Ta sin. compl.
- en Paucerne sin. compl.
- en Pauserna-Guarasugwé sin. compl.
- es pauserna
- es guarasu-g'wé sin. compl.
- es guarasu'we sin. compl.
- es guarasug'we sin. compl.
- es guarasugwé sin. compl.
- es guarayu-ta sin. compl.
- es paucerne sin. compl.
- eu pausernera
- eu guarasu-g'wé sin. compl.
- eu guarasu'we sin. compl.
- eu guarasug'we sin. compl.
- eu guarasugwé sin. compl.
- eu guarayu-ta sin. compl.
- eu paucerne sin. compl.
- eu pauserna sin. compl.
- fr pauserna
- fr guarasu-g'wéguarasugwé sin. compl.
- fr guarasu'we sin. compl.
- fr guarasug'we sin. compl.
- fr guarayu-ta sin. compl.
- fr paucerne sin. compl.
- gl pauserna
- gl guarasu-g'wé sin. compl.
- gl guarasu'we sin. compl.
- gl guarasug'we sin. compl.
- gl guarasugwé sin. compl.
- gl guarayu-ta sin. compl.
- gl paucerne sin. compl.
- it pauserna
- it guarasu-g'wé sin. compl.
- it guarasu'we sin. compl.
- it guarasug'we sin. compl.
- it guarasugwé sin. compl.
- it guarayu-ta sin. compl.
- it paucerne sin. compl.
- ja パウセルナ語
- nl Pauserna
- nl Guarasu-G'wé sin. compl.
- nl Guarasu'we sin. compl.
- nl Guarasug'we sin. compl.
- nl Guarasugwé sin. compl.
- nl Guarayu-Ta sin. compl.
- nl Paucerne sin. compl.
- pt pauserna
- pt guarasu'we sin. compl.
- pt guarasug'we sin. compl.
- pt guarasugwé sin. compl.
- pt guarayu-ta sin. compl.
- pt paucerne sin. compl.
- ru Паусерна
- ru Гуараю-та sin. compl.
- ru Гуарасу-ве sin. compl.
- zh 帕乌塞纳语
- zh 瓜拉苏维、瓜拉苏赫维、瓜拉苏－赫维、瓜拉苏各维、帕乌塞内、瓜拉佑－塔 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definició
Sembla que els pausernes i els guarayos formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XIX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
guarequena
guarequena
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
- ca guarequena
- ca arequena sin. compl.
- ca urequema sin. compl.
- ca warekena sin. compl.
- cy Guarequena
- cy Arequena sin. compl.
- cy Urequema sin. compl.
- cy Warekena sin. compl.
- de Guarequena
- de Arequena sin. compl.
- de Urequema sin. compl.
- de Warekena sin. compl.
- en Guarequena
- en Arequena sin. compl.
- en Guarekena sin. compl.
- en Uerequema sin. compl.
- en Urequema sin. compl.
- en Warekena sin. compl.
- en Warekéna sin. compl.
- en Werekena sin. compl.
- en Werikena sin. compl.
- eu guarekenera
- eu arequena sin. compl.
- eu guarequenera sin. compl.
- eu urequema sin. compl.
- eu warekena sin. compl.
- fr guarequena
- fr arequena sin. compl.
- fr urequema sin. compl.
- fr warekena sin. compl.
- gn guarekena
- gn arequena sin. compl.
- gn urequema sin. compl.
- gn warekena sin. compl.
- it guarequena
- it arequena sin. compl.
- it urequema sin. compl.
- it warekena sin. compl.
- ja グアレケナ語
- ja グワレケナ語 、アレケナ語、ウレケマ語、ワレケナ語 sin. compl.
- nl Guarequena
- nl Arequena sin. compl.
- nl Urequema sin. compl.
- nl Warekena sin. compl.
- pt guarequena
- pt arequena sin. compl.
- pt urequema sin. compl.
- pt warekena sin. compl.
- ru Гуарекена
- ru Арекена sin. compl.
- ru Урекема sin. compl.
- ru Уарекена sin. compl.
- zh 瓜勒格纳语
- zh 乌勒格玛 sin. compl.
- zh 阿勒格纳 sin. compl.
- zh 瓦勒科纳 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
Definició
El guarequena està estretament emparentat amb llengües arawaks del Río Negro, com el baré (gairebé extingida), el baniva, el piapoco, el yavitero (extingida) o el curripako.
Segons Aikhenvald (1998), el terme guarequena designa dues llengües, el guarequena antic o legítim, parlat a Veneçuela i Brasil, i el nou guarequena, parlat només a Brasil. Hi ha força diferències entre totes dues, fins al punt que sovint els parlants tenen dificultats de comprensió.
El nou guarequena està pràcticament extingit, el parlen només uns quants ancians. No sabem quants parlants hi ha exactament de guarequena antic o legítim: només el parlen les generacions més grans de 50 anys; probablement hi ha uns 300 parlants.
Tot el grup ètnic parla també nheengatú (o língua geral), espanyol o portuguès en tots els usos de la vida diària. La llengua viu un estat típic d'extinció molt avançada.
Segons Aikhenvald (1998), el terme guarequena designa dues llengües, el guarequena antic o legítim, parlat a Veneçuela i Brasil, i el nou guarequena, parlat només a Brasil. Hi ha força diferències entre totes dues, fins al punt que sovint els parlants tenen dificultats de comprensió.
El nou guarequena està pràcticament extingit, el parlen només uns quants ancians. No sabem quants parlants hi ha exactament de guarequena antic o legítim: només el parlen les generacions més grans de 50 anys; probablement hi ha uns 300 parlants.
Tot el grup ètnic parla també nheengatú (o língua geral), espanyol o portuguès en tots els usos de la vida diària. La llengua viu un estat típic d'extinció molt avançada.
guariba
guariba
Makú, Amèrica > Brasil
- ca nadëb-kuyawi
- ca anodöb sin. compl.
- ca guariba sin. compl.
- ca kabori sin. compl.
- ca nadëb sin. compl.
- ca nadöbö sin. compl.
- ca xiriwai sin. compl.
- ar ناديبية- كوياوية
- cy Nadëb-Kuyawi
- cy Anodöb sin. compl.
- cy Guariba sin. compl.
- cy Kabori sin. compl.
- cy Nadëb sin. compl.
- cy Nadöbö sin. compl.
- cy Xiriwai sin. compl.
- de Nadëb-Kuyawi
- de Anodöb sin. compl.
- de Guariba sin. compl.
- de Kabori sin. compl.
- de Nadeb sin. compl.
- de Nadöbö sin. compl.
- de Xiriwai sin. compl.
- en Nadëb-Kuyawi
- en Anodöb sin. compl.
- en Guariba sin. compl.
- en Kabori sin. compl.
- en Nadëb sin. compl.
- en Nadöbö sin. compl.
- en Xiriwai sin. compl.
- es nadëb-kuyawi
- es anodöb sin. compl.
- es guariba sin. compl.
- es kabori sin. compl.
- es nadëb sin. compl.
- es nadöbö sin. compl.
- es xiriwai sin. compl.
- eu nadeb-kuyawiera
- eu anodöb sin. compl.
- eu guariba sin. compl.
- eu kabori sin. compl.
- eu nadëb sin. compl.
- eu nadöbö sin. compl.
- eu xiriwai sin. compl.
- fr nadëb-kuyawi
- fr anodöb sin. compl.
- fr guariba sin. compl.
- fr kabori sin. compl.
- fr nadëb sin. compl.
- fr nadöbö sin. compl.
- fr xiriwai sin. compl.
- gl nadëb-kuyawi
- gl anodöb sin. compl.
- gl guariba sin. compl.
- gl kabori sin. compl.
- gl nadëb sin. compl.
- gl nadöbö sin. compl.
- gl xiriwai sin. compl.
- gn nadev-kujawi
- gn anodov sin. compl.
- gn guariva sin. compl.
- gn kavori sin. compl.
- gn nadev sin. compl.
- gn nadovo sin. compl.
- gn xiriwai sin. compl.
- it nadëb-kuyawi
- it anodöb sin. compl.
- it guariba sin. compl.
- it kabori sin. compl.
- it nadëb sin. compl.
- it nadöbö sin. compl.
- it xiriwai sin. compl.
- ja ナドゥブ・クヤウィ語
- ja カボリ語 sin. compl.
- ja ナデブ語 sin. compl.
- ja ナドボ語 sin. compl.
- ja ワリバ語 sin. compl.
- ja アノドブ語 sin. compl.
- ja シリワイ語 sin. compl.
- nl Nadëb-Kuyawi
- nl Anodöb sin. compl.
- nl Guariba sin. compl.
- nl Kabori sin. compl.
- nl Nadëb sin. compl.
- nl Nadöbö sin. compl.
- nl Xiriwai sin. compl.
- pt nadëb-kuyawi
- pt anodöb sin. compl.
- pt guariba sin. compl.
- pt kabori sin. compl.
- pt nadëb sin. compl.
- pt nadöbö sin. compl.
- pt xiriwai sin. compl.
- ru Надэб-куяви
- ru Надэб sin. compl.
- ru Надеб sin. compl.
- ru Анодёб sin. compl.
- ru Кабори sin. compl.
- ru Надёбё sin. compl.
- ru Гуариба sin. compl.
- ru Шириваи sin. compl.
- sw Nadëb-kuyawi
- sw Anodöb sin. compl.
- sw Guariba sin. compl.
- sw Kabori sin. compl.
- sw Nadëb sin. compl.
- sw Nadöbö sin. compl.
- sw Xiriwai sin. compl.
- tmh Tanadibt-takuyawt
- zh 纳德布-库亚维
- zh 卡伯里 sin. compl.
- zh 瓜里巴 sin. compl.
- zh 纳多博 sin. compl.
- zh 纳德布 sin. compl.
- zh 阿诺多布 sin. compl.
- zh 西里瓦依 sin. compl.
Makú, Amèrica > Brasil
Definició
Els nadëb i els kuyawi són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua. Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
guató
guató
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca guató
- ar غواتو
- cy Guató
- de Guato
- de Guató sin. compl.
- en Guató
- es guató
- eu guatoera
- eu guató sin. compl.
- fr guato
- gl guató
- it guato
- ja グアト語
- nl Guató
- pt guató
- ru Гуато
- zh 瓜托语
- scr Sense tradició escrita
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definició
El territori tradicional dels guató s'estenia pel curs del riu Paraguai i alguns dels seus afluents, entre Cáceres, al nord, i els rius Aquidabã i Branco.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Alguns autors la classifiquen dins la família macro-je.
Actualment la major part dels membres de l'ètnia guató parla únicament portuguès.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Alguns autors la classifiquen dins la família macro-je.
Actualment la major part dels membres de l'ètnia guató parla únicament portuguès.
guatuso
guatuso
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica
- ca guatuso
- ca malécu sin. compl.
- ca maleku sin. compl.
- ca watuso sin. compl.
- cod maléku jaíka
- ar غواتوسية
- cy Guatuso
- cy Malécu sin. compl.
- cy Maleku sin. compl.
- cy Watuso sin. compl.
- de Guatuso
- de Malécu sin. compl.
- de Maleku sin. compl.
- de Watuso sin. compl.
- en Guatuso
- en Maleku sin. compl.
- en Maléku sin. compl.
- en Maléku Jaíka sin. compl.
- en Watuso sin. compl.
- es guatuso
- es malecú sin. compl.
- es maleku sin. compl.
- es watuso sin. compl.
- eu guatusoera
- eu malecu sin. compl.
- eu maleku sin. compl.
- eu watuso sin. compl.
- fr guatuso
- fr malécu sin. compl.
- fr maleku sin. compl.
- fr watuso sin. compl.
- gn guatuso
- gn malécu sin. compl.
- gn maleku sin. compl.
- gn watuso sin. compl.
- it guatuso
- it malécu sin. compl.
- it maleku sin. compl.
- it watuso sin. compl.
- ja グアトゥソ語
- ja マレク語 sin. compl.
- ja ワトゥソ語 sin. compl.
- nl Guatuso
- nl Malécu sin. compl.
- nl Maleku sin. compl.
- nl Watuso sin. compl.
- pt guatuso
- pt malécu sin. compl.
- pt maleku sin. compl.
- pt watuso sin. compl.
- ru Гуатусо
- ru Уатусо sin. compl.
- ru Малеку sin. compl.
- ru Малеку-хаика sin. compl.
- zh 瓜图索语
- zh 马勒库 sin. compl.
- zh 玛类古 sin. compl.
- zh 瓦图索 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica
Definició
Es tracta de l'únic poble indígena de Costa Rica assentat al nord del territori, a prop de la frontera amb Nicaragua.
Van restar allunyats dels assentaments espanyols durant la colonització, però van rebre la pressió dels treballadors nicaragüencs de la indústria de l'hule a la segona meitat del segle XIX i, a partir dels anys quaranta del segle XX, la dels colons procedents de la regió central de Costa Rica.
La major part dels guatuso són bilingües guatuso-espanyol; una petita part ja només parla espanyol.
Van restar allunyats dels assentaments espanyols durant la colonització, però van rebre la pressió dels treballadors nicaragüencs de la indústria de l'hule a la segona meitat del segle XIX i, a partir dels anys quaranta del segle XX, la dels colons procedents de la regió central de Costa Rica.
La major part dels guatuso són bilingües guatuso-espanyol; una petita part ja només parla espanyol.
guaviare
guaviare
Makú, Amèrica > Colòmbia
- ca nukak
- ca guaviare sin. compl.
- ca macú sin. compl.
- ca macú del guaviare sin. compl.
- ca macusa sin. compl.
- ca maczsa sin. compl.
- ca natuak sin. compl.
- ca nukak makú sin. compl.
- cod nukak
- ar نوكاكية
- cy Nukak
- cy Guaviare sin. compl.
- cy Macú sin. compl.
- cy Macú del guaviare sin. compl.
- cy Macusa sin. compl.
- cy Maczsa sin. compl.
- cy Natuak sin. compl.
- cy Nukak makú sin. compl.
- de Nukak
- de Guaviare sin. compl.
- de Macú sin. compl.
- de Macusa sin. compl.
- de Maczsa sin. compl.
- de Natuak sin. compl.
- de Nukak Makú sin. compl.
- de Wawiare Makú sin. compl.
- en Nukak
- en Guaviare sin. compl.
- en Macú sin. compl.
- en Macusa sin. compl.
- en Maczsa sin. compl.
- en Natuak sin. compl.
- en Nukak Makú sin. compl.
- es nukak
- es guaviare sin. compl.
- es macú sin. compl.
- es macú del guaviare sin. compl.
- es macusa sin. compl.
- es maczsa sin. compl.
- es natuak sin. compl.
- es nukak makú sin. compl.
- eu nukakera
- eu guaviare sin. compl.
- eu macú sin. compl.
- eu macú del guaviare sin. compl.
- eu macusa sin. compl.
- eu macza sin. compl.
- eu natuak sin. compl.
- eu nukak makú sin. compl.
- fr nukak
- fr guaviare sin. compl.
- fr macú sin. compl.
- fr macú del guaviare sin. compl.
- fr macusa sin. compl.
- fr maczsa sin. compl.
- fr natuak sin. compl.
- fr nukak makú sin. compl.
- gl nukak
- gl guaviare sin. compl.
- gl macú sin. compl.
- gl macú do guaviare sin. compl.
- gl macusa sin. compl.
- gl maczsa sin. compl.
- gl natuak sin. compl.
- gl nukak makú sin. compl.
- it nukak
- it guaviare sin. compl.
- it macú sin. compl.
- it macú del guaviare sin. compl.
- it macusa sin. compl.
- it maczsa sin. compl.
- it natuak sin. compl.
- it nukak makú sin. compl.
- ja ヌカック語
- ja マク語 sin. compl.
- ja ヌカック・マク語 sin. compl.
- nl Nukak
- nl Guaviare sin. compl.
- nl Macú sin. compl.
- nl Macú del Guaviare sin. compl.
- nl Macusa sin. compl.
- nl Maczsa sin. compl.
- nl Natuak sin. compl.
- nl Nukak Makú sin. compl.
- pt nukak
- pt guaviare sin. compl.
- pt macú sin. compl.
- pt macú del guaviare sin. compl.
- pt macusa sin. compl.
- pt maczsa sin. compl.
- pt natuak sin. compl.
- pt nukak makú sin. compl.
- ru Нукак
- ru Маку sin. compl.
- ru Гуавиаре sin. compl.
- ru Нукак-маку sin. compl.
- zh 努卡科语
- zh 努卡科－马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Makú, Amèrica > Colòmbia
Definició
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.
Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.
Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.
Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.
Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
guaxare
guaxare
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca avà
- ca guajà
- ca awà sin. compl.
- ca awà-guajà sin. compl.
- ca ayaya sin. compl.
- ca guaxare sin. compl.
- ca wazaizara sin. compl.
- ar كواجية
- cy Guajá
- cy Awá sin. compl.
- cy Awá-guajá sin. compl.
- cy Ayaya sin. compl.
- cy Guaxare sin. compl.
- cy Wazaizara sin. compl.
- de Guajá
- de Awa sin. compl.
- en Guajá
- en Awá sin. compl.
- en Awá-Guajá sin. compl.
- en Ayaya sin. compl.
- en Guaxare sin. compl.
- en Wazaizara sin. compl.
- es guajá
- es awá sin. compl.
- es awá-guajá sin. compl.
- es ayaya sin. compl.
- es guaxare sin. compl.
- es wazaizara sin. compl.
- eu guajera
- fr guajá
- fr awá sin. compl.
- fr awá-guajá sin. compl.
- fr ayaya sin. compl.
- fr guaxare sin. compl.
- fr wazaizara sin. compl.
- gl guajá
- gl awá sin. compl.
- gl awá-guajá sin. compl.
- gl ayaya sin. compl.
- gl guaxare sin. compl.
- gl wazaizara sin. compl.
- gn guaja
- gn ajaja sin. compl.
- gn awa sin. compl.
- gn awa-guaja sin. compl.
- gn guaxare sin. compl.
- gn wasaisara sin. compl.
- it guaja
- it awà sin. compl.
- it awà-guajà sin. compl.
- it ayaya sin. compl.
- it guaxare sin. compl.
- it wazaizara sin. compl.
- ja グアジャ語
- ja アワ語、アワ・グアジャ語、アヤヤ語、ワザイザラ語、グアハレ語 sin. compl.
- nl Guajá
- nl Awà sin. compl.
- nl Awà-Guajà sin. compl.
- nl Ayaya sin. compl.
- nl Guaxare sin. compl.
- nl Wazaizara sin. compl.
- pt guajá
- pt awá sin. compl.
- pt awá-guajá sin. compl.
- pt ayayé sin. compl.
- pt guaxare sin. compl.
- pt wazaizara sin. compl.
- ru Гуажа
- ru Ава sin. compl.
- ru Гуашаре sin. compl.
- ru Ава-гуажа sin. compl.
- ru Аяя вазайзара sin. compl.
- sw Guajá
- sw Awá sin. compl.
- sw Awá-guajá sin. compl.
- sw Ayaya sin. compl.
- sw Guaxare sin. compl.
- sw Wazaizara sin. compl.
- tmh Tagwajt
- zh 瓜哈
- zh 阿瓦 sin. compl.
- zh 阿亚亚 sin. compl.
- zh 瓜夏雷 sin. compl.
- zh 阿瓦-瓜哈 sin. compl.
- zh 瓦萨伊萨拉 sin. compl.
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definició
Fins no fa gaire temps el guajà es considerava un dialecte del guajarara. De totes maneres, estudis recents han mostrat que es tracta de dues llengües diferents. Alguns autors l'inclouen dins el grup amanayé.
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
guayabero
guayabero
Guahibo, Amèrica > Colòmbia
- ca guayabero
- ca churoya sin. compl.
- ca cunimía sin. compl.
- ca mítua sin. compl.
- ca mítus sin. compl.
- cod jiw
- ar غوايابيرو
- cy Guayabero
- cy Churoya sin. compl.
- cy Cunimía sin. compl.
- cy Mítua sin. compl.
- cy Mítus sin. compl.
- de Guayabero
- de Churoya sin. compl.
- de Cunimía sin. compl.
- de Mítua sin. compl.
- de Mítus sin. compl.
- en Guayabero
- en Churoya sin. compl.
- en Cunimía sin. compl.
- en Mítua sin. compl.
- en Mítus sin. compl.
- es guayabero
- es churoya sin. compl.
- es cunimía sin. compl.
- es mítua sin. compl.
- es mítus sin. compl.
- eu guayaberera
- eu churoya sin. compl.
- eu cunimía sin. compl.
- eu guayabero sin. compl.
- eu mítua sin. compl.
- eu mítus sin. compl.
- fr guayabero
- fr churoya sin. compl.
- fr cunimía sin. compl.
- fr mítua sin. compl.
- fr mítus sin. compl.
- gl guayabero
- gl churoya sin. compl.
- gl cunimía sin. compl.
- gl mítua sin. compl.
- gl mítus sin. compl.
- it guayabero
- it churoya sin. compl.
- it cunimía sin. compl.
- it mítua sin. compl.
- it mítus sin. compl.
- ja グアヤベロ語
- nl Guayabero
- nl Churoya sin. compl.
- nl Cunimía sin. compl.
- nl Mítua sin. compl.
- nl Mítus sin. compl.
- pt guayabero
- pt churoya sin. compl.
- pt cunimía sin. compl.
- pt mítua sin. compl.
- pt mítus sin. compl.
- ru Гуаяберо
- ru Чуроя sin. compl.
- zh 瓜亚贝罗语
- zh 楚洛亚、库尼米亚、米图斯、米图瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Guahibo, Amèrica > Colòmbia
Definició
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals.
Actualment els guayabero viuen distribuïts en set resguardos o àrees indígenes, on tenen com a veïns els nukak (d'Agua Bonita i Barrancon), i els tucano, piratapuyo, desano, yurutí, siriano i cubeo (de Panuré i El Refugio).
En general, els nens i les dones grans són monolingües en guayabero. La resta de membres de la comunitat tenen algun nivell de coneixement de l'espanyol.
Actualment els guayabero viuen distribuïts en set resguardos o àrees indígenes, on tenen com a veïns els nukak (d'Agua Bonita i Barrancon), i els tucano, piratapuyo, desano, yurutí, siriano i cubeo (de Panuré i El Refugio).
En general, els nens i les dones grans són monolingües en guayabero. La resta de membres de la comunitat tenen algun nivell de coneixement de l'espanyol.
