kakua-nukak
kakua-nukak
Makú, Amèrica > Colòmbia
- ca kakua-nukak
- ca barà sin. compl.
- ca kakua sin. compl.
- ca kubeo sin. compl.
- ca makú sin. compl.
- ar كاكوا-نوكاك
- cy Kakua-nukak
- cy Bará sin. compl.
- cy Kakua sin. compl.
- cy Kubeo sin. compl.
- cy Makú sin. compl.
- de Kakua-Nukak
- de Bará sin. compl.
- de Cacua sin. compl.
- de Makú de Cobeo sin. compl.
- en Cacua-Nukak
- en Bara sin. compl.
- en Cacua sin. compl.
- en Cubeo sin. compl.
- en Makú sin. compl.
- es kakua-nukak
- es bará sin. compl.
- es kakua sin. compl.
- es kubeo sin. compl.
- es makú sin. compl.
- eu kakua-nukakera
- eu barà sin. compl.
- eu kakua sin. compl.
- eu kubeo sin. compl.
- eu makú sin. compl.
- fr kakua-nukak
- fr bará sin. compl.
- fr kakua sin. compl.
- fr kubeo sin. compl.
- fr maku sin. compl.
- gl kakua-nukak
- gl bará sin. compl.
- gl kakua sin. compl.
- gl kubeo sin. compl.
- gl makú sin. compl.
- gn kakua-nukak
- gn bara sin. compl.
- gn kakua sin. compl.
- gn kuveo sin. compl.
- gn maku sin. compl.
- it kakua-nukak
- it barà sin. compl.
- it kakua sin. compl.
- it kubeo sin. compl.
- it maku sin. compl.
- ja カクア・ヌカク語
- ja カクア語、バラ語、マクー語、クベオ語 sin. compl.
- nl Kakua-Nukak
- nl Barà sin. compl.
- nl Kakua sin. compl.
- nl Kubeo sin. compl.
- nl Makú sin. compl.
- pt kakua-nukak
- pt bará sin. compl.
- pt kakua sin. compl.
- pt kubeo sin. compl.
- pt maku sin. compl.
- ru Какуа-нукак
- ru Бара sin. compl.
- ru Маку sin. compl.
- ru Какуа sin. compl.
- ru Кубео sin. compl.
- sw Kakua-nukak
- sw Bará sin. compl.
- sw Kakua sin. compl.
- sw Kubeo sin. compl.
- sw Makú sin. compl.
- tmh Takakwat-tanukakt
- zh 卡库瓦-奴卡卡
- zh 巴拉 sin. compl.
- zh 玛库 sin. compl.
- zh 卡库瓦 sin. compl.
- zh 库佩欧 sin. compl.
Makú, Amèrica > Colòmbia
Definició
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
kakwere
kakwere
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kerewe
- ca ekikerebe sin. compl.
- ca kakwere sin. compl.
- ca kerebe sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ar كيريوي
- cy Kerewe
- cy Ekikerebe sin. compl.
- cy Kakwere sin. compl.
- cy Kerebe sin. compl.
- cy Kwele sin. compl.
- cy Ng'were sin. compl.
- de Kerewe
- de Ekikerebe sin. compl.
- de Kakwere sin. compl.
- de Kerebe sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- de Ng'were sin. compl.
- en Kerewe
- en Ekikerebe sin. compl.
- en Kerebe sin. compl.
- en Kikerebe sin. compl.
- en Kikerewe sin. compl.
- es kerebe
- es ekikerebe sin. compl.
- es kakwere sin. compl.
- es kerewe sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'were sin. compl.
- eu kerewe
- eu ekikerebe sin. compl.
- eu kakwere sin. compl.
- eu kerebe sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'were sin. compl.
- fr kerewé
- fr ekikerebé sin. compl.
- fr kakweré sin. compl.
- fr kerebé sin. compl.
- fr kwelé sin. compl.
- fr ng'weré sin. compl.
- gl kerewe
- gl ekikerebe sin. compl.
- gl kakwere sin. compl.
- gl kerebe sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'were sin. compl.
- gn kereve
- gn ekikerebe sin. compl.
- gn kakwere sin. compl.
- gn kerebe sin. compl.
- gn kwele sin. compl.
- gn ng'were sin. compl.
- it kerewe
- it ekikerebe sin. compl.
- it kakwere sin. compl.
- it kerebe sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'were sin. compl.
- pt kerewe
- pt ekikerebe sin. compl.
- pt kakwere sin. compl.
- pt kerebe sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'were sin. compl.
- tmh Takiriwit
- tmh Ekikerebe sin. compl.
- tmh kakwere sin. compl.
- tmh kerebe sin. compl.
- tmh kwele sin. compl.
- tmh ng'were sin. compl.
- zh 科勒维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els kerewes són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Són propers als sukumes, culturalment i lingüísticament. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels kerewes, que han rebut una forta influència dels jites.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kakwere
kakwere
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kalagan
kalagan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca kalagan
- ca kaagan sin. compl.
- ar كالاغانية
- cy Kalagan
- de Kalagan
- de Kaagan sin. compl.
- en Kalagan
- en Kaagan sin. compl.
- es kalagano
- es kaagan sin. compl.
- eu kalaganera
- eu kaagan sin. compl.
- eu kalagan sin. compl.
- fr kalagan
- fr kaagan sin. compl.
- gl kalagan
- gl kaagan sin. compl.
- gn kalagan
- gn kaagan sin. compl.
- it kalagan
- it kaagan sin. compl.
- pt kalagan
- pt kaagan sin. compl.
- zh 卡拉加语
- scr Alfabet georgià
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
Els kalagan són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió sud-est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. Hi ha autors que distingeixen tres subgrups kalagan: tagakaolo, kagan i lao.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kalagan s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, maranao, kalibugan, palawan i molbog.
La llengua kalagan s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud. El kagalan és lingüísticament proper al tagakaulu.
L'isamal, parlat a l'illa de Samal és aparentment un dialecte d'aquesta llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kalagan s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, maranao, kalibugan, palawan i molbog.
La llengua kalagan s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud. El kagalan és lingüísticament proper al tagakaulu.
L'isamal, parlat a l'illa de Samal és aparentment un dialecte d'aquesta llengua.
kalamian
kalamian
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca kalamianon
- ca calamiano sin. compl.
- ca kalamian sin. compl.
- ca kalamian tagbanwa sin. compl.
- ca kalamianen sin. compl.
- ca karamiananen sin. compl.
- ar كالاميانونية
- cy Kalamianon
- cy Calamiano sin. compl.
- cy Kalamian sin. compl.
- cy Kalamian tagbanwa sin. compl.
- cy Kalamianen sin. compl.
- cy Karamiananen sin. compl.
- de Kalamianon
- de Calamiano sin. compl.
- de Kalamian sin. compl.
- de Kalamian Tagbanwa sin. compl.
- de Karamiananen sin. compl.
- en Kalamianon
- en Calamian Tagbanwa sin. compl.
- en Calamiano sin. compl.
- en Kalamian sin. compl.
- en Kalamianen sin. compl.
- en Karamiananen sin. compl.
- es calamiano
- es calamiano tagbanua sin. compl.
- es kalamian sin. compl.
- es kalamianen sin. compl.
- es kalamianon sin. compl.
- es karamiananen sin. compl.
- eu kalamianona
- eu calamiano sin. compl.
- eu kalamian sin. compl.
- eu kalamian tagbanwa sin. compl.
- eu kalamianen sin. compl.
- eu kalamianon sin. compl.
- eu karamiananen sin. compl.
- fr kalamien
- fr calamian sin. compl.
- fr calamiano sin. compl.
- fr kalamian sin. compl.
- fr kalamian tagbanwa sin. compl.
- fr kalamianen sin. compl.
- fr kalamianon sin. compl.
- fr karamiananen sin. compl.
- gl kalamianon
- gl calamiano sin. compl.
- gl kalamian sin. compl.
- gl kalamian tagbanwa sin. compl.
- gl kalamianen sin. compl.
- gl karamiananen sin. compl.
- gn kalamianon
- gn calamiano sin. compl.
- gn kalamian sin. compl.
- gn kalamian tagbanwa sin. compl.
- gn kalamianen sin. compl.
- gn karamiananen sin. compl.
- it kalamianon
- it calamiano sin. compl.
- it kalamian sin. compl.
- it kalamian tagbanwa sin. compl.
- it kalamianen sin. compl.
- it karamiananen sin. compl.
- pt kalamianon
- pt calamiano sin. compl.
- pt kalamian sin. compl.
- pt kalamian tagbanwa sin. compl.
- pt kalamianen sin. compl.
- pt karamiananen sin. compl.
- zh 卡拉棉语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El kalamianon s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).
Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).
Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
kalamian tagbanwa
kalamian tagbanwa
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca kalamianon
- ca calamiano sin. compl.
- ca kalamian sin. compl.
- ca kalamian tagbanwa sin. compl.
- ca kalamianen sin. compl.
- ca karamiananen sin. compl.
- ar كالاميانونية
- cy Kalamianon
- cy Calamiano sin. compl.
- cy Kalamian sin. compl.
- cy Kalamian tagbanwa sin. compl.
- cy Kalamianen sin. compl.
- cy Karamiananen sin. compl.
- de Kalamianon
- de Calamiano sin. compl.
- de Kalamian sin. compl.
- de Kalamian Tagbanwa sin. compl.
- de Karamiananen sin. compl.
- en Kalamianon
- en Calamian Tagbanwa sin. compl.
- en Calamiano sin. compl.
- en Kalamian sin. compl.
- en Kalamianen sin. compl.
- en Karamiananen sin. compl.
- es calamiano
- es calamiano tagbanua sin. compl.
- es kalamian sin. compl.
- es kalamianen sin. compl.
- es kalamianon sin. compl.
- es karamiananen sin. compl.
- eu kalamianona
- eu calamiano sin. compl.
- eu kalamian sin. compl.
- eu kalamian tagbanwa sin. compl.
- eu kalamianen sin. compl.
- eu kalamianon sin. compl.
- eu karamiananen sin. compl.
- fr kalamien
- fr calamian sin. compl.
- fr calamiano sin. compl.
- fr kalamian sin. compl.
- fr kalamian tagbanwa sin. compl.
- fr kalamianen sin. compl.
- fr kalamianon sin. compl.
- fr karamiananen sin. compl.
- gl kalamianon
- gl calamiano sin. compl.
- gl kalamian sin. compl.
- gl kalamian tagbanwa sin. compl.
- gl kalamianen sin. compl.
- gl karamiananen sin. compl.
- gn kalamianon
- gn calamiano sin. compl.
- gn kalamian sin. compl.
- gn kalamian tagbanwa sin. compl.
- gn kalamianen sin. compl.
- gn karamiananen sin. compl.
- it kalamianon
- it calamiano sin. compl.
- it kalamian sin. compl.
- it kalamian tagbanwa sin. compl.
- it kalamianen sin. compl.
- it karamiananen sin. compl.
- pt kalamianon
- pt calamiano sin. compl.
- pt kalamian sin. compl.
- pt kalamian tagbanwa sin. compl.
- pt kalamianen sin. compl.
- pt karamiananen sin. compl.
- zh 卡拉棉语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El kalamianon s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).
Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).
Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
kalamianen
kalamianen
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca kalamianon
- ca calamiano sin. compl.
- ca kalamian sin. compl.
- ca kalamian tagbanwa sin. compl.
- ca kalamianen sin. compl.
- ca karamiananen sin. compl.
- ar كالاميانونية
- cy Kalamianon
- cy Calamiano sin. compl.
- cy Kalamian sin. compl.
- cy Kalamian tagbanwa sin. compl.
- cy Kalamianen sin. compl.
- cy Karamiananen sin. compl.
- de Kalamianon
- de Calamiano sin. compl.
- de Kalamian sin. compl.
- de Kalamian Tagbanwa sin. compl.
- de Karamiananen sin. compl.
- en Kalamianon
- en Calamian Tagbanwa sin. compl.
- en Calamiano sin. compl.
- en Kalamian sin. compl.
- en Kalamianen sin. compl.
- en Karamiananen sin. compl.
- es calamiano
- es calamiano tagbanua sin. compl.
- es kalamian sin. compl.
- es kalamianen sin. compl.
- es kalamianon sin. compl.
- es karamiananen sin. compl.
- eu kalamianona
- eu calamiano sin. compl.
- eu kalamian sin. compl.
- eu kalamian tagbanwa sin. compl.
- eu kalamianen sin. compl.
- eu kalamianon sin. compl.
- eu karamiananen sin. compl.
- fr kalamien
- fr calamian sin. compl.
- fr calamiano sin. compl.
- fr kalamian sin. compl.
- fr kalamian tagbanwa sin. compl.
- fr kalamianen sin. compl.
- fr kalamianon sin. compl.
- fr karamiananen sin. compl.
- gl kalamianon
- gl calamiano sin. compl.
- gl kalamian sin. compl.
- gl kalamian tagbanwa sin. compl.
- gl kalamianen sin. compl.
- gl karamiananen sin. compl.
- gn kalamianon
- gn calamiano sin. compl.
- gn kalamian sin. compl.
- gn kalamian tagbanwa sin. compl.
- gn kalamianen sin. compl.
- gn karamiananen sin. compl.
- it kalamianon
- it calamiano sin. compl.
- it kalamian sin. compl.
- it kalamian tagbanwa sin. compl.
- it kalamianen sin. compl.
- it karamiananen sin. compl.
- pt kalamianon
- pt calamiano sin. compl.
- pt kalamian sin. compl.
- pt kalamian tagbanwa sin. compl.
- pt kalamianen sin. compl.
- pt karamiananen sin. compl.
- zh 卡拉棉语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El kalamianon s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).
Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).
Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
kalamianon
kalamianon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca kalamianon
- ca calamiano sin. compl.
- ca kalamian sin. compl.
- ca kalamian tagbanwa sin. compl.
- ca kalamianen sin. compl.
- ca karamiananen sin. compl.
- ar كالاميانونية
- cy Kalamianon
- cy Calamiano sin. compl.
- cy Kalamian sin. compl.
- cy Kalamian tagbanwa sin. compl.
- cy Kalamianen sin. compl.
- cy Karamiananen sin. compl.
- de Kalamianon
- de Calamiano sin. compl.
- de Kalamian sin. compl.
- de Kalamian Tagbanwa sin. compl.
- de Karamiananen sin. compl.
- en Kalamianon
- en Calamian Tagbanwa sin. compl.
- en Calamiano sin. compl.
- en Kalamian sin. compl.
- en Kalamianen sin. compl.
- en Karamiananen sin. compl.
- es calamiano
- es calamiano tagbanua sin. compl.
- es kalamian sin. compl.
- es kalamianen sin. compl.
- es kalamianon sin. compl.
- es karamiananen sin. compl.
- eu kalamianona
- eu calamiano sin. compl.
- eu kalamian sin. compl.
- eu kalamian tagbanwa sin. compl.
- eu kalamianen sin. compl.
- eu kalamianon sin. compl.
- eu karamiananen sin. compl.
- fr kalamien
- fr calamian sin. compl.
- fr calamiano sin. compl.
- fr kalamian sin. compl.
- fr kalamian tagbanwa sin. compl.
- fr kalamianen sin. compl.
- fr kalamianon sin. compl.
- fr karamiananen sin. compl.
- gl kalamianon
- gl calamiano sin. compl.
- gl kalamian sin. compl.
- gl kalamian tagbanwa sin. compl.
- gl kalamianen sin. compl.
- gl karamiananen sin. compl.
- gn kalamianon
- gn calamiano sin. compl.
- gn kalamian sin. compl.
- gn kalamian tagbanwa sin. compl.
- gn kalamianen sin. compl.
- gn karamiananen sin. compl.
- it kalamianon
- it calamiano sin. compl.
- it kalamian sin. compl.
- it kalamian tagbanwa sin. compl.
- it kalamianen sin. compl.
- it karamiananen sin. compl.
- pt kalamianon
- pt calamiano sin. compl.
- pt kalamian sin. compl.
- pt kalamian tagbanwa sin. compl.
- pt kalamianen sin. compl.
- pt karamiananen sin. compl.
- zh 卡拉棉语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El kalamianon s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).
Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província, ja que aquesta és habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), parlants de kuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El kalamianon està format per tres dialectes, els quals són parlats per diferents grups ètnics que habiten les illes Calamian: el binusuanganen (parlat pel grup busuanganen), el kinalamiananen o kinaramiananen (parlat pel grup kalamiananen o karamiananen) i el tinagbanwa (parlat pel grup tagbanwa).
Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que pot fer referència a un dialecte de la llengua kalamianon i també al nom d'una llengua del subgrup sud-palawan, parlada al centre i nord de l'illa de Palawan.
kalanguya
kalanguya
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca kallahan
- ca ikalahan sin. compl.
- ca ikalasan sin. compl.
- ca kadasan sin. compl.
- ca kalanguya sin. compl.
- ca kalasa sin. compl.
- ar كالاهانية
- cy Kallahan
- cy Ikalahan sin. compl.
- cy Ikalasan sin. compl.
- cy Kadasan sin. compl.
- cy Kalanguya sin. compl.
- cy Kalasan sin. compl.
- de Kallahan
- de Ikalahan sin. compl.
- de Ikalasan sin. compl.
- de Kadasan sin. compl.
- de Kalanguya sin. compl.
- de Kalasan sin. compl.
- en Kallahan
- en Ikalahan sin. compl.
- en Ikalasan sin. compl.
- en Kadasan sin. compl.
- en Kalanguya sin. compl.
- en Kalasan sin. compl.
- es kallahan
- es ikalahan sin. compl.
- es ikalasan sin. compl.
- es kadasan sin. compl.
- es kalanguya sin. compl.
- es kalasan sin. compl.
- eu kallahanera
- eu ikalahan sin. compl.
- eu ikalasan sin. compl.
- eu kadasan sin. compl.
- eu kalanguya sin. compl.
- eu kalasan sin. compl.
- eu kallahan sin. compl.
- fr ikalahan
- fr ikalasan sin. compl.
- fr kadasan sin. compl.
- fr kalanguya sin. compl.
- fr kalasan sin. compl.
- fr kallahan sin. compl.
- gl kallahan
- gl ikalahan sin. compl.
- gl ikalasan sin. compl.
- gl kadasan sin. compl.
- gl kalanguya sin. compl.
- gl kalasan sin. compl.
- gn kallahan
- gn ikalahan sin. compl.
- gn ikalasan sin. compl.
- gn kadasan sin. compl.
- gn kalanguya sin. compl.
- gn kalasan sin. compl.
- it kallahan
- it ikalahan sin. compl.
- it ikalasan sin. compl.
- it kadasan sin. compl.
- it kalanguya sin. compl.
- it kalasan sin. compl.
- pt kallahan
- pt ikalahan sin. compl.
- pt ikalasan sin. compl.
- pt kadasan sin. compl.
- pt kalanguya sin. compl.
- pt kalasan sin. compl.
- zh 卡拉罕语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
Els kallahan s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontoc, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
La denominació ikalahan significa 'gent del bosc', i deriva de i, 'habitant, resident', i kalaban, paraula que fa referència a un tipus d'arbres que es troba a la regió.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al keley-i.
La denominació ikalahan significa 'gent del bosc', i deriva de i, 'habitant, resident', i kalaban, paraula que fa referència a un tipus d'arbres que es troba a la regió.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al keley-i.
kalapálo
kalapálo
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
- ca kuikuro
- ca amonap sin. compl.
- ca apalakiri sin. compl.
- ca guicurú sin. compl.
- ca kalapálo sin. compl.
- ca kuikúro sin. compl.
- ca kuikuru sin. compl.
- ca kurkuro sin. compl.
- ar الكويكورو
- cy Kuikuro
- cy Amonap sin. compl.
- cy Apalakiri sin. compl.
- cy Guicurú sin. compl.
- cy Kalapálo sin. compl.
- cy Kuikúro sin. compl.
- cy Kuikuru sin. compl.
- cy Kurkuro sin. compl.
- de Kuikuro
- de Amonap sin. compl.
- de Apalakiri sin. compl.
- de Guicurú sin. compl.
- de Kalapálo sin. compl.
- de Kuikúro sin. compl.
- de Kuikuru sin. compl.
- de Kurkuro sin. compl.
- en Kuikuro
- en Apalakiri sin. compl.
- en Apalaquiri sin. compl.
- en Cuicutl sin. compl.
- en Guicuru sin. compl.
- en Guicurú sin. compl.
- en Kalapalo sin. compl.
- en Kalapálo sin. compl.
- en Kuikúro sin. compl.
- en Kuikuru sin. compl.
- en Kurkuro sin. compl.
- es kuikuro
- es amonap sin. compl.
- es apalakiri sin. compl.
- es guicurú sin. compl.
- es kalapálo sin. compl.
- es kuikuro sin. compl.
- es kuikuru sin. compl.
- es kuikúru sin. compl.
- es kurkuro sin. compl.
- eu kuikuroera
- eu amonap sin. compl.
- eu apalakiri sin. compl.
- eu guicurú sin. compl.
- eu kalapálo sin. compl.
- eu kuikúro sin. compl.
- eu kuikuru sin. compl.
- eu kurkuro sin. compl.
- fr kuikuro
- fr amonap sin. compl.
- fr apalakiri sin. compl.
- fr guicurú sin. compl.
- fr kalapálo sin. compl.
- fr kuikúro sin. compl.
- fr kuikuru sin. compl.
- fr kurkuro sin. compl.
- gn kuikuro
- gn amonap sin. compl.
- gn apalakiri sin. compl.
- gn guicurú sin. compl.
- gn kalapálo sin. compl.
- gn kuikúro sin. compl.
- gn kuikuru sin. compl.
- gn kurkuro sin. compl.
- it kuikuro
- it amonap sin. compl.
- it apalakiri sin. compl.
- it guicurú sin. compl.
- it kalapálo sin. compl.
- it kuikúro sin. compl.
- it kuikuru sin. compl.
- it kurkuro sin. compl.
- ja クイクロ語
- ja カラパロ語 sin. compl.
- ja クイクル語 sin. compl.
- ja クルクロ語 sin. compl.
- ja グイクル語 sin. compl.
- ja アパラキリ語 sin. compl.
- ja アモナップ語 sin. compl.
- nl Kuikuro
- nl Amonap sin. compl.
- nl Apalakiri sin. compl.
- nl Guicurú sin. compl.
- nl Kalapálo sin. compl.
- nl Kuikúro sin. compl.
- nl Kuikuru sin. compl.
- nl Kurkuro sin. compl.
- pt kuikuro
- pt amonap sin. compl.
- pt apalakiri sin. compl.
- pt calapalo sin. compl.
- pt guicurú sin. compl.
- pt kalapálo sin. compl.
- pt kuikúro sin. compl.
- pt kuikuru sin. compl.
- pt kurkuro sin. compl.
- ru Куйкуро
- ru Куйкуру sin. compl.
- ru Гуйкуру sin. compl.
- ru Куикуро sin. compl.
- ru Куйкутл sin. compl.
- ru Куркуро sin. compl.
- ru Куйкутль sin. compl.
- ru Апалакири sin. compl.
- zh 奎库罗语
- zh 奎库罗、奎库鲁、圭库鲁、库尔库洛、阿莫纳普、卡拉帕罗 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
Definició
El kuikuro inclou quatre dialectes:
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
