kanhgág
kanhgág
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
- ca kaingà
- ca bugre sin. compl.
- ca coroado sin. compl.
- ca kaingan sin. compl.
- ca kaingán sin. compl.
- ca kanhgág sin. compl.
- ar كاينغا
- cy Kaingáng
- cy Bugre sin. compl.
- cy Coroado sin. compl.
- cy Kaingan sin. compl.
- cy Kaingán sin. compl.
- cy Kanhgág sin. compl.
- de Kaingang
- de Bugre sin. compl.
- de Coroado sin. compl.
- de Kaingá sin. compl.
- de Kaingán sin. compl.
- de Kanhgág sin. compl.
- en Kaingang
- en Bugre sin. compl.
- en Caingang sin. compl.
- en Coroado sin. compl.
- en Coroados sin. compl.
- es kaingá
- es bugre sin. compl.
- es coroado sin. compl.
- es kahngág sin. compl.
- es kaingan sin. compl.
- es kaingán sin. compl.
- eu kaingangera
- eu bugre sin. compl.
- eu coroado sin. compl.
- eu kaingan sin. compl.
- eu kaingán sin. compl.
- eu kanhgág sin. compl.
- fr kaingang
- fr bugre sin. compl.
- fr coroado sin. compl.
- fr kaingan sin. compl.
- fr kaingán sin. compl.
- fr kanhgág sin. compl.
- gn kainga
- gn bugre sin. compl.
- gn coroado sin. compl.
- gn kaingan sin. compl.
- gn kaingán sin. compl.
- gn kanhgág sin. compl.
- it kaingang
- it bugre sin. compl.
- it coroado sin. compl.
- it kaingan sin. compl.
- it kaingán sin. compl.
- it kanhgág sin. compl.
- ja カインガング語
- ja ブグレ語 sin. compl.
- ja コロアド語 sin. compl.
- ja カンガッグ語 sin. compl.
- ja カインガ語、カインガン語 sin. compl.
- nl Kaingang
- nl Bugre sin. compl.
- nl Coroado sin. compl.
- nl Kaingan sin. compl.
- nl Kaingán sin. compl.
- nl Kanhgág sin. compl.
- pt kaingang
- pt bugre sin. compl.
- pt caingangue sin. compl.
- pt coroado sin. compl.
- pt kaingan sin. compl.
- pt kaingán sin. compl.
- pt kanhgág sin. compl.
- ru Каинганг
- ru Бугре sin. compl.
- ru Каинган sin. compl.
- ru Короадо sin. compl.
- ru Кайнганг sin. compl.
- ru Короадос sin. compl.
- zh 康加语
- zh 康敢 sin. compl.
- zh 康甘 sin. compl.
- zh 布格雷 sin. compl.
- zh 康赫加戈 sin. compl.
- zh 科洛阿多 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
Definició
El kaingà és la llengua je amb més parlants (45% del total).
Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.
Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.
Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.
En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.
S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.
Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.
Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.
En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.
S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
kanhobal
kanhobal
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
- ca q'anjob'al
- ca conob sin. compl.
- ca kanhobal sin. compl.
- ca kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- ca kanjobal de l'est sin. compl.
- ca qanjobal sin. compl.
- cy Q'anjob'al
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanhobal sin. compl.
- cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
- cy Qanjobal sin. compl.
- de Kanjobal
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal Ost sin. compl.
- de Q'anjob'al sin. compl.
- de Q'anjob'al Ost sin. compl.
- en Q'anjob'al
- en Conob sin. compl.
- en Eastern Kanjobal sin. compl.
- en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
- en Kanhobal sin. compl.
- en Qanjobal sin. compl.
- en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
- es kanjobal
- es conob sin. compl.
- es kanhobal sin. compl.
- es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
- es kanjobal del este sin. compl.
- es q'anjob'al sin. compl.
- es qanjobal sin. compl.
- eu q'anjob'alera
- eu conob sin. compl.
- eu kanhobal sin. compl.
- eu q'anjob'al sin. compl.
- eu q'anjob'alera sin. compl.
- eu qanjobal sin. compl.
- eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
- fr kanjobal
- fr conob sin. compl.
- fr kanhobal sin. compl.
- fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- fr kanjobal de l'est sin. compl.
- fr q'anjob'al sin. compl.
- fr qanjobal sin. compl.
- gl q'anjob'al
- gl conob sin. compl.
- gl kanhobal sin. compl.
- gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- gl kanjobal do leste sin. compl.
- gl qanjobal sin. compl.
- gn kanjoval
- gn kanhobal sin. compl.
- gn kanjobak sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- gn qanjobal sin. compl.
- gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
- it q'anjob'al
- it conob sin. compl.
- it kanhobal sin. compl.
- it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
- it kanjobal dell'est sin. compl.
- it qanjobal sin. compl.
- pt q'anjobal
- pt conob sin. compl.
- pt kanhobal sin. compl.
- pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- pt kanjobal do leste sin. compl.
- pt q'anjob'al sin. compl.
- pt qanjobal sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i el q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
kaníbo
kaníbo
Pano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca maia
- ca capishto sin. compl.
- ca kaníbo sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca mayabo sin. compl.
- ca mayo sin. compl.
- ca pisabo sin. compl.
- ca pisagua sin. compl.
- ca pisahua sin. compl.
- cod kaníbo
- ar مايا
- cy Maia
- cy Capishto sin. compl.
- cy Kaníbo sin. compl.
- cy Maya sin. compl.
- cy Mayabo sin. compl.
- cy Mayo sin. compl.
- cy Pisabo sin. compl.
- cy Pisagua sin. compl.
- cy Pisahua sin. compl.
- de Maya
- de Capishto sin. compl.
- de Kaníbo sin. compl.
- de Mayabo sin. compl.
- de Mayo sin. compl.
- de Pisabo sin. compl.
- de Pisagua sin. compl.
- de Pisahua sin. compl.
- en Maya
- en Capishto sin. compl.
- en Kaníbo sin. compl.
- en Mayabo sin. compl.
- en Mayo sin. compl.
- en Mayo-Pisabo sin. compl.
- en Pisabo sin. compl.
- en Pisagua sin. compl.
- en Pisahua sin. compl.
- es pisabo
- es capishto sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es mayabo sin. compl.
- es mayo sin. compl.
- es pisagua sin. compl.
- es pisahua sin. compl.
- eu maya
- eu capishto sin. compl.
- eu kaníbo sin. compl.
- eu mayabo sin. compl.
- eu mayo sin. compl.
- eu pisagua sin. compl.
- eu pisahua sin. compl.
- eu pisoba sin. compl.
- fr maya
- fr capishto sin. compl.
- fr kaníbo sin. compl.
- fr mayabo sin. compl.
- fr mayo sin. compl.
- fr pisabo sin. compl.
- fr pisagua sin. compl.
- fr pisahua sin. compl.
- gl maia
- gl capishto sin. compl.
- gl kaníbo sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl mayabo sin. compl.
- gl mayo sin. compl.
- gl pisabo sin. compl.
- gl pisagua sin. compl.
- gl pisahua sin. compl.
- it mayo-pisabo
- it capishto sin. compl.
- it kaníbo sin. compl.
- it maia sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it mayabo sin. compl.
- it mayo sin. compl.
- it pisabo sin. compl.
- it pisagua sin. compl.
- it pisahua sin. compl.
- ja マイア語
- ja マヤ語 sin. compl.
- ja マヨ語 sin. compl.
- ja ピサボ語 sin. compl.
- nl Maia
- nl Capishto sin. compl.
- nl Kaníbo sin. compl.
- nl Maya sin. compl.
- nl Mayabo sin. compl.
- nl Mayo sin. compl.
- nl Pisabo sin. compl.
- nl Pisagua sin. compl.
- nl Pisahua sin. compl.
- pt maia
- pt capishto sin. compl.
- pt kaníbo sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt mayabo sin. compl.
- pt mayo sin. compl.
- pt pisabo sin. compl.
- pt pisagua sin. compl.
- pt pisahua sin. compl.
- ru Майя (майо)
- ru Мая sin. compl.
- ru Канибо sin. compl.
- ru Писабо sin. compl.
- ru Писауа sin. compl.
- ru Писагуа sin. compl.
- ru Майо-писабо sin. compl.
- zh 马伊亚语
- zh 马亚、马约、马亚博、皮萨博、皮萨瓜、皮萨瓦、卡皮希托、卡尼博 sin. compl.
Pano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
La llengua s'anomena maia al Brasil i mayo o pisabo a Perú.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Els parlants afirmen que no entenen ni el matsés ni el marubo. Les variants peruana i brasilera són força diferents, fins al punt que alguns autors les consideren llengües independents.
La llengua s'anomena maia al Brasil i mayo o pisabo a Perú.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Els parlants afirmen que no entenen ni el matsés ni el marubo. Les variants peruana i brasilera són força diferents, fins al punt que alguns autors les consideren llengües independents.
kanichana
kanichana
Aïllada, Amèrica > Bolívia
- ca canichana
- ca canesi sin. compl.
- ca kanichana sin. compl.
- ar الكانيشانية
- cy Canichana
- cy Canesi sin. compl.
- cy Kanichana sin. compl.
- de Canichana
- de Canesi sin. compl.
- de Kanichana sin. compl.
- en Canichana
- en Canesi sin. compl.
- en Kanichana sin. compl.
- es canichana
- es canesi sin. compl.
- es kanichana sin. compl.
- eu canichanera
- eu canesi sin. compl.
- eu kanichana sin. compl.
- fr canichana
- fr canesi sin. compl.
- fr kanichana sin. compl.
- gn kanichana
- gn canesi sin. compl.
- gn kanichana sin. compl.
- it canichana
- it canesi sin. compl.
- it kanichana sin. compl.
- ja カニチャナ語
- ja カネシ語 sin. compl.
- ja カニシャナ語 sin. compl.
- nl Canichana
- nl Canesi sin. compl.
- nl Kanichana sin. compl.
- pt canichana
- pt canesi sin. compl.
- pt kanichana sin. compl.
- ru Каничана
- ru Канеси sin. compl.
- ru Канеши sin. compl.
- zh 卡尼查纳语
- zh 卡内希 sin. compl.
- zh 卡尼查那 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Bolívia
Definició
El grup ètnic canichana està integrat actualment per unes 450-600 persones, que ja no parlen la llengua. A les darreries del segle XX encara es comptava una vintena de parlants d'edat avançada. Els 3 semiparlants localitzats actualment recorden només paraules i frases soltes. Són veïns dels kayuvaves, els itonames, els movimes i els baures. Tots els estudis de la llengua són antics, de principi del segle XX.
kanien'kéha
kanien'kéha
Iroquesa > Iroquès del nord, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca mohawk
- ca kanien'kéha sin. compl.
- ca kanienkehaka sin. compl.
- cod kanien'keha
- de Mohawk
- en Mohawk
- en Kanien'kéha sin. compl.
- en Kanienkehaka sin. compl.
- es mohawk
- es kanien'kéha sin. compl.
- es kanienkehaka sin. compl.
- eu mohawk
- eu kanien'kéha sin. compl.
- eu kanienkehaka sin. compl.
- fr mohawk
- fr agnier sin. compl.
- gl mohawk
- gl kanien'kéha sin. compl.
- gl kanienkehaka sin. compl.
- it mohawk
- it kanien'kéha sin. compl.
- it kanienkehaka sin. compl.
- nl Mohawk
- pt mohawk
- pt kanien'kéha sin. compl.
- pt kanienkehaka sin. compl.
Iroquesa > Iroquès del nord, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A l'època dels primers contactes amb els europeus, els pobles iroquesos s'estenien de Quebec a Geòrgia, i de la costa de Virgínia i Carolina a Ohio, Pennsilvània i Ontario. La família iroquesa s'ha intentat emparentar amb la caddo i la sioux, sense resultats concloents.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
Abans del contacte, els mohawks vivien a la vall del riu Mohawk, a l'est de l'estat de Nova York. Van ser localitzats per primera vegada per l'expedició de Champlain el 1609. El 1670, una part del grup es va traslladar al costat de Montreal. Els que van romandre al llac Mohawk es van instal·lar a la reserva Six Nations després de la revolució americana.
Els mohawks pertanyien a la Lliga Iroquesa. Per la seva situació geogràfica, eren anomenats 'els vigilants de la porta de l'est'. La Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions (Sis Nacions d'ençà de la incorporació dels tuscarores el 1723) estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos.
Actualment hi ha sis comunitats que conserven la llengua amb més o menys vitalitat: kahnawake i kanehsatake (Quebec), amb 700 parlants; ahkwesahsne (Quebec, Ontario i Nova York), amb 3.000 parlants; ohsweken, tyendinaga i wahta (Ontario), amb menys de 150 parlants. No hi ha grans diferències dialectals entre el parlar de cada grup.
En total, parla la llengua un 10% del grup ètnic mohawk. Tots els parlants són adults grans i s'ha perdut la transmissió a les noves generacions.
Abans de l'arribada dels europeus, els mohawks utilitzaven un sistema de pictogrames per escriure la història, les tradicions i els tractats. Era una escriptura amb finalitat mnemotècnica. Els primers jesuïtes van adaptar l'alfabet llatí per al mohawk, amb forta influència de l'ortografia francesa.
Des del 1970 el mohawk s'ensenya a les escoles. Els primers materials didàctics elaborats per a l'alfabetització no seguien cap acord ortogràfic. Cada comunitat emprava les seves pròpies regles ortogràfiques.
El 1993 es va posar en marxa el Projecte d'Estandardització de la Llengua Mohawk, amb el suport del Ministeri d'Educació d'Ontario i la participació d'experts i de parlants competents de la llengua. D'entrada, es va elaborar una ortografia unificada per a les sis comunitats de parlants. L'alfabet mohawk unificat consta de 12 caràcters i alguns diacrítics per marcar el to de les vocals. També es van treballar aspectes lèxics i gramaticals.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
Abans del contacte, els mohawks vivien a la vall del riu Mohawk, a l'est de l'estat de Nova York. Van ser localitzats per primera vegada per l'expedició de Champlain el 1609. El 1670, una part del grup es va traslladar al costat de Montreal. Els que van romandre al llac Mohawk es van instal·lar a la reserva Six Nations després de la revolució americana.
Els mohawks pertanyien a la Lliga Iroquesa. Per la seva situació geogràfica, eren anomenats 'els vigilants de la porta de l'est'. La Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions (Sis Nacions d'ençà de la incorporació dels tuscarores el 1723) estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos.
Actualment hi ha sis comunitats que conserven la llengua amb més o menys vitalitat: kahnawake i kanehsatake (Quebec), amb 700 parlants; ahkwesahsne (Quebec, Ontario i Nova York), amb 3.000 parlants; ohsweken, tyendinaga i wahta (Ontario), amb menys de 150 parlants. No hi ha grans diferències dialectals entre el parlar de cada grup.
En total, parla la llengua un 10% del grup ètnic mohawk. Tots els parlants són adults grans i s'ha perdut la transmissió a les noves generacions.
Abans de l'arribada dels europeus, els mohawks utilitzaven un sistema de pictogrames per escriure la història, les tradicions i els tractats. Era una escriptura amb finalitat mnemotècnica. Els primers jesuïtes van adaptar l'alfabet llatí per al mohawk, amb forta influència de l'ortografia francesa.
Des del 1970 el mohawk s'ensenya a les escoles. Els primers materials didàctics elaborats per a l'alfabetització no seguien cap acord ortogràfic. Cada comunitat emprava les seves pròpies regles ortogràfiques.
El 1993 es va posar en marxa el Projecte d'Estandardització de la Llengua Mohawk, amb el suport del Ministeri d'Educació d'Ontario i la participació d'experts i de parlants competents de la llengua. D'entrada, es va elaborar una ortografia unificada per a les sis comunitats de parlants. L'alfabet mohawk unificat consta de 12 caràcters i alguns diacrítics per marcar el to de les vocals. També es van treballar aspectes lèxics i gramaticals.
kanienkehaka
kanienkehaka
Iroquesa > Iroquès del nord, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca mohawk
- ca kanien'kéha sin. compl.
- ca kanienkehaka sin. compl.
- cod kanien'keha
- de Mohawk
- en Mohawk
- en Kanien'kéha sin. compl.
- en Kanienkehaka sin. compl.
- es mohawk
- es kanien'kéha sin. compl.
- es kanienkehaka sin. compl.
- eu mohawk
- eu kanien'kéha sin. compl.
- eu kanienkehaka sin. compl.
- fr mohawk
- fr agnier sin. compl.
- gl mohawk
- gl kanien'kéha sin. compl.
- gl kanienkehaka sin. compl.
- it mohawk
- it kanien'kéha sin. compl.
- it kanienkehaka sin. compl.
- nl Mohawk
- pt mohawk
- pt kanien'kéha sin. compl.
- pt kanienkehaka sin. compl.
Iroquesa > Iroquès del nord, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A l'època dels primers contactes amb els europeus, els pobles iroquesos s'estenien de Quebec a Geòrgia, i de la costa de Virgínia i Carolina a Ohio, Pennsilvània i Ontario. La família iroquesa s'ha intentat emparentar amb la caddo i la sioux, sense resultats concloents.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
Abans del contacte, els mohawks vivien a la vall del riu Mohawk, a l'est de l'estat de Nova York. Van ser localitzats per primera vegada per l'expedició de Champlain el 1609. El 1670, una part del grup es va traslladar al costat de Montreal. Els que van romandre al llac Mohawk es van instal·lar a la reserva Six Nations després de la revolució americana.
Els mohawks pertanyien a la Lliga Iroquesa. Per la seva situació geogràfica, eren anomenats 'els vigilants de la porta de l'est'. La Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions (Sis Nacions d'ençà de la incorporació dels tuscarores el 1723) estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos.
Actualment hi ha sis comunitats que conserven la llengua amb més o menys vitalitat: kahnawake i kanehsatake (Quebec), amb 700 parlants; ahkwesahsne (Quebec, Ontario i Nova York), amb 3.000 parlants; ohsweken, tyendinaga i wahta (Ontario), amb menys de 150 parlants. No hi ha grans diferències dialectals entre el parlar de cada grup.
En total, parla la llengua un 10% del grup ètnic mohawk. Tots els parlants són adults grans i s'ha perdut la transmissió a les noves generacions.
Abans de l'arribada dels europeus, els mohawks utilitzaven un sistema de pictogrames per escriure la història, les tradicions i els tractats. Era una escriptura amb finalitat mnemotècnica. Els primers jesuïtes van adaptar l'alfabet llatí per al mohawk, amb forta influència de l'ortografia francesa.
Des del 1970 el mohawk s'ensenya a les escoles. Els primers materials didàctics elaborats per a l'alfabetització no seguien cap acord ortogràfic. Cada comunitat emprava les seves pròpies regles ortogràfiques.
El 1993 es va posar en marxa el Projecte d'Estandardització de la Llengua Mohawk, amb el suport del Ministeri d'Educació d'Ontario i la participació d'experts i de parlants competents de la llengua. D'entrada, es va elaborar una ortografia unificada per a les sis comunitats de parlants. L'alfabet mohawk unificat consta de 12 caràcters i alguns diacrítics per marcar el to de les vocals. També es van treballar aspectes lèxics i gramaticals.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
Abans del contacte, els mohawks vivien a la vall del riu Mohawk, a l'est de l'estat de Nova York. Van ser localitzats per primera vegada per l'expedició de Champlain el 1609. El 1670, una part del grup es va traslladar al costat de Montreal. Els que van romandre al llac Mohawk es van instal·lar a la reserva Six Nations després de la revolució americana.
Els mohawks pertanyien a la Lliga Iroquesa. Per la seva situació geogràfica, eren anomenats 'els vigilants de la porta de l'est'. La Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions (Sis Nacions d'ençà de la incorporació dels tuscarores el 1723) estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos.
Actualment hi ha sis comunitats que conserven la llengua amb més o menys vitalitat: kahnawake i kanehsatake (Quebec), amb 700 parlants; ahkwesahsne (Quebec, Ontario i Nova York), amb 3.000 parlants; ohsweken, tyendinaga i wahta (Ontario), amb menys de 150 parlants. No hi ha grans diferències dialectals entre el parlar de cada grup.
En total, parla la llengua un 10% del grup ètnic mohawk. Tots els parlants són adults grans i s'ha perdut la transmissió a les noves generacions.
Abans de l'arribada dels europeus, els mohawks utilitzaven un sistema de pictogrames per escriure la història, les tradicions i els tractats. Era una escriptura amb finalitat mnemotècnica. Els primers jesuïtes van adaptar l'alfabet llatí per al mohawk, amb forta influència de l'ortografia francesa.
Des del 1970 el mohawk s'ensenya a les escoles. Els primers materials didàctics elaborats per a l'alfabetització no seguien cap acord ortogràfic. Cada comunitat emprava les seves pròpies regles ortogràfiques.
El 1993 es va posar en marxa el Projecte d'Estandardització de la Llengua Mohawk, amb el suport del Ministeri d'Educació d'Ontario i la participació d'experts i de parlants competents de la llengua. D'entrada, es va elaborar una ortografia unificada per a les sis comunitats de parlants. L'alfabet mohawk unificat consta de 12 caràcters i alguns diacrítics per marcar el to de les vocals. També es van treballar aspectes lèxics i gramaticals.
kaniuà
kaniuà
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca marubo
- ca kaniuà sin. compl.
- ca marobo sin. compl.
- ar الماروبو
- cy Marubo
- de Marubo
- de Kaniuá sin. compl.
- de Marobo sin. compl.
- en Marúbo
- en Kaniuá sin. compl.
- en Marobo sin. compl.
- en Marova sin. compl.
- en Maruba sin. compl.
- en Marubo sin. compl.
- es marubo
- es kaniuà sin. compl.
- es marobo sin. compl.
- eu maruboera
- eu kaniuà sin. compl.
- eu marobo sin. compl.
- fr marubo
- fr kaniuá sin. compl.
- fr marobo sin. compl.
- gn maruvo
- gn kaniuà sin. compl.
- gn marobo sin. compl.
- it marubo
- it kaniuà sin. compl.
- it marobo sin. compl.
- ja マルボ語
- ja マロボ語 sin. compl.
- ja カニウア語 sin. compl.
- nl Marubo
- nl Kaniuá sin. compl.
- nl Marobo sin. compl.
- pt marubo
- pt kaniuá sin. compl.
- pt marobo sin. compl.
- ru Марубо
- ru Каниуа sin. compl.
- ru Маробо sin. compl.
- ru Маробу sin. compl.
- ru Марова sin. compl.
- ru Маруба sin. compl.
- zh 马鲁波语
- zh 马洛波、卡纽阿 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre altres. El marubo era parlat també pel grup chainàwabo, ja extingit. Els marubos no empren cap autodenominació específica.
Hi ha força diferències entre la llengua d'ús quotidià i la dels rituals. Les diferències són lèxiques i d'entonació.
Els primers contactes entre blancs i marubos es van produir a principi del segle XX, quan es van instal·lar a la regió explotadors de cautxú peruans i brasilers. A mitjan segle XX es van exhaurir les reserves i els marubos van recuperar l'estabilitat social. Actualment, les relacions són estrictament comercials.
Els joves saben castellà i portuguès, segons la zona on visquin.
La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre altres. El marubo era parlat també pel grup chainàwabo, ja extingit. Els marubos no empren cap autodenominació específica.
Hi ha força diferències entre la llengua d'ús quotidià i la dels rituals. Les diferències són lèxiques i d'entonació.
Els primers contactes entre blancs i marubos es van produir a principi del segle XX, quan es van instal·lar a la regió explotadors de cautxú peruans i brasilers. A mitjan segle XX es van exhaurir les reserves i els marubos van recuperar l'estabilitat social. Actualment, les relacions són estrictament comercials.
Els joves saben castellà i portuguès, segons la zona on visquin.
kanjobak de Santa Eulalia
kanjobak de Santa Eulalia
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
- ca q'anjob'al
- ca conob sin. compl.
- ca kanhobal sin. compl.
- ca kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- ca kanjobal de l'est sin. compl.
- ca qanjobal sin. compl.
- cy Q'anjob'al
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanhobal sin. compl.
- cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
- cy Qanjobal sin. compl.
- de Kanjobal
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal Ost sin. compl.
- de Q'anjob'al sin. compl.
- de Q'anjob'al Ost sin. compl.
- en Q'anjob'al
- en Conob sin. compl.
- en Eastern Kanjobal sin. compl.
- en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
- en Kanhobal sin. compl.
- en Qanjobal sin. compl.
- en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
- es kanjobal
- es conob sin. compl.
- es kanhobal sin. compl.
- es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
- es kanjobal del este sin. compl.
- es q'anjob'al sin. compl.
- es qanjobal sin. compl.
- eu q'anjob'alera
- eu conob sin. compl.
- eu kanhobal sin. compl.
- eu q'anjob'al sin. compl.
- eu q'anjob'alera sin. compl.
- eu qanjobal sin. compl.
- eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
- fr kanjobal
- fr conob sin. compl.
- fr kanhobal sin. compl.
- fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- fr kanjobal de l'est sin. compl.
- fr q'anjob'al sin. compl.
- fr qanjobal sin. compl.
- gl q'anjob'al
- gl conob sin. compl.
- gl kanhobal sin. compl.
- gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- gl kanjobal do leste sin. compl.
- gl qanjobal sin. compl.
- gn kanjoval
- gn kanhobal sin. compl.
- gn kanjobak sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- gn qanjobal sin. compl.
- gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
- it q'anjob'al
- it conob sin. compl.
- it kanhobal sin. compl.
- it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
- it kanjobal dell'est sin. compl.
- it qanjobal sin. compl.
- pt q'anjobal
- pt conob sin. compl.
- pt kanhobal sin. compl.
- pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- pt kanjobal do leste sin. compl.
- pt q'anjob'al sin. compl.
- pt qanjobal sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i el q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
kanjobal de l'est
kanjobal de l'est
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
- ca q'anjob'al
- ca conob sin. compl.
- ca kanhobal sin. compl.
- ca kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- ca kanjobal de l'est sin. compl.
- ca qanjobal sin. compl.
- cy Q'anjob'al
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanhobal sin. compl.
- cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
- cy Qanjobal sin. compl.
- de Kanjobal
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal Ost sin. compl.
- de Q'anjob'al sin. compl.
- de Q'anjob'al Ost sin. compl.
- en Q'anjob'al
- en Conob sin. compl.
- en Eastern Kanjobal sin. compl.
- en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
- en Kanhobal sin. compl.
- en Qanjobal sin. compl.
- en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
- es kanjobal
- es conob sin. compl.
- es kanhobal sin. compl.
- es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
- es kanjobal del este sin. compl.
- es q'anjob'al sin. compl.
- es qanjobal sin. compl.
- eu q'anjob'alera
- eu conob sin. compl.
- eu kanhobal sin. compl.
- eu q'anjob'al sin. compl.
- eu q'anjob'alera sin. compl.
- eu qanjobal sin. compl.
- eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
- fr kanjobal
- fr conob sin. compl.
- fr kanhobal sin. compl.
- fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- fr kanjobal de l'est sin. compl.
- fr q'anjob'al sin. compl.
- fr qanjobal sin. compl.
- gl q'anjob'al
- gl conob sin. compl.
- gl kanhobal sin. compl.
- gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- gl kanjobal do leste sin. compl.
- gl qanjobal sin. compl.
- gn kanjoval
- gn kanhobal sin. compl.
- gn kanjobak sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- gn qanjobal sin. compl.
- gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
- it q'anjob'al
- it conob sin. compl.
- it kanhobal sin. compl.
- it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
- it kanjobal dell'est sin. compl.
- it qanjobal sin. compl.
- pt q'anjobal
- pt conob sin. compl.
- pt kanhobal sin. compl.
- pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- pt kanjobal do leste sin. compl.
- pt q'anjob'al sin. compl.
- pt qanjobal sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i el q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
kanjobal de l'oest
kanjobal de l'oest
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic
- ca akateko
- ca acatec sin. compl.
- ca acateco sin. compl.
- ca conob sin. compl.
- ca kanjobal de l'oest sin. compl.
- ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
- cy Akateko
- cy Acatec sin. compl.
- cy Acateco sin. compl.
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
- cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
- de Acateco
- de Acatec sin. compl.
- de Akateko sin. compl.
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal West sin. compl.
- de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Akateko
- en Acatec sin. compl.
- en Acateco sin. compl.
- en Conob sin. compl.
- en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Western Kanjobal sin. compl.
- en Western Q'anjob'al sin. compl.
- es acateco
- es acatec sin. compl.
- es akateko sin. compl.
- es conob sin. compl.
- es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- es kanjobal del oeste sin. compl.
- es q'anjob'al del oeste sin. compl.
- eu akatekera
- eu acatec sin. compl.
- eu acateco sin. compl.
- eu akateko sin. compl.
- eu conob sin. compl.
- eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
- eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
- eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
- fr acatèque
- fr acatec sin. compl.
- fr acateco sin. compl.
- fr akateko sin. compl.
- fr conob sin. compl.
- fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
- fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
- gl akateko
- gl acatec sin. compl.
- gl acateco sin. compl.
- gl conob sin. compl.
- gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- gl kanjobal do oeste sin. compl.
- gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
- gn akatéko
- gn akatec sin. compl.
- gn akatéko sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- it akateko
- it acatec sin. compl.
- it acateco sin. compl.
- it conob sin. compl.
- it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
- it kanjobal occidentale sin. compl.
- it q'anjob'al occidentale sin. compl.
- pt akateco
- pt acatec sin. compl.
- pt acateco sin. compl.
- pt conob sin. compl.
- pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- pt kanjobal do oeste sin. compl.
- pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic
Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
