Back to top
kami kami

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  kami
  • ca  kikami sin. compl.
  • de  Kami
  • de  Kikami sin. compl.
  • en  Kami
  • en  Kikami sin. compl.
  • es  kami
  • es  kikami sin. compl.
  • eu  kami
  • eu  kikami sin. compl.
  • fr  kami
  • fr  kikami sin. compl.
  • gl  kami
  • gl  kikami sin. compl.
  • it  kami
  • it  kikami sin. compl.
  • nl  Kami
  • nl  Kikami sin. compl.
  • pt  kami
  • pt  kikami sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic kami se situa a l'est de Tanzània. Entre els grups veïns dels kamis trobem els zaramos, els kutus, els ndengerekos, i els rufijis.

Els parlants de kami generalment són bilingües kami-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kami queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.

El kami s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikami. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakami, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kamigin kamigin

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

  • ca  kinamigin
  • ca  camiguinon sin. compl.
  • ca  cinamiguin sin. compl.
  • ca  kamigin sin. compl.
  • ca  manobo cinamiguin sin. compl.
  • ca  quinamiguin sin. compl.
  • ar  كيناميغين
  • cy  Kinamigin
  • cy  Cinamiguin sin. compl.
  • cy  Kamigin sin. compl.
  • cy  Manobo cinamiguin sin. compl.
  • cy  Quinamiguin sin. compl.
  • de  Kinamigin
  • de  Camiguinon sin. compl.
  • de  Cinamiguin sin. compl.
  • de  Kamigin sin. compl.
  • de  Manobo Cinamiguin sin. compl.
  • de  Quinamiguin sin. compl.
  • en  Kinamigin
  • en  Camiguinon sin. compl.
  • en  Cinamiguin sin. compl.
  • en  Cinamiguin Manobo sin. compl.
  • en  Kamigin sin. compl.
  • en  Kamiguin sin. compl.
  • en  Quinamiguin sin. compl.
  • es  cinamiguin
  • es  camiguinon sin. compl.
  • es  kamigin sin. compl.
  • es  kinamigin sin. compl.
  • es  manobo cinamiguin sin. compl.
  • es  quinamiguin sin. compl.
  • eu  kinamiginera
  • eu  camiguinon sin. compl.
  • eu  cinamiguin sin. compl.
  • eu  kamigin sin. compl.
  • eu  kamiguin sin. compl.
  • eu  kinamigin sin. compl.
  • eu  manobo cinamiguin sin. compl.
  • eu  quinamiguin sin. compl.
  • fr  quinamiguin
  • fr  camiguinon sin. compl.
  • fr  cinamiguin sin. compl.
  • fr  kamigin sin. compl.
  • fr  kinamigin sin. compl.
  • fr  manobo cinamiguin sin. compl.
  • gl  kinamigin
  • gl  camiguinon sin. compl.
  • gl  cinamiguin sin. compl.
  • gl  kamigin sin. compl.
  • gl  manobo cinamiguin sin. compl.
  • gl  quinamiguin sin. compl.
  • gn  kinamigin
  • gn  camiguinon sin. compl.
  • gn  kamigin sin. compl.
  • gn  manovo cinamiguin sin. compl.
  • gn  quinamiguin sin. compl.
  • gn  sinamiguin sin. compl.
  • it  kinamigin
  • it  camiguinon sin. compl.
  • it  cinamiguin sin. compl.
  • it  kamigin sin. compl.
  • it  manobo cinamiguin sin. compl.
  • it  quinamiguin sin. compl.
  • pt  kinamigin
  • pt  camiguinon sin. compl.
  • pt  cinamiguin sin. compl.
  • pt  kamigin sin. compl.
  • pt  manobo cinamiguin sin. compl.
  • pt  quinamiguin sin. compl.
  • zh  卡米京语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

Definició
El kinamigin s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).

El kinamigin és la llengua indígena de l'illa de Camiguin. Actualment, es parla principalment a Guinsibilan, la ciutat més antiga d'aquesta illa, i al municipi de Sagay. Els parlants d'aquesta llengua generalment utilitzen el cebuano com a segona llengua.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kinamigin s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
kamkam kamkam

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  mbongno
  • ca  bungnu sin. compl.
  • ca  bungun sin. compl.
  • ca  bunu sin. compl.
  • ca  gbunhu sin. compl.
  • ca  kakaba sin. compl.
  • ca  kamkam sin. compl.
  • ca  mbogno sin. compl.
  • de  Mbongno
  • de  Bungnu sin. compl.
  • de  Bungun sin. compl.
  • de  Kakaba sin. compl.
  • de  Kamkam sin. compl.
  • en  Mbongno
  • en  Bungnu sin. compl.
  • en  Bungun sin. compl.
  • en  Bunu sin. compl.
  • en  Gbunhu sin. compl.
  • en  Kakaba/Kamkam sin. compl.
  • en  Mbogno sin. compl.
  • es  mbongno
  • es  bungnu sin. compl.
  • es  bungun sin. compl.
  • es  bunu sin. compl.
  • es  gbunhu sin. compl.
  • es  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • es  mbogno sin. compl.
  • eu  mbongno
  • eu  bungnu sin. compl.
  • eu  bungun sin. compl.
  • eu  bunu sin. compl.
  • eu  gbunhu sin. compl.
  • eu  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • eu  mbogno sin. compl.
  • fr  mbongno
  • fr  bungnu sin. compl.
  • fr  bungun sin. compl.
  • fr  kakaba sin. compl.
  • fr  kamkam sin. compl.
  • gl  mbongno
  • gl  bungnu sin. compl.
  • gl  bungun sin. compl.
  • gl  bunu sin. compl.
  • gl  gbunhu sin. compl.
  • gl  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • gl  mbogno sin. compl.
  • it  mbongno
  • it  bungnu sin. compl.
  • it  bungun sin. compl.
  • it  bunu sin. compl.
  • it  gbunhu sin. compl.
  • it  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • it  mbogno sin. compl.
  • nl  Kakabai
  • nl  Bungnu sin. compl.
  • nl  Bungun sin. compl.
  • nl  Kakaba sin. compl.
  • nl  Kamkam sin. compl.
  • pt  mbongno
  • pt  bungnu sin. compl.
  • pt  bungun sin. compl.
  • pt  bunu sin. compl.
  • pt  gbunhu sin. compl.
  • pt  kakaba/Kamkam sin. compl.
  • pt  mbogno sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El mbongno es parla principalment a Nigèria, a l'altiplà Mambila. Sembla que també és present al Camerun, però no hi ha dades sobre el nombre de parlants. Al Camerun el mbongno rep el nom de kamkam.

El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.

S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
kamsà kamsà

Aïllada, Amèrica > Colòmbia

  • ca  camsà
  • ca  coche sin. compl.
  • ca  kamsà sin. compl.
  • ca  sibundoy sin. compl.
  • cod  camënts_à
  • ar  كامسية
  • cy  Camsá
  • cy  Coche sin. compl.
  • cy  Kamsá sin. compl.
  • cy  Sibundoy sin. compl.
  • de  Camsá
  • de  Coche sin. compl.
  • de  Kamsa sin. compl.
  • de  Sibundoy sin. compl.
  • en  Camsá
  • en  Coche sin. compl.
  • en  Kamsa sin. compl.
  • en  Sibundoy sin. compl.
  • es  camsá
  • es  coche sin. compl.
  • es  kamsá sin. compl.
  • es  sibundoy sin. compl.
  • eu  kamsa
  • eu  camsà sin. compl.
  • eu  coche sin. compl.
  • eu  kamsà sin. compl.
  • eu  sibundoy sin. compl.
  • fr  camsá
  • fr  coche sin. compl.
  • fr  kamsá sin. compl.
  • fr  sibundoy sin. compl.
  • gl  camsá
  • gl  coche sin. compl.
  • gl  kamsá sin. compl.
  • gl  sibundoy sin. compl.
  • gn  kansa
  • gn  kansa sin. compl.
  • gn  koche sin. compl.
  • gn  sivundoy sin. compl.
  • it  camsa
  • it  coche sin. compl.
  • it  kamsà sin. compl.
  • it  sibundoy sin. compl.
  • ja  カムサ語
  • ja  コチェ語 sin. compl.
  • ja  シブンドイ語 sin. compl.
  • nl  Camsá
  • nl  Coche sin. compl.
  • nl  Kamsá sin. compl.
  • nl  Sibundoy sin. compl.
  • pt  camsa
  • pt  coche sin. compl.
  • pt  kamsá sin. compl.
  • pt  sibundoy sin. compl.
  • ru  Камса
  • ru  Коче sin. compl.
  • ru  Сибундо sin. compl.
  • ru  Сибундой sin. compl.
  • sw  Camsá
  • sw  Coche sin. compl.
  • sw  Kamsá sin. compl.
  • sw  Sibundoy sin. compl.
  • tmh  Takamsit
  • zh  卡姆萨
  • zh  考切 sin. compl.
  • zh  卡姆萨 sin. compl.
  • zh  斯蓬道依 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Colòmbia

Definició
Des del final del segle XIX missioners de diverses esglésies han intentat evangelitzar i aculturar aquesta ètnia.

Des de fa uns quaranta anys s'ha iniciat un procés de recuperació de la cultura i la llengua, que patia un clar retrocés. Els darrers vint anys s'han anat introduint programes bilingües a les escoles nacionals, no sense dificultats. També es duu a terme una política de formació dels joves en àmbits com la lingüística, l'antropologia, la literatura, etc., perquè treballin després dins la pròpia comunitat.

Recentment, Hugo Jamioy, escriptor camsà, ha impulsat una editorial, Juabna de América - Ediciones Indígenas, que es proposa donar veu a la literatura indígena americana.

Com la major part dels amerindis d'aquest estat pateixen els efectes del conflicte armat de Colòmbia.
kamsiki kamsiki

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  psikye
  • ca  kamsiki sin. compl.
  • ca  kapsiki sin. compl.
  • ca  ptsake sin. compl.
  • de  Psikye
  • de  Kamsiki sin. compl.
  • de  Kapsiki sin. compl.
  • de  Ptsake sin. compl.
  • en  Psikye
  • en  Kamsiki sin. compl.
  • en  Kapsiki sin. compl.
  • en  Ptsake sin. compl.
  • es  psikye
  • es  kamsiki sin. compl.
  • es  kapsiki sin. compl.
  • es  ptsake sin. compl.
  • eu  psikye
  • eu  kamsiki sin. compl.
  • eu  kapsiki sin. compl.
  • eu  ptsake sin. compl.
  • fr  psikye
  • fr  kamsiki sin. compl.
  • fr  kapsiki sin. compl.
  • fr  ptsake sin. compl.
  • gl  psikye
  • gl  kamsiki sin. compl.
  • gl  kapsiki sin. compl.
  • gl  ptsake sin. compl.
  • it  psikye
  • it  kamsiki sin. compl.
  • it  kapsiki sin. compl.
  • it  ptsake sin. compl.
  • nl  Psikye
  • nl  Kamsiki sin. compl.
  • nl  Kapsiki sin. compl.
  • nl  Ptsake sin. compl.
  • pt  psikye
  • pt  kamsiki sin. compl.
  • pt  kapsiki sin. compl.
  • pt  ptsake sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al psikye són el bana, el hya i el kamwe.

La llengua psikye consta de dos dialectes principals: el psikye pròpiament dit (també anomenat kapsiki o kamu), parlat a la zona camerunesa, i el zlenge, parlat a la zona nigeriana.

Com passa amb les altres comunitats lingüístiques de la frontera Camerun-Nigèria, els psikyes del Camerun empren el ful per comunicar-se amb altres grups veïns, mentre que els de Nigèria empren el haussa. D'altra banda, les llengües de l'ensenyament són el francès al Camerun i l'anglès a Nigèria.
kamtok kamtok

Crioll de base anglesa, Àfrica > Camerun

  • ca  pidgin anglès del Camerun
  • ca  kamtok sin. compl.
  • de  Kameruner Pidginenglisch
  • en  Cameroonian Pidgin-English
  • en  Cameroon Creole English sin. compl.
  • en  Cameroon Creole English sin. compl.
  • en  Cameroon Pidgin English sin. compl.
  • en  Cameroon Pidgin English sin. compl.
  • en  Kamtok sin. compl.
  • en  West African Pidgin English sin. compl.
  • en  West African pidgin english sin. compl.
  • es  pidgin inglés de Camerún
  • es  cameroon creole English sin. compl.
  • es  cameroon pidgin english sin. compl.
  • es  kamtok sin. compl.
  • es  west African pidgin english sin. compl.
  • eu  pidgin inglés de Camerún
  • eu  cameroon creole English sin. compl.
  • eu  cameroon pidgin english sin. compl.
  • eu  kamtok sin. compl.
  • eu  west African pidgin english sin. compl.
  • fr  pidgin anglais du Cameroun
  • fr  pidgin anglais camerounais sin. compl.
  • fr  pidgin-english camerounais sin. compl.
  • gl  pidgin inglés de Camerún
  • gl  cameroon creole English sin. compl.
  • gl  cameroon pidgin english sin. compl.
  • gl  kamtok sin. compl.
  • gl  west African pidgin english sin. compl.
  • it  pidgin inglese da Camerun
  • it  cameroon creole English sin. compl.
  • it  cameroon pidgin english sin. compl.
  • it  kamtok sin. compl.
  • it  west African pidgin english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Kameroen
  • nl  Engels-Creools van Kameroen sin. compl.
  • nl  Kameroense creools sin. compl.
  • pt  pidgin inglês do Camerún
  • pt  cameroon creole English sin. compl.
  • pt  cameroon pidgin english sin. compl.
  • pt  kamtok sin. compl.
  • pt  west African pidgin english sin. compl.

Crioll de base anglesa, Àfrica > Camerun

Definició
El pidgin anglès del Camerun s'inclou en el grup de pídgins de base anglesa de l'Àfrica occidental, juntament amb els de Nigèria i Ghana. Hi ha força intercomprensió entre aquestes varietats i també amb el krio, parlat a Sierra Leone. De fet, sembla haver-hi una mena de contínuum dialectal des de l'oest de Nigèria fins a l'est del Camerun.
Es poden distingir quatres variants dialectals en el pidgin del Camerun: tant a la zona francòfona com a l'anglòfona hi ha una variant costanera, més antiga, i una variant de l'interior. A la zona oriental hi ha major proximitat amb el krio; a la zona occidental, amb el pidgin de Nigèria. Hi ha diferències també segons la primera llengua dels parlants. Des de fa uns anys es coneix també com a kamtok, contraccció de Cameroon Talk.
Els darrers anys, el pidgin anglès del Camerun està esdevenint la llengua vehicular principal del país, substituint en aquesta funció diverses llengües cameruneses. És la llengua més àmpliament coneguda i utilitzada a la zona anglòfona, per sobre de l'anglès, i rivalitza amb el francès en certes àrees de la zona francòfona (sobretot al litoral i a les províncies occidentals). Sembla que hi ha un nombre creixent de parlants del pidgin com a primera llengua, de manera que probablement calgui parlar d'un crioll i d'un pidgin alhora. Malgrat tot, gaudeix de molt poc prestigi entre les classes socials altes, les quals consideren que corromp l'anglès i en dificulta l'aprenentatge. Fins i tot es poden trobar campanyes contra l'ús del pidgin en algunes universitats.
kandoshi kandoshi

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  candoshi-shapra
  • ca  candoshi sin. compl.
  • ca  candoxi sin. compl.
  • ca  kandoshi sin. compl.
  • ca  murato sin. compl.
  • cod  candoshi-shapra
  • ar  كاندوشي - شابارية
  • cy  Candoshi-shapra
  • cy  Candoshi sin. compl.
  • cy  Candoxi sin. compl.
  • cy  Kandoshi sin. compl.
  • de  Candoshi-Shapra
  • de  Candoshi sin. compl.
  • de  Candoxi sin. compl.
  • de  Kandoshi sin. compl.
  • de  Murato sin. compl.
  • en  Candoshi-Shapra
  • en  Candoshi sin. compl.
  • en  Candoxi sin. compl.
  • en  Kandoshi sin. compl.
  • en  Murato sin. compl.
  • es  candoshi-shapra
  • es  candoshi sin. compl.
  • es  candoxi sin. compl.
  • es  kandoshi sin. compl.
  • es  murato sin. compl.
  • eu  candoshi-shapra
  • eu  candoshi sin. compl.
  • eu  candoxi sin. compl.
  • eu  kandoshi sin. compl.
  • eu  murato sin. compl.
  • fr  candoshi-shapra
  • fr  candoshi sin. compl.
  • fr  candoxi sin. compl.
  • fr  kandoshi sin. compl.
  • fr  murato sin. compl.
  • gn  kandoshi-shapra
  • gn  candoshi sin. compl.
  • gn  candoxi sin. compl.
  • gn  kandoshi sin. compl.
  • gn  murato sin. compl.
  • it  candoshi-shapra
  • it  candoshi sin. compl.
  • it  candoxi sin. compl.
  • it  kandoshi sin. compl.
  • it  murato sin. compl.
  • ja  カンドシ語
  • ja  ムラト語 sin. compl.
  • ja  カンドシ・シャプラ語 sin. compl.
  • nl  Candoshi-Shapra
  • nl  Candoshi sin. compl.
  • nl  Candoxi sin. compl.
  • nl  Kandoshi sin. compl.
  • nl  Murato sin. compl.
  • pt  candoshi-shapra
  • pt  candoshi sin. compl.
  • pt  candoxi sin. compl.
  • pt  kandoshi sin. compl.
  • pt  murato sin. compl.
  • ru  Кандоши-шапра
  • ru  Мурато sin. compl.
  • ru  Кандоши sin. compl.
  • zh  坎多西-沙普拉语
  • zh  坎多西 sin. compl.
  • zh  坎都西 sin. compl.
  • zh  康多西 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Perú

Definició
El candoshi no ha estat classificat dins de cap família lingüística. Les comparacions més rigoroses l'emparentarien amb la família jívaro. Geogràficament és veïna de l'achuar i l'aguaruna (jívaro), i de l'urarina (aïllada).

Els candoshis se'ls coneix des del segle XVIII, però van tenir escassa relació amb els missioners europeus. Originalment estaven situats més cap a la frontera equatoriana, però els achuar els van empènyer cap al sud a final del segle XIX. Durant l'època d'explotació del cautxú, no van permetre mai l'entrada de treballadors blancs al seu territori i feien ells mateixos l'extracció de la resina. Tot i així, van patir epidèmies greus.

La comunitat compta amb diverses escoles primàries i secundàries on la llengua principal és el castellà. Hi ha nivells molt alts d'analfabetisme i molts joves que no segueixen l'educació secundària.
kanela kanela

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  ramkokamekrà
  • ca  kanela sin. compl.
  • ca  rankokamekra sin. compl.
  • ca  rankokamekrá sin. compl.
  • ca  rankokamekran sin. compl.
  • cod  canela
  • ar  الرامكوكاميكرية
  • cy  Ramkokamekrá
  • cy  Kanela sin. compl.
  • cy  Rankokamekra sin. compl.
  • cy  Rankokamekrá sin. compl.
  • cy  Rankokamekran sin. compl.
  • de  Ramkokamekra
  • de  Canela sin. compl.
  • de  Kanela sin. compl.
  • de  Rancocamecra sin. compl.
  • en  Ramkokamekra
  • en  Canela sin. compl.
  • en  Kanela sin. compl.
  • en  Ramcocamecra sin. compl.
  • en  Rancocamecra sin. compl.
  • en  Rankokamekra sin. compl.
  • en  Rankokamekrá sin. compl.
  • en  Rankokamekran sin. compl.
  • es  ramkokameká
  • es  kanela sin. compl.
  • es  rankokamekra sin. compl.
  • es  rankokamekran sin. compl.
  • eu  ramkokamekrera
  • eu  kanela sin. compl.
  • eu  rankokamekra sin. compl.
  • eu  rankokamekrá sin. compl.
  • eu  rankokamekran sin. compl.
  • fr  ramkokamekra
  • fr  kanela sin. compl.
  • fr  rankokamekra sin. compl.
  • fr  rankokamekrá sin. compl.
  • fr  rankokamekran sin. compl.
  • gn  ramkokamekra
  • gn  kanela sin. compl.
  • gn  rankokamekra sin. compl.
  • gn  rankokamekrá sin. compl.
  • gn  rankokamekran sin. compl.
  • it  ramkokamekra
  • it  kanela sin. compl.
  • it  rankokamekrá sin. compl.
  • it  rankokamekrà sin. compl.
  • it  rankokamekran sin. compl.
  • ja  ランコカメクラ語
  • ja  カネラ語 sin. compl.
  • ja  ランコカメクラン語 sin. compl.
  • nl  Ramkokamekrá
  • nl  Kanela sin. compl.
  • nl  Rankokamekra sin. compl.
  • nl  Rankokamekrá sin. compl.
  • nl  Rankokamekran sin. compl.
  • pt  ramkokamekrá
  • pt  kanela sin. compl.
  • pt  rancocamecra sin. compl.
  • pt  rankokamekra sin. compl.
  • pt  rankokamekran sin. compl.
  • ru  Рамкокамекра
  • ru  Канела sin. compl.
  • ru  Ранкокамекра sin. compl.
  • ru  Ранкокамекран sin. compl.
  • zh  朗科卡梅克拉语
  • zh  兰克卡梅克拉、兰克拉梅克兰、兰克卡梅克拉、卡内拉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definició
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

- l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
- l'occidental (apinayé).

Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.

Els ramkokamekràs s'autodenominen canela, terme emprat de vegades també per anomenar els apaniekràs.

Fins al 1940 els ramkokamekràs van tenir poc contacte amb la població no indígena, tot i que n'hi va haver prou perquè patissin epidèmies de malalties desconegudes a la zona. Vers aquesta data, la comunitat arriba al mínim històric de 300 individus. Un cop establert el vincle amb els serveis de protecció dels indis, el procés d'aculturació ha estat ràpid.

Els infants aprenen el ramkokamekrà com a llengua materna. A l'escola hi ha programes d'educació bilingüe amb més o menys èxit segons el poble. Tots els homes adults parlen el portuguès i les dones l'entenen.
kangeju kangeju

Khoisan, Àfrica > Tanzània

  • ca  hadza
  • ca  bali sin. compl.
  • ca  hadzapi sin. compl.
  • ca  hatsa sin. compl.
  • ca  kangeju sin. compl.
  • ca  kindiga sin. compl.
  • ca  tindiga sin. compl.
  • ca  wakingdiga sin. compl.
  • ca  watindega sin. compl.
  • ar  هادجا
  • cy  Hadza
  • cy  Bali sin. compl.
  • cy  Hadzapi sin. compl.
  • cy  Hatsa sin. compl.
  • cy  Kangeju sin. compl.
  • cy  Kindiga sin. compl.
  • cy  Tindiga sin. compl.
  • cy  Wakingdiga sin. compl.
  • cy  Watindega sin. compl.
  • de  Hadza
  • de  Bali sin. compl.
  • de  Hadzabe sin. compl.
  • de  Hadzapi sin. compl.
  • de  Hatsa sin. compl.
  • de  Kangeju sin. compl.
  • de  Kindiga sin. compl.
  • de  Tindiga sin. compl.
  • de  Wakingdiga sin. compl.
  • de  Watindega sin. compl.
  • en  Hadza
  • en  Bali sin. compl.
  • en  Hadzabi sin. compl.
  • en  Hadzapi sin. compl.
  • en  Hatsa sin. compl.
  • en  Kangeju sin. compl.
  • en  Kindiga sin. compl.
  • en  Tindiga sin. compl.
  • en  Wakindiga sin. compl.
  • en  Watindiga sin. compl.
  • es  hatsa
  • es  bali sin. compl.
  • es  hadza sin. compl.
  • es  hadzapi sin. compl.
  • es  kangeju sin. compl.
  • es  kindiga sin. compl.
  • es  tindiga sin. compl.
  • es  wakingdiga sin. compl.
  • es  watindega sin. compl.
  • eu  hadzera
  • eu  bali sin. compl.
  • eu  hadza sin. compl.
  • eu  hadzapi sin. compl.
  • eu  hatsa sin. compl.
  • eu  kangeju sin. compl.
  • eu  kindiga sin. compl.
  • eu  tindiga sin. compl.
  • eu  wakingdiga sin. compl.
  • eu  watindega sin. compl.
  • fr  hadza
  • fr  bali sin. compl.
  • fr  hadzapi sin. compl.
  • fr  hatsa sin. compl.
  • fr  kangeju sin. compl.
  • fr  kindiga sin. compl.
  • fr  tindiga sin. compl.
  • fr  wakindiga sin. compl.
  • fr  watindega sin. compl.
  • gl  hadza
  • gl  bali sin. compl.
  • gl  hadzapi sin. compl.
  • gl  hatsa sin. compl.
  • gl  kangeju sin. compl.
  • gl  kindiga sin. compl.
  • gl  tindiga sin. compl.
  • gl  wakingdiga sin. compl.
  • gl  watindega sin. compl.
  • gn  hadsa
  • gn  bali sin. compl.
  • gn  hadzapi sin. compl.
  • gn  hatsa sin. compl.
  • gn  kangeju sin. compl.
  • gn  kindiga sin. compl.
  • gn  tindiga sin. compl.
  • gn  wakingdiga sin. compl.
  • gn  watindega sin. compl.
  • it  hadza
  • it  bali sin. compl.
  • it  hadzapi sin. compl.
  • it  hatsa sin. compl.
  • it  kangeju sin. compl.
  • it  kindiga sin. compl.
  • it  tindiga sin. compl.
  • it  wakingdiga sin. compl.
  • it  watindega sin. compl.
  • pt  hadza
  • pt  bali sin. compl.
  • pt  hadzapi sin. compl.
  • pt  hatsa sin. compl.
  • pt  kangeju sin. compl.
  • pt  kindiga sin. compl.
  • pt  tindiga sin. compl.
  • pt  wakingdiga sin. compl.
  • pt  watindega sin. compl.
  • tmh  Tahadzat
  • tmh  bali sin. compl.
  • tmh  hadzapi sin. compl.
  • tmh  Hatsa sin. compl.
  • tmh  kangeju sin. compl.
  • tmh  kindiga sin. compl.
  • tmh  tindiga sin. compl.
  • tmh  wakingdiga sin. compl.
  • tmh  watindega sin. compl.
  • zh  Hadza
  • zh  Bali sin. compl.
  • zh  hadzapi sin. compl.
  • zh  hatsa sin. compl.
  • zh  kangeju sin. compl.
  • zh  kindiga sin. compl.
  • zh  tindiga sin. compl.
  • zh  wakingdiga sin. compl.
  • zh  watindega sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > Tanzània

Definició
Els hadza són un grup etnolingüístic establert tradicionalment a la regió est i sud del llac Eyasi, situat al nord de Tanzània. Hi ha cert desacord al voltant de la classificació de la llengua hadza i alguns autors inclouen aquesta llengua dins la família khoisan.

Els grups etnolingüístics que tenen més contacte amb els hadzes són els iraqws, els izanzus i els datogues. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).

El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisans.

Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.
kangite kangite

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  apurinà
  • ca  apurinã sin. compl.
  • ca  ipurinã sin. compl.
  • ca  kangite sin. compl.
  • ca  popengare sin. compl.
  • ar  الأبورينية
  • cy  Apuriná
  • cy  Apurinã sin. compl.
  • cy  Ipurinã sin. compl.
  • cy  Kangite sin. compl.
  • cy  Popengare sin. compl.
  • de  Apurinã
  • de  Apurina sin. compl.
  • de  Apuriná sin. compl.
  • de  Ipurinã sin. compl.
  • de  Kangite sin. compl.
  • de  Popengare sin. compl.
  • en  Apurinã
  • en  Ipurinãn sin. compl.
  • en  Kangite sin. compl.
  • en  Popengare sin. compl.
  • es  apuriná
  • es  apurinã sin. compl.
  • es  ipurinã sin. compl.
  • es  kangite sin. compl.
  • es  popengare sin. compl.
  • eu  apurinera
  • eu  apurinã sin. compl.
  • eu  ipurinã sin. compl.
  • eu  kangite sin. compl.
  • eu  popengare sin. compl.
  • fr  apurina
  • fr  apurinã sin. compl.
  • fr  ipurinã sin. compl.
  • fr  kangite sin. compl.
  • fr  popengare sin. compl.
  • gn  apurina
  • gn  apurinã sin. compl.
  • gn  ipurinã sin. compl.
  • gn  kangite sin. compl.
  • gn  popengare sin. compl.
  • it  apurina
  • it  apurinã sin. compl.
  • it  ipurinã sin. compl.
  • it  kangite sin. compl.
  • it  popengare sin. compl.
  • ja  アプリナ語
  • ja  イプリナ語 sin. compl.
  • ja  カンジテ語 sin. compl.
  • ja  アプリニャ語 sin. compl.
  • ja  ポペンガレ語 sin. compl.
  • nl  Apuriná
  • nl  Apurinã sin. compl.
  • nl  Ipurinã sin. compl.
  • nl  Kangite sin. compl.
  • nl  Popengare sin. compl.
  • pt  apurinã
  • pt  apuriná sin. compl.
  • pt  ipurinã sin. compl.
  • pt  kangite sin. compl.
  • pt  popengare sin. compl.
  • ru  Апурина
  • ru  Ипурина sin. compl.
  • ru  Кангите sin. compl.
  • ru  Попенгаре sin. compl.
  • zh  阿普里纳语
  • zh  勘吉特 sin. compl.
  • zh  伊普里瑙 sin. compl.
  • zh  阿普里瑙 sin. compl.
  • zh  波彭加勒c sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definició
Entre els apurinàs hi ha la creença que la varietat més pura de la llengua és la parlada a la localitat de Tumiã. De fet, és la localitat on els parlants han romàs monolingües durant més temps (encara n'hi havia força el 1990). Un dels dialectes de l'apurinà és el caxiriri o cacharari, que no s'ha de confondre amb la llengua caxararí (família pano).

Els apurinàs mantenen contactes permanents (intercanvis comercials de matèries primeres i productes manufacturats o medicaments) amb la societat nacional; els més reticents han estat els habitants de Tumiã, però l'aïllament es va trencar cap als anys 1980.

L'interès dels apurinà per relacionar-se amb els blancs va venir, d'entrada, per la necessitat d'obtenir medicaments i va comportar l'acceptació de les mesures evangelitzadores dels missioners. A més, mantenen relacions amb els paumarís, jamamadís i katukines. Els apurinàs són una societat tradicionalment endogàmica.

Els estudis comparatius del lèxic apurinà i d'altres llengües de la regió palesen semblances degudes al contacte lingüístic. S'observen manlleus en les dues direccions entre l'apurinà i el nheengatú, jamamadí, paumarí i arawà. En alguns casos, els manlleus es troben en el parlar dels diversos poblats apurinà, fet que fa pensar en un contacte històric, antic. En d'altres, es tracta de manlleus recents que han entrat en el parlar de només algun grup apurinà.

Actualment, els infants aprenen la llengua dels pares només en dues localitats, Tumiã i Tawamirim, mentre que a la resta s'ha interromput la transmissió intergeneracional. El procés de substitució lingüística en favor del portuguès està molt avançat.

La llengua s'ha començat a ensenyar a les escoles els darrers anys del segle XX. Hi ha una ortografia fixada i alguns materials educatius. L'ús de la llengua varia segons la localitat, però en general s'empra només en converses amb la gent més gran.

Hi ha referències bibliogràfiques sobre l'apurinà des de mitjan segle XIX (Chandless 1866). En textos anteriors es parla de llengües veïnes, però no d'aquesta.