Back to top
ossatu ossatu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun

  • ca  osatu
  • ca  ihatum sin. compl.
  • ca  ossatu sin. compl.
  • de  Osatu
  • de  Ihatum sin. compl.
  • de  Ossato sin. compl.
  • de  Ossatu sin. compl.
  • en  Osatu
  • en  Ihatum sin. compl.
  • en  Ossatu sin. compl.
  • es  osatu
  • es  ihatum sin. compl.
  • es  ossatu sin. compl.
  • eu  osatu
  • eu  ihatum sin. compl.
  • eu  ossatu sin. compl.
  • fr  ossatu
  • fr  ihatum sin. compl.
  • fr  osatu sin. compl.
  • gl  osatu
  • gl  ihatum sin. compl.
  • gl  ossatu sin. compl.
  • it  osatu
  • it  ihatum sin. compl.
  • it  ossatu sin. compl.
  • nl  Osatu
  • nl  Ihatum sin. compl.
  • nl  Ossatu sin. compl.
  • pt  osatu
  • pt  ihatum sin. compl.
  • pt  ossatu sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun

Definició
La llengua osatu és parlada per unes 400 persones al sud-est d'Asumbo, al sud-oest del Camerun.

L'osatu ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup s'hi solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
osseta osseta

Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia

  • ca  osseta
  • cod  рон æвзаг (Iron æwzag)
  • cod  ронау (Ironau)
  • ar  الأوستية
  • cy  Oseteg
  • de  Ossetisch
  • en  ossete
  • en  Ossetian
  • en  Ossetic
  • es  osetio
  • eu  osetiera
  • eu  ossetiera sin. compl.
  • fr  ossète
  • gn  osetio
  • it  osseto
  • ja  オセット語
  • nl  Ossetisch
  • pt  osseto
  • ru  Осетинский язык
  • zh  奥塞梯语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia

Definició
L'osseta és descendent de la llengua parlada per les antigues tribus sàrmates i, posteriorment, pels alans. És l'única llengua irànica del continent europeu. L'osseta difereix bastant del prototipus lingüístic irànic per les múltiples influències que ha rebut al llarg de la història: d'altres llengües europees primer; de les llengües caucàsiques veïnes després, i, més recentment, del rus.

L'osseta té dos blocs dialectals:

- digor o osseta occidental, que és el dialecte més arcaic i es parla a Ossètia Septentrional,
- iron o osseta oriental, que és la base de la llengua estàndard i es parla a la zona oriental d'Ossètia Septentrional i a Ossètia Meridional.

A la República d'Ossètia Septentrional, l'osseta és la llengua de comunicació oral, familiar i comunitària, a les zones rurals. A les ciutats, generalment s'utilitza el rus. Tots els parlants nadius són bilingües. En general la llengua es transmet de pares a fills. El sistema educatiu inclou l'osseta com a assignatura des de 1940 i, des de 1990, és també vehicular de l'ensenyament. També té certa presència a la universitat.

A Ossètia Meridional, l'osseta també s'ensenya a les escoles com a assignatura, encara que les llengües d'ensenyament són el rus o el georgià.

El primer llibre publicat en osseta fou un catecisme eslau que aparegué el 1798 a Moscou, escrit en alfabet ciríl·lic. El 1844 s'edità la primera gramàtica d'aquesta llengua i el 1906 aparegué el primer diari, l'Iron gazet. Hi ha publicacions en osseta en totes les àrees culturals. Un dels temes literaris principals dels autors i poetes ossetes han estat les sagues Nart, una rica tradició oral folklòrica de contes mitològics compartida per diverses nacionalitats del Caucas.

Hi ha també grups de parlants a Alemanya, Azerbaidjan, Kazakhstan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia, Ucraïna i Uzbekistan, principalment.
otanabe otanabe

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  munichi
  • ca  muniche sin. compl.
  • ca  munichino sin. compl.
  • ca  otanabe sin. compl.
  • ca  otanave sin. compl.
  • cod  munichi
  • ar  مونيشية
  • cy  Munichi
  • cy  Muniche sin. compl.
  • de  Munichi
  • de  Muniche sin. compl.
  • de  Munichino sin. compl.
  • de  Otanabe sin. compl.
  • de  Otanave sin. compl.
  • en  Munichi
  • en  Muniche sin. compl.
  • en  Munichino sin. compl.
  • en  Otanabe sin. compl.
  • en  Otanave sin. compl.
  • es  munichi
  • es  muniche sin. compl.
  • es  munichino sin. compl.
  • es  otanabe sin. compl.
  • es  otanave sin. compl.
  • eu  munichiera
  • eu  muniche sin. compl.
  • eu  munichino sin. compl.
  • eu  otanabe sin. compl.
  • eu  otanave sin. compl.
  • fr  munichi
  • fr  muniche sin. compl.
  • fr  munichino sin. compl.
  • fr  otanabe sin. compl.
  • fr  otanave sin. compl.
  • gn  munichi
  • gn  muniche sin. compl.
  • gn  munichino sin. compl.
  • gn  otanabe sin. compl.
  • gn  otanave sin. compl.
  • it  munichi
  • it  muniche sin. compl.
  • it  munichino sin. compl.
  • it  otanabe sin. compl.
  • it  otanave sin. compl.
  • ja  ムニチ語
  • ja  オタナベ語 sin. compl.
  • ja  ムニチェ語 sin. compl.
  • ja  ムニチノ語 sin. compl.
  • nl  Munichi
  • nl  Muniche sin. compl.
  • nl  Munichino sin. compl.
  • nl  Otanabe sin. compl.
  • nl  Otanave sin. compl.
  • pt  munichi
  • pt  muniche sin. compl.
  • pt  munichino sin. compl.
  • pt  otanabe sin. compl.
  • pt  otanave sin. compl.
  • ru  Муничи
  • ru  Муниче sin. compl.
  • ru  Отанабе sin. compl.
  • ru  Отанаве sin. compl.
  • ru  Муничино sin. compl.
  • zh  穆尼奇语
  • zh  穆尼切、穆尼奇诺、奥塔纳维 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Perú

Definició
Els estudis que tenim ara per ara no permeten incloure el munichi dins de cap família lingüística. S'observa alguna semblança amb llengües de les famílies arauac (en el sistema pronominal) i tukano.

El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).

Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.

Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.

L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.

Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
otanave otanave

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  munichi
  • ca  muniche sin. compl.
  • ca  munichino sin. compl.
  • ca  otanabe sin. compl.
  • ca  otanave sin. compl.
  • cod  munichi
  • ar  مونيشية
  • cy  Munichi
  • cy  Muniche sin. compl.
  • de  Munichi
  • de  Muniche sin. compl.
  • de  Munichino sin. compl.
  • de  Otanabe sin. compl.
  • de  Otanave sin. compl.
  • en  Munichi
  • en  Muniche sin. compl.
  • en  Munichino sin. compl.
  • en  Otanabe sin. compl.
  • en  Otanave sin. compl.
  • es  munichi
  • es  muniche sin. compl.
  • es  munichino sin. compl.
  • es  otanabe sin. compl.
  • es  otanave sin. compl.
  • eu  munichiera
  • eu  muniche sin. compl.
  • eu  munichino sin. compl.
  • eu  otanabe sin. compl.
  • eu  otanave sin. compl.
  • fr  munichi
  • fr  muniche sin. compl.
  • fr  munichino sin. compl.
  • fr  otanabe sin. compl.
  • fr  otanave sin. compl.
  • gn  munichi
  • gn  muniche sin. compl.
  • gn  munichino sin. compl.
  • gn  otanabe sin. compl.
  • gn  otanave sin. compl.
  • it  munichi
  • it  muniche sin. compl.
  • it  munichino sin. compl.
  • it  otanabe sin. compl.
  • it  otanave sin. compl.
  • ja  ムニチ語
  • ja  オタナベ語 sin. compl.
  • ja  ムニチェ語 sin. compl.
  • ja  ムニチノ語 sin. compl.
  • nl  Munichi
  • nl  Muniche sin. compl.
  • nl  Munichino sin. compl.
  • nl  Otanabe sin. compl.
  • nl  Otanave sin. compl.
  • pt  munichi
  • pt  muniche sin. compl.
  • pt  munichino sin. compl.
  • pt  otanabe sin. compl.
  • pt  otanave sin. compl.
  • ru  Муничи
  • ru  Муниче sin. compl.
  • ru  Отанабе sin. compl.
  • ru  Отанаве sin. compl.
  • ru  Муничино sin. compl.
  • zh  穆尼奇语
  • zh  穆尼切、穆尼奇诺、奥塔纳维 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Perú

Definició
Els estudis que tenim ara per ara no permeten incloure el munichi dins de cap família lingüística. S'observa alguna semblança amb llengües de les famílies arauac (en el sistema pronominal) i tukano.

El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).

Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.

Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.

L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.

Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
ouala ouala

Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Ghana

  • ca  wali
  • ca  ala sin. compl.
  • ca  ouala sin. compl.
  • ca  waali sin. compl.
  • ca  wala sin. compl.
  • ar  والية
  • cy  Wali
  • cy  Ala sin. compl.
  • cy  Ouala sin. compl.
  • cy  Waali sin. compl.
  • cy  Wala sin. compl.
  • de  Wali
  • de  Ala sin. compl.
  • de  Ouala sin. compl.
  • de  Waali sin. compl.
  • de  Wala sin. compl.
  • en  Wali
  • en  Ala sin. compl.
  • en  Ouala sin. compl.
  • en  Waali sin. compl.
  • en  Wala sin. compl.
  • es  vali
  • es  ala sin. compl.
  • es  ouala sin. compl.
  • es  waali sin. compl.
  • es  wala sin. compl.
  • es  wali sin. compl.
  • eu  waliera
  • eu  ala sin. compl.
  • eu  ouala sin. compl.
  • eu  waali sin. compl.
  • eu  wala sin. compl.
  • fr  wali
  • fr  ala sin. compl.
  • fr  ouala sin. compl.
  • fr  waali sin. compl.
  • fr  wala sin. compl.
  • gl  wali
  • gl  ala sin. compl.
  • gl  ouala sin. compl.
  • gl  waali sin. compl.
  • gl  wala sin. compl.
  • gn  vali
  • gn  ala sin. compl.
  • gn  ouala sin. compl.
  • gn  waali sin. compl.
  • gn  wala sin. compl.
  • it  wali
  • it  ala sin. compl.
  • it  ouala sin. compl.
  • it  waali sin. compl.
  • it  wala sin. compl.
  • ja  ワリ語
  • nl  Wali
  • nl  Ala sin. compl.
  • nl  Ouala sin. compl.
  • nl  Waali sin. compl.
  • nl  Wala sin. compl.
  • pt  wali
  • pt  ala sin. compl.
  • pt  ouala sin. compl.
  • pt  waali sin. compl.
  • pt  wala sin. compl.
  • ru  Вали
  • ru  Уали sin. compl.
  • ru  Вала sin. compl.
  • zh  瓦利

Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Ghana

Definició
El wali pertany al grup oti-volta occidental de la branca gur. Aquest grup inclou diverses llengües parlades bàsicament entre Ghana i Burkina Fasso, de les quals les que gaudeixen de més difusió són el moore, el dagaare, el farefare i el birifor. D'aquestes llengües, el wali és especialment proper al dagaare i el birifor, amb les quals existeix un cert grau de mútua intel·ligibilitat.

Segons les tradicions orals, els avantpassats dels dagaares, els birifors i els walis formaven part del grup mole-dagbani que va emigrar a la regió semiàrida del Sahel al segle XIV dC, des d'on va emigrar a la seva localització actual al segle XVII. Les arbitràries fronteres colonials van dividir aquestes tribus entre el nord-oest de Ghana i el sud de Burkina Fasso. Fins a la fi del segle XIX, aquestes tribus van mantenir les formes pròpies d'autogovern, basades en consells d'ancians.

Els dialectes del wali són el fufula, el yeri waali, el cherii, el 'bulengee i el 'dolimi.
ouayeone ouayeone

Carib > Waiwai, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam

  • ca  waiwai
  • ca  charumã sin. compl.
  • ca  ouayeone sin. compl.
  • ca  parukotó sin. compl.
  • ca  tarumã sin. compl.
  • ca  uaieue sin. compl.
  • ca  uaiuai sin. compl.
  • ar  واي واي
  • cy  Waiwai
  • cy  Charumã sin. compl.
  • cy  Ouayeone sin. compl.
  • cy  Parukotó sin. compl.
  • cy  Tarumã sin. compl.
  • cy  Uaieue sin. compl.
  • cy  Uaiuai sin. compl.
  • de  Waiwai
  • de  Charumã sin. compl.
  • de  Ouayeone sin. compl.
  • de  Parukotó sin. compl.
  • de  Tarumã sin. compl.
  • de  Uaieue sin. compl.
  • de  Uaiuai sin. compl.
  • en  Waiwai
  • en  Charuma sin. compl.
  • en  Ouayeone sin. compl.
  • en  Parukoto sin. compl.
  • en  Taruma sin. compl.
  • es  waiwai
  • es  charumã sin. compl.
  • es  ouayeone sin. compl.
  • es  parrukotó sin. compl.
  • es  tarumã sin. compl.
  • es  uaieue sin. compl.
  • es  uaiuai sin. compl.
  • eu  waiwaiera
  • eu  charumã sin. compl.
  • eu  ouayeone sin. compl.
  • eu  parukotó sin. compl.
  • eu  tarumã sin. compl.
  • eu  uaieue sin. compl.
  • eu  uaiuai sin. compl.
  • fr  waiwai
  • fr  charumã sin. compl.
  • fr  ouayeone sin. compl.
  • fr  parukotó sin. compl.
  • fr  tarumã sin. compl.
  • fr  uaieue sin. compl.
  • fr  uaiuai sin. compl.
  • gn  waiwai
  • gn  charumã sin. compl.
  • gn  ouayeone sin. compl.
  • gn  parukotó sin. compl.
  • gn  tarumã sin. compl.
  • gn  uaieue sin. compl.
  • gn  uaiuai sin. compl.
  • it  waiwai
  • it  charumã sin. compl.
  • it  ouayeone sin. compl.
  • it  parukotó sin. compl.
  • it  tarumã sin. compl.
  • it  uaieue sin. compl.
  • it  uaiuai sin. compl.
  • ja  ワイワイ語
  • ja  タルマ語 sin. compl.
  • ja  チャルマ語 sin. compl.
  • ja  パルコト語 sin. compl.
  • ja  ワイエウエ語、 sin. compl.
  • ja  オウアイエオネ語 sin. compl.
  • nl  Waiwai
  • nl  Charumã sin. compl.
  • nl  Ouayeone sin. compl.
  • nl  Parukotó sin. compl.
  • nl  Tarumã sin. compl.
  • nl  Uaieue sin. compl.
  • nl  Uaiuai sin. compl.
  • pt  waiwai
  • pt  charumã sin. compl.
  • pt  ouayeone sin. compl.
  • pt  parukotó sin. compl.
  • pt  tarumã sin. compl.
  • pt  uaieue sin. compl.
  • pt  uaiuai sin. compl.
  • ru  Ваиваи
  • ru  Вайвай sin. compl.
  • ru  Тарума sin. compl.
  • ru  Уаиуаи sin. compl.
  • ru  Чарума sin. compl.
  • ru  Ваи-ваи sin. compl.
  • ru  Вай-вай sin. compl.
  • ru  Уаи-уаи sin. compl.
  • ru  Парукото sin. compl.
  • zh  瓦伊瓦伊语
  • zh  乌埃乌埃、乌埃维、欧瓦尤奈、帕卢克托、塔卢马、查卢马 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Carib > Waiwai, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam

Definició
La llengua waiwai s'assembla molt a la hixkariana. Inclou diversos dialectes, com ara el katawina, el pianakotó i el kachuena.

El waiwai sol emprar-se com a llengua franca de la regió, on conviuen diversos grups de llengua carib. Les llengües pròpies de cada grup es mantenen en l'àmbit familiar.

De fet, de vegades s'empra la designació waiwai per a referir-se globalment a diverses ètnies de la zona, entre elles hixkariana, mawayana, karapayana, etc. Aquí l'usem en sentit restringit.

La llengua waiwai es va començar a ensenyar en escoles de la comunitat el 1949, any en què hi van arribar missioners evangèlics nord-americans. A diferència d'altres regions del país, l'evangelització i l'ensenyament es van dur a terme des d'un bon començament en la llengua indígena.

Fins als anys 1980 els mestres de l'escola no eren indígenes, però a poc a poc es van anar formant generacions de mestres waiwai. Actualment, hi ha escoles que ensenyen principalment en waiwai i d'altres que ho fan principalment en portuguès.

Tots els waiwai coneixen la pròpia llengua, els més joves hi estan alfabetitzats. Els homes solen parlar també portuguès, a diferència de les dones, que només en tenen nocions.

Els missioners mateixos van escriure els primers estudis gramaticals de la llengua i van establir-ne l'ortografia.
ouldémé ouldémé

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

  • ca  uldemé
  • ca  mizlime sin. compl.
  • ca  ouldémé sin. compl.
  • ca  udlam sin. compl.
  • ca  uzam sin. compl.
  • ca  uzlam sin. compl.
  • ca  wuzlam sin. compl.
  • de  Wuzlam
  • de  Mizlime sin. compl.
  • de  Ouldeme sin. compl.
  • de  Udlam sin. compl.
  • de  Uzlam sin. compl.
  • en  Uldemé
  • en  Mizlime sin. compl.
  • en  Ouldémé sin. compl.
  • en  Udlam sin. compl.
  • en  Uzam sin. compl.
  • en  Uzlam sin. compl.
  • en  Wuzlam sin. compl.
  • es  uldemé
  • es  mizlime sin. compl.
  • es  ouldémé sin. compl.
  • es  udlam sin. compl.
  • es  uzam sin. compl.
  • es  uzlam sin. compl.
  • es  wuzlam sin. compl.
  • eu  uldemé
  • eu  mizlime sin. compl.
  • eu  ouldémé sin. compl.
  • eu  udlam sin. compl.
  • eu  uzam sin. compl.
  • eu  uzlam sin. compl.
  • eu  wuzlam sin. compl.
  • fr  ouldémé
  • fr  mizlime sin. compl.
  • fr  udlam sin. compl.
  • fr  uzlam sin. compl.
  • fr  wuzlam sin. compl.
  • gl  uldemé
  • gl  mizlime sin. compl.
  • gl  ouldémé sin. compl.
  • gl  udlam sin. compl.
  • gl  uzam sin. compl.
  • gl  uzlam sin. compl.
  • gl  wuzlam sin. compl.
  • it  uldemé
  • it  mizlime sin. compl.
  • it  ouldémé sin. compl.
  • it  udlam sin. compl.
  • it  uzam sin. compl.
  • it  uzlam sin. compl.
  • it  wuzlam sin. compl.
  • nl  Uldemé
  • nl  Mizlime sin. compl.
  • nl  Udlam sin. compl.
  • nl  Uzlam sin. compl.
  • nl  Wuzlam sin. compl.
  • pt  uldemé
  • pt  mizlime sin. compl.
  • pt  ouldémé sin. compl.
  • pt  udlam sin. compl.
  • pt  uzam sin. compl.
  • pt  uzlam sin. compl.
  • pt  wuzlam sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. L'uldemé és lingüísticament molt proper a les llengües zulgo-gemzek, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord de Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la uldemé) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

Tots els uldemés adults saben ful, llengua emprada en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les relacions interètniques. Una petita part de la població també el sap escriure, ja que les missions protestants han dut a terme campanyes d'alfabetització en aquesta llengua. D'altra banda, les escoles catòliques alfabetitzen els infants en francès.

En els darrers decennis, s'han elaborat diverses propostes ortogràfiques de la llengua uldemé. Les dues primeres van ser dutes a terme per missions catòliques i protestants, i després investigadors del CNRS (França) en van elaborar una de base fonèmica. El sistema vigent, basat en l'alfabet llatí, data de 1999.

Actualment les missions catòliques i el comitè d'ortografia uldemé duen a terme campanyes d'alfabetització en uldemé, de manera que una -petita- part de la població sap llegir i escriure en la llengua pròpia.
ovand ovand

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  evant
  • ca  avand sin. compl.
  • ca  avande sin. compl.
  • ca  balegete sin. compl.
  • ca  belegete sin. compl.
  • ca  evand sin. compl.
  • ca  ovand sin. compl.
  • ca  ovande sin. compl.
  • ca  ovando sin. compl.
  • de  Evant
  • de  Avand sin. compl.
  • de  Avande sin. compl.
  • de  Evand sin. compl.
  • de  Ovande sin. compl.
  • en  Evant
  • en  Avand sin. compl.
  • en  Avande sin. compl.
  • en  Balegete/belegete sin. compl.
  • en  Evand/Ovand sin. compl.
  • en  Ovande sin. compl.
  • en  Ovando sin. compl.
  • es  evant
  • es  avand sin. compl.
  • es  avande sin. compl.
  • es  balegete/belegete sin. compl.
  • es  evand/Ovand sin. compl.
  • es  ovande sin. compl.
  • es  ovando sin. compl.
  • eu  evant
  • eu  avand sin. compl.
  • eu  avande sin. compl.
  • eu  balegete/belegete sin. compl.
  • eu  evand/Ovand sin. compl.
  • eu  ovande sin. compl.
  • eu  ovando sin. compl.
  • fr  evand
  • fr  avand sin. compl.
  • fr  avande sin. compl.
  • fr  evant sin. compl.
  • fr  ovande sin. compl.
  • gl  evant
  • gl  avand sin. compl.
  • gl  avande sin. compl.
  • gl  balegete/belegete sin. compl.
  • gl  evand/Ovand sin. compl.
  • gl  ovande sin. compl.
  • gl  ovando sin. compl.
  • it  evant
  • it  avand sin. compl.
  • it  avande sin. compl.
  • it  balegete/belegete sin. compl.
  • it  evand/Ovand sin. compl.
  • it  ovande sin. compl.
  • it  ovando sin. compl.
  • nl  Evant
  • nl  Avand sin. compl.
  • nl  Avande sin. compl.
  • nl  Evand sin. compl.
  • nl  Ovande sin. compl.
  • pt  evant
  • pt  avand sin. compl.
  • pt  avande sin. compl.
  • pt  balegete/belegete sin. compl.
  • pt  evand/Ovand sin. compl.
  • pt  ovande sin. compl.
  • pt  ovando sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
L'evant és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. La major part dels parlants, 10.000 d'un total d'11.000, es troben a la banda nigeriana.

El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
ovande ovande

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  evant
  • ca  avand sin. compl.
  • ca  avande sin. compl.
  • ca  balegete sin. compl.
  • ca  belegete sin. compl.
  • ca  evand sin. compl.
  • ca  ovand sin. compl.
  • ca  ovande sin. compl.
  • ca  ovando sin. compl.
  • de  Evant
  • de  Avand sin. compl.
  • de  Avande sin. compl.
  • de  Evand sin. compl.
  • de  Ovande sin. compl.
  • en  Evant
  • en  Avand sin. compl.
  • en  Avande sin. compl.
  • en  Balegete/belegete sin. compl.
  • en  Evand/Ovand sin. compl.
  • en  Ovande sin. compl.
  • en  Ovando sin. compl.
  • es  evant
  • es  avand sin. compl.
  • es  avande sin. compl.
  • es  balegete/belegete sin. compl.
  • es  evand/Ovand sin. compl.
  • es  ovande sin. compl.
  • es  ovando sin. compl.
  • eu  evant
  • eu  avand sin. compl.
  • eu  avande sin. compl.
  • eu  balegete/belegete sin. compl.
  • eu  evand/Ovand sin. compl.
  • eu  ovande sin. compl.
  • eu  ovando sin. compl.
  • fr  evand
  • fr  avand sin. compl.
  • fr  avande sin. compl.
  • fr  evant sin. compl.
  • fr  ovande sin. compl.
  • gl  evant
  • gl  avand sin. compl.
  • gl  avande sin. compl.
  • gl  balegete/belegete sin. compl.
  • gl  evand/Ovand sin. compl.
  • gl  ovande sin. compl.
  • gl  ovando sin. compl.
  • it  evant
  • it  avand sin. compl.
  • it  avande sin. compl.
  • it  balegete/belegete sin. compl.
  • it  evand/Ovand sin. compl.
  • it  ovande sin. compl.
  • it  ovando sin. compl.
  • nl  Evant
  • nl  Avand sin. compl.
  • nl  Avande sin. compl.
  • nl  Evand sin. compl.
  • nl  Ovande sin. compl.
  • pt  evant
  • pt  avand sin. compl.
  • pt  avande sin. compl.
  • pt  balegete/belegete sin. compl.
  • pt  evand/Ovand sin. compl.
  • pt  ovande sin. compl.
  • pt  ovando sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
L'evant és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. La major part dels parlants, 10.000 d'un total d'11.000, es troben a la banda nigeriana.

El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
ovando ovando

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  evant
  • ca  avand sin. compl.
  • ca  avande sin. compl.
  • ca  balegete sin. compl.
  • ca  belegete sin. compl.
  • ca  evand sin. compl.
  • ca  ovand sin. compl.
  • ca  ovande sin. compl.
  • ca  ovando sin. compl.
  • de  Evant
  • de  Avand sin. compl.
  • de  Avande sin. compl.
  • de  Evand sin. compl.
  • de  Ovande sin. compl.
  • en  Evant
  • en  Avand sin. compl.
  • en  Avande sin. compl.
  • en  Balegete/belegete sin. compl.
  • en  Evand/Ovand sin. compl.
  • en  Ovande sin. compl.
  • en  Ovando sin. compl.
  • es  evant
  • es  avand sin. compl.
  • es  avande sin. compl.
  • es  balegete/belegete sin. compl.
  • es  evand/Ovand sin. compl.
  • es  ovande sin. compl.
  • es  ovando sin. compl.
  • eu  evant
  • eu  avand sin. compl.
  • eu  avande sin. compl.
  • eu  balegete/belegete sin. compl.
  • eu  evand/Ovand sin. compl.
  • eu  ovande sin. compl.
  • eu  ovando sin. compl.
  • fr  evand
  • fr  avand sin. compl.
  • fr  avande sin. compl.
  • fr  evant sin. compl.
  • fr  ovande sin. compl.
  • gl  evant
  • gl  avand sin. compl.
  • gl  avande sin. compl.
  • gl  balegete/belegete sin. compl.
  • gl  evand/Ovand sin. compl.
  • gl  ovande sin. compl.
  • gl  ovando sin. compl.
  • it  evant
  • it  avand sin. compl.
  • it  avande sin. compl.
  • it  balegete/belegete sin. compl.
  • it  evand/Ovand sin. compl.
  • it  ovande sin. compl.
  • it  ovando sin. compl.
  • nl  Evant
  • nl  Avand sin. compl.
  • nl  Avande sin. compl.
  • nl  Evand sin. compl.
  • nl  Ovande sin. compl.
  • pt  evant
  • pt  avand sin. compl.
  • pt  avande sin. compl.
  • pt  balegete/belegete sin. compl.
  • pt  evand/Ovand sin. compl.
  • pt  ovande sin. compl.
  • pt  ovando sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
L'evant és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. La major part dels parlants, 10.000 d'un total d'11.000, es troben a la banda nigeriana.

El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.