subanen
subanen
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca subanon
- ca malayal subanon sin. compl.
- ca siocon sin. compl.
- ca subanen sin. compl.
- ar سوبانونية
- cy Subanon
- cy Malayal subanon sin. compl.
- cy Siocon sin. compl.
- cy Subanen sin. compl.
- de Subanon
- de Malayal Subanon sin. compl.
- de Siocon sin. compl.
- de Subanen sin. compl.
- en Subanon
- en Malayal Subanon sin. compl.
- en Siocon sin. compl.
- en Subanen sin. compl.
- es subano
- es malayal subanon sin. compl.
- es siocon sin. compl.
- es subanen sin. compl.
- eu subanonera
- eu malayal subanon sin. compl.
- eu siocon sin. compl.
- eu subanen sin. compl.
- eu subanon sin. compl.
- fr subanon
- fr malayal subanon sin. compl.
- fr siocon sin. compl.
- fr subanen sin. compl.
- gl subanon
- gl malayal subanon sin. compl.
- gl siocon sin. compl.
- gl subanen sin. compl.
- gn suvanon
- gn malayal suvanon sin. compl.
- gn siocon sin. compl.
- gn subanen sin. compl.
- it subanon
- it malayal subanon sin. compl.
- it siocon sin. compl.
- it subanen sin. compl.
- pt subanon
- pt malayal subanon sin. compl.
- pt siocon sin. compl.
- pt subanen sin. compl.
- zh 苏巴农语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
El subanon s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el subanun i el kalibugan), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.
El subanon és lingüísticament proper al kalibugan, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
El subanon és lingüísticament proper al kalibugan, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
subanon
subanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca subanun
- ca suba-on sin. compl.
- ca subanen sin. compl.
- ca subanon sin. compl.
- ar سوبانوونية
- cy Subanun
- cy Suba-on sin. compl.
- cy Subanen sin. compl.
- cy Subanon sin. compl.
- de Subanun
- de Suba-on sin. compl.
- de Subanen sin. compl.
- de Subanon sin. compl.
- en Subanun
- en Subanen sin. compl.
- en Subanon sin. compl.
- es subanún
- es suba-on sin. compl.
- es subanen sin. compl.
- es subano sin. compl.
- eu subanunera
- eu suba-on sin. compl.
- eu subanen sin. compl.
- eu subanon sin. compl.
- eu subanun sin. compl.
- fr subanun
- fr suba-on sin. compl.
- fr subanen sin. compl.
- fr subanon sin. compl.
- gl subanun
- gl suba-on sin. compl.
- gl subanen sin. compl.
- gl subanon sin. compl.
- gn suvanun
- gn suba-on sin. compl.
- gn suvanen sin. compl.
- gn suvanon sin. compl.
- it subanun
- it suba-on sin. compl.
- it subanen sin. compl.
- it subanon sin. compl.
- pt subanun
- pt suba-on sin. compl.
- pt subanen sin. compl.
- pt subanon sin. compl.
- zh 苏巴努恩语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
El subanun s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el kalibugan i el subanon), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el subanun (sindangan), parlat principalment a la província de Zamboanga del Nord; el subanun (salug), parlat a Zamboanga del Nord i a la zona oest de Misamis Occidental, i el subanun (lapuyan), parlat a Zamboanga del Sud.
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el subanun (sindangan), parlat principalment a la província de Zamboanga del Nord; el subanun (salug), parlat a Zamboanga del Nord i a la zona oest de Misamis Occidental, i el subanun (lapuyan), parlat a Zamboanga del Sud.
subanon
subanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca subanon
- ca malayal subanon sin. compl.
- ca siocon sin. compl.
- ca subanen sin. compl.
- ar سوبانونية
- cy Subanon
- cy Malayal subanon sin. compl.
- cy Siocon sin. compl.
- cy Subanen sin. compl.
- de Subanon
- de Malayal Subanon sin. compl.
- de Siocon sin. compl.
- de Subanen sin. compl.
- en Subanon
- en Malayal Subanon sin. compl.
- en Siocon sin. compl.
- en Subanen sin. compl.
- es subano
- es malayal subanon sin. compl.
- es siocon sin. compl.
- es subanen sin. compl.
- eu subanonera
- eu malayal subanon sin. compl.
- eu siocon sin. compl.
- eu subanen sin. compl.
- eu subanon sin. compl.
- fr subanon
- fr malayal subanon sin. compl.
- fr siocon sin. compl.
- fr subanen sin. compl.
- gl subanon
- gl malayal subanon sin. compl.
- gl siocon sin. compl.
- gl subanen sin. compl.
- gn suvanon
- gn malayal suvanon sin. compl.
- gn siocon sin. compl.
- gn subanen sin. compl.
- it subanon
- it malayal subanon sin. compl.
- it siocon sin. compl.
- it subanen sin. compl.
- pt subanon
- pt malayal subanon sin. compl.
- pt siocon sin. compl.
- pt subanen sin. compl.
- zh 苏巴农语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
El subanon s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el subanun i el kalibugan), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.
El subanon és lingüísticament proper al kalibugan, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
El subanon és lingüísticament proper al kalibugan, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
subanun
subanun
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca subanun
- ca suba-on sin. compl.
- ca subanen sin. compl.
- ca subanon sin. compl.
- ar سوبانوونية
- cy Subanun
- cy Suba-on sin. compl.
- cy Subanen sin. compl.
- cy Subanon sin. compl.
- de Subanun
- de Suba-on sin. compl.
- de Subanen sin. compl.
- de Subanon sin. compl.
- en Subanun
- en Subanen sin. compl.
- en Subanon sin. compl.
- es subanún
- es suba-on sin. compl.
- es subanen sin. compl.
- es subano sin. compl.
- eu subanunera
- eu suba-on sin. compl.
- eu subanen sin. compl.
- eu subanon sin. compl.
- eu subanun sin. compl.
- fr subanun
- fr suba-on sin. compl.
- fr subanen sin. compl.
- fr subanon sin. compl.
- gl subanun
- gl suba-on sin. compl.
- gl subanen sin. compl.
- gl subanon sin. compl.
- gn suvanun
- gn suba-on sin. compl.
- gn suvanen sin. compl.
- gn suvanon sin. compl.
- it subanun
- it suba-on sin. compl.
- it subanen sin. compl.
- it subanon sin. compl.
- pt subanun
- pt suba-on sin. compl.
- pt subanen sin. compl.
- pt subanon sin. compl.
- zh 苏巴努恩语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
El subanun s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el kalibugan i el subanon), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el subanun (sindangan), parlat principalment a la província de Zamboanga del Nord; el subanun (salug), parlat a Zamboanga del Nord i a la zona oest de Misamis Occidental, i el subanun (lapuyan), parlat a Zamboanga del Sud.
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el subanun (sindangan), parlat principalment a la província de Zamboanga del Nord; el subanun (salug), parlat a Zamboanga del Nord i a la zona oest de Misamis Occidental, i el subanun (lapuyan), parlat a Zamboanga del Sud.
subi
subi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca subi
- ca shubi sin. compl.
- ca sinja sin. compl.
- ca urushubi sin. compl.
- de Subi
- en Subi
- en Shubi sin. compl.
- en Sinja sin. compl.
- en Urushubi sin. compl.
- es subi
- es shubi sin. compl.
- es sinja sin. compl.
- es urushubi sin. compl.
- eu subi
- eu shubi sin. compl.
- eu sinja sin. compl.
- eu urushubi sin. compl.
- fr subi
- fr shubi sin. compl.
- fr urushubi sin. compl.
- gl subi
- gl shubi sin. compl.
- gl sinja sin. compl.
- gl urushubi sin. compl.
- it subi
- it shubi sin. compl.
- it sinja sin. compl.
- it urushubi sin. compl.
- nl Subi
- nl Shubi sin. compl.
- nl Urushubi sin. compl.
- pt subi
- pt shubi sin. compl.
- pt sinja sin. compl.
- pt urushubi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic subi se situa a la regió nord-oest de Tanzània, a prop de la costa sud-oest del llac Victòria. Entre els grups veïns dels subis trobem els hangazes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al subi), els zinzes, els sukumes, els sumbwes i els has.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
suec
suec
Indoeuropea > Germànica > Septentrional, Europa > Estònia, Europa > Finlàndia, Europa > Suècia
- ca suec
- cod svenska
- ar السويدية
- cy Swedeg
- de Schwedisch
- en Swedish
- es sueco
- eu suediera
- fr suédois
- gl sueco
- gn suéko
- it svedese
- ja スウェーデン語
- nl Zweeds
- oc suèc
- pt sueco
- ru Шведский язык
- sw Swedish
- tmh Tasuwekt
- zh 瑞典语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Germànica > Septentrional, Europa > Estònia, Europa > Finlàndia, Europa > Suècia
Definició
Els primers textos escrits en llengua sueca daten del segle XIII. Actualment, en el suec s'hi poden distingir quatre grans grups de dialectes: el central, en què s'inclou la varietat d'Estocolm; el septentrional; l'oriental, i el gútnic. Molts lingüistes hi afegeixen el meridional, que estrictament parlant és un dialecte del danès.
Els suecs havien dut la seva influència política, econòmica i cultural a Rússia (segle IX) i havien iniciat la conquesta de Finlàndia (segle XIII). Abans que aquesta s'acabés de consolidar (segle XIV), nombrosos colons suecs s'havien establert, de la mateixa manera que ja ho havien fet a les illes Åland, a les costes finlandeses, fins aleshores deshabitades.
Al segle XVI, amb la independència definitiva de Suècia, que havia estat vinculada més d'un segle a Dinamarca, i la introducció de la Reforma protestant, que va comportar la traducció de la Bíblia al suec, es va establir la llengua estàndard sueca, basada en el parlar de la regió d'Estocolm.
Els suecs havien dut la seva influència política, econòmica i cultural a Rússia (segle IX) i havien iniciat la conquesta de Finlàndia (segle XIII). Abans que aquesta s'acabés de consolidar (segle XIV), nombrosos colons suecs s'havien establert, de la mateixa manera que ja ho havien fet a les illes Åland, a les costes finlandeses, fins aleshores deshabitades.
Al segle XVI, amb la independència definitiva de Suècia, que havia estat vinculada més d'un segle a Dinamarca, i la introducció de la Reforma protestant, que va comportar la traducció de la Bíblia al suec, es va establir la llengua estàndard sueca, basada en el parlar de la regió d'Estocolm.
suga
suga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
- ca suga
- ca galim sin. compl.
- ca jemjem sin. compl.
- ca njemnjem sin. compl.
- ca nyamnyam sin. compl.
- ca sewe sin. compl.
- ca ssuga sin. compl.
- cod nizaa
- de Suga
- de Galim sin. compl.
- de Nizaa sin. compl.
- de Nizm sin. compl.
- de Ssuga sin. compl.
- en Suga
- en Galim sin. compl.
- en Jemjem sin. compl.
- en Njemnhem sin. compl.
- en Nyamnyam sin. compl.
- en Sewe sin. compl.
- en Ssuga sin. compl.
- es suga
- es galim sin. compl.
- es jemjem sin. compl.
- es njemnhem sin. compl.
- es nyamnyam sin. compl.
- es sewe sin. compl.
- es ssuga sin. compl.
- eu suga
- eu galim sin. compl.
- eu jemjem sin. compl.
- eu njemnhem sin. compl.
- eu nyamnyam sin. compl.
- eu sewe sin. compl.
- eu ssuga sin. compl.
- fr suga
- fr galim sin. compl.
- fr jemjem sin. compl.
- fr nizaa sin. compl.
- fr nyamnyam sin. compl.
- gl suga
- gl galim sin. compl.
- gl jemjem sin. compl.
- gl njemnhem sin. compl.
- gl nyamnyam sin. compl.
- gl sewe sin. compl.
- gl ssuga sin. compl.
- it suga
- it galim sin. compl.
- it jemjem sin. compl.
- it njemnhem sin. compl.
- it nyamnyam sin. compl.
- it sewe sin. compl.
- it ssuga sin. compl.
- nl Suga
- nl Galim sin. compl.
- nl Jemjem sin. compl.
- nl Nizaa sin. compl.
- nl Nyamnyam sin. compl.
- pt suga
- pt galim sin. compl.
- pt jemjem sin. compl.
- pt njemnhem sin. compl.
- pt nyamnyam sin. compl.
- pt sewe sin. compl.
- pt ssuga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
Definició
Els parlants de suga s'autodenominen baghap i anomenen la seva llengua nizaa. Aquesta llengua s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
sugboanon
sugboanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca cebuano
- ca sebuano sin. compl.
- ca sugboanon sin. compl.
- ca visaia sin. compl.
- cod sinugboanon
- cod visaia
- ar سيبوانو
- cy Cebuano
- cy Sebuano sin. compl.
- cy Sugboanon sin. compl.
- cy Sugbuhanon sin. compl.
- cy Visaia sin. compl.
- de Cebuano
- de Binisaya sin. compl.
- de Bisaya sin. compl.
- de Sebuano sin. compl.
- de Sugbuanon sin. compl.
- de Visayan sin. compl.
- en Cebuano
- en Bisayan sin. compl.
- en Sebuano sin. compl.
- en Sugbuanon sin. compl.
- en Sugbuhanon sin. compl.
- en Visayan sin. compl.
- es cebuano
- es bisaya sin. compl.
- es sebuano sin. compl.
- es sugboanon sin. compl.
- es sugbuhanon sin. compl.
- eu cebuera
- eu sebuano sin. compl.
- eu sugboanon sin. compl.
- eu sugbuhanon sin. compl.
- eu visayera sin. compl.
- fr cebuano
- fr cébouano sin. compl.
- fr visayan ou bisaya sin. compl.
- gl cebuano
- gl sebuano sin. compl.
- gl sugboanon sin. compl.
- gl sugbuhanon sin. compl.
- gl visaia sin. compl.
- gn sevuáno
- gn sebuano sin. compl.
- gn sugvoanon sin. compl.
- gn sugvuhanon sin. compl.
- gn visaia sin. compl.
- it cebuano
- it sebuano sin. compl.
- it sugboanon sin. compl.
- it sugbuhanon sin. compl.
- ja セブアノ語
- ja セブ語、ヴィサヤ語、ビサヤ語 sin. compl.
- nl Cebuano
- nl Sebuano sin. compl.
- nl Sugboanon sin. compl.
- nl Sugbuhanon sin. compl.
- nl Visaya sin. compl.
- pt cebuano
- pt sebuano sin. compl.
- pt sugboanon sin. compl.
- pt sugbuhanon sin. compl.
- pt visaiano sin. compl.
- ru Себуанский
- ru Бисая sin. compl.
- ru Висая sin. compl.
- ru Сугбу sin. compl.
- ru Себуано sin. compl.
- ru Сугбуанон sin. compl.
- zh 宿务
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El cebuano és la segona llengua en nombre de parlants de les Filipines (15.150.000 parlants nadius), després del tagal (16.000.000). Cal comentar, però, que fins a la dècada dels anys vuitanta, el cebuano era el major grup lingüístic de les Filipines i sobrepassava el tagal en nombre de parlants.
El cebuano es parlava originàriament a l'illa de Cebu i posteriorment es va estendre a la part oriental de l'illa de Negros, Bohol, Leyte i a la costa nord de Mindanao. Actualment, a més del territori d'on és la llengua pròpia, el cebuano és utilitzat com a llengua franca al centre de Filipines i Mindanao.
Hi ha força confusió al voltant del terme cebuano, ja que sovint s'identifica el cebuano, el hiligaynon i el waray com una sola llengua, anomenada visaia.
El nom cebuano prové del nom de l'illa Cebu, on el conqueridor Fernão Magalhães va desembarcar l'any 1521. Històricament, Cebu és una de les ciutats més antigues de les Filipines. Va ser fundada pel conqueridor Legazpi el 1565 i fou el primer assentament permanent espanyol a les Filipines i capital de la colònia espanyola fins al 1571.
El cebuano es parlava originàriament a l'illa de Cebu i posteriorment es va estendre a la part oriental de l'illa de Negros, Bohol, Leyte i a la costa nord de Mindanao. Actualment, a més del territori d'on és la llengua pròpia, el cebuano és utilitzat com a llengua franca al centre de Filipines i Mindanao.
Hi ha força confusió al voltant del terme cebuano, ja que sovint s'identifica el cebuano, el hiligaynon i el waray com una sola llengua, anomenada visaia.
El nom cebuano prové del nom de l'illa Cebu, on el conqueridor Fernão Magalhães va desembarcar l'any 1521. Històricament, Cebu és una de les ciutats més antigues de les Filipines. Va ser fundada pel conqueridor Legazpi el 1565 i fou el primer assentament permanent espanyol a les Filipines i capital de la colònia espanyola fins al 1571.
sugcestun
sugcestun
Esquimoalèutica > Esquimal > Yupik, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca yupik del Pacífic
- ca alutiiq sin. compl.
- ca sugcestun sin. compl.
- ca sugpiaq sin. compl.
- ca sugt'stun sin. compl.
- cy Yupik y Môr Tawel
- cy Alutiiq sin. compl.
- cy Sugcestun sin. compl.
- cy Sugpiaq sin. compl.
- cy Sugt'stun sin. compl.
- de Pazifik-Golf-Yupik
- de Alutiiq sin. compl.
- de Sugpiaq sin. compl.
- de Suk sin. compl.
- en Pacific Yupik
- en Alutiiq sin. compl.
- en Pacific Gulf Yupik sin. compl.
- en Sugcestun sin. compl.
- en Sugpiak sin. compl.
- en Sugpiaq sin. compl.
- en Suk sin. compl.
- es alutiiq
- es alutiiq sin. compl.
- es sugcestun sin. compl.
- es sugpiaq sin. compl.
- es sugt'stun sin. compl.
- es yupí del golfo sin. compl.
- eu ozeano Bareko yupikera
- eu alutiiq sin. compl.
- eu ozeano bareko yupikera sin. compl.
- eu sugcestun sin. compl.
- eu sugpiaq sin. compl.
- eu sugt'stun sin. compl.
- fr yupik du Golfe du Pacifique
- fr alutiiq sin. compl.
- fr chugach sin. compl.
- fr sugcestun sin. compl.
- fr sugpiaq sin. compl.
- fr sugt'stun sin. compl.
- gl yupik do Pacífico
- gl alutiiq sin. compl.
- gl sugcestun sin. compl.
- gl sugpiaq sin. compl.
- gl sugt'stun sin. compl.
- gn jupik Pasífiko-gua
- gn alutiiq sin. compl.
- gn sugcestun sin. compl.
- gn sugpiaq sin. compl.
- gn sugt'stun sin. compl.
- it yupik del golfo del Pacifico
- it alutiiq sin. compl.
- it sugcestun sin. compl.
- it sugpiaq sin. compl.
- it sugt'stun sin. compl.
- pt yupik do Pacífico
- pt alutiiq sin. compl.
- pt sugcestun sin. compl.
- pt sugpiaq sin. compl.
- pt sugt'stun sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Esquimoalèutica > Esquimal > Yupik, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La relació genètica entre la branca esquimal i l'aleutiana de la família esquimoalèutica va ser descoberta a principi del segle XIX pels lingüistes de l'escola historicocomparativa. Les diferències entre les dues branques de la família són grans.
El grup yupik de la família esquimoalèutica està integrat per cinc llengües que es parlen a l'extrem oriental de Rússia i al sud-oest d'Alaska, territori originari de les llengües esquimals. Són el sirenikski (extingida) i el naukanski (totes dues pertanyents a la banda russa), el yupik de Sibèria central, parlat a la part russa i en una illa d'Alaska, i el yup'ik d'Alaska central i el del Pacífic, exclusivament americans.
El yupik del Pacífic només compta amb parlants adults. La població total és d'uns 3.000 individus, però només parlen la llengua uns 400.
Consta de dos dialectes: el txugatx (a la península de Kenai) i el koniag (a les penínsules de Koniag i d'Alaska). El grup dialectal koniag està en contacte amb la llengua aleuta.
Tradicionalment la comunitat s'autodenominava sugpiaq, 'gent real', i la seva llengua era el sugt'stun. El nom alutiiq és d'origen rus i neix de la confusió dels colonitzadors russos entre sugpiaq i aleutes. El terme yupik també significa 'persona real' i prové de yuk ('persona') i de pik ('real').
El grup yupik de la família esquimoalèutica està integrat per cinc llengües que es parlen a l'extrem oriental de Rússia i al sud-oest d'Alaska, territori originari de les llengües esquimals. Són el sirenikski (extingida) i el naukanski (totes dues pertanyents a la banda russa), el yupik de Sibèria central, parlat a la part russa i en una illa d'Alaska, i el yup'ik d'Alaska central i el del Pacífic, exclusivament americans.
El yupik del Pacífic només compta amb parlants adults. La població total és d'uns 3.000 individus, però només parlen la llengua uns 400.
Consta de dos dialectes: el txugatx (a la península de Kenai) i el koniag (a les penínsules de Koniag i d'Alaska). El grup dialectal koniag està en contacte amb la llengua aleuta.
Tradicionalment la comunitat s'autodenominava sugpiaq, 'gent real', i la seva llengua era el sugt'stun. El nom alutiiq és d'origen rus i neix de la confusió dels colonitzadors russos entre sugpiaq i aleutes. El terme yupik també significa 'persona real' i prové de yuk ('persona') i de pik ('real').
sugpiaq
sugpiaq
Esquimoalèutica > Esquimal > Yupik, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca yupik del Pacífic
- ca alutiiq sin. compl.
- ca sugcestun sin. compl.
- ca sugpiaq sin. compl.
- ca sugt'stun sin. compl.
- cy Yupik y Môr Tawel
- cy Alutiiq sin. compl.
- cy Sugcestun sin. compl.
- cy Sugpiaq sin. compl.
- cy Sugt'stun sin. compl.
- de Pazifik-Golf-Yupik
- de Alutiiq sin. compl.
- de Sugpiaq sin. compl.
- de Suk sin. compl.
- en Pacific Yupik
- en Alutiiq sin. compl.
- en Pacific Gulf Yupik sin. compl.
- en Sugcestun sin. compl.
- en Sugpiak sin. compl.
- en Sugpiaq sin. compl.
- en Suk sin. compl.
- es alutiiq
- es alutiiq sin. compl.
- es sugcestun sin. compl.
- es sugpiaq sin. compl.
- es sugt'stun sin. compl.
- es yupí del golfo sin. compl.
- eu ozeano Bareko yupikera
- eu alutiiq sin. compl.
- eu ozeano bareko yupikera sin. compl.
- eu sugcestun sin. compl.
- eu sugpiaq sin. compl.
- eu sugt'stun sin. compl.
- fr yupik du Golfe du Pacifique
- fr alutiiq sin. compl.
- fr chugach sin. compl.
- fr sugcestun sin. compl.
- fr sugpiaq sin. compl.
- fr sugt'stun sin. compl.
- gl yupik do Pacífico
- gl alutiiq sin. compl.
- gl sugcestun sin. compl.
- gl sugpiaq sin. compl.
- gl sugt'stun sin. compl.
- gn jupik Pasífiko-gua
- gn alutiiq sin. compl.
- gn sugcestun sin. compl.
- gn sugpiaq sin. compl.
- gn sugt'stun sin. compl.
- it yupik del golfo del Pacifico
- it alutiiq sin. compl.
- it sugcestun sin. compl.
- it sugpiaq sin. compl.
- it sugt'stun sin. compl.
- pt yupik do Pacífico
- pt alutiiq sin. compl.
- pt sugcestun sin. compl.
- pt sugpiaq sin. compl.
- pt sugt'stun sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Esquimoalèutica > Esquimal > Yupik, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La relació genètica entre la branca esquimal i l'aleutiana de la família esquimoalèutica va ser descoberta a principi del segle XIX pels lingüistes de l'escola historicocomparativa. Les diferències entre les dues branques de la família són grans.
El grup yupik de la família esquimoalèutica està integrat per cinc llengües que es parlen a l'extrem oriental de Rússia i al sud-oest d'Alaska, territori originari de les llengües esquimals. Són el sirenikski (extingida) i el naukanski (totes dues pertanyents a la banda russa), el yupik de Sibèria central, parlat a la part russa i en una illa d'Alaska, i el yup'ik d'Alaska central i el del Pacífic, exclusivament americans.
El yupik del Pacífic només compta amb parlants adults. La població total és d'uns 3.000 individus, però només parlen la llengua uns 400.
Consta de dos dialectes: el txugatx (a la península de Kenai) i el koniag (a les penínsules de Koniag i d'Alaska). El grup dialectal koniag està en contacte amb la llengua aleuta.
Tradicionalment la comunitat s'autodenominava sugpiaq, 'gent real', i la seva llengua era el sugt'stun. El nom alutiiq és d'origen rus i neix de la confusió dels colonitzadors russos entre sugpiaq i aleutes. El terme yupik també significa 'persona real' i prové de yuk ('persona') i de pik ('real').
El grup yupik de la família esquimoalèutica està integrat per cinc llengües que es parlen a l'extrem oriental de Rússia i al sud-oest d'Alaska, territori originari de les llengües esquimals. Són el sirenikski (extingida) i el naukanski (totes dues pertanyents a la banda russa), el yupik de Sibèria central, parlat a la part russa i en una illa d'Alaska, i el yup'ik d'Alaska central i el del Pacífic, exclusivament americans.
El yupik del Pacífic només compta amb parlants adults. La població total és d'uns 3.000 individus, però només parlen la llengua uns 400.
Consta de dos dialectes: el txugatx (a la península de Kenai) i el koniag (a les penínsules de Koniag i d'Alaska). El grup dialectal koniag està en contacte amb la llengua aleuta.
Tradicionalment la comunitat s'autodenominava sugpiaq, 'gent real', i la seva llengua era el sugt'stun. El nom alutiiq és d'origen rus i neix de la confusió dels colonitzadors russos entre sugpiaq i aleutes. El terme yupik també significa 'persona real' i prové de yuk ('persona') i de pik ('real').
