otoantritis
otoantritis
- ca otoantritis, n f
- es otoantritis
- en otoantritis
Definició
Otitis mitjana propagada a l'antre mastoidal, pròpia dels lactants.
otocònia
otocònia
- ca estatocònia, n f
- ca otocònia, n f
- es estatoconia
- es otoconia
- es statoconia
- fr otoconie
- fr otolithe
- en otoconia
- TA statoconia
Definició
Cadascuna de les concrecions calcàries de la membrana de les estatocònies que, per la seva elevada densitat, provoquen deformacions de les màcules de l'utricle i del sàcul per gravetat i per inèrcia.
otodínia
otodínia
- ca otàlgia, n f
- ca otodínia, n f sin. compl.
- es otalgia
- es otodinia
- fr otalgie
- en otalgia
- en otodynia
Definició
Dolor a l'orella.
otoemissió
otoemissió
- ca otoemissió, n f
- ca emissió acústica, n f sin. compl.
- es emisión acústica
- es otoemisión
- en otoacoustic emission
Definició
Emissió de so que es produeix a l'orella, que es pot captar al conducte auditiu extern i que s'atribueix a l'acció de les cèl·lules ciliades externes.
Nota
- La mesura de l'otoemissió permet diagnosticar la sordesa en els nadons.
otoesclerosi
otoesclerosi
- ca otoesclerosi, n f
- ca otoespongiosi, n f sin. compl.
- es otosclerosis
- en otosclerosis
Definició
Afecció consistent en la fixació òssia de la base de l'estrep al laberint ossi, que provoca sordesa de transmissió.
Nota
- L'otoesclerosi és la causa més freqüent de sordesa de transmissió en persones adultes.
otoespongiosi
otoespongiosi
- ca otoesclerosi, n f
- ca otoespongiosi, n f sin. compl.
- es otosclerosis
- en otosclerosis
Definició
Afecció consistent en la fixació òssia de la base de l'estrep al laberint ossi, que provoca sordesa de transmissió.
Nota
- L'otoesclerosi és la causa més freqüent de sordesa de transmissió en persones adultes.
otogènic -a
otogènic -a
- ca otogènic -a, adj
- es otogénico
- en otogenous
Definició
Originat a l'orella.
otohematoma
otohematoma
- ca otohematoma, n m
- es otohematoma
- fr othématome
- en otohematome
Definició
Hematoma produït per un traumatisme al pavelló de l'orella.
otòleg | otòloga
otòleg | otòloga
- ca otòleg | otòloga, n m, f
- es otólogo
- en otologist
Definició
Especialista en otologia.
otòlit
otòlit
- ca otòlit, n m
- es otolito
- fr otoconie
- fr otolithe
- en otolith
Definició
Estatocònia d'una certa grandària.
