caució
caució
Dret civil d'obligacions i contractes
- ca caució, n f
- es caución
Dret civil d'obligacions i contractes
Definició
Garantia del compliment d'una obligació mitjançant jurament, penyora de béns propis o fiances d'una tercera persona.
causa de contracte
causa de contracte
Dret civil general
- ca causa de contracte, n f
- es causa de contrato
Dret civil general
Definició
Element negocial necessari per a la validesa d'un contracte.
causa gratuïta
causa gratuïta
Dret civil general
- ca causa gratuïta, n f
- es causa gratuita
Dret civil general
Definició
Justificació de l'obligació basada en el sacrifici econòmic d'una de les parts.
causa onerosa
causa onerosa
Dret civil general
- ca causa onerosa, n f
- es causa onerosa
Dret civil general
Definició
Justificació de l'obligació basada en la contraprestació o promesa de l'altra part.
causahavent
causahavent
Dret de successions
- ca causahavent, n m, f
- ca drethavent, n m, f sin. compl.
- es causahabiente
- es derechohabiente
Dret de successions
Definició
Persona física o jurídica que té un dret derivat o transmès d'una altra.
causant
causant
Dret de successions
- ca causant, n m, f
- ca de cuius, n m, f sin. compl.
- es causante
- es de cuius
Dret de successions
Definició
Persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni.
Nota
- De cuius és la fórmula abreujada de l'expressió llatina de cuius successione agitur, que, literalment, significa 'aquell de la successió del qual es tracta'.
cedent
cedent
Dret civil general
- ca cedent, n m, f
- es cedente
Dret civil general
Definició
Persona que fa una cessió a favor d'una altra.
cedir
cedir
Drets reals
- ca cedir, v tr
- es ceder
Drets reals
Definició
Transmetre un dret, una obligació o un bé a una altra persona.
cens
cens
Drets reals
- ca cens, n m
- es censo
Drets reals
Definició
Prestació periòdica dinerària anual, de caràcter perpetu o temporal, que es vincula a la propietat d'una finca, la qual respon directament i immediata del pagament.
cens emfitèutic
cens emfitèutic
Drets reals
- ca cens emfitèutic, n m
- ca emfiteusi, n f sin. compl.
- es censo enfitéutico
- es enfiteusis
Drets reals
Definició
Cens de caràcter perpetu i redimible a voluntat del censatari que, a més de la pensió periòdica anual, pot atorgar al censalista el dret de lluïsme o el dret de fadiga, si s'ha estipulat en el títol de constitució.