Back to top
caució caució

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  caució, n f
  • es  caución

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Garantia del compliment d'una obligació mitjançant jurament, penyora de béns propis o fiances d'una tercera persona.
causa de contracte causa de contracte

Dret civil general

  • ca  causa de contracte, n f
  • es  causa de contrato

Dret civil general

Definició
Element negocial necessari per a la validesa d'un contracte.
causa gratuïta causa gratuïta

Dret civil general

  • ca  causa gratuïta, n f
  • es  causa gratuita

Dret civil general

Definició
Justificació de l'obligació basada en el sacrifici econòmic d'una de les parts.
causa onerosa causa onerosa

Dret civil general

  • ca  causa onerosa, n f
  • es  causa onerosa

Dret civil general

Definició
Justificació de l'obligació basada en la contraprestació o promesa de l'altra part.
causahavent causahavent

Dret de successions

  • ca  causahavent, n m, f
  • ca  drethavent, n m, f sin. compl.
  • es  causahabiente
  • es  derechohabiente

Dret de successions

Definició
Persona física o jurídica que té un dret derivat o transmès d'una altra.
  • ca  causant, n m, f
  • ca  de cuius, n m, f sin. compl.
  • es  causante
  • es  de cuius

Dret de successions

Definició
Persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni.

Nota

  • De cuius és la fórmula abreujada de l'expressió llatina de cuius successione agitur, que, literalment, significa 'aquell de la successió del qual es tracta'.
  • ca  cedent, n m, f
  • es  cedente

Dret civil general

Definició
Persona que fa una cessió a favor d'una altra.
  • ca  cedir, v tr
  • es  ceder

Drets reals

Definició
Transmetre un dret, una obligació o un bé a una altra persona.
  • ca  cens, n m
  • es  censo

Drets reals

Definició
Prestació periòdica dinerària anual, de caràcter perpetu o temporal, que es vincula a la propietat d'una finca, la qual respon directament i immediata del pagament.
cens emfitèutic cens emfitèutic

Drets reals

  • ca  cens emfitèutic, n m
  • ca  emfiteusi, n f sin. compl.
  • es  censo enfitéutico
  • es  enfiteusis

Drets reals

Definició
Cens de caràcter perpetu i redimible a voluntat del censatari que, a més de la pensió periòdica anual, pot atorgar al censalista el dret de lluïsme o el dret de fadiga, si s'ha estipulat en el títol de constitució.