Back to top
deutor | deutora deutor | deutora

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  deutor | deutora, n m, f
  • es  deudor | deudora

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Persona que, en una relació jurídica, té l'obligació de donar, fer o no fer alguna cosa.
dipòsit dipòsit

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  dipòsit, n m
  • ca  contracte de depòsit, n m sin. compl.
  • ca  contracte de dipòsit, n m sin. compl.
  • ca  depòsit, n m sin. compl.
  • es  contrato de depósito
  • es  depósito

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Contracte real mitjançant el qual una part lliura temporalment una cosa a una altra part, que la rep amb l'obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ser reclamada per aquella o per algú amb dret a fer-ho.
dipòsit irregular dipòsit irregular

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  dipòsit irregular, n m
  • es  depósito irregular

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Dipòsit d'un bé fungible en què el dipositari està obligat a tornar-ne una quantitat igual i de la mateixa espècie i qualitat.
dipositant dipositant

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  dipositant, n m, f
  • es  depositante

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Persona que fa un dipòsit.
dipositari | dipositària dipositari | dipositària

Dret civil d'obligacions i contractes

  • ca  dipositari | dipositària, n m, f
  • es  depositario | depositaria

Dret civil d'obligacions i contractes

Definició
Persona que rep en dipòsit.
discapacitat discapacitat

Dret civil general

  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad

Dret civil general

Definició
Reducció o absència de la capacitat física o mental d'una persona per a dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals.
discapacitat | discapacitada discapacitat | discapacitada

Dret civil general

  • ca  discapacitat | discapacitada, n m, f
  • es  discapacitado | discapacitada

Dret civil general

Definició
Persona que té una deficiència física o mental que li impossibilita o dificulta de dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals.
discerniment discerniment

Dret civil general

  • ca  discerniment, n m
  • es  discernimiento

Dret civil general

Definició
Nomenament judicial que habilita una persona per a exercir un càrrec determinat.
discerniment discerniment

Dret civil general

  • ca  discerniment, n m
  • es  discernimiento

Dret civil general

Definició
Capacitat de distingir amb el pensament una cosa d'una altra.
dispensa dispensa

Dret civil general

  • ca  dispensa, n f
  • es  dispensa

Dret civil general

Definició
Autorització que la mateixa llei atorga per deixar de complir-la en alguns casos determinats.