cessió
cessió
- ca cessió, n f
- ca alienació, n f sin. compl.
- es cesión
- es enajenación
- fr aliénation
- fr cession
Definició
Transmissió que una persona fa d'un dret, d'una obligació o d'un bé a favor d'una altra.
clàusula
clàusula
- ca clàusula, n f
- es cláusula
- fr clause
Definició
Cadascuna de les disposicions de què pot constar un acte jurídic en la seva projecció documental.
codicil
codicil
- ca codicil, n m
- es codicilo
- fr codicille
- en codicil
Definició
Negoci jurídic formal, unilateral i revocable, en virtut del qual un causant, sense instituir hereu, regula de manera parcial la seva successió amb disposicions a títol particular.
cohereu | cohereva
cohereu | cohereva
- ca cohereu | cohereva, n m, f
- es coheredero
- fr cohéritier
- en co-heir
Definició
Hereu juntament amb un altre o amb d'altres.
col·lació
col·lació
- ca col·lació, n f
- es colación
- fr collation
Definició
Aportació del valor dels béns rebuts gratuïtament de l'ascendent causant d'una successió que el descendent que hi concorre com a hereu amb un altre hereu descendent del mateix causant ha de fer a l'actiu hereditari en fer la partició de l'herència.
col·legatari | col·legatària
col·legatari | col·legatària
- ca col·legatari | col·legatària, n m, f
- es colegatario
- fr colégataire
Definició
Legatari juntament amb un altre o amb d'altres.
col·legi notarial
col·legi notarial
- ca col·legi notarial, n m
- es colegio notarial
- fr chambre des notaires
- fr ordre des notaires
Definició
Corporació professional de dret públic integrada per notaris que pel sol fet d'exercir la seva activitat en l'àmbit territorial que els correspon hi resten incorporats.
comodat
comodat
- ca comodat, n m
- es comodato
- es préstamo de uso
Definició
Contracte unilateral segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l'altra una cosa perquè l'usi un cert temps i després la hi torni, amb la condició de no consumir-la en cas que es tracti d'una cosa fungible.
compareixença
compareixença
- ca compareixença, n f
- es comparecencia
- fr comparution
Definició
Acte de presentar-se davant un notari per a l'atorgament d'una escriptura.
compareixença
compareixença
- ca compareixença, n f
- es comparecencia
Definició
Primera part d'un instrument públic, en què consten les persones que es presenten a l'acte d'atorgament i en quin concepte hi intervenen.