habilitació
habilitació
- ca habilitació, n f
- es habilitación
Definició
Autorització conferida a un funcionari públic perquè pugui realitzar funcions que en principi no li són pròpies o les pugui realitzar fora del seu àmbit o districte.
habitació
habitació
- ca habitació, n f
- ca estatge, n m sin. compl.
- es habitación
- fr habitation
Definició
Dret real essencialment inalienable, constituït a favor d'una o més persones físiques, que comporta la facultat d'ocupar en un immoble aliè la part necessària per a atendre les seves necessitats d'habitatge i les de les persones que hi conviuen, encara que n'augmenti el nombre.
Nota
- Estatge és una denominació pròpia de l'illa de Mallorca.
herència
herència
- ca herència, n f
- es herencia
- fr hérédité
Definició
Conjunt de béns, drets i obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort i que es transmeten a l'hereu.
heretament
heretament
- ca heretament, n m
- es heredamiento
- fr héritage
Definició
Institució contractual d'hereu que s'atorga en capítols matrimonials.
Nota
- Pot ser a favor dels contraents, dels fills del contraents o dels esposos mútuament.
heretant
heretant
- ca heretant, n m, f
- es heredante
Definició
Persona que atorga un heretament en favor d'una altra.
hereu | hereva
hereu | hereva
- ca hereu | hereva, n m, f
- es heredero
- fr héritier
- en heir
Definició
Persona que succeeix el causant d'una herència amb caràcter universal.
hereu abintestat | hereva abintestada
hereu abintestat | hereva abintestada
- ca hereu legítim | hereva legítima, n m, f
- ca hereu abintestat | hereva abintestada, n m, f sin. compl.
- es abintestato
- es heredero ab intestato
- es heredero legítimo
- fr héritier ab intestat
- fr héritier légal
- fr héritier légitime
- en abintestate heir
- en heir at law
Definició
Persona que, a manca d'hereu voluntari, és cridada a l'herència per disposició legal.
hereu de confiança | hereva de confiança
hereu de confiança | hereva de confiança
- ca hereu de confiança | hereva de confiança, n m, f
- es heredero de confianza
Definició
Persona física designada pel testador perquè doni als béns de l'herència la destinació que aquest li hagi encomanat confidencialment.
hereu legítim | hereva legítima
hereu legítim | hereva legítima
- ca hereu legítim | hereva legítima, n m, f
- ca hereu abintestat | hereva abintestada, n m, f sin. compl.
- es abintestato
- es heredero ab intestato
- es heredero legítimo
- fr héritier ab intestat
- fr héritier légal
- fr héritier légitime
- en abintestate heir
- en heir at law
Definició
Persona que, a manca d'hereu voluntari, és cridada a l'herència per disposició legal.
hereu per fiduciari | hereva per fiduciari
hereu per fiduciari | hereva per fiduciari
- ca hereu per fiduciari | hereva per fiduciari, n m, f
- es hederero por fiduciario
Definició
Hereu instituït pel cònjuge supervivent o els dos parents més propers entre els seus fills o els seus descendents.