testimoni
testimoni
- ca testimoniança, n f
- ca testimoni, n m sin. compl.
- es testimonio
- fr témoignage
Definició
Transcripció total o parcial d'un document, de la literalitat de la qual respon un notari, fent ús de les seves atribucions.
Nota
- Quan la transcripció és d'un document del qual el notari conserva l'original en el seu protocol, s'anomena còpia.
testimoni de coneixement
testimoni de coneixement
- ca testimoni de coneixement, n m, f
- es testigo de conocimiento
Definició
Testimoni que intervé en l'autorització d'un document amb la funció d'identificar els atorgants que el notari no conegui de manera directa.
testimoni instrumental
testimoni instrumental
- ca testimoni instrumental, n m, f
- es testigo instrumental
- fr témoin instrumentaire
Definició
Testimoni que en documents notarials afirma amb el notari el fet i el contingut de l'atorgament.
testimoniança
testimoniança
- ca testimoniança, n f
- ca testimoni, n m sin. compl.
- es testimonio
- fr témoignage
Definició
Transcripció total o parcial d'un document, de la literalitat de la qual respon un notari, fent ús de les seves atribucions.
Nota
- Quan la transcripció és d'un document del qual el notari conserva l'original en el seu protocol, s'anomena còpia.
transformació
transformació
- ca transformació, n f
- es transformación
Definició
Modificació de l'estructura d'una societat que consisteix en el canvi d'un tipus social per un altre tot conservant la personalitat jurídica inicial.
traspàs
traspàs
- ca traspàs, n m
- es traspaso
Definició
Cessió del dret d'arrendament d'un local de negoci, feta per l'arrendatari a una tercera persona, la qual se subroga en els drets i les obligacions nascuts de l'arrendament.
tutela
tutela
- ca tutela, n f
- es tutela
- fr tutelle
Definició
Institució l'objecte de la qual és la guarda, la protecció i la representació de la persona i l'administració del patrimoni d'aquells qui, tot i no ésser subjectes a potestat parental, són incapacitats o menors no emancipats.
tutela testamentària
tutela testamentària
- ca tutela testamentària, n f
- es tutela testamentaria
- fr tutelle testamentaire
Definició
Tutela designada en testament notarial pels pares o pel pare o la mare no privats de la potestat parental i que, en defecte del cònjuge que convisqui amb el menor o l'incapacitat, vincula el jutge a designar tutors si el benefici del menor o l'incapacitat no exigeix una altra mesura.
tutor | tutora
tutor | tutora
- ca tutor | tutora, n m, f
- es tutor
- fr tuteur
Definició
Persona en qui recau l'exercici de la tutela.