Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  blocatge suprahisià, n m

Cardiologia

Definició
Blocatge localitzat per damunt del feix de His.
  • ca  polze rígid, n m
  • ca  blocatge tendinós del polze, n m sin. compl.
  • ca  polze flectit, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Pediatria

Definició
Contractura de flexió de l'articulació interfalàngica del polze que hom observa ocasionalment en infants petits o nodrissons, a causa d'una fibrosi congènita de la corredora osteofibrosa del tendó flexor llarg propi del colze, semblant al que ocorre en el dit de ressort. Per mitjà d'una extensió passiva forçada hom pot provocar l'extensió del polze, bé que ràpidament es reprodueix la deformitat. Pot ésser unilateral o bilateral. L'evolució natural és la del guariment espontani de la malaltia cap als 6 o 7 anys d'edat, per bé que a vegades es fa necessària la intervenció quirúrgica.
  • ca  blocatge de tercer grau, n m
  • ca  blocatge avançat, n m sin. compl.
  • ca  blocatge complet, n m sin. compl.
  • ca  blocatge total, n m sin. compl.

Cardiologia

Definició
Blocatge en què la conducció de l'impuls és deturada del tot.
  • ca  blocatge trifascicular, n m

Cardiologia

Definició
Blocatge intraventricular en què l'impediment per a la conducció és en tres dels fascicles en què hom considera dividit el feix de His.
  • ca  blocatge víric, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Interferència d'un virus per un altre virus.
  • ca  blocatge, n m
  • ca  bloqueig, n m sin. compl.
  • es  bloqueo
  • fr  blocage
  • en  block
  • en  blockade
  • en  blocking

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Alteració fisiològica o patològica, funcional o orgànica, que dificulta o impedeix el funcionament normal d'una estructura de l'organisme. Si en el blocatge es detura el pas d'un impuls o d'un fluid pot tractar-se d'un blocatge d'entrada o un blocatge de sortida segons la seva localització respecte del centre o cavitat receptors.
  • ca  blocador, n m
  • ca  bloquejador, n m sin. compl.
  • es  bloqueador, n m
  • es  bloqueante, n m
  • fr  bloqueur, n m
  • en  blocker, n

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Fàrmac o substància que impedeix l'arribada d'estímuls, la secreció d'hormones, l'acció d'aquestes o la d'altres òrgans, produint, a vegades, efectes semblants a l'extirpació.
  • ca  blocar, v tr
  • ca  bloquejar, v tr sin. compl.
  • es  bloquear
  • fr  bloquer
  • en  block

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Produir o produir-se un blocatge.
  • ca  Basel Nomina Anatomica, n f
  • ca  BNA, n f sigla

Anatomia

Definició
Nomenclatura anatòmica de Basel; llista de termes llatins d'anatomia adoptats per la Societat Anatòmica Alemanya a la seva reunió a Basel el 1895. A la reunió del Congrés Internacional d'Anatomistes de París l'any 1955 s'adoptà una revisió moderada de la terminologia BNA i es modificà a Nova York (1960), Wiesbaden (1965), Leningrad (1970) i Tòquio (1975).
  • ca  boca, n f
  • es  boca
  • fr  bouche
  • en  mouth
  • la  bucca

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Per extensió, obertura d'una cavitat o d'un conducte, o zona pròxima a una altra, que podria servir-hi d'accés.